Tema 3. Conducta sexual (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Psicobiologia BLOC I. SISTEMES RERGULADORS I EMOCIONALS (Temes 1, 2, 3 i 4) TEMA 3. Conducta sexual Físicament, les diferencies entre homes i dones són clares. Però hi ha més diferencies a part de físiques? Si, les hormones, els nivells hormonals, maneres de ser... en alguns aspectes som diferents. A nivell biològic esta clar. Tenir 2 sexes en una espècie aporta variabilitat genètica i més adaptació. Hi ha dues maneres de reproduir-se • Reproducció per patronegessis: quan hi ha suficient menjar i condicions favorables. Un exemple és l’afidós, un bitxo de les plantes que en ambients amb molta estabilitat es reprodueix de manera asexual (es clonen), però quan canvien les condicions, arriba l’hivern i les plantes es moren es reprodueixen de manera sexual. Quan hi ha estabilitat vol dir que el codi genètic es perfecte per l’adaptació, si es el mateix i em funciona, segueixo així perquè m’asseguro. Però quan les condicions ambientals ja no hi són, els més adaptatius sobreviuen i els altres no. • Reproducció sexual: quan les condicions són desfavorables. Així poden generar descendents més resistents que puguin emigrar cap a altres zones. L’exemple, es la segona fase del afidós (quan no hi ha estabilitat), i també ho seria el lleó. o Hermafrodites: poden produir els 2 tipus de gònades o No hermafrodites: nomes produeixen un tipus de gònades § Sexualment monomòrfiques: no hi ha diferències entre mascle i femella a nivell visual. § Dimorfisme sexual: diferencies entre mascle i femella ja a nivell físic. El tipus de cèl·lules que produïm també determina el tipus d’estratègia sexual que es fa servir: • Òvuls: grans, poc mòbils, quantitat limitada > estratègia sexual qualitativa. Busca molt bé la persona, perquè és limitat. (Dones) • Espermatozoides: petits, mòbils, il·limitats > estratègia sexual quantitativa. Quantes més millor, perquè sóc il·limitat (Homes). Ha de buscar estratègies per atreure a les homes. Diferencies entre mascles i femelles: • Fisiològiques: menstruació, cos • Conductuals: sexual, agressivitat, parentalitat, socialització • Cognitives: memòria i aprenentatge, verbal 3.1. Desenvolupament i maduració sexual: factors genètics i hormonals. Cicle menstrual El desenvolupament i la maduració sexual és el procés pel qual des de que es produeix a fecundació, com aquest individu va desenvolupant factors primaris. Els caràcters sexuals primàris són les gònades i els testicles, penis, vagina, genitals. És a dir, genitals interns i externs. El que donen és capacitat reproductora i es desenvolupen durant la gestació; això no vol dir que siguin funcionals, però tenim tots els òrgans necessaris per poder-nos reproduir. Són a nivell intrauterí Els caràcters sexuals secundaris Tot allò extern, pit, pel, canvi de veu i de músculs. Això dona l’atracció sexual i es desenvolupa durant l’adolescència. Són a nivell extrauterí. Els gens nomes determinen la primera etapa, a partir d’aquí tot depèn d’hormones. 1 2.1.1.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Factors genètics i hormonals del desenvolupament sexual Diferencies del sexe Diferenciació de les goandes DIferenciació genitals interns Diferencies genitals externs Maduració L’exposició a les hormones sexuals abans (efecte organitzador) i després del naixement (efecte activador) és la responsable del dimorfisme sexual 1. Determinació del sexe: XX: femella i XY: mascle. Es fecunden i comença la mitosi, es produeixen les cèl·lules, hi ha la fase de les 3 capes i es desenvolupa SN, etc. S’ha d’anar formar el sistema reproductor (caràcters sexuals primaris). La majoria d’animals, entre els quals nosaltres, el sexe es determina per cromosomes. 2. Diferenciació de les gònades: a partir de la 6a setmana de gestació tots els individus tenim una glàndula indiferenciada que acaba derivant en ovaris o testicles. La tendència sempre serà cap a desenvolupament d’una femella. Si no succeeix res, a les 6 setmanes (mes i mig) la gònada indiferenciada serà teixit ovàric, per a que una gònada indiferenciada sigui un testicle el que té que succeir és: el cromosoma Y té un gen a dins que és el gen SRY (les dones no el tenim), si aquest gen s’expressa, la gònada indiferenciada deriva a testicles, mentre que si no s’expressa derivarà en un ovari (això passa al mes i mig). A partir d’aquí, l’individu tindrà testicles o ovaris. Els testicles alliberen la HAM i andrògens (nom gran de la testosterona) i els ovaris alliberen estrògens. Per tant, els testicles i els ovaris alliberen aquestes hormones per tal de seguir 3.
