07.1. VHA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 4º curso
Asignatura Digestiu
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 25/08/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

APMED.UdL 55 - Repòs relatiu, abstinència d’alcohol i de fàrmacs hepatotòxics i no interrompre la presa d’anovulatoris. - No donar corticoides - Dieta amb restricció de grasses i rica amb hidrats de carboni - En cas de prurit donar colestiramina - En cas de vòmits donar metoclorpramida o un altre procinètic. 7.1. Virus de l’hepatitis A (VHA) Va ser identificat l’any 1973 (Feinstone) a la femta dels pacients. Se’n coneixen 7 genotips però només 1 serotip fet que significar que només es pot passar una vegada la malaltia associada al virus. És resistent a 60ºC 1h però és mor en 1’ a 100ºC. Està present en bivalves, per lo que el mitjà més freqüent de transmissió és la digestió d’aquests mol·luscs crus o poc cuinats. No hi ha portadors crònics del virus, l’únic agent infectant és el malalt. La distribució universal centrada en Àfrica del Nord i Orient Mitjà. És el principal responsable de les hepatitis arreu del món, és més freqüent la forma anictèrica (inadvertida). Existeix una major freqüència en homosexual i bisexuals respecte els heterosexuals. L’hepatitis A és freqüent en guarderies i escoles. Existeixen 3 patrons epidemiològics: - A: zones amb males condicions d’eliminació d’aigües residuals. La infecció es dóna a la infància i en forma asimptomàtica i un 90-95% + d’anti-VHA IgG en >45 anys. - B: zones que han millorar les seves condicions higienico-santiàries. La infecció es dóna en joves i inicis de l’edat adulta. 70% + >45 anys. - C: països desenvolupats en els que quasi s’ha eradicat la malaltia que es dóna en viatgers a zones endèmiques. Hi ha un 15-20% + anti-VHA IgG en >45 anys. Ni el virus ni la malaltia associada cronifiquen. Es demostra virèmia en sang durant 1-2 setmanes, és a dir, és molt petit el pas del virus per la sang (improbable transmissió via parenteral). 56 APMED.UdL El període d’incubació VHA comprèn entre 15-45 dies i cursa amb: fatiga, debilitat, anorèxia, nàusees, vòmits i dolor abdominal. Menys freqüentment apareix: febre, cefalea, artromiàlgia i diarrea. El període ictèric va d’1-2 setmanes, apareix HMG (85%) i EMG (15%) i adenopaties postero-cervicals (15%). En nens apareix 1 cas ictèric de cada 10 i en adults 3/10. La curació s’assoleix entre 2-6 mesos. El més normal és que l’ALT<500U/L i la bilirubina <10mg/dL. La severitat depèn de l’edat, en >50 anys és greu. Si hi ha VHB o VHC associat augmenta el risc d’hepatitis fulminant, en especial si hi ha hepatitis crònica o cirrosis. Hi ha dues formes atípiques d’hepatitis A: - Hepatitis colostàtica: icterícia >12 setmanes, es recuperen. - Hepatitis recidivant: té lloc en el 6-12% dels casos i al cap d’anys, present en nens i adults. L’ALT es normalitza i després torna pujar 1000U/L i es detecta RNAVHA en sèrum i femta. L’hepatitis fulminant, la que acaba amb la vida del pacient, té una freqüència <1% i es dóna en >50 anys o <10 anys i hepatòpates. En menor grau que VHB, també hi ha manifestacions extrahepàtiques: erupció cutània fugaç i artràlgies, poca freqüència de glomerulonefritis, artritis i vasculitis leucocitoclàstica. Es pot associar a hepatitis autoimmune de tipus I. No es precisa habitualment una punció biòpsia hepàtica (PBH). Hi ha 5 patrons de presentació: - Asimptomàtic sense icterícia - Simptomàtic amb icterícia i evolució auto-limitada en 8 setmanes - Colestàtic amb icterícia que persisteix ≥12 setmanes - Recidivant amb ≥2 brots d’infecció aguda per VHA en un període de 6-10 