Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 31/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 1: Introducció a les Relacions Internacionals Definició: • r.i  conjunt de relacions socials (econòmiques, polítiques, culturals, tecnològiques, religioses, etc,) donades més enllà dels estats, que afecten a la distribució del poder a nivell internacional.
OBJECTE d’estudi.
• R.I  disciplina acadèmica científica que estudia la societat internacional. Les relacions i les interaccions entre actors internacionals dins de la societat internacional. DISCIPLINA Pluralitat de perspectives i enfocaments dins de la disciplina. Relació estreta amb el context d’històric, perquè els polítics volen que s’expliqui QUÈ ÉS el que passarà.
Qüestió terminològica - Política internacional: visió estatocèntrica. L’estat és l’anàlisi principal. Què fan els ambaixadors, els representants de l’Estat. Conjunt de relacions entre estats. Estudi de relacions de tipus polítics entre estats.
- Política exterior: més restringida. Relaciones y conjunto de acciones de un estado con su medio exterior. Formulación, implantación y evaluación de una acción política. Cuáles son los valores que impulsan la relación? - Asuntos exteriores: igual que la política exterior.
- Política mundial / global: se hace émfasis en los aspectes políticos con el objetivo global. Se incorpora en el anàlisis la globalidad de la sociedad internacional, que no es solo interestatal, hay otros muchos actores que la configuran. Busca reflejar la pluralidad de los actorese y unidades internacionales. Ej: qué pasa con las empresas transnacionales? Los grupos terroristas transnacionales? Com sorgeix la disciplina de les relacions internacionals? En el període d’entreguerres, i es consolida després de la 2a GM. ´ Es va adherint a altres disciplines.
Júlia Mumany Pesarrodona - 2 Neix amb una problemàtica que és la guerra entre estats. La existència de conflictes en absència d’una estructura d’ordre mundial. Los estados estan solos para protegerse.  societat anàrquica  ausencia de gobierno mundial, y estados al mismo nivel independientemente de su poder.
Es el contrario a jeràrquica. La jerarquia adopta un orden de alguién por encima de alguien.
El conflicto entre las unidades políticas siempre ha preocupado.
Para saber sobre ello podemos buscar en otras disciplinas más antiguas que ya se habían planteado las cuestiones (ej: filosofía  la Guerra del Peloponeso, dret, estratègia militar) - Objectiu: Busca de manera científica la pau i la seguretat. Busca l’estudi de tot allò que es dóna en àmbit internacional.
1. Context històric La 1a GM planteja una sèrie de dimensions del conflicte, mai vistes des del moment. Va ser un desastre econòmic, humanitària i una crisi moral.
Com poden, tots els avenços científics, haver-se pogut utilitzar per matar a la gent? És per això que es fa necessari tenir una perspectiva global per superar aquesta crisi. Ja no és només els estats que hagin de solucionar el problema, sinó que es necessita una voluntat i solució col·lectiva, internacional.
No està en joc només la supervivència de l’estat, sinó de tota la humanitat. Necessitem un enfocament general, sistèmic.
És per això que necessitem saber com funciona el sistema internacional, com s’organitza, perquè no torni a repetir-se.
Aquesta preocupació per la guerra coincideix en: - l’àmbit polític-pràctic.
Els polítics del moment tenen grans propostes. (14 puntos de Wilson, Informe para la Paz de Lennin..).
Aprovechemos la guerra para construir un orden pacífico y más justo.
- Acadèmic. Es va construint: Júlia Mumany Pesarrodona 3 o El paper de l’estat en les relacions internacionals o Com és l’ordre i com aconseguir-lo o Com entendre l’anarquia internacional o Quina és la relació entre poder i autoritat.
o Quines són les causes del conflicte o És possible la cooperació?...
Aquests dos àmbits conflueixen després de la 1ª GM.
Necessiten que hi hagi investigació sobre l’afer i és per això que es finança perquè es faci.
S’institucionalitza la disciplina. Es formen càtedres especialitzades de relacions internacionals.