4.
desenvolupant-se, per tant, és un procés molt important perquè a partir de les sis setmanes ja tenim hormones funcionant per el desenvolupament. A partir de la 6a setmana ja hi ha hormones actuant, tenen una funció organitzadora. A part de les gònades, s’han de desenvolupar les trompes de falopi, genitals externs, conductes seminals, penis... això es fa amb la tercera fase. Diferenciació genitals interns. Es produeixen el conducte de Wolf en homes i el conducte de Muller en dones. Si tenim testicles es desenvolupen andrògens i HMA. La segona inhibeix el conducte de Muller i els primers promouen el conducte de Wolf. El teixit ovàric no produeix HMA, per tant, es desenvolupa el conducte de Muller perquè no hi ha res que l’inhibeixi, i como no hi ha testosterona tampoc es produeix el conducte de Wolf. Desenvolupament genitals externs: en l’home: penis i escrot i la dona: clítoris, llavis i 1/3 extern de la vagina. Això es produeix al 3r mes de gestació. Els testicles generen andrògens i per tant, estimula els genitals externs masculins però les dones nio tenen suficient quantitat testosterona per desenvolupar-los i per tant produeixen els genitals externs masculins. Així, la persona neix amb el caràcter desenvolupat, sent nen o nena. 2 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Síndrome d’insensibilitat als andrògens (XY, inestabilitat andrògens però si HAM) Persones XY (a nivell genètic homes) que tenen un problema: els receptors dels andrògens no funcionen. Per tant, com desenvoluparan els seus caràcters sexuals? El problema esta en que com els receptors no funcionen, els nivells de testosterona no arriben a on d’arribar. Els conducte de Wolf no es desenvolupa, per tant, no tenen genitals interns ni masculins ni femenins. Els genitals externs són penis o vagina.. tenen testosterona però com no funcionen els receptors els genitals interns masculins no es desenvolupen, nomes els femenins. En general són amb un sexe masculí amb una aparença externa femenina à No són fèrtils. La testosterona no arriba a Wolf perquè no hi ha receptors; el problema no esta en els testicles sinó en els receptors. Òrgans sexuals interns > Ni d’home (no efecte dels andrògens) > Ni de dona (sí efecte HAM) Òrgans sexuals externs > No d’home (no efecte dels andrògens) > Sí de dona (no efecte dels andrògens) Genotip d’home, fenotip de dona i genitals interns ni d’home ni de dona. 5. Maduració: En la pubertat es fa el canvi, es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris. Les hormones tenen un efecte activador; allò que estava parat ho torna activar. La maduració és el procés pel qual, els òrgans en estat latent, es capaciten per la reproducció i per tant apareixen tots els caràcters sexuals primaris; el sistema no ha de ser nomes funcional sinó que ha d’haver evolució. En els homes es dona la maduració de la veu, desenvolupament de la musculatura, estructura de cos masculí, pel... i en les dones creix el pit, amplien les caderes, pel, creixement de mucós uterina, menstruació.. les dones seguim desenvolupant-nos molt més que en els homes. Aquest inici depèn de nou de l’hipotàlem, és a dir, la pubertat s’inicia quan l’hipotàlem estimula la hipòfisi anterior per a que alliberi hormones com la GH (estirón), adenocorticotropines (pel corporal a les dones) i gonadotropines (FSH i LH: cicles menstruals). La pubertat no s’inicia abans perquè la glàndula pineal, que allibera melatonina, inhibeix l’hipotàlem d’iniciar la pubertat a traves de la secreció de la melatonina. Gonadotropines: quan augmenten les nivells de FSH i LH promou que les gònades (testicles i ovaris) alliberin testosterona i estrògens. És a dir, promou que els testicles alliberin mes testosterona i aquesta viatja pel torrent sanguini i fa que els òrgans s’activin (pel, òrgans mes grans).. i d’altre banda, en les dones, els ovaris alliberen estrògens. La formació de testosterona és constant, en canvi, la formació d’estrògens és