setmanes - IHF En <2 anys 80% asimptomàtics i 20% ictèrics i en >5 anys el 80% tenen símptomes. Generalment, és una malaltia de curs benigne i autolimitada. APMED.UdL 57 L’anticòs que ens tradueix una infecció aguda és l’anti-VHA IgM que apareix als 5-10 dies abans dels símptomes i fins a 6 setmanes després. El que es queda per sempre és IgG. La profilaxis de l’hepatitis VHA descansa en: - - Mesures higièniques generals: o Cloració de les aigües o Tractament de vessaments residuals o Aïllament entèric dels malalts o Ebullició durant 20’, llum UV i formaldehid. Immunoprofilaxis: o Passiva: amb immunoglobulina sèrica inespecífica o polivalent. Recomanat en cas de viatges a zones endèmiques que no estiguin immunitzats o no estiguin a temps de rebre la vacuna. Si l’administració és abans de l’exposició la protecció és del 85-95% però després de l’exposició disminueix: <2 setmanes 85% i >2 setmanes és ineficaç encara que pot atenuar la infecció. A dosis de 0,02mL/Kg la prevenció dura 3 mesos i 0,06mL/Kg la prevenció s’allarga fins a 5-6 mesos. o Activa: amb vacunes de CLF i HM175. En <18 anys la dosi és única però en >18 s’ha de repetir als 6-12 mesos. Té una eficàcia del 95%. L’administració és intramuscular a nivell del deltoides normalment i els efectes indesitjables són pocs: febre, dolor en la zona de la infecció i cefalea. Són candidats a la immunització amb la vacuna de l’hepatitis A aquells pacients amb: - - Risc augmentat d’hepatitis A: o Viatgers internacionals a zones endèmiques o Homes homosexuals promiscus i drogoaddictes o Pacients que reben concentrats de factor VII o Treballadors de guarderies i UCIs neonatals o Treballadors en contacte amb aigües residuals no depurades Risc augmentat d’hepatitis A fulminant: o - Persones >30a amb malaltia hepàtica crònica Risc augmentat de transmissió de les hepatitis A: o Manipuladors d’aliments 58 APMED.UdL Immunoglobulines Vacunes Derivat sèric Sí No Adquisició passiva anti-VHA Sí No Estimula producció anti-VHA No Sí Tº fins els primers Ac Immediats 1-2 setmanes Títol pic Ac 150U/L 4000U/L Taxa eficàcia pre-exposició 90% 90-100% Duració protecció 4-6 mesos <15 anys Taxa eficàcia post-exposició Limitada Desconeguda Efectes adversos Dolor transitori en el punt de la punció Anafilaxi Rara Rara 7.2. Virus hepatitis B (VHB) És l’únic virus DNA, conegut des de l’any 1963 (Blumberg). L’ésser humà és l’únic hoste natural del virus, no hi ha un altre reservori. La majoria de les vegades la primoinfecció és anictèrica (70%) i la transmissió pot ser: horitzontal (a Àfrica), parenteral, vertical o sexual. És un virus que cronifica i hi ha portadors crònics del virus que són els que transmeten la infecció. Al món hi ha 350 milions de portadors que ve a ser un 3% de la població. El virus de l’hepatitis B és el responsable del 5-10% d’hepatitis cròniques i hepatocarcinoma en els països occidentals. S’han detectat 8 genotips encara que la immunitat contra 1 protegeix contra la resta. La seva distribució és mundial amb alta afectació de malaltís crònics (fins al 15%) en zones com: Àsia, Sud-Àfrica, Sud-Amèrica... La infecció es sol adquirir a la infància. A la península ibèrica predominen els genotips A i D. Prevalença de la infecció Prevalença passada de la crònica infecció >8% Alta 40-90% RN/ Infància precoç (A) 2-7% Mitja 16-55% Infància precoç/ Adolescència-adults (B) <2% Baixa 4-15% Adolescència-Adults (C) Edat predominant de la infecció Si la càrrega viral és alta i l’antigen és positiu hi ha major transmissió vertical. Avui en dia 1/100,000 donacions unitats de sang transmeten VHB tot i rebutjar gent amb risc. ...

Comprar Previsualizar