Civilitzacions antigues: Inicis (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història dels Sistemes Socials i Polítics
Profesor N.S.M.B.
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 TASCA 1: CIVILITZACIOS ANTIGUES: MESOPOTÀMIA I EGIPTE 1. La “revolució neolítica” de V. Gordon Childe: explica el pas del paleolític al neolític des del punt de vista organitzatiu de les comunitats humanes (màxim 400 paraules). (2 punts) El paleolític, des del punt de vista organitzatiu de les comunitats humanes, es caracteritza per unes formes d’organització socials basades en els grups d’homo que s’agrupaven segons relacions de parentiu. Es pensa que encara no hi havia jerarquies socials, és a dir, aquests grups eren societats primitives petites i de matriu igualitària.
La revolució neolítica, segons Childe, se situa a la meseta d’Iran, la zona del sud del mar Caspi, Síria, Palestina i Anatòlia i es caracteritza per dos fenòmens fonamentals: l’agricultura i sedentarització. Són aquests dos fenòmens, que es troben íntimament relacionats, els que permeten parlar d’una creixent economia de producció d’aliments.
Un altre fenomen clau per parlar de revolució neolítica, segons l’autor, es troba en l’aparició de la ceràmica. Aquests factors es troben afavorits per una millora general del clima després de l’última glaciació que a part d’afavorir aquests fenòmens van propiciar un creixement demogràfic espectacular. Considera que el canvi climàtic cap a situacions de major sequera, va obligar a les comunitats epipaleolítiques i mesolítiques a investigar sobre noves pràctiques per a la supervivència. Aquestes es van concretar en la producció d'aliments.
És en aquest punt on sorgeixen els primeres agrupacions de població, les aldees, que estaven integrades per famílies extenses, consistents en la família nuclear i els familiars propers. Aquestes aldees s’organitzaven segons un esquema de societat tribal. La producció d’aliments hauria propiciat l’aparició d’una mínima xarxa comercial i de comunicació en l’Orient Pròxim que va propiciar el contacte entre civilitzacions.
2. El codi de Hammurabi: rellevància històrica, estratificació social i condicions de vida dels esclaus (màxim 500 paraules). (2 punts) El codi de Hammurabi, creat pel rei de Babilònia Hammurabi, és un dels conjunts de lleis més antics que s'han trobat i un dels exemplars més ben conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia, creat en l’època de formació de les primeres ciutats- estat.
1 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Aquest codi babilònic, existent des de l’any 1792 aC fins el 1750, és considerat d'origen diví i està avalat pel déu Shamash, que rep a Hammurabi per entregar-li els preceptes de la llei. La seva rellevància històrica s’aprecia en el fet que aquest codi de lleis unifica els diferents codis existents en les ciutats de l'imperi babilònic. Pretén establir lleis aplicables en tots els casos, i impedir així que cadascú “prengués la justícia per la seva mà", ja que sense llei escrita que els jutges haguessin d'aplicar obligatòriament, era fàcil que cadascú actués com més li convingués.
En breus termes, el codi de Hammurabi es basa en l'aplicació de la llei del Talió.
Aquesta llei afirmava que el càstig havia de ser igual al dany percebut. Les penes variaven depenent de l’estatut jurídic del perjudicat i el perjudicant.
D’aquest codi se’n deriva, doncs, una estratificació social important. La societat queda dividida en tres estrats: els homes lliures (awilum), els homes dependents, que eren treballadors assalariats (mushkenu) i els esclaus (wardum).
Els homes lliures eren les persones lliures de deutes i d'algunes obligacions. Eren els únics que gaudien de la plenitud de drets i, per tant, a ells els estaven reservats els primers llocs de la societat. No obstant això, a causa de l'origen familiar, la riquesa o el paper social que ocupaven, entre els awilum hi havia també distincions socials: primer hi havia el rei i seus alts funcionaris, després venien els representants del temple; els seguien els artesans, els comerciants i finalment els productors mitjans.
Els homes dependents se situaven en un estat entremig dels homes lliures i els esclaus: es tractava de persones subordinades i dependents, que podien posseir els seus propis béns, encara que depenien del temple o del palau per a la seva subsistència. No podien moure lliurement, de manera que es considera als mushkenum com una mena de serfs o, com a molt, semi-lliures. Estaven obligats a participar en campanyes militars, en el cas que hi fossin. La seva economia era precària, encara que podien arribar a posseir esclaus.
Els esclaus eren principalment presoners de guerra que eren marcats amb una tauleta de fusta al clatell, tatuatges o ferro coent o bé fills venuts per famílies en condicions de misèria. També sorgien a vegades com a mètode de restablir la justícia; per exemple, en el cas dels lladres, passaven a ser esclaus de les persones perjudicades.
2 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 3. Piràmide social egípcia: de quines classes es componia? Quina concepció tenia el poble egipci de sí mateix? (màxim 500 paraules). (2 punts) La societat egípcia era molt desigual i s’estructurava de forma piramidal. El rei i els seus treballadors directes acumulaven la riquesa i disposaven de la resta del poble i dels esclaus. Les classes socials es definien segons els oficis dels components d’aquestes.
A la part superior de la piràmide s’hi situava el faraó, el rei, l’ésser més proper als déus, amb limitades diferències amb ells. Compta amb amplis poders, i disposa de la vida i els béns dels seus súbdits. Es caracteritzava per ser monàrquic, absolutista i teocràtic.