cíclica, el que fa que els ovaris s’alliberin de manera cíclica. (cicle menstrual en humans). Cicle d’estre: Cicles periòdics ens els que prèviament a l’ovulació la femella canvia la seva secreció de feromones per atraure al mascle en vistes a una possible fecundació. Per que es produeixen espermatozoides: • FSH: estimula la espermatogènesis i estimula la secreció de testosterona • LH: estimula la secreció de testosterona Cicle menstrual femení • Cicle d’estre: Cicles periòdics ens els que prèviament a l’ovulació la femella canvia la seva secreció de feromones per atraure al mascle en vistes a una possible fecundació. En humans, el cicle mesntrual és de 28 dies. Producció d’espermatozoides: > FSH: estimula l’espermatogènesi i la secreció de testosterona 3 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod > LH: estimula la secreció de testosterona Hi ha dos blocs: fase fol·licular (14 primers dies) i fase luteínica (14 següents dies). El fol·licle madura en els primers 14 dies; l’òvul s’allibera de l’ovari i en la segona fase, l’òvul alliberat baixa per les trompés de falopi fins arribar a l’úter. Si l’òvul no esta fecundat, arriba a la paret de l’úter que te que ser regulada i llavors es quan ve la regla. Per tant, el major risc per quedar-se embarassada és a partir del dia 14,però això no vol dir que abans o després no puguis quedarte embarassada. Els nivells d’hormones que afecten a la primera fase son diferents que a la segona. A la primera fase s’inicia amb la menstruació l’hipotàlem diu a la hipòfisis que segregui FSH i aquesta viatja pel torrent sanguini i arriba als ovaris i això fa que l’ovari segregui estrògens à els nivells de FSH baixen i els d’estrògens pugen. És un feedback negatiu, quan el nivell d’estrogen és molt alt, l’ovari ja esta preparat i llavors, aquests niells d’estrògens determinen en canvi de fase i es passa a la fase segona. Aquí la hipòfisis deixa de segregar FSH i s’allibera LH que viatja per torrent sanguini i els ovaris deixen d’alliberar estrògens i alliberen la progesterona. La progesterona fa que el fol·licle es trenqui i s’alliberi l’òvul que viatja per les trompes de falopi. El fol·licle com es va degradant allibera progesterona i aquesta prepara a l’úter per si de cas l’òvul es fecunda, en aquest camí, fa que la paret sigui més ample. Tot això s’allibera i es dona lloc a la menstruació. La progesterona té nivells molt alts à l’hipotàlem trona a la fase primera (FSH, estrògens..). Fase fol·licula (1-14 dies). S’inicia amb la menstruació. Fase luteínica (14-29 dies) Què passa a la menopausa? Deixen de funcionar els ovaris; si no hi ha més òvuls, no maduren. Cada cop hi ha menys estrògens i progesterona i, per tant, baixen els nivells de FSH i LH. Aproximadament als 50 anys apareix la menopausa i està relacionada amb la disminució d’estrògens i progesteronaque alliberen els ovaris.. I en situacions de molt estres o desnutrició? En canvi, en la situació d’estres o desnutrició, el que falla es els nivells de FSH i LH al cervell. L’hipotàlem no envia ordres a la hipòfisis per l’alliberació de FSH i LH. Els ovaris no reben senyals per iniciar el procés de maduració de l’ovari i per tant hi ha amenorrea (no hi ha regla). I quin és l’efecte dels anticonceptius hormonals? Consisteix en administrar hormones (estrògens, progestàgens o combinats) que inhibeixen l’alliberació de FSH i LH • Progestàgens: Inhibeixen l’acció de LH, impedint l’ovulació (pastilles clàssiques, Parxes, Depro Provera...) • Estrògens i progestàgens (combinat): Inhibeixen l’acció de FSH (impedint la maduració de l’òvul al fol·licle) i de LH (no ovulació). Nuvaring, píldora... 