Comunicació mediada (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ MEDIÀTICA.
De què parlem quan diem comunicació mediàtica? A diferencia de la comunicació interpersonal, que és allo que diferencia la comunicació mediàtica? La comunicació inter-personal es una forma de comunicació cara a cara ( la més evident ) a diferencia d'aixó, la comunicació mediàtica s'adreça a molta gent. Hi ha hagut molta confusió en els últims anys amb el punt de vista tecnologic, el que avans es deia comunicació de masses ara es diu comunicació mediàtica pero no tè res a veure amb la tecnologia Aquest tipus de procès comunicatiu va de un a molta gent, amb emisors institucionalitzats, unidireccional?. Aquesta forma de comunicació de masses que actualment anomenem mediàtica no és del tot unidireccional, hi ha alguns trets d'interecció. Per tant, són mitjans de quasi-interecció. Un altre tret seria que hi ha mediació tecnològica i aquest fet permet que el missatge arriba a qualsevol lloc i es pot fer de maneres diferents es a dir, que no demana ni exigeix una co-presencia del emisor o recepto. Per tant, el procès de comunicació es pot dónar en moments diferents per l'emisor i el receptor. Aquesta mediació tecnologica permet fixar el contingut, en una conversa el contingut desapareix, en una conversa mediàtica aquesta conversa es pot fixar a travès de suports diferents. A partir d'ara, ens referim a processos de comunicació amb aquestes caracteristiques, la tv, la ràdio, la premsa de masses, les revistes... tots aquests mitjans tènen aquestes caracteristiques. El problema ve quan arriba internet que un d'aquests trets, el de la unidireccionalitat queda una mica questionat i per aixó la comunicació de masses deixa d'estar en mans dels grans mitjans de masses i comença a formar part de la comunicació interpersonal. L'Internet el que ha fet és que aquesta comunicació interpersonal per que te el tret de ser dialògica, és a dir, emisor i receptor es van alternant al paper sigui mediàtica.
CONTEXT: Al llarg del segle XX s'han format la producció de contignuts mediades tecnologicament, aixó ens converteix en dos mons en els quals especialment en el camp de la producció apareixen indústries, i en el de la recepció tambè apareixen aparells que invaeeixen la nostra vida quotidiana. Les persones incorporen els contignuts d'aquests mitjans per relacionar-se amb els altres i ordenen la seva vida a travès dels mitjans, per exemple supem desprès del telenotícies. A la banda de la recepció, tambè s'han creat una serie de estructures socials i a la banda de la producció tambè s'han fet una serie de estructures dedicades al control, al entrenamet de la funció dels productors...
Aquesta forma de comunicació coneix en el segle XX el seu desenvolupament més espectacular pero els seus origens es troven o estàn especialment influenciats, osigi, la manera en com es desenvoluparà aquesta comunicació mediàtica al segle XX té un context identificat que és la aparició de la societat de masses. A finals del segle 19 i principis del segle 20 es produeixen canvis profunds en la societats modernes, hi ha un desenvolupament importantissim de les ciutats i a finals del selge XIX es cuan el gran desenvolupament comença a absorvir i a transformar les societats modernes més enllà de questions purament físiques. Formació de grans ciutats, trasllat del camp a la ciutat, desenvolupament de la producció industrial que acaba amb les formes de treball tradicionals, hi ha tambè un creixement de la alfabitització de les societats modernes que en definitiva formen alló que s'en diu “societat de masses”, entesa com un conjunt d'individus que han perdut una gran part dels referents que tenien en la societat o ens les formes tradicionals de les societats anteriors.
Aquesta societat de masses serà objecte d'anàlisis, objecte d'interpretació, es a dir, es estudiada per diversos autors i apareixen textos, llibres que parlen de la multitud, del públic. Un exemple es ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Lippman que l'any 22 parla del públic. El Ortega i Gasset fa un llibre anomenat la Rebelión de las Massas, es un tema que preocupa molt per que es un canvi no nomès de questions físiques, sino de qüestions morals i socials. Són individus aïllats que es junten en un conjunt de gran cantitat de persones. Aquests filosofs i intelectuals discuteixen i prenen posicions diferents.