Es financen centres d’investigació que estudien aquestes qüestions (seguretat, pau, poder, etc).
Tota la disciplina neix i es desenvolupa en relació a les necessitats que hi ha a l’esfera material (quins són els seus interessos, etc).
Hi ha una gran relació entre la teoria i la pràctica política. (context històric i formulació teòric).
- Té un caràcter predominant anglosaxó.
- La disciplina va avançant i hi ha una sèrie de incorporacions de pensaments.
- La disciplina es desenvolupa d’una manera concreta en països concrets.
- EEUU i el Regne unit són els països més importants del moment i els + interessats en mantenir el status quo. El fet de finançar aquestes investigacions dirà que voldran que compleixin les voluntats d’aquests països quan es formin aquestes estructures internacionals.
Van potenciar institucionalment aquestes relacions.
Els manuals de la disciplina provenien d’aquests determinats països. Això era rellevant perquè la concepció del món d’ells era d’una manera específica.
La connexió entre el món acadèmic i polític va ser molt estreta en els EEUU, i donaven una visió subjecta a interessos concrets de persones concretes d’un país concret (EEUU).
Si més no, sí que eren objectius els estudis, però no eren neutrals.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 Tradicions de pensament En els anys 60-70, pensadors del moment, com MARTIN WIGHT, es va plantejar, a partir de les lectures que havia trobar al llarg de la historia, que en realitat feia molts segles q la gent es dedicava a l’estudi del món internacional… abans q existissin els estats moderns d’avui. Es va plantejar la possibilitat d’estudiar declaracions de tot tipus, i que aquestes podien agrupar-se segons la concepció de les relacions internacionals que projectem.
Va arribar a veure com les personalitats internacionals, al llarg de la historia, utilitzaven certes aportacions que estaven relacionades entre sí i que formaven les tradicions de pensament.
Va identificar 3 grans corrents, al llarg de la historia, que conceben la vida internacional diferenciada.
Són models que s’han formulat les diferents formes de veure i entendres les relacions internacionals.
Les tradicions no s’identifiquen necessàriament amb ideologies polítiques.
1.1 Tradició realista, maquiaveliana o hobbesiana (per fer referència als autors més representatius) Personalitats s’han referit a la interacció entre diferents societats des d’una perspectiva: - Pessimista de la naturalesa humana. No cal esperar gaire cosa dels humans pq al cap i a la fi es mouen per un interès egoista, de supervivència i de millorar les condicions individuals per sobre les col·lectives. Si és egoista, allò que cal esperar de la representació política, és més aviat poca.
Si l’individu és dolent intrínsicament, l’Estat no pot ser bo. Les relacions internacionals, doncs, seran conflictives.
- Són actors polítics realistes. Conceben la vida internacional com la vida dins d’una societat. Els individus es projecten com estats. Els estats es relacionen igual que els individus entre ells. En el medi internacional la interacció és la projecció de la vida social a nivell inferior, sent el resultats igual o + conflictiu q les relacions individuals.
- No hi ha ètica internacional.
- Aquestes unitats polítiques són el centre d’atenció d’aquells que estudien la tradició realista.
- El conjunt d’aquests estats i el contacte entre ells defineix la vida internacional.
Júlia Mumany Pesarrodona - 5 Els instruments que determinen com seran aquestes relacions és la diplomàcia  canal de comunicació entre els estats, i els recursos militars  dur a terme un recurs efectiu de la força o per amenaçar l’altre. És allò q veritablement determina allò que un Estat pot fer o no.
- Aquesta vida internacional és ANÀRQUICA. S’entén, en RRII, com absència d’autoritat central, reconeguda com a tal, per part de tots els que hi participen, que determina les relacions entre aquells. Cap autoritat/estat, és superior o té + poder que els altres, formalment parlant.
És per això que estaran en lluita constant. Això és intrínsec en nosaltres, per això és dolent - Qui té la força, governa les societats i la vida entre aquestes.