4 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 3.2. Influencies hormonals en el dimorfisme sexual Les Diferències entre mascles i femelles no només són físiques sinó també conductuals i cognitives. Hi ha una part biològica que determina el sexe o com ens desenvolupament físicament i també quines capacitats tenim. Les hormones tenen un paper clau a la diferenciació sexual, però com poden afectar al cervell?. Els andrògens (testosterona) i estrògens (estradiol) es produeixen en els ovaris i testicles però també hi ha una part que es produeix a les glàndules adrenals, els andrògens sobretot en els testicles si glàndules suprarenals, als ovaris molt poc. Les hormones sexuals deriven del colesterol, aquesta molècula de colesterol es modifica i acaba produint andrògens o estrògens i aquestes fan els afectes. Les hormones actuen per dos vies que expliquen perquè algunes activitats són totalment dimòrfiques: (tenen una funció organitzadora i una funció activadora del cervell): 1- Les hormones poden modificar l’estructura del cervell. Les principals part del cervell es desenvolupen sobretot en el moment prenatal i postnatal els primers anys de vida. Per tant, l’efecte de les hormones es dóna en el moment prenatal i postnatal. La testosterona i l’estradiol són hormones semblants pqeruq tenen el mateix origen, nomes cal l’efecte d’un enzim (arometasa) per convertir la testosterona en estradiol. Com es produeix la masculinització del cervell? En el pas del torrent sanguini al hipotàlem, resulta que l’hipotàlem és molt ric en anometasa, per tant, quan un mascle s’està formant, els nivells de testosterona són alts i quan aquesta testosterona viatja pel torrent sanguini fins a l’hipotàlem i s’uneix a la anometasa i entra al SN en forma d’estradiol. I és aquest estradiol el que promou els canvis del cervell, per tant, la masculinització. Però si al final el que produeix la masculinització del cervell és l’estradiol, perquè els estrògens de les dones no produeixen canvis en el cervell? Perquè hi ha una proteïna que es diu alfa-fetoproteïna que s’uneix als estrògens del torrent sanguini, impedint-li entrar ales neurones, de forma que no pot masculinitzar-les. 2- L’efecte d‘estradiol al cervell, fa que hi hagi estructures més dimòrfiques que d’altres. En general, les dones tenen un cervell més petit però més replegat que els homes. I el cos callós en les dones també és més gran que en els homes, però la substancia blanca la tenen més gran els homes que les dones. Dins de la substancia gris; a l’hipotàlem l’àrea preòptica medial es mes gran en homes i el volum d’aquesta àrea correlaciona en l’activitat sexual, l’amígdala es mes gran en homes i el nucli d’Onuf (ejaculació) és més gran en els homes. Aquestes diferències poden estar relacionades a nivell cognitiu i conductual, no hi ha diferencies a nivell d’intel·ligència general, però si en funcions cognitives especifiques à els homes rendeixen millor en tasques espacials i les dones en verbals (però hi ha molta variabilitat) Les diferències inter-sexe poden ser superiors a les intra-sexe. Les hormones poden activar o inhibir processos del cervell. 3.2.1. La conducta sexual. Animals Mascles: • Penetració • Moviment pèlvics • Ejaculació • Període refractari: període en el que no es possible una erecció després de l’ejaculació. • Efecte Coolidge: si un mascle exhaust per la copulació repetida amb al mateixa femella se n’hi representa una altra, recupera l’activitat sexual. Femelles: • Lordosi: postura d’arqueig de l’espatlla per permetre la penetració • No període refractari 3.2.2. Característiques dels éssers humans 5 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod La ovulació en la sexualitat humana és oculta, hi ha un constant receptivitat femenina. La femella ha d’estar receptiva tot el període perquè no se sap quan esta ovulant. Implica més despesa d’energia, també per art del mascle, temps i també un risc per la salut en alguns moments. > Ovulació manifesta: mascle segur de la paternitat. Si no n’és el pare, en animals es produeix infanticidi > Ovulació oculta: mascle insegur de paternitat. Però llavors cal que la femella sigui receptiva tot el període d’estre per garantitzar que sigui fertilitzada. S’han creat altres sistemes de