TEMA 8- EXPLORACIÓ DEL MALUC (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura AVALUACIÓ CLÍNICA EN FISIOTERÀPIA
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 15/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: EXPLORACIÓ FÍSICA MALUC: INTRODUCCIÓ: El maluc és una articulació molt important però bastant simple pel que fa a la patologia. Fins ara es parlava molt d'artrosi en el maluc i la cirurgia es centrava molt en la patologia de l'adult. Actualment es tracten altres patologies.
És una enartrosi per tant té tres eixos de moviment i això li dóna una gran mobilitat la maluc.
A nivell de exploració física és simple ja que és una articulació simple: enartrosi. una circumferència sobre un còtil que es mou. Té uns graus de mobilitat que són 3: - FLEXO-EXTENCIÓ´: Eix transversal - ROTACIÓ: Longitudinal - ABD-ADD: Sagital Comença amb anamnesis i exploració del malalt despullat.
SIMPTOMATOLOGIA: Els prinipals motius de consulta són: - Dolor - Rigidesa (maluc que no té un bon balanç muscular).
- Coixesa: pot estar provocada per una anomalia estructural, com per exemple una cama més curta que l’altre, es a dir, per una dismetria. Aquesta dismetria pot ser corregida posant una alça a la sabata.
* Un nen té molt potencial de creixement, per tant, un call de fracturà diafisària crearà més os, i per tant tindrem un allargament d’aquella extremitat.
DOLOR: Normalment és un dolor engonal, degut a que no pot caminar etc...
Vindrà condicionat per un estirament o compressió de les terminacións nervioses que arriben a l'articulació. En fase aguda, bàsicament serà per una inflamació de la càpsula articular o membrana sinnovial. En fase crònica el problema és que el dolor s'ha anat instaurat, expanditn, desgast o un dolor per problema de retracció muscular. El cos per defensar una cosa que ha fet mal fa una contractura, que sempre són doloroses, ja que el que fa és estimular les terminacións nervioses doloroses. EL dolor en fase aguda és més fàcil de tractar que el crónic.
LOCALITZACIÓ: - REGIÓ ENGONAL: Saber quan el dolor és viseral i quan és articular. EL dolor de l'aparell locomotr habitualment es dona quan es mobilitza l'articulació, però un dolor engonal ens el donarà una palpació superficial.
1 - TROCNTER MAJOR: es una estructura extra articular, que també desencadena molta causa de dolor, és molt important com a motiu de consulta.
- DOLORS A LA NATJA: Probablement estarà relacionat amb un dolor lumbar irradiat. EL punt específic que està a l'espessor de la natja que pot desencadenar dolor (hi podem arribar de davant o darrere) de darrere hi ha el múscul piramidal que és un rotador. EL podem tocar els músculs rotadors tocant l'espessor del gluti i desencadenaran dolor. EL piramidal es posterior i el que farà més dolor és la rotació externa ja que fas un estirament d'aquesta musculatura.
També un dolor de la cara posterior de la cuixa fins al genoll. EPIFISIOLISIS: Epífisis del cap del fèmur es luxa respecte al coll del fèmur i tradueix amb el nen un dolor al genoll. Un dolor al genoll pot ser una patologia del genoll. un dolor de la cara anterior de la cuixa fins al peu seria del femoral que es troba a nivell de L4/L5.
- CARA ANTERIOR DE LA CUIXA FINS AL GENOLL: moltes vegades hi ha dolors irradiats al maluc que es tradueixen en un dolor al genoll. Aquesta localització també pot ser causada per una compressió del plexe lumbar.
RIGIDESA: Limitació de la mobilitat en abducció i extensió, el més freqüent. Quan passa això el maluc es col·loca amb flexe i no podem arribar als 0 grau i el cos ho compensa amb una hiperlordosi lumbar. La pelvis bascularà i col·locarà al fèmur bé. EL cos fara tot el que sigui per tenir una bipidestació i si te una rigidesa articular a una zona canviarà altres estructures del cos per aconseguir-ho.
