Classe 4, Drets Fonamentals i constitucionals (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció Dret Constitucional
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 44

Vista previa del texto

DRETS CONSTITUCIONALS I FONAMENTALS, CLASSE 4     ­ ELS DRETS I LES LLIBERTATS EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA  Dins del Títol I de la Constitució Espanyola no hi ha només drets fonamentals.  Els drets i les llibertats formen part de la part dogmàtica de la CE. Hi ha una part  dogmàtica i una orgànica. (El dogma són les creences, els principis i els valors sobre  els que es constitueix l’ordenament jurídic del sistema espanyol).  Els drets i llibertats són el seu nucli essencial. L’evolució de la CE es crea mitjançant  l’incorporació de drets. Aquests drets són subjectius, i són normes jurídiques que  defineixen l’estat que tenim (estat de dret, democràtic i social).   La dignitat és la font del dret, per això els drets i llibertats que defineixen els límits  materials que la dignitat humana imposa al poder polític. (Defineixen els límits  del  poder públic, aquests límits els posen la dignitat humana). Aquests drets i llibertats  també assenyala els objectius bàsics del poder.   * La part orgànica pertany a les institucions, a la seva regulació i com es relacionen  entre elles.    CONDICIONS DE TITULARITAT I EXERCICI    La primera distinció en el capítol I es entre espanyols i no espanyols.  ● Titularitat​  (capacitat jurídica): es tracta d’una aptitud exigida per l’ordenament  jurídica exigida per l’ordenament jurídic per a ser titular d’un dret. Segons la  Constitució es titular qui es espanyol. Quan es lliga la nacionalitat a la titularitat  dels drets sorgeix un problema relacionat amb motius econòmics. La població  estrangera resident no es pot prendre decisions polítiques, només poden votar a  les municipals.   Tots els drets del capítol segon de la secció primera (de l’article 15 al 29) són de  titularitat universal (nacionals i estrangers).  Els ciutadans de la UE gaudeixen d’un règim privilegiat. Els estrangers dins de la UE  poden presentar­se a les eleccions i votar a les eleccions locals. Les modificacions de  la CE han sigut obligades per la UE.  Respecte de la titularitat:   a. Existeix la titularitat individual i la col∙lectiva: alguns drets només tenen sentits si  s’exerceixen de forma col∙lectiva (només tenen sentit si es fan en grup: dret  d’associació i vaga).  b. Titularitat per persones físiques i jurídiques [Article 27, Dret a l’educació; 6. Es  reconeix a les persones físiques i jurídiques la creació d’escoles].No hi ha un  article en el que es reconeguin tots els drets en els que son titulars les persones  jurídiques (no hi ha clàusula general). El Tribunal Constitucional permet que  siguin de titularitat de persones jurídiques els drets que puguin ser susceptibles  a ser de titularitat d’una persona jurídica.  c. Persones jurídiques públiques i persones jurídiques privades. Es diferencia  perquè les persones jurídiques públiques es dediquen a garantir els drets. Els  drets fonamentals són proteccions de les nostres activitats, es difícil entendre  que l’Estat sigui titular d’aquells drets que ha de garantir). Les persones  jurídico­privades són titulars dels drets que la seva naturalesa permeten, con la  titularitat de tutela judicial efectiva.    ● Exercici:​  Capacitat d’obrar, són requisits que s’exigeixen per poder exercir un  dret (com ser major d’edat) s’admeten graduacions.  [La iniciativa popular a Catalunya permet la participació als majors de 16 anys]      ...