TEMA 2- Aparició i consolidació de l'estat al Pròxim Orient antic [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. APARICIÓ I CONSOLIDACIÓ DE L’ESTAT AL PROXIM ORIENT ANTIC La Revolució Urbana Expressió creada per Gordon Childe, al 1950. Actualment es criticada per molts autors perquè revolució es un canvi radical en un període de temps curt, però en el pròxim orient va durar centenars d’anys.
Té lloc a la Baixa Mesopotàmia, amb Uruk com a ciutat protagonista (3.500-3.100 aC). Es dona en aquest territori perquè es una zona: plana, hidràulica i fèrtil.
Condicions per a entendre l’aparició de l’estat: 1- Increment de la població i aparició de la ciutat 2- Divisió del treball i especialització a temps complet 3- Excedent agrícola 4- Arquitectura pública i monumental 5- Classe dirigent 6- Escriptura 7- Ciències exactes 8- Art sofisticat 9- Comerç a llarga distància 10- Aparició de l’estat a conseqüència dels anteriors punts L’entorn es molt favorable i provoca una millora de la tecnologia agrícola, aquesta evoluciona tant que provoca un excedent de producte: - Abans, l’objectiu era menjar i guardar una part Ara, l’objectiu es menjar, guardar una part i comerciar Això provoca una aparició d’elits i un cos d’especialistes per a treballar la terra i per a repartir l’excedent. Hi ha un augment molt important de la població gràcies a aquesta millora en l’alimentació.
Ciutat L’origen de la ciutat és l’origen de l’Estat: jerarquització social. La ciutat ja té un caràcter urbanístic - El governant vol manifestar públicament el seu poder Creació d’administracions i magatzems Muralles per a defensar-se de possibles atacs i per a guardar les riqueses. La construcció de muralles es una tasca que provoca una despesa de diners enorme perquè s’han de pagar els materials i les persones que hi treballen.
Relacions complexes i competitives entre les ciutats i a l’interior de cada una d’elles.
La ciutat no només es el nucli urbà (on hi viuen les elits i els especialistes) sinó que també la seva perifèria (tribus). Aquests poblats exteriors envien l’excedent al nucli urbà i aquests s’encarreguen de fer la gestió.
Aparició del temple i del palau - Naixement de les “grans organitzacions”.
Es troben en el nucli urbà de la ciutat, no en les aldees El temple es la casa espiritual del Déu i el palau es la casa del líder humà del territori Els dos, però, son llocs de gestió econòmica i administrativa on hi viu i hi treballa gent.
Els sumeris (“caps negres”) - No es te constància de la seva procedència, però venen de la zona del caucas.
Parlen una llengua de tipus aglutinant Van arribar a inicis del IV mil·lenni i es van trobar amb una població semita, però els semites no s’hi van imposar sinó que van permetre la barreja. Per tant, la cultura sumèria es defineix també amb préstecs de la cultura semita.
FASE URUK (3.500-3.100 aC) 1.
2.
3.
- 4.
5.
- EL REI El rei es el sacerdot de la ciutat, és d’origen diví.
S’encarrega de totes les funcions: religió, governs, guerres...
El temple es el centre de la ciutat i acull al rei: no trobem un palau laic.
Es el responsable de la seguretat de la ciutat.
Apareix representat lluitant contra humans (que volen treure-li el poder) o contra animals (representen els poders de la natura) BUROCRÀCIA Formada pels escribes i subdividida en sectors i jerarquies.
S’encarrega de la gestió econòmica de la ciutat: administració de l’excedent, càlcul de productes, comerç...
CLERGAT S’encarrega del culte  De forma diària i reservada: només per a ells i els reis on la població no podia accedir-hi  De forma periòdica i publica: mostrada a la societat. Es concentraven davant del temple i tots els habitants es sentien de la mateixa comunitat, servia per cohesionar.
Gestionen la relació amb la divinitat FORÇA Finalitat defensiva: protecció atacs Finalitat ofensiva: apropiar-se de productes d’altres ciutats.
ESPECIALISTES I PRODUCTORS D’ALIMENTS Especialistes (20% població): Són la elit, els millors considerats. Sense mitjans de producció, son mantinguts per l’estat a canvi del seu treball. Gestionen l’excedent rebut pels productors.
Productors d’aliments (80% població): Són la resta de la gent, no tant ben considerats. Posseeixen els seus propis mitjans de producció, no depenen de l’estat i treballen per la seva pròpia supervivència. Cedeixen a l’estat l’excedent.