El cos quan tenim una patologia al maluc fa una rigidesa a nivell muscular per intentar disminuir la mobilitat d'aquesta articulació, com més es mogui més desgast hi haurà. Per aconseguir-ho, el cos dóna una ordre al SN perquè contregui la musculatura. Això és el que generarà dolor.
La rigidesa també pot venir produida per una patologia anomenada "conflicte femoro-acetabular" (petita gepa del fèmur). És un tope/conflicte entre el cap del fèmur i l'acetàbul per una deformitat d'aquest fèmur, tant congènita o adquirida (fa un tope) -> es resol amb artroscòpia reconstruint la forma natural.
CAUSA: - RETRACCIÓ CAPSULAR: Fet crònic, ja tindré una inflamació, anirà instaurant, ja ho tindre instaurant. La càpsula és com la goma d'un globus. Si aquesta goma l'estrenyem generarà dolor perquè hi haurà el mateix contingut en menys espai i les terminacions nervioses que arriben a la càpsula ho traduiran així.
-COLAPSE CAP FEMORAL: per una artrosi o per una necrosi del cap femoral. Quan li deixa d'arribar sang (per fractura per exemple) es necrosarà i conseqüentment es deformarà ja que les propietats mecàniques ja no existiran, serà més tou i tindrà una altra forma. Hi haurà una mobilitat reduida per la deformitat del cap del fèmur. Al cap femoral li arriben recorrents d'artèries a través de la superfície del coll *per tant si tenim una fractura a nivell dels trocànters (pertrocantèrica) que és més distal al cap, aquesta irrigació no es veu afectada per tant farem una síntesi i quedarà el cap igual de vital. Quan tenim una fractura al coll del fèmur segurament estaran danyats tots els vasos que van al cap. En gent gran es posarà una pròtesi, en gent més jove intentarem no posar pròtesi, intentarem posar-hi cargols per mantenir el seu cap. Moltes vegades es produeix una necrosi del cap perquè no hem aconseguit salvar la circulació*.
2 -RETRACCIÓ MUSCULAR: En situacions més avencades es produeix una retracció muscular, si es perpetua provocarà una musculatura curta que haurem de treballar per tornar a donar-li la llargada normal per realitzar la funció que li toca.
Si tinc els músculs retrets, el psoas per exemple tindré limitat la extensió. Una musculatura és va fibrosant i no té perque de venir de la contractura. A diferència de la contractura, la retracció és crònica.
COIXESA: CAUSES: - Dolor: Si tinc mal aniré coix per intentar evitar aquest dolor. La coixesa és un mecanisme de protecció devant el dolor, ja que el cos no vol tenir dolor.
- -Dismetria: - -Aleració del centre de rotació del cap: MARXA ANTIÀLGICA Hi ha que tenir-ho clar alhora de explorar al dolor. Arriba el malalt, el despullem i el veiem caminar. SI veim que camina malament pel dolor (agut) la marxa va inclinada cap al costat del dolor i el temps de recolsament serà menor en la extremitat on té dolor. Com és un procés agut, la musculatura està contreta, aquesta contracció farà que predomini aquell costat. Els dos malucs són una balança, la pelvis i vascular cap a una banda o altra a on hi ha més pes. SI tinc una contractura muscular al lloc del dolor lògicament inclinaré el cos cap al costat del dolor. La coixesa serà cap al costat del dolor, és a dir el cos el desviarem cap al costat del dolor (el gluti està actuant més però el temps de recolzament és menor).
Encara tenim el gluti mig MARXA EN TRENDELENBURG: Quan es produeixin les condicions com en una lesió crònica. Una lesió crònica a nivell del maluc es pot traduir com una insuficiència del gluti mig (el cos el deixa de utilitzar, atrofia). El temps de recolzament en aquest cas és igual en els dos malucs i la inclinació és en el costat sà, ja que si tinc un múscul luxat i un múscul bo, la pelvis anirà cap al múscul que predomina, al igual que la contracció predomina sobre el múscul normal, la pelvis és com una balança.
L'antiàlgica va coix, no inclina i el que ens dona dades, en el que ens hem de fixar és el temps de recolzament.
