1. Introducció al món Egeu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

Introducció al món Egeu. Apunts per al 2n Examen Grup B

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com El món Egeu durant l’Edat del Bronze Cronologia del Bronze a l’Egeu TEMPS MINOIC (Creta) HEL·LÀDIC CICLÀDIC (Illes (Grècia Cíclades) Continental) ANTIC 3000-2000 aC 3000-2000 aC 2800-2000 aC MIG 2000-1700 aC 2000-1600 aC 2000-1600 aC RECENT 1700-1200 aC 1600-1200 aC 1600-1200 aC En el cas del món minoic, s’ha fet una altra divisió temporal a partir de les construccions de palaus: PALEOPALACIAL (2000-1700 aC) i NEOPALACIAL (1700-1450 aC).
“Koiné” al Egeu La trobem a la Grècia Continental, a l’illa de Creta i a les Illes Cíclades.
Totes tenen coses similars i contactes entre ells, creant una comunitat cultural anomenada “koiné”.
L’escriptura a l’Egeu durant l’Edat del Bronze - Jeroglífics (en realitat és en forma sil·làbica, documentada a Creta): 190-1650 aC - Lineal A (sil·làbica, únicament a Creta): 1750-1450 aC - Lineal B (sil·làbica, a Creta i a la Grècia Continental): 1600-1200 aC Escriptura jeroglífica No és jeroglífica, sinó possiblement sil·làbica. La va anomenar així el seu descobridor, Arthur Evans, pensant-se que es vinculava amb Egipte. Hi ha poques mostres conservades.
Durant el Minoic Mig (1900-1650 aC), s’han detectat 96 símbols diferents. Es pensa que pot provenir d’Anatòlia, passant per Xipre.
Al tenir tan poques mostres amb un contingut molt breu i, a més a més sense desxifrar, la llengua no es pot conèixer. Per tant, es considera dins del grup de llengües preindoeuropees.
Durant uns anys es va utilitzar junt amb la Lineal A i hi ha símbols compartits.
Disc de Festos Disc d’argila descobert al 1906 per un arqueòleg italià al sud de Creta. No se sap la datació, ni la provinença ni la finalitat. Tipus d’escriptura no coneguda, possiblement sigui sil·làbica.
Consta de gravats a dues bandes i en espiral cap al centre. Està imprès mitjançant segells i cuit amb posterioritat. Alguns arqueòlegs el daten entre el 1800-1650 aC, altres del 1400-1350 aC.
Tampoc se sap el lloc de provinença ni de fabricació.
Aquest disc és un dels enigmes més gran de l’antiguitat.
Lineal A Cronologia: 1750-1450 aC.
Llengua encara per desxifrar. Llengua pre-indoeuropea, per tant no podem tenir accés als seus coneixements.
Se suposa que és un sistema sil·làbic amb uns 97 signes, la majoria emparentats amb l’escriptura jeroglífica i el Lineal B.
Trobem mostres en la majoria dels palaus cretencs.
Lineal B 1600-1200 aC. La trobem al continent grec (a llocs com Micenes, Tirint, Eleusis, Pilos, Orcòmenos) i a Creta (només a Cnosos: 1450-1370 aC. Corresponent a la fase d’hegemonia micènica sobre l’illa).
Consta de 87 signes i es tenen conservats més de 5000 textos. Les consonants germinades i repetides s’eliminaven al escriure.
Va ser desxifrada l’any 1952 per Michael Ventris i John Chadwick.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Tots són documents administratius, fets en argila crua i només es guardaven un any comptable. Les restes trobades, per tant, són a causa de que l’argila es cremés, factor que ens indica, entre d’altres, incendis als palaus on es conservaven. No conservem textos literaris en cap cas, només administratius, Només tenim, doncs, textos del últim any d’un palau.
Per desxifrar-la, es va utilitzar un sistema de retícula suposant una llengua a darrere. Es va pensar que era una mena de grec primitiu.
El lineal B és una adaptació del lineal A, mal adaptat del grec: per això només val per l’administració.
Les tauletes d’argila es guardaven en cistella, cada un dels quals estava classificat amb una argila on comentava la temàtica.
Hi havia diversos tipus de suport: fulla de Palma; fulla de pàgina (a vegades alternat per petites canyes).
S’escrivia amb un estilet sobre l’argila.
Un altre tipus de suport són els nòduls. Inclòs s’han conservat signes pintats sobre ceràmiques que anunciaven el nom del propietari.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Orígens del món Egeu c. 2200/2100 aC: destrucció de molts assentaments hel·làdics, ciclàdics i anatòlics per ètnies indoàries (Grecs primitius, Luvites i Hurrites; respectivament).
L’arribada de gents indoeuropees es relaciona amb l’inici de l’evolució del llenguatge.
Una mena de protogrec es mescla amb noves llengües. Comença l’Hel·làdic Mig (20001600 aC).
Trobem grans moments de bonança, que la detectem amb una marcada estratificació social. Aquesta bonança acaba de cop desprès de l’arribada d’un nou poble que provoca el canvi d’època, provocant un retrocés increïble i una posterior recuperació a partir del 1600 aC (hel·làdic recents).
Aquesta entrada d’un nou poble provoca greus destruccions, destacant l’Argòlida al Peloponès (aquest territori, més endavant, serà el focus de propagació de la cultura micènica) . No trobarem res de similar fins al 1200, amb la caiguda de la civilització micènica.
“Aquesta arribada de nous pobles, que portaran el seu dialecte propi, sumant amb els indignes que es trobaven allà, formaran la civilització grega” (Finleg).
Arthur Evans Arthur Evans va realitzar un munt d’excavacions a Creta, fent que descobrís la cultura minoica.
Va descobrir el palau de Cnosos (1900-1905) i altres ciutats com Festos, Mòlia, Hagia Triada o Zalcros.
Més que ciutats eren palaus monumentals.
...