vinculació s’han hagut de desenvolupar per garantir que el mascle es quedi, tot i no estar segura la maternitat. Pluralitat de sistemes d’aparellament: • Monogàmia (1H, 1D) • Poligàmia (1H, moltes D) • Poliàndria (1D, molts H) • Promiscuïtat o poliàndria L’estratègia dels humans es K, pocs fills i molta inversió (poca R). La sexualitat humana no només te una funció reproductora, sinó que tenim relacions en tot moment, no nomes per reproduir-nos à funció socialitzadora i de vinculació. Funcions de la conducta sexual humana: • Reproductiva: supervivència de l’espècie. traspàs de gens a la descendència • Relacional: mecanisme per l’establiment i el reforç del vincle afectiu amb la parella • Recreativa: diversió benestar La primer és comuna a totes les especies i les dues ultimes són més especifiques de primats. Hi ha major complexitat i diversitat de conducte sexuals en primats superiors. Els mecanismes implicats en la conducta sexual humana són neurals, hormonals i ferhomones. Mecanismes NEURALS implicats en la conducta sexual humana El control de la conducta sexual humana implica diverses xarxes neurals > Funció reproductora (còpula): Cervell reptilià; sistema límbic i medul·la > Funcions relacionals i recreatives (amor i enamorament): Sistema límbic i neoescorça Mecanismes neurals de la còpula • Medul·la: Intervenen en l’erecció i l’ejaculació en homes i la lubricació en dones poden ser actes reflexes sense la intervenció del cervell. • Cerebral: Control excitatori i inhibitori dels mecanismes d’ejaculació i erecció Homes amb lesió medul·lar: • Poden tenir erecció i ejaculació amb estimulació mecànica però no tenen orgasmes i no poden tenir sensació que se’ls estimula o de l’ejaculació • Poden tenir “ereccions fantasme” amb un orgasme sense erecció ni ejaculació Mascles 6 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod La informació somatosentorial i de l’escorça convergeix a l’amígdala medial. La informació de l’amígdala es trasllada a l’estructura clau en la copulació masculina (àrea medial de l’hipotàlem), en concret l’àrea preòptica medial (que processa els estímuls). L’hipotàlem actuarà en 3 direccions: 1. L’home s’excita à erecció. La informació es trasllada al tronc (mesencèfal). La informació finalment viatja fins a la medul·la espinal que envia les ordres efectores corresponents. Persona amb lesió medul·lar: no hi ha control de les vies controlades, el que m’excita a mi no te perquè produir-me una erecció. Per això, en general aquestes persones prenen la viagra, per aconseguir l’erecció quan volen de manera exògena. 2. La informació va a la neoescorça i modulen la resposta. A vegades els nois no poden tenir una erecció perquè els supera la part racional 3. La informació va al sistema endocrí Passos: 1. La informació somatosensorial i de l’escorça convergeix a l’amígdala medial. En animals també ha quedat demostrada la recepció d’informació quimiosensorial del nervi vomeronasal (feromones). 2. La informació es trasllada a l’estructura clau en la copulació masculina. l’àrea preòptica medial de l’hipotàlem (APM). Estimulació elèctrica promou conducta de copulació (Malsbury et al., 1971) L’activitat sexual incrementa la descàrrega de neurones a l’APM (Shimura et al., 1994) La destrucció de APM suprimeix la conducta sexual 3. La informació es trasllada al tronc (mesencèfal) posta en marxa del mecanisme típic de l’espècie Substància gris periaqueductal Nucli paragigantocel·lular 4. La informació finalment viatja fins a la medul·la espinal que envia les ordres efectores corresponents. Femelles La informació somatosentorial i de l’escorça convergeix a l’amígdala medial. La informació de l’amígdala es trasllada a l’estructura clau en la copulació femenina (hipotàlem ventromedial). S’ha vist que en animals, si a una rata se li fa una lesió al HVM perd la conducta sexual primitiva i si s’estimula elèctricament augmenta l’activitat. L’estradiol i la progesterona actuen directament