- Qui mana en el estat ha de fer allò que és més important, que és l’exèrcit.
Concepció realista – Tucídies, Historia de la Guerra del Peloponeso ▪ Nicolás Maquiavelo, El Príncipe 1.2 Tradició racionalista o grociana - Naturalesa humana molts cops perversa però es pot moderar i limitar. No només hi ha conflicte en els estats. Els estats no estan permanentment en guerra, també cooperen i formen acords per evitar el conflicte. No sempre lluiten sinó que passen més temps negociant. Predominen les negociacions en les relacions internacionals, més que no pas el conflicte armat.
- L’home pensa i és racional.
- L’espai de referència quan estudiem les relacions internacionals no són els estats i el sistema, sinó la societat.
- A partir d’uns valors comuns entre ells, cooperen, s’ajuden i comparteixen interessos i valors, creen institucions, propis d’una societat i no d’un sistema.
- Hi ha negociació i articulació d’interessos, relacions i, per això, el que predomina són les normes i les institucions, i no els recursos limitats (guerra), encara que també hi són.
- La guerra no es pot fer de qualsevol forma i per qualsevol motiu. Hi ha d’haver una causa que pretén ser justa: “ius ad belo”. Aquesta necessitat de ser justa és vital per qui vol tenir legitimitat / I fins i tot dins de la guerra hi ha unes normes a seguir: “ius in belo”.
Júlia Mumany Pesarrodona - 6 No posen en qüestió l’anarquia. Hi ha ordre, perquè prové de les normes i institucions, canalitzades perquè tothom es comporti de la manera que s’ha de comportar, d’una manera habitual i predominant.
- La raó es la qual modera el conflicte. El conflicte continu no és una activitat racional per l’ésser humà. No són sempre bèsties, sinó que tenen també racionalitat, que articula els interessos, podent arribar a acords que interessin a ambdues parts, sense utilitzar les armes per predominar interessos sobre dels altres.
Pensadors: - Hugo Grocius.
- Francisco Suárez, Guerra Intervención.
1.3 Tradició revolucionista, idealista o kantiana - L’home és bo per naturalesa. Si més no, hi ha excepcions. Aquestes excepcions duen a formar institucions que no són bones, i que acaben pervertint la naturalesa humana. El problema està en la institució, l’entorn i com ens governem. (ex: un dictador).
La maldat s’ha de combatre.
- La guerra pot ser un instrument necessari.
- Els individus i els pobles són la unitat clau. (la humanitat) Visió cosmopolita.
- Hi ha conflicte però es pot evitar. Predomina la dinàmica de cooperació.
- L’espai polític de referència és la societat cosmopolita, la comunitat internacional. S’ha d’arribar a fer una federació de pobles.
- Els recursos poden ser tots: econòmic, comercials, polítics, diplomàtics… i no necessàriament militars.
- L’objectiu final i la paraula clau és L’EMANCIPACIÓ del propi individu, que impedeix que l’home es realitzi com a tal i que el separa d’aquells que són igual a ell.
- Els pensadors de referència són: Immanuel Kant, Marx i Engels.
- És una formulació molt més idealista i utòpica.
Funció de la teoria: 1. Analitzar 2. Explicar Júlia Mumany Pesarrodona 7 3. Aplicar la conducta - També hi ha una previsió, que vol dir anticipar-se per tal de detectar grans tendències i models de comportament. Si més no, la previsió en ciències socials no és gaire realitzable, perquè no sempre actuem de manera racional.
- També allunyen els polítics de la pressió de l’opinió pública, per presentar-li les solucions òptimes per resoldre un problema. Presentar els temes al marge de l’opinió pública. Mira la solució òptima, la més objectiva possible, i no la que convé més al polític.
- Manté, a aquell que fa l’anàlisi, allunyat del polític. Ha de ser capaç d’analitzar al marge d’uns objectius o ideologies polítiques, d’una manera objectiva.
...

Comprar Previsualizar