T5. Extremitat inferior (II) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tots els ossos, músculs, articulacions, espais topogràfics, nervis i vasos que conformen l'extremitat inferior. També hi trobem explicats els moviments que realitza cada múscul i la relació de l'extremitat inferior amb l'equilibri.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 5B: Extremitat inferior ARTICULACIONS DEL TURMELL I DEL PEU Articulació tibioperoneal Les superfícies articulars són: cara articular peroneal de la tíbia i cara articular del cap del peroné. És de tipus artròdia i poc mòbil.
Mitjans d’unió: càpsula articular i lligaments anterior i posterior del cap del peroné.
Articulació tibioperoneal distal És una sindesmosis. Té com a cares articulars el mal·lèol tibial i l’escotadura peroneal de la tíbia. És una articulació fibrosa entre dos ossos que està en conjunt amb la membrana interòssia. Se la pot anomenar també articulació tibioperoneal del pel. És un conjunt que rodejarà el cap de l’astràgal.
Deixa una obertura perquè passi una artèria i es reforça a la seva regió distal amb el lligament interossi. També són mitjans d’unió el lligament tibioperoneal anterior i el posterior.
Articulació tibioperoneoastragalina (suprastragalina o talocrural) Forma la mortasa tibioperoneoastrgalina (mortasa perquè engloba de manera molt extensa tota la regió de l’astràgal). Li dóna solidesa i evita que hi hagi moviments d’abducció o adducció. Es comporta com una tròclea, per tant permetrà moviments de flexió i extensió. Flexió (o flexió plantar): portar el peu cap al terra, extensió (o flexió dorsal): portar el peu cap a nosaltres. La flexió plantar és més extensa que la dorsal.
Les superfícies articulars són la mortasa tibioperoneal, la tròclea i les cares mal·leolars de l’astràgal. És una tròclea.
Està reforçada per dos lligaments molt importants que freqüentment presenten patologies:   Càpsula articular Lligament colateral medial (deltoïdal): Entre la tíbia, el navicular, el calcani i l’astràgal. Són tres lligaments que formen un triangle (tibionavicular, tibiocalcani, tibioastragal). Per l’astràgal té fibres profundes i superficials. Pels altres només superficials.
1 ANATOMIA HUMANA  Queralt Gonzàlez Lligament colateral lateral: Ens unirà el mal·lèol peroneal amb el coll de l’astràgal (nivell anterior), amb el calcani (nivell inferior) i amb l’astràgal (nivell posterior). És un dels lligaments més lesionats. (Esquinç: fissura dels lligaments).
Articulació subastragalina (subtalar) L’astràgal té articulacions amb el calcani i amb el navicular (astragalo-calcània i astragalo-calcaninavicular). Entre les dues cares articulars de l’astràgal hi ha un solc, el solc de l’astràgal.
Les superfícies articulars són la cara superior del calcani, la cara inferior de l’astràgal, la cara posterior del navicular i el lligament calcaninavicular plantar. Els mitjans de subjecció són:      Càpsula articular per cada articulació Lligament talocalcani lateral (calcani-astràgal) Lligament talocalcani medial Lligament talocalcani interossi – al si del tars Lligament cervical Permet el moviments d’inversió 20º i eversió 10º. *(El dit gros cap a baix és supinació i amb el gros cap a dalt és pronació.
Articulació transversa del tars (de Chopart) Es donarà entre l’astràgal i el navicular, i el calcani i el cuboides. Per tant és el conjunt de dues articulacions: articulació astragalo-navicular i articulació calcani-cuboïdal, que actuen sempre en conjunt.
