PAC2 2014-2015 (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 21/01/2015
Descargas 10
Subido por

Descripción

NOTA = A. PAC 2 2014-2015

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA SETEMBRE 2014 – GENER 2015 PAC 2 MÒDUL 2 TEORIA SOCIOLÒGICA: TRADICIONS I DEBATS CONTEMPORANIS ALUMNE: ACTIVITAT I.
a) EN QUIN SENTIT CONSIDERA DURKHEIM QUE LA SOCIETAT ÉS SUPERIOR A L’INDIVIDU? Durkheim posa de manifest en les seves teories que l’element que té rellevància en la relació societat – individu és el fet social. Determina que la societat està formada per fets socials i, per tant, d’aquí la supremacia de la societat sobre l’individu.
Rebutja el fet de que l’individu actua per sí mateix a favor de la idea de que ho fa guiat pels condicionants socials (“formes objectives d’agrupació i conducta”).
S’actua, pensa i sent amb independència de la consciència individual i són els fets socials els que estan dotats d’una força col.lectiva per la que s’imposen als individus (“poder coercitiu”).
L’important per Durkheim no són els motius pels que s’actua, sinó les causes socials que ens fan actuar. Per tant, i en resum, ens deixa clar que els homes no són autònoms, sinó que estan determinats pel fet social i de vegades ni tan sols són conscients. Així doncs, l’individu neix de la societat i no la societat de l’individu i, per tant, és l’individu qui s’integra a la societat, una societat formada pels fets socials i en conseqüència l’acció col.lectiva, d’aquí la seva superioritat.
b) FES UN QUADRE COMPARATIU AMB LES PRINCIPLAS TESIS I INTERPRETACIONS DE MARX I WEBER. QUINS EREN ELS SEUS PRINCIPALS PUNTS DE COINCIDÈNCIA I DE DISCREPÀNCIA? MARX WEBER Materialisme dialèctic: La realitat ha És important explicar la realitat sobre de una base materialista però sense oblidar ser concebuda en termes materialistes que també hi ha un rerefons moral i valoratiu El motor de la societat i el progrés és la Sociologia Comprensiva: El motor de lluita entre la burguesia i el proletariat la societat és l’acció social i la sociologia ha d’intentar interpretar-la.
comprendre-la i Teoria de l’alienació: l’individu no és Sobre tot ha de prevaler la llibertat amo de la seva persona, sinó un estrany individual i els drets de l’home: tota que no pot ser lliure ni en el pensament persona té dret a viure una existència ni en l’acció. La propietat privada que autèntica independentment del lloc que disposa dels mitjans de producció és qui ocupi dins l’organització burocràtica.
disposa també dels mitjans de producció cultural i ideològica.
L’estabilitat de l’ordre social es manté La base de l’ordre social és l’individu i quan les forces productives encaixen les seves accions socials (orientades cap amb les relacions de producció els altres individus) Marx i Weber coincideixen en crear la seva obra, tesis i interpretacions utilitzant diferents mètodes però amb base històrica: centrant-les dins d’un context històric determinat. Coincideixen també en ser estudiosos de l’acció, dels fets i les relacions socials. Mentres Marx es caracteritza per la seva visió totalment crítica de la situació de la societat del moment (CRITICODIALÈCTICA) i clarament conflictivista, Weber intenta comprendre-la i interpretar-la, en el seu cas, basant-se en l’acció social (SOCIOLOGIA COMPRENSIVA).
Marx ens diu que la realitat s’ha de concebre en termes materialistes (MATERIALISME DIALÈCTIC): el mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i intelectual, és a dir, que és l’estructura econòmica i el mode de producció qui determinen el que anomena la superestructura (la política, el dret, la cultura, l’estat, la religió, la ideologia i la moral). Per tant, d’alguna forma, aquell que posseeix els mitjans de producció (la propietat privada) passaria a ser la classe dominant que també posseeix els mitjans de producció cultural i ideològica. Així doncs, el motor del progrés i la societat es basa en la lluita de classes i l’estabilitat de l’ordre social es manté quan les forces productives encaixen amb les relacions de producció.
Al respecte, Weber és conscient que la visió materialista de Marx existeix però intenta fer una distinció entre el que és econòmic i el que és social. El motor de la societat segons Weber és l’acció social i el que realment l’interessa és l’acció amb sentit d’un subjecte orientada cap un altre, intentant comprendre les motivacions i intencions que l’han fet actuar d’una forma i no de l’altre (- Paradigma de la Comprehensió- SOCIOLOGIA COMPRENSIVA).
Per tot això, crea el que s’anomenen els TIPUS IDEALS, que no són més que una eina per simplicar la realitat i que li permeten investigar els elements subjectius (intencionalitat) d’aquesta realitat social però intentant aportar la màxima objectivitat.
