CLASE 11 DRET ADMINISTRATIU TEMA 3 3.7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 7.- L’Administració local: entitats i estructures L'administració local es considera que es l'estructura que en realitat és la base de cadascun dels estats europeus.
L'administració local està integrada segons la constitució per persones jurídiques.
Es molt clar segons l'art 140 CE que els municipis són persones jurídiques, també es claríssim segons el 141 CE que les províncies són persones jurídiques.
En canvi la CE no especifica de forma tan clara que aquesta personalitat jurídica s'atribueixi a les illes, al arxipèlag canari i balear. Però també es veritat que la llei de bases de règim local que es de general aplicació precisament perquè es una llei bàsica, i considera que les illes també son persones jurídiques.
Amb la qual cosa tenim com a integrant de l'administració local 3 grans categories de persones jurídiques ( encara que hi ha mes) : municipi, província ( i com a excepció al règim general que no es ni la província ni el municipi → ) fet insular: les illes als arxipèlags.
Aquest conjunt de persones son el que denominem amb el nom genèric d'administració local.
Administració local, que és una denominació que s'utilitza a tota Europa, especialment als països de la unió europea. I que parteixen tots ells d'aquesta estructura bàsica de caràcter municipal.
La CE, en el seu article 137 atribueix el caràcter de entitat bàsica el fet municipal.
Però a mes a mes a la llei de bases de regim local 7/ 1985 de 2 d'abril,. Aquesta llei al ser art 1 diu que els municipis son entitats bàsiques de l'organització territorial del estat → això es tradueix en que tot el territori del estat esta dividit en municipis.
No hi ha cap part de territori estatal que estigui fora de l'àmbit municipal.
Aquest territori estarà en l'àmbit peninsular o en els àmbits insulars.
Aquesta divisió territorial de caràcter obligatori i necessari segons la CE i la legislació determina fets molt importants per l'organització en general del propi estat en el seu nucli.
El municipi esta integrat per 3 elements: territori, població i l'organització.
1·Territori: Els territoris municipals estan definits des del punt de vista administratiu. Cada municipi te marcats els seus límits, que poden ser objecte d'alteració en mes o en menys, Aquests territoris son sobre els que els municipis exerceixen les seves competències i les seves funcions.
Al territori municipal li donem un terme concret és el «terme municipal». I per raons de caràcter històric/ geogràfic / de tradició, els municipis son molt diferents entre ells en quant a superfície. Això a produït el fet de que hi hagi municipis amb un gran territori i en canvi amb una població molt escassa ( o a la inversa com Barcelona per exemple), municipis amb circumstancies geogràfiques mes o menys uniformes, altres molt complicats per la seva configuració ( e: si es molt muntanyosa) etc.
Sobre aquests territoris s'ha d'aposentar una població.
2·Població: És objecte de control administratiu, en el sentit de que tota persona que visqui habitualment en un terme municipal, està obligada a inscriure's en el denominat padró municipal.
El padró no es mes que una llista d'habitants a la qual es consignen tota una serie de dades de caràcter personal.
El padró té múltiples funcions ( no solament serveix quina és la població d'un municipi en concret. Sinó que a més a més la suma de les poblacions de tots els municipis són els que integren el nombre total de població a nivell estatal,/nacional.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj El padró d'habitants té un altre funció → és el document que serveix x elaborar el cens electoral en tot Ɵpus d'eleccions.
El padró serveix per veure quina és la població d'aquell municipi i en funció d'aquesta població definir necessitats, quins serveis públics s'han d'articular en aquell terme municipal, i fins i tot com es distribueix la riquesa general aplicada a cada un dels municipis ( es a dir la participació municipal en el repartiment de fons econòmics provinent d'altres administracions publiques, ja sigui la general del estat o la autonòmica.