La major part dels intelectuals veuen més aviat la societat de masses com una amenaça: contra els sistemes tradicionals i contra la cultura burgesa, contra el sistema geràrquic imperant ( statu-quo).
Aquesta amenaça era real com es va demostrar a principis del segle XX a Rússia o a arreu d'Europa on els treballadors es van juntar i atravès de moviments sindicals es van juntar i es van reboltar contra la seva situació.
Mitjans de comuncació: Premsa Paral.lelament d'aquestes circunstàncies, els mitjans de comunicació es desenvolupen i adquireixen més mosculatura en les linies següents: – La prensa a finals del segle 19 a EEUU s'abareteix i augmenta la publicitat. Aquesta premsa dóna lloc a la premsa sensionalista. A principis del segle XX apareixen nous diaris, gran competència entre mitjans escrits, aquesta cometència afavoreix a que els diaris es preocupin a dónar temas que atraigin al públic. Aquest desenvolupament de la premsa és fa des de una perspectiva liberal, sense intervenció de l'estat ni empresas. Fins a la I guerra mundial, el paper de la premsa és molt important i els que llegeixen premsa estàn molt identificats amb la seva capçalera, són individus compromessos amb les capçeleres que els informen. Aquesta fidelitat dels autors tambè explica els efectes que tenen els contignuts que es publcian en aquests diaris en el públic. Els diaris eren signes de distinció, el lector d'aquell diari marcava les diferencies per ser lector d'aquell diari.
La primera guerra mundial crea un canvi en la importància de la premsa i començen a apareixer noticies manipulades, censura... Aquest públic enten en un context de conflicte bèlic mundial, enten que qui controli aquests diaris controla la societat. Aixó es veu en la divulgació de noticies falses per part dels politics, o rumors que es converteixen en motius de guerra...
Altres mitjans de l'epoca: Radio: – 1908 primeres emissions radiofóniques. Durant la primera guerra mundial es perfecciona el mitjà tecnologicament parlant.
– Les primeres emissions públiques es fan el 1920 – Els anys 30 començen a apareixer els primers models de ràdio privada y comercial.
– La sanció del nazisme la radio es converteix en un mitja clau per movilitzar la societat alemanya.
Cinema: – El cinema també és una industria mediàtica es desenvolupa al primer 1/3 del segle XX, l'any 27 és quan es fa la primera película sonora. Fins l'any 27 apareixien mites cinematogràfics pero el públic no es pot identificar plenament amb el missatge cinematogràfics per la manca de fidelitat narrativa, no existiex el so... A partir del 27 la influència del cinema es creixent i ràpidament colonitza el temps lliure de la societat nord-americana i la resta de món.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Trets generals de la societat de masses: – – – – Suposa una fragmentació de la societat en individus que estàn teledirigits. Aquests individus són una agregació de membres o persones anónimes d'un colectiu que tè aquest nom de massa L'estructura de la societat de masses es dóna un procès extraodinari de burocratització en genral: gestionen els serveis i les necessitats de el gran conjunt de gent porta com a conseqüencia que es burocratitizi el món social Politització entre la massa i l'èlit social: apareix un forat profund entre el que seria les èlits de poder i el conjunt de la societat composta per treballadors, ploratariats...
Fi de la cultura popular i la aparició de la cultura de masses: Aquest es un tret que a nivell mediàtic ens interessa molt. Els vells patrons culturals i la aparició d'una nova formula cultura que s'naomena cultura de masses que ve a substituir la cultura popular tradicional, no la incorpora sino es solapa amb ella i l'acaba arracona com si fos folklorica. S'acaba imposant una nova forma cultural que en aquest cas està dirigida des de els grans mitjans de comunicació de masses, s'acaba imposant en el conjunt de la societat.