6. PESOS I MESURES Es necessària una existència de convencions objectives i despersonalitzades (mesures estàndard). Cada ciutat crearà els seus propis pesos i mesures, estan fets en forma de prototips garantits i custodiats per l’administració.
Es creen sistemes d’equivalència per valorar el preu del cereal, del animal...
L’argent serà el sistema més utilitzat (polsera) 7. COMERÇ - Els excedents alimentaris permeten un sistema a llarga distància - Necessitat d’aconseguir matèria prima a causa de la innovació tecnològica (fusta, metalls...) - Els temples i els palaus prenen la iniciativa del comerç.
- Apareixen especialistes dedicats exclusivament a l’intercanvi, independents de l’estat.
- Les caravanes plenes de productes son escoltades pels soldats ja que hi ha saquejos - Hi ha territoris neutrals on es produeix l’intercanvi, mai es va a la ciutat rival.
EVOLUCIÓ DE LA REIALESA SUMÈRIA (2900-2350 aC) Coneguda també com el període protodinàstic III, la ciutat d’Uruk pateix canvis força importants: - Aparició de ciutats com Lagash que agafen protagonisme i comencen a haver-hi lluites per desbancar a Uruk Aparició del palau que substitueix les funcions del temple: el poder comença a ser laic.
En les ciutats trobarem un palau i molts temples.
El rei deixa de ser un cap religiós i passa a ser un cap polític i militar Tipologia: - “En” (senyor sacerdot): FASE URUK “Emsi” (rei sacerdot): SUMÈRIA, posterior a la fase Uruk. Mateixes funcions.
“Lugal” (rei guerrer): PROTODINÀSTIC III. Monarquia heroica de caràcter militar i lligat a un palau laic, el rei no té funcions religioses.
Freqüents guerres entre les ciutats, moltes es produeixen perquè cada vegada hi ha un comerç més complex i això provoca més relacions. Sempre hi ha un fons religiós en les guerres (tot i que es practiqui la religió sumèria al territori, cada ciutat intenta imposar els seus Déus específics). Moltes d’aquestes guerres es donen per a controlar Nippur, on es troba el santuari del déu Enlil (únic Déu principal de tots els sumeris).
La ciutat de Lagash i la de Umma lluiten i acaba imposant-se el rei d’Umma: Lugalzagesi (2342-2318 aC). Crearà el primer imperi de la història a la Baixa Mesopotàmia.
ELS ACCADIS - Son un poble semita que es varen integrar a la Baixa Mesopotàmia des de mitjans del III Mil·lenni Van assimilar ràpidament la cultura sumèria i es van integrar de manera ràpida Aprofiten la rivalitat existent entre les ciutats sumèries per prendre llocs importants en l’administració i ocupar grans càrrecs Sargon I el Gran La paraula Sargon significa rei legítim. Es un individu d’orígens llegendaris.
Amb Sargon I (2334-2279 aC) es reforma l’exèrcit, l’administració i la defensa militar.
Implanta guarnicions militars en punts estratègics (llocs de recursos naturals, rutes comercials, ciutats). Aquesta protecció provoca una millora en l’economia.
La llengua canvia, abans s’utilitzava la llengua sumèria però ara l’Accadi. Tot i això, respectaven molt la llengua sumèria i es seguia utilitzant en les cerimònies religioses.
L’imperi Accadi dura fins al 2154 aC, desapareix per culpa de la invasió dels qutu i dels problemes interns que hi havia: ciutats com Babilònia volien fugir de l’Imperi i es rebel·len. Amb la seva caiguda, l’Accadi es segueix utilitzant com a llengua culta en les relacions internacionals, com per exemple el llatí es va seguir utilitzant al caure Roma.
EL RENAIXEMENT SUMERI (PERÍODE NEO-SUMERI) Els sumeris no veuen amb bons ulls al poble qutu i un rei d’Ur els fa fora al 2120 aC.
Els sumeris intenten recuperar el seu passat imitant l’art, la literatura, la cultura... Però acaba en un intent ja que ha passat massa temps i la influencia dels Accadis ha marcat massa.
Reis de Sumer - Gudea de Lagash (2141-2122 aC): rei sacerdot Ur-Namur d’Ur (2111-2095 aC): rei ambiciós que es proclama rei de sumer i d’accadi i funda la III dinastia d’Ur.
Struggli (2095-2047 aC). Regna a partir de la mort d’Ur-Namur i promulga un dels més antics codis sumeris. Va aconseguir que el clergat de Nippur l’acabés convertint com un déu vivent per a reforçar el seu poder.
Amb la mort de Struggli, els pobles externs intenten apoderar-se de Mesopotàmia.