·Organització: Existeix, en tant en quant es donin les 2 circumstancies primeres ( territori com a terme municipal i població, perquè si hi ha territori però no hi ha població com passa a més d'un municipi, es gabiaire o totalment impossible poder articular una organització) Aquesta organització municipal no respon a un criteri únic. Hi ha el que se'n diu el règim comú, que és el que es dona en la majoria dels municipis, però també es veritat que hi ha règims especials, per exemple, els municipis de mes de 75.000 habitants son considerats grans municipis, i per tant estan sotmesos a un regim una mica diferents.
Després hi ha municipis molt més importants en quant a territori o població que tenen règims especials com es el cas de Barcelona o Madrid.
En tot cas hi ha unes característiques comunes que es poden trobar a tots els municipis: -Els municipis tenen un òrgan de govern, que rep el nom d'ajuntament. Amb la característica essencial de que aquest òrgan de govern te una composició d'origen democràtic : cada 4 any se celebren eleccions locals/municipals i del resultat d'aquestes eleccions n'han de sortir les persones que s'han de posar al front de l'organització municipal. Son eleccions co però no hi ha una elecció directe que ha d'ostentar una escala màxima, es a dir, l'alcalde. Aquests son escollits per regidors o consellers que hagin estat escollits ( juguen combinacions politiques per la formació de majories) El model general que trobem a tots els municipis es que tots els regidors elegits integren el ple municipal. Aquells regidors entre ells escullen el que ha de ser el titular de l'alcaldia, amb una única votació, si no s’aconsegueix majoria es quedarà amb el cap de llista de la llista presentada. L'alcalde es configura com a un òrgan que te bastantes competències i bastant poder. L'alcalde anomena els denominats tinents d'alcalde, i els situa per ordre de prelació que ell escolleixi. I forma amb els tinents d'alcalde i amb altres regidors que ells designi el que vulgarment se’n diu l'equip de govern i que legalment se’n a de dir junta de govern local.
Llavors en l’àmbit municipal tenim 3 òrgans: l'alcalde, la junta de govern local i el ple de l’ajuntament.
Però aquests 3 òrgans no s'organitzen d’acord amb el principi de jerarquia, uns no estan situats per sobre dels altres ni subordinats entre ells. Cadascun d'aquests òrgans te la seva pròpia esfera de competències, i per tant no existeix en l’àmbit local la possibilitat de que un alcalde pugui anul·lar o esmenar un acte pres per la junta del govern local i encara menys pel ple municipal, per tant n es una organització jeràrquica.
L’ajuntament juntament amb els mitjans humans es l’òrgan de govern municipal.
La CE al temps que parla dels municipis i els fa obligatòries també fa obligatòria la organització provincial. Tot el territori espanyol esta dividit en províncies. I tots els municipis han de pertànyer obligatòriament a una província ( aquest «obligatòriament» te un sentit molt específic) la llei de bases de regim local, i totes les lleis autonòmiques sobre la matèria, defineixen la província com un agrupació de municipis ( NO ASSOCIACIO!) per tant, de caràcter obligatori. Les províncies són segons la CE i segons la llei de bases de regim local, persones jurídiques. El que passa es que aquesta personalitat jurídica es nodreix i existeix perquè agrupa a altres persones jurídiques que son els municipis. Per tant aquest esquema de població i organització es repeteix a nivell provincial. El territori provincial es la suma dels territoris provincials.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj La població provincial és la població dels municipis agrupats a la província.
Però la província té al seva pròpia organització. Aquesta organització es configura en base a aquests òrgans de govern que normalment es diferencien A les províncies que formen CCAA ( o les CCAA uniprvincials) no hi ha diputació provincial, perquè les seves funcions son assolides pel govern autonòmic. Aquestes diputacions provincials també tenen un origen democràtic en quant a les persones que s’integren en ella, però es de segon grau. No hi ha eleccions directes a les diputacions provincials, els denominats diputats provincials son designats entre els regidors que han estat escollits en el municipi que s'agrupaven a la província. A mes a mes la distribució per l’elecció d’aquests diputats són els partits judicials ( divisió mínima bàsica del poder judicial → part del territori que pot englobar fins i tot diversos municipis // en aquests partits torbem jutjats de 1a instancia civils , i jutjats d’instrucció criminals o penals) Quin han estat designats diputats provincials conformen el ple de la diputació provincial, que es el que elegeix a la seva vegada el president de la diputació ( el president de la diputació designa als membres que han d'integrar al comissió de govern i entre ells el vicepresident/ vicepresidenta de l’administració ( es repeteix un altre cop l'esquema no jeràrquic, es a dir, la presidència de la diputació, el govern de la diputació i el ple d la diputació tenen competències separades i diferents, per tant no hi ha subordinació d’uns als altres.