Teoria de l'Agulla Hipodèrmica o la Bala Màgica: Tota aquest panorama que hem descrit de la societat de masses es en el qual apareix la primera teoria de comunicació de masses i que és una teoria que ningú va formular de manera explicita pero que està present en els intelectuals que reflexionen sobre el paper dels mitjans en la societats modernes.
Aquesta teoria aporta el nom de teoria de la Bala Màgica o de la Agulla Hipodèrmica. Ningú la va formular pero és una toeria que flotava per entendre els mitjans culturals de l'epoca per que es basa en una visió conductviste de la societat, en el qual tot aixó de la societat de masses i totes les teories de la societat de masses recullen aquesta visió conductiviste on els mitjans de comunicació són estimuladors de accions de la societat. A cada estímul li correspon una resposta. Es com una agulla que ens introdueix un estímul determinat i nosaltres reaccionem, els contigunts són els de l'agulla hipodèrmica i les reaccions són les accions que nosaltres tenim.
Aquesta primera teoria és una toeria d'efectes directes on es dóna molta importància el gran poder que tenen els mitjans, es una teoria de els mitjans poderosos. És un efecte improtant perquè més endevant veurem com les teories següents es qüestionen la simplicitat d'aquesta teoria. Els mitjans de comunicació provoquen a travès dels contigunts ( estimuls ), canvis d'opinió, canvis d'accións....
Harold Lasswell.
Un dels autors els qual s'ha associat com defensor d'aquesta manera de veure les coses és: Harold Lasswell. Ell va ser professor de ciencia politica i va fer un estudi durant la primera guerra mundial sobre els païssos en conflicte i els mitjans. Ell analitza els discursos propagandístics dels mitjans. A partir d'aquests estudis formula un dels primers models de comunicació de mases que hi ha: aquest model diu el següent: Qui diu què a través de quin canal a qui i amb quins efectes.
Podriem dir que es constitueix els àmbits d'estudi més identificats, les diveres formentes pels diversos àmbits d'estudi que es desenovluparàn més endevant en la traidicó americana. Aquest model és de l'any 1927.
• Estudi sobre el qui: control del poder dels mitjans: des de el punt de vista politic i economic ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ • • • • ( empresas i poder ) Estudi sobre el què: estudia l'anàlisis dels contignuts. Tècnicament té potencial heurístic.
Serveix per dir als altres membres de la comunitat acadèmica quin són els territoris que poden tractar. Ajuda a veure d'una manera gràfica el procès de comunicació de masses de l'època i poder esmicular-lo amb els diversos àmbits en els quals es pot analitzar el procès de comunicació. Aquest serà un dels ambits més desenvolupats en EEUU. Es desenvolupen tecniques de investigació.
Estudi sobre l'através de quin canal: suport de la tecnologia dels mitjans de masses. Es un àmbit menor. No es fixan molt en aixó, va ser treballar més endevant per autors canadencs.
Estudien com el mitjà condiciona el missatge Estudi sobre a qui: hi ha molt de treball. És l'audiència. Dóna peu a desenvolupar una indistrua de la invetigació de la comunicació. Estudi que consumeix i qui consumeix aquests continguts.
Estudi sobre amb quins efectes: els efectes dels mitjans sobre els individus singulars.
L'atenció es posarà en mesurar en com els contignuts dels mitjans influeixen en les persones en concret, i no a nivell macro. Aixó ve de la premisa que la suma dels efectes particulars és podrà arribar a una hipòtesi sobre el efecte macro-social.
Mass Communication Research: Paradigme més dominant del segle XX Tot el que direm fins ara es pot introduir a la etiqueta de Mass Communication Research. No es una escola, sino més aviat l'aposta de tot un colectiu de cientifics socials per una forma d'abordar l'estudi de la comunicació de masses en la societat moderna. És una aposta d'una manera d'entendre les societats modernes que se'n diu: funcionalista i una aporta que tambè intentat mesurar, aposta quantitivista.