Ens permet separar perfectament el peu en dues parts: retropeu i avantpeu (dits). Les articulacions de Chopart i de Bisfrank tenen un eix que segueixen amb el segon dit. Ens permetran els moviments de prono-supinació. Els mitjans de subjecció són:       Càpsula articular Lligament astraglonavicular (dorsal) Lligament calcaninavicular plantar Lligament bifurcat (en Y de Chopart) De calcani a cuboides De calcani a navicular 2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez ARTICULACIONS DEL PEU Articulacions intertarsianes Es donen entre els ossos del tars, costat a costat. Són de tipus artròdia i tenen poc moviment de forma individual, però quan actuen en conjunt tenen molt moviment. Tenen càpsula articular, lligaments dorsals, plantars i interossis.
Articulació tarsometatarsiana (de Lisfranc) Es dóna entre els metatars i el tars. Entre els metatars en si també hi ha articulacions que limiten la mobilitat. Són artròdies però permeten certs moviments quan actuen conjuntament amb l’articulació de Chopart. Té càpsula articular i lligaments dorsals, plantars i interossis.
Articulacions metatarsofalàngiques De manera més important que entre els carps. Hi ha a nivell proximal articulacions que limiten el moviment. Són artròdies. Tenen càpsula articular i lligaments dorsals, plantars i interossis.
Articulacions metatarsofalàngiques Són de tipus el·lipsoïdals, van dels ossos sesamoïdals al primer metatarsià. Tenen més moviments però un moviment relatiu ja que no és tan ampli com el de les mans.
Tenen càpsula articular, lligaments colaterals i plantars, i un lligament metatarsià transvers profund (línia fibrosa que les uneix totes). Permeten moviments de flexió i extensió dels dits (híper extensió) i adducció/abducció (eix 2n dit).
Articulacions interfalàngiques Són de tipus troclear. Tenen una càpsula articular i lligaments colateral plantars. Fan moviment de flexió i extensió.
MOVIMENTS DEL PEU  Flexió (flexió plantar) / extensió (flexió dorsal)  Adducció / abducció  Pronació /supinació Moviment eversió: flexió dorsal + abducció + pronació 3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Moviment inversió: flexió plantar + adducció + supinació Volta plantar Permeten amortir i fer el moviment de marxa.
   Arc medial: Més pronunciat que el lateral. El formen el calcani, l’astràgal, el navicular, el cunys i els metatarsians del I al III.
Arc lateral: Format pel calcani, el cuboide i els metatarsians del IV al V.
Arc transversal: Format pels metatarsians i el tars anterior Per estabilitzar això tenim diferents estructures:  Aponeurosi plantar (3): s’insereix al calcani i al cap dels primers metatarsians.
 Llig. Calcaninavicular plantar (1)  Llig. Plantar llarg* (2)  Tendó del calcani: manté tensa aquesta fàscia plantar (4)  Músculs intrínsecs i extrínsecs: mantenen tensa l’estructura.
Tipus de peus Segons la longitud dels dits (fórmula digital): Segons la longitud dels metatarsians (fórmula metatarsal): - Índex minus - Índex plus - Índes plus minus - Peu grec - Peu egipci - Peu quadrat/polinesi 4 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez MÚSCULS DE LA CAMA Es poden dividir en tres compartiments separats per envans fibrosos:    Compartiment anterior: son músculs extensors tant del peu com dels dits. Estan tots innervats pel nervi peroneal profund.
Compartiment lateral: músculs relacionats amb el peroné, músculs peroneals. Innervats pel nervi peroneal superficial.
Compartiment posterior: Son músculs flexors del peu i dels dits i estan innervats pel nervi tibial.
Retinacles del turmell Són bandes fibroses. Ens permetran fixar els tendons, i que quan facin la seva funció estiguin englobats en una estructura que no els permeti escapar-se. Hi ha varis retinacles. No tenim retinacles flexors, ja que el tendó d’Aquil·les ja està prou reforçat i no necessita retinacle.
 Retinacle extensor inferior: El de major mida i és pels músculs extensors. Té forma de embenat i s’insereix en el mal·lèol tibial i els ossos del tars.
 Retinacle extensor superior: S’insereix en la tíbia i el peroné i ens farà la mateixa funció que el retinacle inferior.