A un nivell inferior s’hi situava la classe sectorial que posseïa molts privilegis religiosos i polítics per ser parents del faraó o governadors de províncies.
Més avall, hi ha els funcionaris i els escribes. Eren persones molt cultes que exercien com a secretaris del faraó. Administraven el país, vigilaven les construccions i recaptaven els impostos. També eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura.
Immediatament més avall hi trobem els soldats professionals. Aquests s’encarregaven de la defensa del país i de la conquesta de nous territoris. L’exèrcit tenia entre les seves funcions la protecció de fronteres i del comerç marítim, però també la realització de tot tipus de treballs públics.
Més avall s’hi situen els comerciants i artesans i més avall encara els pagesos. Hi ha escasses fonts sobre la classe social camperola que expliquin el seu sistema de treball i les estructures de la seva vida quotidiana. En general portaven una vida miserable i sense recursos per portar-ne una de digna. Els faraons i sacerdots projectaven l'economia del poble determinant les zones que havien de sembrar. Els camperols havien de lliurar la collita íntegrament al faraó, qui l’administrava. La terra també era propietat del faraó, i disposava lliurement d'ella per lliurar-la al poble, per això aquest, al seu torn, havia de pagar tributs.
Finalment, a la base de la piràmide social egípcia s’hi troben els esclaus. Els esclaus eren normalment presoners de guerra i eren tractats bàrbarament i condemnats a treballs forçats per a les grans obres publiques. L'origen dels esclaus provenia de les conquestes i no hi havia una regulació jurídica sobre ells. Feien treballs públics en monuments i 3 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 obres de l'Estat, però també servien a persones particulars que els destinaven al servei domèstic.
El concepte que el poble egipci tenia sobre si mateix és un concepte fins a un cert punt egocèntric. La paraula que designa al poble, als egipcis, és Remech, que significa al mateix temps “els egipcis” o “els habitants d’Egipte”, en el sentit de la humanitat. Així doncs, d’alguna manera els egipcis es consideraven a ells mateixos com humans en sentit ple.
4. Explica les formes d’integració econòmiques exposades per Karl Polanyi tot fent referència a les seves corresponents estructures de suport i com s’aplica aquest esquema a les societats hidràuliques (màxim 600 paraules). (4 punts) Karl Polanyi, antropòleg i historiador de l’economia, defensa que l’economia de mercat actual suposa que l’àmbit econòmic s’independitza de la resta de relacions socials i això passa a partir del capitalisme industrialitzat, que és el que està regulat pel mercat. Per l’autor, l’economia està integrada en el sí de la societat amb altres relacions de tipus cultural o social, almenys fins al segle XIX.
A l’obra El sustento del hombre, concretament a l’apartat de “Formas de integración y estructuras de apoyo”, exposa tres formes d’integració econòmiques: reciprocitat, redistribució i intercanvi.
La reciprocitat descriu el moviment de béns i serveix (o la disposició sobre ells) entre punts corresponents d’un agrupament simètric. Perquè hi hagi reciprocitat, el grup social que es vulgui organitzar segons aquest model s’ha de dividir en subgrups simètrics. Té a veure amb la donació i la contradonació, de manera que la persona apropiada en cada ocasió haurà de correspondre amb un objecte de les mateixes propietats o equivalent. Una relació de reciprocitat està governada més per l’equitat que pel regateig, ja que aquest sistema tendeix a eliminar les manifestacions d’autointerès econòmic. Perquè es pugui donar aquesta relació, però, farà falta unes estructures socials definides que determinen qui ha de retornar el bé o servei i el temps màxim per a fer-ho.
La seva estructura de suport serà la presència de dos o més grups simètrics en la qual els seus integrants actuïn de forma similar, tant a l’hora de donar com a la de rebre.
4 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 La redistribució consisteix en l’assignació de béns dins un grup de persones des d’un centre on es recullen primerament i des del qual es distribueixen mitjançant el costum, una llei o una decisió central apropiada. Perquè es doni aquest sistema d’integració cal que existeixin uns canals mitjançant els quals es pugui realitzar aquest moviment cap a l’interior i també el moviment cap a l’exterior.
En aquest cas, doncs, l’estructura de suport de la redistribució serà un centre reconegut al qual aniran a parar tots els béns i des del qual es tornaran a distribuir entre el col·lectiu.
Finalment, l’intercanvi es defineix com un moviment bidireccional de béns entre persones de manera que totes dues obtinguin el benefici màxim. L’essència d’aquest model és el regateig, ja que és la forma més adequada perquè ambdues parts aconsegueixin aquest benefici màxim.
L’estructura de suport de l’intercanvi consistirà en el mercat, que actua com a institució reguladora d’aquest flux de béns.
Pel que fa a les societats hidràuliques, segons l’autor, el model de redistribució és el que millor defineix les seves economies, on el centre és ocupat pel temple o palau que fa d’element centralitzador. Eren el Temple i el Palau els que distribuïen la terra i la feina.
En aquestes societats, els béns s’emmagatzemaven en aquests centres per a convertir-los en productes manufacturats. El centre utilitzava aquesta riquesa com a font de poder social i econòmic a través de canals de redistribució per mantenir als sacerdots, escribes, guerres i comerciants.
De totes maneres, com que els tres sistemes d’integració no són excloents, a part de la redistribució també es troba en les societats hidràuliques intercanvi i reciprocitat.
5 ...