Els resultats es converteixen en la visió dominant arreu del món. Fins a finals dels anys 30 fins finals del 60 gairabè 70 és el paradigme dominant de la recerca de comunicació.
El fenomen de Mass Communication Research és una visió funcionalista, intenten buscar solucions sobre el correcte funcionament sobre que han de fer els mitjans de comunicació i així fer una millor societat. Aquesta manera de investigar ha aportat coses important en el cojunt de la societat. Són els que van inventar de contigunts quantitatius. Tambè van aportar les enquestes longitudinals que són una nova manera de fer enquestes que en lloc de fer-la una vegada el que va fer és enquestes seqüencials a un conjutn de gent i a travès d'aquestes enquestes es podrien veure coses en la evolució de las opinions o de les actituds.
Tot i les crítiques sobre la manera d'entendre la comunicació de masses, hi ha contribucions importants que es legítim reconeixer.
Fonts de les quals es contrueix un paradigme d'investigació dominant: Inquetuds per les quals es forma la Mass Communication Research: Fonts d'inquietuds per que s'investigui els mitjans: • Presions del mercat: la ràdio als anys 30 demanda saber quin és el seu púbic i que demanda el seu públic per explotar els recursos radiofónics, per poder dónar als publicistes un perfil dels oients de la ràdio. La ràdio no podia conèixer el perfil d'aquests public, la premsa sap on es distribueix els seus exemplars, el cinema on es veu més aquella pelicula, pero la ràdio comercial no tenia aquesta opció i hi havia una demanda important de les empreses radiofóniques per coneixer els perfils dels publics.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ • Inquietud per el camp del sistema politic: el sistema politic a EEUU tè una transformació radical. El Rossevelt tenia tots els diaris en contra i va guanyar unes eleccions per utilitzar la radio com a campanya electora. Aixó fa orientar els intelectuals a al gestió dels mitjans per conseguir objectius politics. Doncs es quan sorgeix la construcció d'un lider, una campanya politica, gestionar un procès de gestió politica i fer-ho amb desicions assegurades, amb descions cientifiques. Aquestes desicions començen a ser una cosa habitual i pràcticament es dissenyen d'aquesta manera. Així que des de el sector politic es demana estudis encertats per poder fer propaganda.
• Les fundacions privades: per exemple la de Roquefeller. Aquestes es procupen per saber a fons i mirar d'aconseguir fer progressar la societat americana que desprès del 29 fer que la societat progressi, que hi hagui més demanda. Interès per que s'investiguin els mitjans a favor d'un progrès social.
• El sector Militar: no nomès esta interesat en com adoctrinar a l'audiència a travès dels mitjans sino tambè com utilitzar els suports tecnologics. Les empreses de tecnologia de la comunciació associades al departament de defensa s'interessaven per aquestes temas.
• El món acadèmic: universitat nord-americana. Des del punt de vista d'aquestes inquetuds és el que tè menys vocació pero que es presta al desenvolupament de tot una linia de recerca de la comunicació de masses.
Tots aquests àmbits que influeixen a la Mass Communication Research no nomès reclamen que s'investigui, sinó que aboquen molts recurssos economics. A mès a mès, també diuen que volen que s'investigui. Tota aquesta influencia tant determinant d'aquests facors fa que la recerca d'intre de la Mass Communication Research se li posa la etiqueta de Investigació administrada, ja que respon als dictats d'interessos no acadèmics. També se li pot dir que és una investigació administrativa per que es un tipus de investigació molt burocratitzada. Ells mateixos es col.loquen aquesta etiqueta.
Mauro Wolf No tè res a veure amb la Mass Communication Research, es un socioleg Italià. Ell aporta una clasificació sobre les 3 grans linias de recerca del Mass Communication Research – Estudis experimentals sobre la persuasió: Karl I Houland.
– Estudis funcionalistes – Estudis empírics dels efectes En tots ells, en mes o menys importància o incidència, tè un pes molt important el marc teoric previ del funcionalisme, existeix una arrel que sorgeix duna toeria funcionalista de la societat.
...