CARACTERÍSTIQUES: – Insuficiència del gluti mig – Per inestabilitat: cap femoral amb mal fulcre – Temps de recolçament igual als dos membres – Inclinació sobre el costat sa INSPECCIÓ: • Observació amb el pacient sense roba 3 • Valoració de la marxa • Observació per davant i per darrere EXPLORACIÓ: Palpació de possibles punts dolorosos que estan al voltant del maluc: punts que ens faràn descartar que sigui un problema articular: -Trocànter major - Símfisis del pubis: -Cresta ilíaca: -Articulació sacroiliaca: Espondilitis enquilopoiètica: osssificació de les articulacións, sobretot del raquis.
-Tuberositat isquiàtica: EL que ens serveix per seure, punts de inserció musculars i lligamentosos -Extensió i add: es el que ens costa més de explorar en un malalt en DS.
-Punts d’insersió dels add i tendons Finalment també es fa una valoració de la mobilitat, de l’enartrosis.
MANIOBRES EXPLORADORES: MANIOBRA DE TRENDELE MBURG: Valoro el gluti mig i el punt de recolzament del cap femoral.
Valoro si tinc un procés crònic o agut.
S'observa pelvis i natges des de darrera ( s’observa el malalt per darrere), veure que sobre la cama afectada s'observa una inclinació cap avall. Això es degut a que el gluti mig insuficient i no ens permet aixecar la cama. Sobre la cama malalta s’observa una inclinació cap avall.
DRET: per estabilitzar la pelvis el que ens dona estabilitat és el gluti mig. SI no el tinc bé actuarà més l'altre i anirà cap al costat sa.
MANIOBRA DE THOMAS: La maniobra de Thomas va lligada amb el concepte de la correcció per una hiperlordosis. On puc veure si tinc una patologia crònica del maluc és veure si aquest està en flexe. La rigidesa típica és en flexió i abd.
Si el malalt ha compensat amb hiperlordosi no veure el flexe, ja que ell camina compensant amb hiperlordosis sense tenir el flexe. Per veure-ho he de estirar al malalt a la camilla i fer-li flexionar la cama sana per corregir així la hiperlordosis. SI puc recolocar la hiperlordosis, el maluc en flexe apareix del cos, apareixera el femur cap a endavant. Si està rigid no es podrà adaptar i veurem el flexe, si està sà l'acetabul s'adapta. La cama sana és la que no fa mal i amb la queal farem la flexió.
Si no te dolor no tindrà aquela patologia.
4 Valora si existeix contractura del maluc en flexió, és a dir si el maluc està en una contractura muscular que el fa col·locar-se lleugerament en flexió (cap amunt).
Es valora en DS.
Treient la lordosi lumbar amb la flexió de la cama, aconseguim que la pelvis basculi per valorar correctament el maluc. *Maniobra autoadministrada pel pacient.
Si tu doblegues / flexiones la cama cap a munt tu fas desaparèixer la hiperlordosi, ja que tota l’esquena et queda tocant a la llitera. Quan flexiones maluc corregeixes la hieprlorodis, i així corregeixes la bàscula de la cadera. Per tant, flexionant la cama, aconseguiré m que la pelvis basculi i podrem valorar correctament el maluc. Si està una cama afectada apareixerà un flexe, si no està afectada no apareixerà.
Un flexe al maluc tradueix un dolor (retracció capsular o muscular), una artrosi, un dèficit de mobilitat, una manca d'estructura… Quan tenim un flexe vol dir que tenim un maluc patològic.
MEDICIÓ DISMETRIA: Ja no es fa. Tenim proves d'imatge per la dismetria com una telemetria en càrrega d'EEII (tipus de radiografia).
- Des de cresta ilíaca antero superior fins a maleol medial - També espot fer amb malalt dret i valorar la diferència amb travesos de dits - Vigilar contractura en adducció que pot donar una falsa dismetria MANIOBRA DE FABERE: L'altra que ens desencadenarà dolor i rigidesa: En decubit supi del pacient, fer una flexió abducció i rotació externa (creuar una cama) per a valorar la coxofemoral. La abd li costarà molt de fer. La mà dreta de l'examinador fixa la pelvis ja que sinó la pelvis es mouria en bloc i no veuriem si té una falta d'aixó. Ens diu dolor=patologia crònica.