 Retinacle peroneal superior  Retinacle peroneal inferior Compartiment anterior Múscul tibial anterior: S’origina en la metàfisis proximal de la tíbia (còndil lateral) i es desplaça de forma obliqua per passar per sota dels retinacles i inserir-se en la base del primer metatarsià i en la cunya medial. Ens permetrà moviments de flexió dorsal (extensió) i també per la seva disposició obliqua supinació.
M. extensor llarg del dit gros: S’origina en la membrana interòssia i el peroné, passa per sota del retinacle i s’insereix en l’extrem distal del primer dit. Permet l’extensió del dit polze (hallux) i l’extensió i eversió del turmell. Es relaciona amb a la cama entre tibial anterior i extensor llarg dels dits, creua els vasos tibials anteriors.
M. extensor llarg dels dits: És un extensor llarg (cama) que s’origina en el còndil lateral de la tíbia i s’inserirà en les falanges distals dels dits (aponeurosis dorsals dels dits). Passarà per sota del retinacle extensor. Si no hi hagués el retinacle nomes produiria l’extensió dels dits, però també produeix la del peu.
5 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez M. peroneal anterior: És variable (no el tenen tots els individus), procedeix de l’extensor llarg dels dits, a vegades es dobla i té un tendó propi (també anomenat tercer peroneal). S’insereix a la tuberositat del 5è metatarsià. Permet els moviments de flexió dorsal i eversió del turmell.
Compartiment lateral M. peroneal llarg: S’origina en el cap del peroné, segueix el lateral de la cama, i quan arriba al turmell pateix un canvi de direcció per arribar a inserir-se en el primer metatarsià i al cuny medial. El canvi de direcció és degut a la tuberositat del calcani.
Moviments de flexió plantar i eversió.
Es relaciona amb el nervi peroneal comú, l’os sesamoide i el lligament plantar llarg.
M. peroneal curt: S’origina a la diàfisi del peroné i té un trajecte paral·lel al llarg.
Passa per la tròclea i s’inserirà a la tuberositat del 5è metatarsià. Moviments de flexió plantar i pronació.
Compartiment posterior Es pot dividir en dues capes, una profunda i una superficial.
CAPA PROFUNDA: M. popliti: S’origina en la cresta poplítia (epicòndil lateral del fèmur) i s’insereix a la cara posterior a la diàfisi proximal de la tíbia. Penetra dins la càpsula fibrosa pel forat de Shunt de l’articulació del genoll i s’insereix amb lligaments i meniscs. Es relaciona amb vasos poplitis, el nervi tibial i el nervi peroneal.
Permet la flexió, rotació interna del genoll (pel seu trajecte oblic) i desbloqueig del genoll.
M. tibial posterior: S’origina a la membrana interòssia de la tíbia i el peroné.
Té un trajecte pràcticament vertical i en la regió del turmell el seu tendó es dirigeix cap endavant i es creua amb el del flexor llarg dels dits, s’anomena decussació el creuament dels tendons. S’inserirà al navicular, als cunys i al 2n i 4t metatarsià. Per la seva disposició serà un flexor planar i un inversor del turmell.
Flexor comú llarg dels dits: S’origina a la cara posterior de la tíbia, es decusa amb el tibial posterior i s’inserirà en les falanges distals dels dits. El seu tendó també es decusa amb el flexor llarg del dit gros.
És un flexor plantar, inversor del turmell i flexor dels dits.
Flexor llarg del dit gros: S’origina a la membrana interòssia i s’inserirà en la falange distal del dit gros.
És més gran que la resta dels músculs flexors. Serveix per la marxa i permet moviments de flexió del dit gros, flexió plantar i supinació.
6 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez CAPA SUPERFICIAL: M. tríceps sural:  M. Gastrocnemius (cap lateral i medial): S’origina als còndils femorals  M. soli: S’origina al cap del peroné i a la cara posterior de la tíbia.