al HVM. Una lesio l’àrea preòptica medial o area ventroemdial fa que s’envagi la funció sexual 3.3. Mecanismes neurals implicats en la funció sexual Mecanismes hormonals de la copula Mascles: controla de la còpula • Testosterona • Oxitocina • Prolactina Femella: control de la copula, cavi en propioceptivitat i en l’atractiu • Estradiol i progesterona • Andrògens • Oxitocina • Prolactina Feromones Es transmeten a traves de l’aire. Manera per la que un animal comunica a l’espècie del seu sexe contrari que esta activada. Per exemple, la gata deixa olor (cel). En humans funciona? Hi ha controvèrsies; perquè un sistema sigui efectiu ha d’haver òrgans i vies del cervell que ho processin (ha d’haver anatomia funcional). En els humans s’ha vist que hi ha òrgan pneonasal però no es troben les vies que comuniquen l’òrgan amb el cervell. Hi ha investigadors que diuen que en el fons, el que hi ha, és un òrgan tipus l’apèndix (l’hem heretat d’altres especies però no ens serveix). Altres investigadors han observat coses que passen en els humans que fan pensar que si que pot haver cert efecte 7 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod En la majoria dels mamífers es detecten per l’olfacte (òrgan vomeronasal) i estan implicats en la conducta sexual. En humans: • Tenim l’òrgan vomeronasal (OVN) que té neurones quimiosensibles. • Es sincronitza el cicle menstrual (la suor axial d’una dona en un estadi proper a l’ovulació allarga el cicle menstrual d’altres dones. • Atracció sexual: Majors contactes sociosexuals en homes i dones que empraven feromones diluïdes en una colònia ((McCoy et al., 2002). Resultats no replicats. • Activació sexual: La olor de la parella sexual (la podem reconèixer) té un efecte positiu en l’activació sexual (similar a la veu). No actuarien com a feromones sinó com a indicis sensorials. Estudis Les noies regulen la regla de la mateixa manera quan estan juntes à hormonitzacio dels cicles • Estudis on dones oloren la samarreta suada d’un home i les dones han de puntua l’atractiu. Puntuaven major o menor atractiu en funció del seu cicle. En el moment de fertilitat la puntuaven en més atractiva que quan no eren fèrtils. Van puntuar totes així, excepte la germana del noi que mai va puntuar alt en la olor (ella no sabia que era le seu germà) • Estudi: homes i dones s’anaven coneixent. Les dones que portaven partxe puntuaven als homes com a més atractius. Aquests 3 estudis fan pensa que si que hi ha feromones als humans, però no se sap exactament si en els humans o processem com a feromona o com a olor. Com la olor de mascles la associem a home, potser és nomes un aprenentatge d’olor a home. • Controvèrsia en l’efecte de les feromones en humans: 3.4. Fases de la resposta sexual humana 1.
2.
3.
4.
Atracció sexual: es troben mascle i femella. S’avalua l’atractiu Conductes apetitives: conductes que estableixen, mantenen o afavoreixen la interacció social Copulació: acte sexual en sí Conductes postcopulatòries: conductes especifiques. En humans no existeixen Es va veure que el cicle masculí i femení es diferent, primer hi ha la fase d’excitació que més o menys si es la mateixa. Hi ha una fase de meseta (l’estat d’excitació es manté i es va allargant per arribar a l’orgasme), la meseta és mes curta en homes (arriben més ràpid) que en dones). Fins que s’arriba a l’orgasme (punt màxim on s’allibera la tensió sexual) i l’home ejacula. Baixa l’atracció sexual i els homes no poden tenir un nou orgasme fins passat uns minuts. I les dones poden tenir un orgasme o una resolució o dos orgasmes seguits. S’ha vist que això esta regulat per hormones. L’excitació esta relacionada amb nivells alts d’estrògens i andrògens. En l’orgasme hi ha un subidon d’oxitocina, (l’orgasme són contraccions del penis i dels ovaris) on es reforcen les vies del vincle. Finalment hi ha la fase de resolució, on es dóna l’alliberació de prolactina. 8 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 1.