En definitiva, Weber busca el sentit subjectiu de l’acció, mentres Marx intenta fer un estudi objectiu del tipus de relacions socials.
Així mateix, Weber ens diu que el que ha de prevaler és la llibertat individual i els drets de l’home, que és igual quina posició ocupi a l’organització burocràtica perquè l’important és que pugui viure la seva pròpia vida. A aquest respecte, Marx es desmarca quan ens fa saber que l’individu no té poder sobre la seva acció o el seu pensament, sinó que és la classe dominant (qui disposa dels mitjans de producció) la que imposa una sèrie de privacions sobre la “llibertat” de l’individu a l’hora de satisfer les seves necessitats (TEORIA DE L’ALIENACIÓ). Això sí, la solució estaria en desprendre’s d’aquest estat d’alienació, sublevar-se per avançar.
Encara que ambdós autors es diferenciin en la seva concepció sobre com es conforma l’ordre social, coincideixen en què aquest té un carácter relacional (acció social = relació social = formació d’interessos individuals). Amdós també coincideixen en què no poden reduir les seves teories únicament al pla individualista, sinó que l’individu té sentit dins la seva dimensió social, per tant, l’individu forma part d’un tot.
Per últim, destacar una diferència metodològica entre els dos autors, mentres Marx creu que la sociologia hauria d’intentar captar la realitat última de les coses, Weber defensa que aquesta no pot establir lleis generals o veritats absolutes sinó que ha d’intentar aproximar-se el màxim posible tenint en compte la quantitat de variables que existieixen.
ACTIVITAT II.
1) A QUIN SOCIÒLEG CORRESPON EL CONCEPTE DE MIDDLE RANGE THEORIES? EXPLICA QUIN ÉS EL SEU SIGNIFICAT A Merton. Són teories intermèdies entre la investigació empírica i la teoria que ens ajuden a apropar-nos de forma més eficaç que les teories macrosociològiques a fenòmens concrets o aspectes específics de la vida social.
2) “HABERMAS PENSA QUE EL PLANTEJAMENT DE MARX ÉS REDUCCIONISTA”.
VERTADER O FALS? JUSTIFICA LA TEVA RESPOSTA.
Vertader. Habermas, no cita a Marx directament, però ens diu que el marxisme és reduccionista perquè restringeix la vida social a l’esfera del treball. Habermas complementa la interpretació marxista amb la idea de la interacció i les pràctiques comunicatives1.
3) L’ENFOCAMENT DRAMATÚRGIC DE E.GOFFMAN FA REFERÈNCIA ALS ROLS QUE S’ESTABLEIXEN EN UNA INSTITUCIÓ TOTAL. VERTADER O FALS? JUSTIFICA LA RESPOSTA.
Fals. El seu enfocament dramatúrgic es crea per estudiar les pautes d’interacció quotidiana entre els individus, sense concretar en quins àmbits específics, sinó més bé amb una visió general. Aquest enfocament, a grosso modo ens diu que la vida diària és un teatre on cada individu intepreta un paper depenent del públic pel que actui. Que això ho podem extrapolar a les institucions totals és una cosa, però no podem parlar d’exclusivitat.
4) ON POSEN EL FOCUS D’INTERÈS ELS AUTORS QUE S’ACULLEN A L’INTERACCIONISME SIMBÒLIC? RAONA BREUMENT LA TEVA RESPOSTA El focus d’interès dels autors que s’acullen a l’interaccionisme simbòlic es centra en les interaccions entre individus en general. Igual que altres corrents que sorgeixen de forma paral.lela (la sociofenomenologia o el construccionisme social o l’etnometodologia) s’intenta superar l’objectivitat característica de les teories funcionalistes i estructuralistes que havien fins el moment, per passar a donar-li valor al subjectivisme propi de les interaccions socials.
És veritat que cada autor fa èmfasi en qüestions diferents o es centra en aspectes concrets però sempre ho fan entorn al fet de la interacció. Mead, per exemple, es centra en el coneixement i l’existència de processos mentals que explicarien la interacció social entre diferents individus (conductisme social) i en la importància de la comunicació (i el llenguatge com a unitat bàsica) com a factor fonamental per la sociabilitat humana. Els sociòlegs de l’Escola de Chicago, centraven el seu estudi en diversos aspectes de caire més concrets de la societat, tots ells abraçant la qüestió de la interacció, com poden ser les comunitats d’emigrants, la dinàmica de diferents subcultures, la desviació social… (Park, Janowitz, Becker, Blumer, entre d’altres). Goffman, per exemple, també analitzà la interacció humana però estudiada en grups reduïts. En conclusió, un mateix focus d’interès vist des de diferents perspectives.
1 Noguera, J.A “La teoría crítica: de Frankfurt a Habermas” (1996. UAB.
Departament de Sociologia) ACTIVITAT III.