Al 2004 aC, es produeix un cop dels elamites (poble de l’Est de Mesopotàmia) i saquegen la ciutat i fan presoner al rei.
Societat Tres grans capes socials - Lliures: rei i família, nobles, sacerdots, funcionaris, treballadors...
Semi lliures: no són esclaus però estan lligats al poder Esclaus  Per disposició judicial: per haver-se venut personalment  Per família  Presoners de guerra Organització política - La titulatura que s’acaba imposant és el “lugal” (rei de caràcter militar).
El poder passava hereditàriament al fill major “En” i “Ensi” no desapareixeran, sinó que serviran per a designar senyors territorials.
El rei es el líder absolut, però no es pot fer càrrec de tota l’administració, això provoca l’aparició d’una cancelleria, que està en mans d’un primer ministre de qui depenen els governadors civils i militars.
La burocràcia esta molt especialitzada i controlada pel rei.
Legislació - En una societat complexa, formada per diverses ètnies i on la convivència a vegades podria resultar difícil, els sumeris van crear el dret.
En un principi era de caràcter oral, transmesos de generació en generació Els primers textos son molt breus i es troben en tauletes Codi de Xulgi (2095-2047 aC) es el primer codi escrit. Conté un pròleg i 32 articles sobre actes criminals, robatoris, matrimoni, violació...
Religió Sumèria-Accàdia - - - Coneguda gràcies als escrits: poemes. Religió típica d’una societat agrícola i pastoral, molta importància a la naturalesa (déus relacionats amb l’aigua o el sexe que representen la fertilitat) El panteó sumeri i l’accadi es van barrejar tant que resulta difícil saber si prové del substrat religiós sumeri o accadi.
Déus de forma antropomorfa (forma humana), i acostumen a portar corones amb banyes.
De caràcter local i molt nombrosos, cada ciutat té els seus propis déus.
Els déus s’ajunten en tríades:  An: cel  Enlil: vent  Enki: saviesa Els temples són centres econòmics importants i molts també es dediquen a la gestió econòmica.
- - - El culte es realitzava en santuaris: zones normalment elevades.. El Ziggurat era una torre escalonada, de tova i recoberta amb una espessa capa de maons. Hi ha diverses teories per explicar la seva funció: actualment no se sap si la funció era:  Com que es troba en una zona elevada, està mes a prop del cel i per tant dels déus.
 Construcció elevada i escalonada per a guardar-hi riqueses  Un simple santuari Hi ha sacerdots dedicats exclusivament a l’exorcisme, a ungir amb oli les estàtues dels Déus i oferir sacrificis.
Creença en el més enllà. Els sumeris i accadis creien que quan mories, l’ànima anava a una gran ciutat anomenada: Irigal (pels sumeris) i Irkalla (pels Accadis).
Aquesta ciutat era plena d’ombres on no hi havia ni càstig ni recompensa.
Aquesta creença en el més enllà va impulsar la construcció de cementiris i tombes molt elaborades. El cementiri més conegut es el: CEMENTIRI REIAL d’UR, que va ser excavat entre el 1922 i el 1934 per L.Wolley, conté unes 1850 tombes i 16 d’aquestes son dels reis de la I Dinastia d’Ur. Aquestes tombes estaven plenes d’objectes preciosos i també s’hi trobaven els cossos dels seus servidors.
Producció literària Sumèria-Accadia - Edubba: casa de les tauletes o escoles de sacerdots. Aquí els nens aprenien a llegir i escriure i els mes aptes podien arribar a ser sacerdots.
S’escrivia sobre tauletes de fang i argila i es feien moltes copies que es guardaven en arxius i biblioteques.
També es feien catàlegs, per tant coneixem molts títols encara que no totes les obres es conserven.
Temàtiques molt diverses: mitologia, religió, llegenda, elegies...
Als inicis, aquesta literatura era oral i es transmetia de generació en generació.
Al 2700-2600 aC, es comencen a escriure Enheduanna, filla de Sargon I, va ser la primera escriptora de nom coneguda en la historia de la humanitat: rendia culte a la deessa Inanna.
ELS AMORREUS - Son un poble, d’origen semita, provinent de l’Oest de Mesopotàmia, entren cap al 2.200 aC.
El seu principal Déu era Amurru.
S’integren bé a la societat mesopotàmica, i aprofiten el clima d’inestabilitat política per instaurar-se en ciutats importants com per exemple a Babilònia.
Sumu-abum (1894-1881 aC), rei amorreu, va inaugurar la Dinastia I de Babilònia.
