Tema 3 i 4 Classificació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 4: ELS CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ PENITENCIÀRIA LA CLASSIFICACIÓ PENITENCIÀRIA: CONCEPTE: Conjunt d’actuacions de l’AP que acaba amb una resolució penitenciaria que situa a la persona amb un grau de tractament Separació interna: Quan una persona entra en un centre penitenciari, hi haurà una separació.
Homes de dones, joves d’adults, delictes dolosos de imprudents, etc.
La LOGP estableix que les penes privatives de llibertat s’executaran segons el sistema d’individualització científica. Estaran separats en graus, l’últim dels quals és la llibertat condicional. Aquest sistema és individualitzat, es classifica segons les característiques personals i individuals en cada grau. Busca adaptar-se a cada moment a les necessitats de tractament de la persona, i oferirà el tractament que més sentit tingui.
La conseqüència de la classificació en graus serà que l’intern estarà sotmès a un règim de vida determinat. El primer grau estarà tancat, el segon tindrà un règim ordinari, el tercer tindrà un règim obert i finalment hi ha la llibertat condicional.
Dins de cada grau penitenciari poden haver diferents fases segons la conducta de l’intern i el respecte per les normes, i estant a una altra fase pot tenir un impacte al règim de vida.
EL PROCEDIMENT DE CLASSIFICACIÓ Només es classifiquen les persones amb una sentència ferma. Els presos preventius mai podran estar classificats. Les persones de vida no classificades segueixen un règim de vida ordinari.
1. Període d’observació. En un termini màxim de 2 mesos la junta de tractament ha de fer una proposta de classificació, que s’eleva al centre directiu. La junta haurà tingut 2 mesos per recollir dades per fonamentar la seva proposta. Els presos quan arriben a la presó queden separats i segueixen un règim ordinari. Depenent de les adaptacions del pres, la junta prendrà una decisió.
2. Ratificació pel Centre directiu. Té dos mesos per ratificar o no la proposta. Quan tots els membres de la junta estan d’acord en classificar una persona, no cal la resposta del centre directiu, llevat que sigui la classificació de primer grau.
3. Possibilitat d’impugnació. L’intern té dret a recórrer a la classificació, en el jutge de vigilància penitenciaria. Si es denega, es podrà apel·lar aquella decisió.
4. Revisions de la classificació. La llei diu que com a màxim la classificació s’ha de revisar cada 6 mesos. En el cas de les persones classificades en primer grau es revisa com a màxim cada 3 mesos. El què determina la nova classificació és l’evolució del tractament i segons l’article 65.2 LOGP depèn de la modificació o trets de la personalitat relacionats amb l’activitat delictiva i es manifesta amb la conducta global de l’intern, que comportarà la responsabilitat i llibertat que se li doni.
El pres ha de progressar, que hi hagi bon comportament, manca d’incidències negatives, o que s’acosti el final de la condemna per poder-lo classificar amb el 3r grau. Hi haurà una regressió quan s’incompleixen deures, es fan nous delictes, no es torna d’un permís, etc. Una infracció aïllada no ha de suposar una regressió de grau.
5. El principi de flexibilitat. El tractament s’ha d’ajustar a l’evolució de la persona en cada moment. A l’article 102.2 RP es possibilita que una persona classificada en un grau pugui viure o combinar-la amb la del seu grau i la d’un altre grau.
CRITERIS GENERALS DE CLASSIFICACIÓ Per la classificació en primer grau: L'intern ha de ser qualificat com d'una perillositat extrema o inadaptat a la resta de graus (art. 10 LOGP, art. 102.5 RP) Article 10 LOGP 1. No obstant el disposat en el nº 1 de l’article anterior, existiran establiments de compliment de règim tancat o departaments especials pels penats qualificats de perillositat extrema o per casos d’inadaptació als règims ordinari i obert, per causes objectives en resolució motivada , a no ser que l’estudi de la personalitat del subjecte tingui la presència d’anomalies o deficiències que hauran de determinar el seu destí al centre especial corresponent 2. També podran ser destinats a aquests establiments o departaments especials amb caràcter d’excepció i absoluta separació dels penats, informant a l’autoritat judicial corresponent, aquells interns preventius en els que concorrin les circumstancies expressades en el nº anterior, entenent-se que la inadaptació es refereix al règim propi dels establiments preventius.