Les illes que a llei de base les configura també com a entitats ( pj de caràcter territorial) seguint la pauta constitucional que diu que tindran un govern propi, s'han articulat segons els estatus d'autonomia de balears i canàries amb organitzacions pròpies. A balears la diputació provincial no existeix al ser uniprivencial.
Per cadascuna de les illes te una organització pròpia que son els consells insulars. Aquells consells insulars son escollits democràticament de forma directe → els electors voten en 2 urnes separades: regidors del ajuntament i consellers insulars. Els consells insulars venen a suplir d'alguna manera algunes de les competències que abans desenvolupava la diputació provincial.
El regim canari també s’organitzava sobre el dret insular. El consell reben la denominació de cabildos insulars, que s’agrupen en cadascuna de les dues províncies canàries i entre ells tenen un òrgan comú de coordinació, que es el que substitueix la diputació provincial, ( canàries sempre a tingut un regim diferent al de la resta de províncies) Les entitats locals no s’esgoten al municipi, la província i les illes, poden haver d'altres estructures que també tinguin la consideració d'entitat local. Estem parlant de les comarques, de les àrees metropolitanes i de les mancomunitats de municipis.
Aquí es creen persones jurídiques que a semblança de la província agrupen diferents municipis. Aquests municipis cap d’ells perd la seva personalitat però es creen aquestes altres persones de caràcter territorial per la prestació de serveis comuns. Per posar mitjans econòmics, materials i humans en comú per la prestació de serveis públics.
Les comarques no existeixen a tot arreu ( si a cat) i es configuren com una agrupació de municipis ( però una agrupació d’àmbit inferior a la província) que te la seva pròpia organització, que es tradueix en el denominat consell comarcal , que es també d’elecció de segon grau, i que dintre dels consellers comarcals elegeixen el seu president.
També tenen caràcter d’agrupació (obligatori) la pertinença a les determinades àrees metropolitanes allà on existeixen.
Les àrees metropolitanes ( com BCN) agrupen diversos municipis i desenvolupen funcions de coordinació i de col·laboració entre tots ells i fins i tot hi ha algunes competències que son exercides directament pels òrgans de govern de l’àrea metropolitana com es el cas de BCN en matèria de planificació urbanística, de transports, d’aigües...
en canvi les mancomunitats de municipis no són agrupacions, són associacions: dos o mes municipis constituïxen FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj una mancomunitat de forma voluntària per gestionar determinades competències i determinats serveis públics.
Però al ser una figura de caràcter associatiu, les mancomunitats municipals poden tenir una existència més ( més efímera) en tant en quant existiran si els municipis que la integren volen persistir en la seva existència, però sinó la mancomunitat es pot dissoldre i deixar d'existir. Lògicament la existència de les mancomunitat no fa perdre la personalitat jurídica dels municipis que l'integren.
Totes questes entitats locals, ens diu la CE que han de gaudir d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Però aquí s'atura la declaració constitucional.
Ens diu que han de tenir autonomia però no ens defineix en que consisteix aquesta autonomia.
No es una autonomia a semblança de la que puguin gaudir les CCAA, es un altre tipus d'autonomia, i es defineix en base a diversos paràmetres: L'autonomia local esta reconeguda fins i tot a nivell global de la UE, existeix des de 1985 la denominada carta europea d’autonomia local. Aquesta carta fa tota una sèrie de declaracions de intencions que van en el sentit de que les estructures locals, principalment els municipis (també les províncies on existeixin) tingui una possibilitat d'exercir competències sense estar subordinades al poder central o fins i tot al poder autonòmic. Aquest sentit es el que en diverses ST ha donat el TC el que s'ha d'entendre com a autonomia local.