EXCITACIÓ. Inici de les respostes fisiològiques. activació del parasimpàtic. Si estem estressats no poden tenir una erecció o les dones no poden tenir una lubricació. 2.
MANTENIMENT O MESETA. Creix l’estimulació sexual 3.
ORGASME. Clímax. Descarrega involuntària de la tensió sexual. Hipoactivació escorça prefrontal i de l’escorça orbitofrontal. Desinhibició. • Hiperactivació de les vies del reforç̧ (mesolímbiques) Plaer i reforç̧ de la conducta. Vinculació́ amb la parella. Per tenir un organsme, la dona s’ha de deixar anar, perquè en l’orgasme l’únic que no s’activa és l’orgasme. 4. RESSOLUCIÓ. Pèrdua tensió sexual i retorn a la normalitat. • Majors variacions interpersonals en el cicle sexual femení que en el masculí 3.5. Cervell masculí, cervell femení? • • Mida total: H> D. Dones més complexitat i replegament de l’escorça Substància grisa (Figura): Regions cerebrals (SG) que presenten un major 9 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod • tamany en els diferents sexes. Groc D>H i blau H>D. Redolar (2013). P. 586 - Substància blanca: H>D (Damasio) 3.6. Característiques de la sexualitat humana: l’evolució de l’amor Des d’una perspectiva evolutiva l’amor... • Deriva de la fase del festeig dels animals. Semblances festeig animal –amor humà Augment de l’energia/ sentiment d’eufòria i felicitat Focalització de l’atenció Seguiment obsessiu de la parella Motivació i preferències per veure la persona estimada • Permet mantenir la parella unida per poder criar els fills de forma òptima Des d’una perspectiva de funcions l’amor... Tenir una relació de parella satisfactòria a l’edat adulta es relaciona amb: Més salut física i psicològica (Burgman et al., 1992) No disposar d’una parella es relaciona amb més : Psicopatologia, estrès (Simon et al., 1999) Des d’una perspectiva ontogènica... • La formació d’una parella és un procés de desenvolupament que implica canvis al llarg del temps • Amor boig amor romàntic amor de companyia... Aquests canvis es relacionen amb canvis del funcionament del sistema nerviós i del sistema endocrí Des d’una perspectiva de mecanismes ... Implica les vies neurals i endocrines de la vinculació Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant parelles com mare/pare-fill, entre d’altres. • Hormones • Vies del reforç: DA, oxitocina, endorfines... VIES NEURALS DEL REFORÇ. Són claus en la vinculació emocional Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant parelles com mare/pare-fill. • Vies mesolímbiques i mesocorticals (DA) • Tenen com a funció promoure les conductes que afavoreixen la supervivència • Implicat en la sensació de benestar i plaer • A les addiccions hi ha una hipoactivació d’aquest mecanisme • 10 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod El nucli que estudia les vies de l’amor és el nucli acumbens (punt de trobada de 3NT i una hormona: dopamina, serotonina y vasopressina (hormona: oxitocina)). La serotonina esta implicada en la regulació de l’estat d’ànim. Del cervell, estan implicades les següents zones: l’orbitofrontal, medial i el talem. Estructures que influeixen: • Ínsula: bones sensacions al pensar en l’ésser estimat • Cingulat anterior: empatia, proximitat a l’altre • Hipocamp: records vívids • SG periaqüeductual (PAG): supressió dolor L’atracció i la vinculació cap a una persona està induïda, en part, per l’activació de les vies del reforç mitjançant l’alliberació d’oxitocina i vasopressina. L’activació d’aquestes vies fa que l’amor sigui una experiència molt gratificant. Les vies neurals del reforç contenen un gran nombre de receptors d’oxitocina. Aquesta hormona està altament implicada en els processos de vinculació́ Les persones enamorades, en comparació als CON, mostraven nivells d’oxitocina en sang superiors. Aquest perfil també s’ha vist en pares i mares que acaben de tenir el seu fill. Majors nivells d’oxitocina correlacionen amb més conductes reciproques i pensaments en la parella Per tant, en l’experiment es va mirar els nivells de la sang i la oxitocina i es va veure que les persones enamorades tenen els nivells d’oxitocina més alts que les que no. Aquests alts nivells també