3. El règims d’aquests centres es caracteritzarà per una limitació de les activitats en comú dels interns i per un major control i vigilància sobre els mateixos en la forma que reglamentàriament es determini. La permanència dels interns destinats a aquests centres serà pel temps necessari fins que desapareguin o disminueixin les raons o circumstàncies que van determinar el seu ingrés.
Segon grau: Circumstàncies personals i penitenciàries de normal convivència (art. 102.3 RP) Tercer grau: Capacitat de viure en semillibertat (art. 102.4 RP) Es tracta de criteris força generals i ambigus, que cal concretar amb la regulació reglamentària.
CLASSIFICACIÓ EN PRIMER GRAU Els criteris estan especificats al RP. Això és un problema greu des del punt de vista del principi de legalitat i la reserva de llei (orgànica) per regular la matèria directament relacionada amb drets fonamentals.
La regulació de referència es troba a l'art. 102.5 RP: Article 102.5 RP: Conforme al disposat a l’article 10 de la LOGP, es classificarà en primer grau a els interns qualificats de perillositat extrema o inadaptació manifestada i greu a les normes generals de la convivència ordenada, ponderant la concurrència de factors com: a) Naturalesa dels delictes comesos al llarg del seu historial delictiu, que denoti una personalitat agressiva, violenta i antisocial.
b) Comissió d’actes que atempten contra la vida o la integritat física de les persones, la llibertat sexual o la propietat, comesos en modes o formes especialment violentes.
c) Pertànyer a organitzacions delictives o a bandes armades, mentre no mostris, en ambdós casos, signes inequívocs d’haver-se sostret a la disciplina interna d'aquestes organitzacions o bandes.
d) Participació activa en motins, insubordinacions, agressions físiques, amenaces o coaccions.
e) Comissió d'infraccions disciplinàries qualificades de molt greus o greus, de manera reiterada i sostinguda en el temps.
f) Introducció o possessió d'armes de foc al establiment penitenciari, així com la tinença de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques en quantitat important, que faci suposar que estan destinades al trànsit.
En la pràctica, els motius més freqüents per classificar una persona en tercer grau són l'acumulació de sancions disciplinàries i les agressions i enfrontaments amb altres interns i amb funcionaris.
CLASSIFICACIÓ EN SEGON GRAU Article 102.3 RP Seran classificats en segon grau els penats en els que concorren unes circumstàncies personals i penitenciàries de normal convivència, però sense capacitat per viure, de moment, en semillibertat.
Es tracta d'una classificació per exclusió: les persones que ni estan preparades per viure en semillibertat (i per tan seran classificades en tercer grau) i les persones que són extremadament perilloses i inadaptades a la resta de graus (que es classificaran en primer grau).
Viuen en règim ordinari com a forma de viure dins la presó és la majoritària: comprèn els classificats en segon grau, però també les persones que encara no han estat classificades, perquè són preventius o perquè encara no s'ha rebut la sentència condemnatòria.
CLASSIFICACIÓ EN TERCER GRAU Evolució legislativa de la regulació de l’accés al 3r grau al CP (LO 7/2003; LO 5/2010; LO 1/2015) El legislador de 2003 va voler endurir les condicions d'accés al tercer grau. Això ho va fer imposant un "període de seguretat", és a dir, un temps d'estada mínim a la presó per les penes de més de 5 anys. D'aquesta manera, abans de l'entrada en vigor de la LO 7/2003 una persona penada podia ser inicialment classificada en tercer grau si complia els requisits bàsics per ferho, sense necessitat d'estar un temps amb un grau de classificació que implica més restricció de llibertat. Amb la LO 7/2003 el penat a més de 5 anys haurà de passar com a mínim la meitat de la pena en un altre grau de classificació abans de poder ser classificat en tercer grau.
Això es va flexibilitzar amb la LO 5/2010, amb la qual el període de seguretat va passar a ser potestatiu (és a dir, el jutge el podia imposar o no imposar). Així es manté en l'actualitat.
La redacció actual reserva el període de seguretat obligatori pels autors d'alguns delictes en particular, que el legislador considera especialment greu i que per motius de prevenció general vol que compleixin un temps de la seva pena en un règim de vida més restrictiu de la llibertat que el tercer grau.