El TC ah vingut a dir que, no es tracta de que les entitats locals puguin actuar de la manera que elles creguin convenients i de la manera lliure que els permetin no dependre d’altres poders. Sinó que es tracta de que les entitats locals han de disposar, ( això ha d'estar definit per l’ordenament jurídic) d'una sèrie de competències que els permetin actuar en benefici de la seva població) l'autonomia local consisteix també en que x via legislativa no es fes un buidat de competències de les entitats locals.
La llei de bases de regim local ens senyala tota una sèrie de competències i de serveis públics que correspon desenvolupat a les entitats locals. I a mes a mes d'aquests serveis locals, deixa oberta la possibilitat de que les entitats locals puguin implantar qualsevol servei públic que pugui anar en benefici dels seus habitants.
Això té 2 limitacions: 1. Que aquests nous serveis públics o noves competències que es vulguin desenvolupar no coincideixin amb altres que ja venen prestades per altres administració publiques ( autonòmiques o del estat ) i no hi hagi per tant duplicació de serveis.
2. Que la implantació d'aquests serveis sigui sostenible econòmicament per aquella entitat local ( que pugui atendre amb els seus mitjans econòmics el funcionament d'aquell servei) Com s'assegura l'autonomia local? S’assegura pel fet de que no hi ha cap altre poder administratiu que pugi intervenir de forma directe i coactiva en la presa de decisions, es a dir, les entitats locals no estan sotmeses al govern i a l’administració de la CCAA a la que pertanyen, i tampoc al govern central ni a l’administració general del estat. De tal manera que aquestes administracions no poden anul·lar o deixar sense efecte decisions de les administracions locals ( una decisió de l'administració local que es consideri par de l’administració autonòmica o de l’administració general del estat que infringeix el principi de legalitat únicament pot ser objecte d’impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, i al reves si un tribunal entén que una actuació de l’administració general del estat o de la autonòmica perjudica la seva autonomia, persegueix …..suposa una intervenció en la seva manera de gestionar o actuar pot impugnar aquesta actuació també davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Les administracions generals respecte a les locals actuant com a una via de separació. Si es plantegen conflictes i no es poden resoldre han de ser coneguts per la jurisdicció contenciosa administrativa.
És més, si una entitat local entre que hi ha una llei de les corts generals o llei autonòmica suposa una ingerència o una intervenció en la seva harmonia, pot aportar aquesta qüestió davant el TC. Amb la qual cosa, l’autonomia local és una qüestió que no es pot quedar en la mera declaració d’intencions sinó que necessita més mitjans FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj efectius per poder exercir se.
Aquests mitjans son l’absència de controls entre elles i la possibilitat d'impugnar activitats que tenen contra la seva autonomia davant el poder judicial i fins trobar el TC.
L'administració local, igual que l'administració general de l'estat i les autonòmiques s'ha de subjectar en tot moment al principi de legalitat. Això vol dir que malgrat que els seus òrgans de govern siguin ostentats per persones d'elecció democràtica les decisions que prenguin aquestes persones no poden ser mai lliures sinó que s'han de subjectar en tot moment al que marca l'ordenament jurídic. Ara be, les entitats locals planifiquen polítiques publiques al ordenament jurídic. Ara bé, les entitats locals planifiquen polítiques públiques .
En aquest sentit prenen decisions polítiques. Com encaixen les decisions polítiques amb el principi de legalitat? Per dues vies: ·S'han de prendre les decisions polítiques dins de l'àmbit dels límits de les competències que els hi assigni l'ordenament jurídic (mai fora del marc competencial) ·Aquestes decisions polítiques s'han d'executar d'acord amb els procediments que en cada moment prevegi l'ordenament jurídic.
Aquestes son les dues maneres sobre les quals es pot aposentar el control de legalitat dels actes que adoptin les entitats locals.
...