Seminari. Fonaments dels cribatges (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Ètica, medicina preventiva i salut pública
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ètica, medicina preventiva i salut pública SEMINARI. FONAMENTS DELS CRIBATGES Activitat de pràctica mèdica Identificació presumptiva dels subjectes afectats per una malaltia o per una anomalia que fins a llavors havia passat desapercebuda. Això es fa amb l'ajuda de proves, exàmens i altres tècniques susceptibles d'aplicació ràpida.
Actualment en medicina el que més es fa és intentar avançar el màxim el diagnòstic abans de que aparegui la malaltia.
Història natural de la malaltia Moltes malalties abans de tenir símptomes les podem diagnosticar en el període subclínic, en el estadi presimptomàtic i així la persona no es mori sinó que hi hagi un nou final, endarrerim la mortalitat.
El cribatge és una mesura de prevenció secundària - Disminuir la incidència de complicacions derivades d'una malaltia - Disminuir la mortalitat per un procés - Augmentar la qualitat de vida de les persones afectades per una determinada patologia Població sana «sense noció de malaltia» - Requisits ètics més estrictes - Riscs i efectes colaterals de les proves diagnòstiques - Ansietat injustificada generada - Tractaments/diagnòstics extres dels falsos positius.
* Creença errònia que diagnosticar precoçment es sempre millor.
98 Ètica, medicina preventiva i salut pública Tipus de cribatge 1. Cribatges universals de cribatge (mass screening): agafem a tota la població. La prova és aplicada a grans poblacions. Ex. cribatge neonatal de fenilcetonuria i hipotiroidisme, cribatge de càncer de colon, càncer de mama.
2. Cribatge oportunístic o ocasional (case finding): donat a una persona que ha anat a la consulta. La prova s'aplica als pacients que acudeixen a la consulta del metge per motius que no tenen res a veure amb la patologia estudiada. Ex. medicació pel colesterol en una pacient que arriba al metge per recollir un parte de la confirmació de la baixa laboral.
Diferències entre proves diagnòstiques de cribatge i rutinàries de pràctica clínica Programa de cribatges universals 1. Malaltia susceptible de programa de cribatge 2. Població a cribatge 3. Test de cribatge 4. Recursos necessaris pel programa 1. Selecció de la malaltia - Importància sanitària: gravetat, incapacitat, contagiosistat, incidència i prevalença - Història natural establerta. Curs clínic conegut i estadi presimpàtic clarament definit.
- Criteris diagnòstics establerts i mesurables - Existència de tractament eficaç - Tractament precoç millor que el tractament convencional (mortalitat/complicacions) 99 Ètica, medicina preventiva i salut pública 2. Població susceptible - Risc elevat per la malaltia. Alta prevalença - Bones relacions comunitàries i actitud cooperativa - Disposar de dades demogràfiques de la població per planificar correctament els recursos sanitaris.
3. Prova de cribatge Eficaç, efectiva (que funciona pel que volem) i eficient.
- Acceptable pel pacient (participació): fàcil d'aplicar, mínim de molèsties, segura, barata - Fiabilitat (reproductibilitat) - Validesa (sensible, específica) Resultats d'una prova de cribatge Paràmetres per la avaluació de la validesa d'una prova de cribatge o diagnòstica VPP: valor predictiu positiu 100 Ètica, medicina preventiva i salut pública VPN: valor predictiu negatiu Supòsit pràctic La prevalença d'una determinada malaltia a la població general és del 1%, essent aquest paràmetre epidemiològic del 10% per la cohort definida entre els 50 i els 70 anys. La malaltia disposa d'una prova de cribatge amb una sensibilitat del 95% i una especificitat del 99%.
Si es disposa dels recursos adients per desenvolupar un programa de diagnòstic precoç per una població de 2.000 persones, argumentar la conveniència de la seva aplicació específica pel grup diana comprés entre els 50 i els 70 anys.
Resultat d'una prova de cribatge Sabem que 1% té la malaltia, per tant el total de la malaltia present serà de 20 persones (1% de 2000 persones). VP + FN= 20.
La sensibilitat és del 99% per tant, els FN serà 1 i els VP serà 19. Si l'especificitat és del 95%, els VN són 1960 i els FP seran 20.
El valor predictiu positiu serà 19/ 39 x 100 → 48,7%. Així sabem com funciona la prova de cribatge.
101 Ètica, medicina preventiva i salut pública Escenari 2 Ara ho fem per la població diana. La incidència és d'un 10%.
El valor predictiu positiu en aquest cas seria 190/ 208 x 100 → 91,3% Per tant el rendiment del programa de cribatge en la població general és del 48,7% però en canvi en la població diana el rendiment és del 91,3%.
Discussió - El paràmetre més important és el valor predictiu positiu (alta sensibilitat + alta prevalença).
- La sensibilitat i la especificitat solen anar contraposats.
- Les proves específiques solen ser més costoses.
4. Condicions que ha de reunir una intervenció o programa - Disponibilitat de recursos suficients per arribar a tota la població diana - Disponibilitat de serveis assistencials de qualitat per la confirmació diagnòstica i tractament dels malalts detectats.
- Rendiment elevat en termes de casos detectats.
Cribatges: consideracions metodològiques - Estudis epidemiològics per la avaluació - Biaixos que afecten a la avaluació 102 Ètica, medicina preventiva i salut pública Estudis per l'avaluació Assajos clínics aleatoris, cohorts i casos controls són els estudis que ens permeten demostrar la eficàcia dels programes de cribatges.
Assaig clínic comunitari Estudi de cohorts 103 Ètica, medicina preventiva i salut pública Estudi de casos i controls Biaixos o sesgos propis d'un programa de cribatge Lead-time bias (avanç diagnòstic): avancem el diagnòstic, ens interessa endarrerir la mortalitat. No augmentem la supervivència si avancem el diagnòstic.
Leght-bias (història natural de la malaltia): de totes les patologies que tenen un desenvolupament lent, tenim més temps per trobar la malaltia perquè el període pre-simptomàtic és més gran. En càncers més agressius, tenim menys temps i els programes de cribatge són menys efectius.
Sobrediagnòstic: la persona s'hagués mort per una altra causa encara que l’haguéssim diagnosticat.
104 Ètica, medicina preventiva i salut pública El cribatge detecta càncers (pseudodiagnòstics) que permaneixerien asimptomàtics fins que hi hagués mort per altres causes.
Biaix del voluntari sa: les persones que acudeixen a un programa de prevenció presenten un menor risc d'estar malalts que els que no ho fan. Relació amb privació i participació. Raons que puguin influir en la participació.
Indicadors Normalment tenim indicadors d'efectivitat i de funcionalitat. Els biaixos són difícils de demostrat perquè és difícil comparar poblacions diferents i es necessita molt temps.
Els indicadors estan fets sobre models.
Cribatges eficaços i la seva priorització Es pot prevenir molta càrrega de malaltia però és molt costós.
105 ...

Comprar Previsualizar