ELS ASSIRIS - - - - Ètnicament tenen una part semita (ja que estan relacionats amb els amorreus) i una part no semita.
Cobren molt protagonisme el Nord de Mesopotàmia, l’imperi d’Assíria rep el nom gràcies a la seva ciutat més important: Assur.
El seu Déu principal també es diu Assur.
No serà un poble important fins a l’arribada del rei Samshi-Adad I que funda el Regne Antic Assiri. Pacta amb Babilònia (Mesopotàmia Sud) per a poder conquerir tot el Nord.
Reforcen el seu exèrcit establin guarnicions militars i organitzen el territori confiant les províncies a governants de confiança (familiars).
IMPERI BABILÒNIC La historia de Babilònia es divideix en 5 períodes governats per 10 dinasties.
- Període paleobabilònic (2003-1595 aC): Dinastia I, amorrita.
Període mesobabilònic (1594-1028 aC): Dinasties II-IV, cassites.
Època fosca (1027-625 aC): Dinasties VIX, estrangers.
Període neobabilònic (624-539 aC): Dinastia X, caldeus.
Domini Persa (539-331 aC).
Hammurabi I (1792-1750) - Hammurabi I converteix babilònia en el regne més important de tota Mesopotàmia.
Fases: - 1. Diplomàtica: duu a terme pactes i aliances amb altres regnes de Mesopotàmia (Mari, Assur, Larsa...).
2. Reformes internes: en l’àmbit religiós, econòmic, militar 3. Guerra: trenca les aliances creades i comença a conquerir territoris. Crea un imperi molt cohesionat i en les ciutats on no hi pot manar directament, hi ha reis que son vassalls d’Hammurabi i segueixen totes les seves ordres.
Estructura social - Awilu: lliures i privilegiats (reis i escriptors) Mushkenu: dependents o semi lliures (pastors, pescadors, esclaus alliberats) Wardu: son propietat de l’estat i dels temples, duen un signe distintiu marcat a la pell. Es poden vendre (esclaus) Economia i comerç - Basada en l’agricultura, les manufactures i el comerç Millora molt gràcies a la construcció de canals que frenen l’empobriment de la classe camperola Continuen sent regulat per la reialesa, però existeix una minoria de mercaders i companyies de negocis que son independents Administració - Hammurabi substitueix els prínceps pels governadors El país es divideix en districtes o províncies L’Accadi continua dominant en l’administració perquè ajuda a mantenir la cohesió del poble Tota l’administració depèn del rei, que té el poder absolut Els funcionaris i militars son pagats en racions per l’estat: ordi, cervesa, carn...
Legislació - - - - El codi d’Hammurabi: es el primer legislador de la historia i hi ha una llei per a tothom (lliures, semi lliures i esclaus).
És un monòlit decorat amb figures del déu Shamash (déu de la justícia) dictant la llei al rei. El déu apareix molt més alt, li surten flames de les espatlles i té una corona de banyes entrecreuades.
El codi està dividit en tres seccions:  Pròleg  Articulat legal (282 articles)  Epíleg (on es parla de les penes).
Legisla temes relacionats amb: bruixeria, propietat, família, lesions corporals, contractes amb camperols, càstigs a esclaus...
Les infraccions es poden castigar amb:  Penes econòmiques: multes  Penes físiques: mutilacions S’introdueix també la llei del Talió (“ull per ull”) Les penes no s’apliquen igualitàriament, sinó en funció de la classe social Religió - - Influències sumèries i accàdies Déus antropomorfs amb comportaments humans Marduk: nou Déu principal. En els seus inicis no era el més important, era un déu agrícola. Amb el pas del temps, va aglutinant característiques d’altres Déus i acaba convertint-se en el referent.
“Enuma Elix” (poema de la creació): explica la lluita entre Marduk, que representa la civilització i Tianmat, que representa el desastre i el caos.
El temple més cèlebre a Marduk el trobem a Babilònia, al costat del seu Ziggurat (Etemenanki), només hi poden entrar els sacerdots.
Decadència de l’Imperi - Els successors d’Hammurabi no van saber mantenir l’imperi, es perden molts territoris del sud aptes per l’agricultura i el comerç La penetració de nous pobles i les revoltes de les ciutat contribueixen a desintegrar l’Imperi.
La Dinastia I de Babilònia desapareix al 1595 aC, desprès d’una penetració llampec dels hittites, que en una expedició en la recerca de tresors arriben a Babilònia i la saquegen sencera. La ciutat quedarà sense líder durant mig segle on hi hauran lluites internes per fer-se amb el poder fins que els cassites s’imposaran.
...

Comprar Previsualizar