Els dos s’uniran pel tendó d’Aquiles que s’inserirà en la regió postero-inferior del calcani. Funcions del tríceps sural: com que el trajecte es recte només permetrà la flexió plantar i flexió del genoll, ja que els bessons s’originen en el fèmur M. plantar: És petit, s’origina al còndil femoral i s’insereix a la tuberositat del calcani (tendó d’Aquiles). No és constant, no tothom el té. Permet la flexió plantar i la flexió del genoll.
MÚSCULS DEL PEU Músculs plantars del peu Mantenen la volta plantar i permetran moviments dels dits del peu (músculs curts). Hi ha tres grups:    Regió plantar mitja o M. flexor curt dels dits o Quadrat plantar o M. lumbricals o M. interossis Regió plantar lateral o M. oponent o M. flexor curt del dit petit o M. abductor del dit petit Regió plantar medial o M. adductor del dit gros o M. abductor del dit gros o M. flexor del dit gros REGIÓ PLANTAR MITJA: M. flexor curt dels dits: Ens mouran del segon al cinquè dit. S’origina en el calcani i s’inserirà a la falange mitja del segon al cinquè dit. Permetrà la flexió dels dits.
Quadrat plantar (flexor accessori): S’origina al calcani i s’inserirà al tendó del flexor llarg dels dits. És un auxiliar de la flexió.
7 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez M. lumbricals: N’hi ha quatre. S’originen al tendó del flexor llarg i s’inseriran a la cara medial de les falanges proximals (2-5). Ens permetran extensió dels dits i auxiliar de flexió.
M. interossis plantars i dorsals: S’originen als metatars i s’inseriran en les falanges proximals dels dits.
Els interossis plantars tenen com a funció la flexió dels dits (+ adducció) i si els traiem tenim els interossis dorsals que tindran la funció del flexió (+ abducció).
REGIÓ PLANTAR LATERAL: M. abductor curt del dit petit: S’origina a la tuberositat del calcani i a l’aponeurosi plantar, i s’insereix a la falange proximal del cinquè dit i a la tuberositat del cinquè metatarsià. És superficial i està innervat pel nervi plantar lateral. Permet la flexió i l’abducció de la cinquena articulació metatarsofalàngica.
M. flexor curt del dit petit: De la base del cinquè metatarsià i el lligament plantar llarg a la falange proximal del cinquè dit. És profund a l’abductor i està innervant pel n. plantar lateral. Permet la flexió del cinquè dit.
M. oponent del cinquè dit: De base del cinquè metatarsià i lligament plantar llarg, al cinquè metatarsià (cara lateral). Innervat pel n. plantar lateral i fa l’oposició del cinquè dit.
REGIÓ PLANTAR MEDIAL: M. adductor del dit gros:   Cap oblic: De cuboides, cuny lateral i lligaments plantars Cap transvers: de càpsules articulars de les articulacions metatarsofalàngiques (3-5) i el lligament metatarsià transvers profund, a l’os sesamoïdal lateral i la falange proximal.
Innervat pel nervi plantar lateral. Permet l’adducció i la flexió.
M. abductor del dit gros: De la tuberositat del calcani i l’aponeurosi plantar a l’os sesamoïdal medial i la falange proximal. És superficial i està innervat pel nervi plantar medial. Permet la flexió i l’abducció del dit gros.
M. flexor curt del dit gros: De cunys i lligaments plantars als ossos sesamoïdals lateral i medial i la falange proximal. Innervat pel n. plantar medial i el lateral, i permet flexionar l’articulació metatarsofalàngica.
8 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Músculs dorsals del peu M. extensor curt dels dits: S’origina al calcani i s’insereix a les falanges intermitges 2-4 formant un tendó amb l’extensor llarg (aponeurosi dorsal). Extensió.
M. extensor curt del dit gros: Del calcani a l’aponeurosi cara dorsal de la falange proximal del primer dit. Extensió del dit gros.
9 ...

Comprar Previsualizar