ASSAJA UNA BREU DISSERTACIÓ SOBRE COM UN FUNCIONALISTA CONCEP EL CRIM EN UNA SOCIETAT. DONEU LA VOSTRA OPINIÓ AL RESPECTE Primer de tot, cal explicar breument certs conceptes generals de les tesis funcionalistes, abans d’endinsar-nos en allò específic del crim.
Els teòrics funcionalistes defineixen la societat com un sistema integrat, és a dir, com un tot que és alguna cosa més que la suma dels individus que la conformen; així doncs, l’individu només pot ser comprès a partir i dins de la seva convivència amb els altres. A més a més, destaquen el fet que qualsevol fenomen social amb una certa estabilitat existeix perquè compleix una funció que és positiva i necessària pel funcionament normal d’aquest tot. Ens diuen també que els individus necessiten de pautes per actuar i és, en aquest sentit, quan els funcionalistes estudien la necessitat per part d’alguns individus de no complir les regles.
Per tant, arribat aquest punt, podem entendre que segons aquesta concepció, el delicte, al ser un fenomen social que perdura en el temps ha de complir necessàriament una funció positiva per la societat. Aquestes funcions socials de la desviació o delicte són2: • Contribuir a definir els límits morals: és a dir, a consolidar els valors i les normes culturals. Això comporta el fet de que sense el delicte no existiria la justícia, ni seria possible un consens en la idea sobre el bé i el mal.
• Fomenta la unitat social: la resposta unitària a les accions extremes de desviació enforteix el llaç social.
• Contribueix al canvi social: incomplir una llei convida a reflexionar sobre la necessitat o conveniència d’aquesta Segons Durkheim: “El delito es algo necesario; se halla ligado a las condiciones fundamentales de toda vida social, pero por esto mismo es útil; porque estas condiciones de que él es solidario son indispensables para la evolución moral y el derecho”.
Durkheim i Merton, no veien al delinqüent com un paràsit, sinó que la seva conducta desviada era una reacció normal a les contradiccions de les estructures socials, fet relacionat directament amb la pressió exercida sobre diferents 2 Durkheim, E. “La división social del trabajo” (1983). Ed. Akal 1987 situacions socials que desencadenaven aquesta inadaptació individual. Cada teòric, però, desenvolupa els seus estudis en base a diferents punts de vista; Durkheim, per exemple, diu que la societat no és capaç de satisfer les necessitats “naturals” de l’individu i que (aquesta anomia) seria una crisi transitòria, mentres altres com Merton, diuen que les necessitats no satisfetes són “culturals” creades i imposades per la pròpia estructura cultural i parla d’una disfunció crònica.
Així doncs, els funcionalistes veuen el crim com NORMAL i FUNCIONAL3: normal perquè no tenen el seu origen en cap patologia individual i social, sinó en el normal funcionament de tot ordre social; i, funcional perquè no és un fet totalment nociu per la societat sinó que ajuda a l’estabilitat i el canvi social.
En la meva opinió, aquests autors no deixen patent que el crim és funcional des d’un punt de vista però no des d’altres com, per exemple, l’econòmic. Tot i així estic d’acord amb la idea de que el delicte serveix per localitzar i tractar als inadaptats i que suposa un estímul per la recerca de causes i solucions als mals amb la finalitat de poder millorar en un futur, això sí, reparant en el fet que allò que avui és delicte, demà pot deixar-ho de ser. En canvi, sí que desenvoluparia la meva teoria pròpia tenint en compte la concepció d’alguns autors funcionalistes que diuen que quan els individus no ocupen papers compatibles amb el seu talent natural, l’autoritat moral careix d’eficància i això propicia la consumació de delictes, però també tindria en compte el fet de que certes patologies en alguns individus també propicien la seva consecució, així doncs, la funció del delicte en aquest últim cas no estaria focalitzada en la localització només d’aquells que anomenen “inadaptats” sinó també d’aquells que actuen sota la influència d’una patologia, d’aquesta manera també podria tenir la funció de propiciar la “investigació mèdica”.
Per últim, només vull destacar que llegint sobre el tema he trobat una sèrie de referències a la “sanació penal” en les teories funcionalistes que diuen que és un “exemple tangible del funcionament de la consciència col.lectiva i que, per tant, és un mecanisme per mitjà del qual es canalitzen i expressen sentiments morals col.lectius”. En part, discrepo amb aquesta afirmació, ja que sóc partidària de que és veritat que els delictes es poden denominar com a delictes per la influència de la moral col.lectiva, però la regulació normativa és creada per institucions polítiques i, per tant, no reflexa valors que tothom comparteix.
3 García-Pablos de Molina “Criminología, una introducción a sus fundamentos teóricos” (2007València. Edi. Tirant lo Blanch) ...