Tema 1: Conceptes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia al Llarg del Cicle Vital
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: Conceptes 1. La psicopatologia La psicopatologia, estudia la anormalitat psicològica, el fet psiquiàtric, la malaltia mental. És una ciència que es troba entre la psicologia i la psiquiatria.
Des del punt de vista de la psicologia, la psicopatologia és una ciència de procés, entenem que el que es troba malament són els processos psicològics bàsics. Des de la psiquiatria, la psicopatologia es fixaria en els fets biològics i en els símptomes que aquests provoquen. Per aquest motiu, l’eina predominant de la psiquiatria és la medicina, els fàrmacs, i el de la psicologia és la teràpia.
L’important per això no és saber la definició de psicopatologia, sinó entendre que el que farem serà la psicopatologia del desenvolupament, ja que l’ésser humà a mesura que passa el temps, evoluciona. No parlarem per tant de psicopatologia sinó de psicopatologia del desenvolupament. La psicopatologia és estàtica i descriptiva, mentre que els humans evolucionem i canviem, i per tant se’ns queda curta. Per exemple la freqüència dels factors psiquiàtrics canvia depenent de l’edat del subjecte.
Les malalties psíquiques no són entitats independents, no podem trobar-les lliurement ni aïllar-les, sinó que només existeixen en els propis individus, i en cadascun d’aquests pot expressar-se de diferent manera. Per tant, quan els tractaments són personalitzats, aquests obtenen resultats favorables.
Per tant, el la psicopatologia del desenvolupament podem apreciar: - - - La freqüència dels trastorns psiquiàtrics: Aquests poden canviar depenent de l’edat del subjecte. No hi ha els mateixos pacients amb anorèxia nerviosa als 6 anys que als 15.
Les circumstàncies i símptomes del trastorn: La manifestació d’un trastorn canvia depenent de l’edat del subjecte. Els símptomes d’un mateix trastorn no són els mateixos en nens que en adults. La depressió infantil fins fa poc es creia que era escassa, ja que buscàvem els símptomes dels adults en els nens, i això és un error.
Les conseqüències a mig i llarg termini: Les conseqüències varien depenent del moment en què l’individu la pateixi. Quan un individu és jove, té molt terreny per a que pugui contaminar el trastorn que pateixi, mentre que si és adult aquest es torna més curt. Tampoc poden ser les mateixes en un individu adult madur que en un que es troba en ple desenvolupament psíquic.
- - - - Els factors de risc causals associats: Els fets, els condicionants d’un problema són molts diferents quan ets jove que quan ets adult. Tenir una mare deprimida als 6 anys no és el mateix que als 17 o als 40. Pot ser molt més determinant als 6 que als 40.
Els efectes patògens dels factors genètics i de l’estrès ambiental: No són els mateixos en les diferents etapes del subjecte.
Els patrons de comorbiditat (comorbilidad): La comorbiditat és la tendència de que certs trastorns es produeixin junts. Aquests patrons no seran iguals a la infància que a l’adolescència o a l’adultesa.
La gravetat (major) i el pronòstic (pitjor quan més baixa és l’edat): Un trastorn als 5 anys pot ser molt més greu que un als 30. Els nens no tenen els mateixos mecanismes de defensa que els adults per a poder protegir-se dels trastorns, i el seus cervells són molt més plàstics. Per tant, tenen més desenvolupament per recorre, tenen els cervells més plàstics i estan més indefensos.
Els procediments terapèutics: No cal aplicar els mateixos procediments a un nen que a un adolescent o un adult. Cadascun ha de tenir uns procediments terapèutics adaptats al seu nivell de desenvolupament.
La psicopatia del desenvolupament no és la psicopatologia infantil o adolescent, sinó que abraça tant les dues anteriors com les dels adults.
Hem de tenir en compte el temps, l’evolució dels subjectes. La psicopatologia no és una condició que es té o no es té, sinó que és el resultat d’un procés evolutiu que resulta de successives adaptacions.
(al power hi ha definicions de psicopatologia del desenvolupament) 2. Anormalitat A partir d’on i en base a què diem que quelcom és anormal. En què ens basem per a classificar quelcom com anormal. Els criteris de anormalitat en la infància són els següents: - - Estadístic: Quan és estadísticament infreqüent, quan és quelcom escàs, atípic. És quelcom quantitatiu.
Subjectiu: La valoració que el propi subjecte realitza pot implicar criteris de anormalitat. És important considerar-lo, ja que persones que clínicament no tenen cap problema poden sentir-se malament de totes maneres, i cal considerar-ho.
Simptomatològic: La quantitat de símptomes i la seva freqüència, són criteris per a identificar la anormalitat.
Altres: Hi ha altres criteris, com els de Garber, del FIND (freqüència, intensitat, numero de símptomes i duració). Un altre podria ser el deteriorament del subjecte, el seu malestar. Si a la persona li passa quelcom que li afecta en el seu dia a dia, ens trobem davant d’una anormalitat.
3. Altres conceptes La epidemiologia és la ciència que ens permet estudiar els patrons de distribució de la psicopatologia en el temps i en l’espai. És una ciència important que ens permet veure com està la població.
Un altre concepte important és el de prevalença i el de comorbilitat. La comorbilitat és la manifestació de 2 o més trastorns en la mateixa persona amb més freqüència de la que s’esperaria per atzar. És la facilitat que tenen dos trastorns d’aparèixer junts. Per exemple tenint ansietat generalitzada és més probable que tinguis altres trastorns d’ansietat, ja que tendeixen a presentar-se junts. No és una causa directa sinó probabilística. Hi ha diferents tipus de comorbilitat: - - Segons el tipus de trastorns: o Homotípica: Quan els trastorns que tenen tendència a presentar-se junts formen part del mateix grup diagnòstic. És fàcil que tenint un trastorn d’ansietat en presentis un altre, pertanyen al mateix grup així que ens trobem amb comorbilitat homotípica.
o Heterotípica: Els trastorns pertanyen a diferent grup diagnòstic. Presentar ansietat acostuma a implicar presentar depressió i viceversa. Com pertanyen a diferent grup diagnòstic, estem davant de comorbilitat heterotípica.
Segons el moment en que succeeix: o Concurrent: Aquest tipus es concurrent en el temps, quan dos trastorns succeeixen en el mateix moment. L’ansietat i depressió acostumen a presentarse alhora, trobaríem comorbilitat concurrent.
o Successiva: En aquest cas, els trastorns es presenten en moments diferents.
La comorbilitat pot produir-se per diverses causes: - Definició semblant dels trastorns. Com hi ha símptomes que formen part de dos trastorns o més, és senzill que en puguem diagnosticar tots ells.
Perquè tenen la mateixa etiologia, mateixes característiques genètiques que els condicionen.
Un trastorn és la manifestació temprana d’un altre, per tant podria considerar-se com “l’indici” del següent trastorn. Pot ser una qüestió conceptual.
Un trastorn és la causa de l’altre. Un problema pot causar directament el que succeirà després.
...

Tags:
Comprar Previsualizar