correlacionen amb la reciprocitat (intercanvis). La part qualitativa de l’amor és molt important, perquè és llavors quan li dones una expilació a aquets processos. Això succeeix en els primers mesos, posteriorment es manté però no amb tanta intensitat. Les vies del reforç implicades en l’amor i el vincle afectiu són les similars a les relacionades amb l’addicció a les drogues. La presència de la persona estimada produeix els mateixos efectes, generant una “addicció” Regions activades durant la relació sexual i en l’amor romàntic Ínsula medial Escorça cingulada anterior • Hipocamp • Estriat • Nucli accumbens • Hipotàlem Injeccions de moderades de dopamina al nucli accumbens (via del reforç) produeixen vincle afectiu però altes dosis no obtenen aquest efecte. En els primers mesos de l’enamorament hi ha una disminució dels nivells de 5HT amb un perfil similar a l’observat en l’ansietat, l’estrès i el TOC. L’amor romàntic i el maternal van relacionar-se amb hipoactivació de regions cerebrals implicades en les emocions negatives, el judici social i el control de la conducta: amor incondicional i irracional Cara de la persona estimada i imatges d’alt contingut sexual • Activació: orbitofrontal, cingulat anterior i ínsula. • Desactivació: Prefrontal i amígdala. Escollim la parella lliurement? En quin grau de la biologia limita i determina l’elecció? Estudis suggereixen que les persones més simètriques facialment resulten ser més atractives. Una major simetria és un indicador de menor probabilitat d’errors genètiques i de fertilitat. A més, l’olor corporal pot ser un factor important en l’elecció de parella, ja que dóna claus sobre la qualitat genètica de la parella sexual, l’estatus reproductiu i la salut. • • 11 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod è Correlació entre l’elecció de parella, la preferència d’un olor i la semblança genètica en el complexa major d’histocompatibilitat (MHC), grup de gens claus en el reconeixement immunitari dels propis teixits i es aliens. Els seus productes contribueixen en gran mesura a l’olor corporal. è Les dones tenen major tendència a preferir l’olor d’homes que presenten un nombre entremig de coincidències del MHC en comparació a molt iguals o molt dispars. Avantatges: La descendència serà més variada en MHC: major immunocompetència Mecanisme de selecció sexual per evitar endogàmia. És creu que és la bogeria la que produeix els nivells alts de dopamina i norepinefrina, i n nivell baix de serotonina. La dopamina en grans quantitats, a més d’augmentar el nivell de testosterona (la hormona del desig sexual), esta associada amb una gran capacitat de concentració, eufòria i dependència, que són símptomes d’addicció. El “colocón” del enamorat ho produeixen les substàncies que fabrica el seu cervell: • Alt nivell de norepinefrina produeix eufòria i pèrdua d’apetit • Baix nivell de serotonina té a veure amb la obsessió d’estar amb l’amat. Preguntes finals 1.
2.
3.
El dimorfisme implica diferències en trets morfològics i conductuals. Les gònades es desenvolupen en funció d’un senyal genètic. L’aparició dels òrgans sexuals interns femenins no es dóna per l’alliberació de testosterona ni d’estradiol ni de progesterona. 4. El sistema de Wolff es desenvolupa per influencia de la presencia de testosterona. 5. Els genitals externs masculins es desenvolupen si s’allibera testosterona. 6. L’hormona luteïnitzant estimula l’alliberació de progesterona. 7. La prolactina intervé en el període refractari en els homes, en la producció de llet en les dones i en la inhibició dels desig sexual en els homes. 8. En la conducta sexual femenina intervé en nucli ventromedial. 9. En la conducta sexual masculina intervé l’amígdala medial, l’àrea preòptica medial i el mesencèfal. 10. L’amígdala pot estimular la conducta sexual al rebre aferències directament dels genitals, del prefrontal i de l’hipocamp. 11. En la fase d’orgasme intervé l’oxitocina. 12. L’ocultació de l’ovulació pot haver-se donat per evitar l’infanticidi, podria haver sorgit en un context de promiscuïtat i promou mes inversió paterna en tenir cura dels fills. 12 ...

Tags:
Comprar Previsualizar