Art. 36.2 CP.
La pena de presó tindrà una durada mínima de tres mesos i màxima de vint anys, llevat del que excepcionalment disposin altres preceptes del present Codi.
Quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior a cinc anys, el jutge o tribunal pot ordenar que la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no s'efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada.
En qualsevol cas, quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior a cinc anys i es tracti dels delictes enumerats a continuació, la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no podrà efectuar-se fins el compliment de la meitat de la mateixa: a) Delictes referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme del capítol VII del títol XXII del llibre II d'aquest Codi.
b) Delictes comesos en el si d'una organització o grup criminal.
c) Delictes de l'article 183.
d) d) Delictes del capítol V del títol VIII del llibre II d'aquest Codi, quan la víctima sigui menor de tretze anys.
El jutge de vigilància, previ pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social i valorant, si escau, les circumstàncies personals del reu i l'evolució del tractament reeducador, podrà acordar raonadament, escoltats el ministeri fiscal, institucions penitenciàries i les altres parts, l'aplicació del règim general de compliment, excepte en els supòsits continguts en el paràgraf anterior.
Per altra banda, l'art. 72 LOGP estableix la obligació de satisfer la responsabilitat civil per accedir al tercer grau: Article 72.5 LOGP.
La classificació o progressió al tercer grau de tractament requerirà, a més dels requisits previstos pel Codi Penal, que el penat hagi satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte, considerant a aquests efectes la conducta efectivament observada a fi de restituir el sostret, reparar el dany i indemnitzar els perjudicis materials i morals; les condicions personals i patrimonials del culpable, als efectes de valorar la seva capacitat real, present i futura per satisfer la responsabilitat civil que li correspongués; les garanties que permetin assegurar la satisfacció futura; l'estimació de l'enriquiment que el culpable ha obtingut per la comissió del delicte i, si escau, el dany o destorb produït al servei públic, així com la naturalesa dels danys i perjudicis causats pel delicte, el nombre de perjudicats i la seva condició .
Singularment, s'aplicarà aquesta norma quan l'intern hagi estat condemnat per la comissió d'algun dels següents delictes: a) Delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic que haguessin revestit notòria gravetat i haguessin perjudicat una generalitat de persones.
b) Delictes contra els drets dels treballadors.
c) Delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social.
d) Delictes contra l'Administració pública compresos en els capítols V al IX del títol XIX del llibre II del Codi Penal.
Observeu que el legislador no és taxatiu ni rígid en aquesta exigència. El que fa és, d’acord amb els principis constitucionals d'aplicació, equipara al pagament efectiu de la responsabilitat civil l'esforç dut a terme per fer-ho. Una altra cosa, tensionaria en excés el principi d'igualtat i dificultaria que les persones amb menys recursos per satisfer efectivament la responsabilitat civil accedissin al tercer grau.
La classificació en tercer grau de persones que han comès delictes de terrorisme està regulada a l'art. 72.6 LOGP: Art. 72.6 LOGP.
De la mateixa manera, la classificació o progressió al tercer grau de tractament penitenciari de persones condemnades per delictes de terrorisme de la secció segona del capítol V del títol XXII del llibre II del Codi penal o comesos al si d'organitzacions criminals, requereix, a més de els requisits previstos pel Codi Penal i la satisfacció de la responsabilitat civil amb les seves rendes i patrimoni presents i futurs en els termes de l'apartat anterior, que mostrin signes inequívocs d'haver abandonat els fins i els mitjans terroristes, i a més hagin col·laborat activament amb les autoritats, bé per impedir la producció d'altres delictes per part de la banda armada, organització o grup terrorista, bé per atenuar els efectes del seu delicte, bé per a la identificació, captura i processament de responsables de delictes terroristes, per obtenir proves o per impedir l'actuació o el desenvolupament de les organitzacions o associacions a què hagi pertangut o amb les que hagi col·laborat, el que pot acreditar mitjançant una declaració expressa de repudi de les seves activitats delictives i d'abandó de la violència i una petició expressa de perdó a les víctimes del seu delicte, així com pels informes tècnics que acreditin que el pres està realment desvinculat de l'organització terrorista i de l'entorn i activitats d'associacions i col·lectius il·legals que l'envolten i la seva col·laboració amb les autoritats.
...