Compressió lateral (mà al genoll) i antero-posterior de pèlvis contralateral (perquè no compensi amb la pèlvis). La prova és positiva quan desencadenem dolor a l'articulació del maluc i aleshores hi haurà patologia de maluc.
VALORACIÓ DEL XOC FEMORO -ACETABULAR (FA): Patologia on l'excés d'os fa que no hi hagi aquesta patologia del maluc. Va xocant i romp estructures com el labrum acetabular que ens donarà dolor. Abans no es sabia però ara es veu que és aquet excés d'os que provoca dolor. Amb una artroscopia es pot retallar l'os que sobra i evitem el dolor.
Postero-inferior/antero-superior 5 - Conflicte antero-superior (de l’articulació acetábulo-femoral): flexió maluc, ADD i RI (conflicte més freqüent). Si el resultat de la prova és positiu el pacient notarà dolor perquè posem en contacte les dues superfícies que xoquen ( notaré un tope).
- Conflicte postero-inferior: Extensió, ABD i RE. Final de la camilla a la zona lumbar, així els malucs per gravetat baixen ( extensió) i separem la cama de la línia mitja i fem RE.
MOBILITAT: - La flexió és el rang més gran de mobilitat (120º) -> pujar escales, posar-se el mitjó (AVD). Amb el genoll doblegat els isquios es relaxen mentre que si el genoll està en extensió el maluc estarà més engarrotat (<90º de flexió).
- Abeducció: 40-45 graus - Adducció: 25-30 graus - Extensió: 15-20 - RE: 45 graus - RI: 30-45 graus - Decubit supí en adults Tindrem que pot tenir una flexió de 120 graus amb genoll flexonat o 90 graus amb genoll en extensió.
Aquet canvi és degut a la musculatura. SI tinc el genoll estirat estaré més rígid i tindre menys flexió, basicament per els isquitibials.
SI no tingues estructures la abd i add serien quasi iguals. Tindrem una extensió de 15-20 graus, més ja estaria movent la pelvis. Les rotacións mes o menys haurien de ser simètriques.
ELs nens les rotacións no les tenen de tot fetes i les poden fer més. SI tinc una major rotació interna tindré una gran tindré més anteversio (coll de femur mira cap a endavant, com el braç). Senzillamen mirant les rotacións podem saber si hi ha un problema en anterversio o retoversio del femur. Els nens que seuen amb W és perque tenen molta anteversió del femur. ALhora de caminar tindrà problemes i caminara amb els peus cap a endins per compensar i caminar bé.
anteversio o retoversió: inclinació del cap del femur quan sinserta cap a endavant o enrere.
Cap a endavant és normal tenir-ne 10-15. Hi ha gent que en té una mica més i per compensar faig rotació de tota la extremitat i tinc els peus cap a endins. SI tinc anteversió, tindré molts graus per rotar cap a endavant. SI va cap a endarrere, tindŕe la capacitat de rotar més externament.
A nivell passiu: Si tenim una anteversió femoral (cap del fèmur mira massa endavant) tindrem augmentada la RI i començarem a possar els peus cap a dins.
6 Amb una retroversió estarà augmentada la RE, (caps miren enrere) i per caminar rotaré l’extremitat cap a extern per poder posar el cap del fèmur mirant al lloc on toqui, col·locarà els peus mirant cap a fora.
MÚSCULS QUE FEM SERVI R: • Flexió: psoas-iliac, recte anterior, sartori, pectini, adductors, tensor fàscia lata • Extensió: gluti major, semimembranós, semitendinós, bíceps • Abducció: glutis, tensor fàscia lata • Adducció: adductors, pectini, recte intern • Rotació interna: gluti menor, tensor fàscia lata, isquiotibials; • Rotació externa: piramidal, gémino supinf, obturador int-ext, quadrat crural, gluti major ESCALA DE VALORACIO DEL MALUC: Escala funcional que ens serveix per veure la gravetat, el dolor, la mobilitat...
Tenim un índex de que hauria de ser 6,6,6 per ser normal. Depenen de les patologies es va reduint aquesta puntuació.
7 ...