TEMA 9 – PART DISTÒSIC (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TEMA 9 – PART DISTÒSIC Un part eutòcic es caracteritza per la dinàmica uterina regular, coordinada i eficaç, estàtica fetal adient i una mesura fetal proporcionat a la capacitat pelviana. El part distòcic es classifica en: a) DISTOCIES DEL MOTOR DEL PART  Hiperdiàmies: excessiva contractilitat (pot ser un desprendiment de placenta o bé que ens hem passat de medicació)  Hipodinàmies: escassa contractilitat b) DISTOCIES DE L’OBJECTE DEL PART  Anomalies a la presentació: deflexionat o natges  Anomalies a la situació: transversa o obliqua (normalment acaba sent cesària) c) DISTOCIES DEL CANAL DEL PART  Del canal ossi: estenosi, deformitats (p.e. en la pelvis)  els + freqüents  Del canal tou: miomes, pòlips, septus = tapics.
Les distòcies més freqüents són les anomalies en el descens i rotació.
PART INSTRUMENTAT Aquest tipus de part provoca un gran estrès matern i fetal. La mare pot sentir-se culpable per no empenya bé. Cal informar a la parella, i a la dona que notarà pressió i sensació a la zona però no dolor per més anestèsia que porti. Cal tenir a punt el material de reanimació neonatal i avisar el neonatòleg. També deixar veure i tocar al RN (recent nascut) el més aviat possible. És un tipus de part que provoca estrès al personal sanitari.
Tant les espàtules com els fòrceps, és imprescindible l’analgèsia. Malgrat l’analgèsia la mare continuarà sentint sensacions molestes.
El part instrumentat és indicat en els següents casos: a) MATERNS: hi ha certes situacions que la mare apreta de forma molt intensa i amb moviments de Valsalva, com per exemple dones que tinguessin:  Cardiopaties, miopia important (fragilitat retinina)...
 Preclàmpsia (patologia d’hipertensió en la qual hi ha risc fins i tot de compulsions) o Toxèmia (complicació de la hipertensió materna)  Estacionament en fase expulsiu (analgèsia excessiva)  Vàlvules intracranials b) FETALS  Distòcies de rotació o flexió  Risc de pèrdua de benestar fetal Les condicions per instrumentar: - Dilatació completa (cèrvix dilatada 10cm, excepte per aplicar una ventosa) Cap encaixat en l’estret inferior de la pelvis (II pla d’Hodge) Saber la veritat de la presentació (com està col·locat el cap fetal, per exemple, fòrceps s’han de col·local a damut del parietal) Membranes amniòtiques trencades Bufeta buida (sondatge de descàrrega) Anestèsia adient EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO El tipus d’instrumentació són:  FÒRCEPS Presa del cap, presa bilateral dels parietals, per la zona de les orelles, deixant al mig la sutura sagital. L’objectiu dels fòrceps és tracció i rotació (és l’únic instrument que fa rotació). Teòricament, és l’únic concebut per rotar. S’articulen entre sí, a diferència de les espàtules.
 ESPÀTULES DE THIERRY La seva funció és l’acompanyament del cap (protecció). Fa tracció per pulsió, les petites sacsejades obren pas per que el fetus baixi. Es col·loca el costat dels parietals. La situació del bebè ja ha de ser occitopúbica.
És l’insturment menys lesiu pel fetus, no l’agafen i no es fa pressió. Ara bé, a vegades provoquen estrips a la mare. Es solen utilitzar per prematurs.
 VACUM O VENTOSA (no sempre és necessària l’analgèsia) És l’instrument menys lesiu per la dona, però no pel fetus. Consta de una caçoleta de metall o silicona, connectada al buit i a un manòmetre per regular la pressió. S’adhereix EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO la caçoleta al cap fetal mitjançant el buit, se forma un caput i llavors es pot estirar coincidint amb la contracció.
Es pot aplicar a partir d’una dilatació de 7cm i no cal anestèsia. La pressió de succió no ha de superar els 20min, sinó poden aparèixer necrosis dels teixits.
Un cop surt el cap del fetus es treu el buit i s’allibera la caçoleta del cap. S’ha d’aplicar sobre la fontanel·la posterior/menor per flexionar el cap.
Les complicacions de la instrumentació es classifiquen en: a) MATERNES  Esquinçaments cèrvix i prolongació episiotomia  Hematoma perineal  Major risc d’infecció  Lesions bufeta i uretra b) FETALS  Ferides facials o marques per pressió  Paràlisis nervi facial / Paràlisi nervi braquial  Lesions oculars  Fractura ossos cranials  Hemorràgia intracranial  Escalp o arrencament cuir cabellut L’atenció d’infermeria en els parts instrumentats es base en: - - Informació: és molt important informar de què es farà en cada moment, de quin és el motiu que el part sigui instrumentat. Cal ajudar a verbalitzar sentiments i temors i és important de la seva col·laboració. Cal informar que ella ha d’ajudar i que es traurà el nen amb instruments.
Augmentar les mesures d’asèpsia del camp: no utilitzar povidona, desinfectar amb clorhexidina i augmentar el camp estèril. Se sol utilitzar profilaxis antibiòtica.
Reunir el material necessari: equip de parts, instrumentació, caixa de revisió (s’utilitzarà a posteriori per revisar que si hi ha lesions es puguin suturar correctament, principalment hi ha valves o separadors per visualitzar el fons de sac vaginal, la cèrvix, etc. També hi ha pinces com les Potsi o Foster).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO Això és degut a les múltiples complicacions que es poden donar i la incomoditat que pot patir el nen.
- Comprovar material de reanimació i medicació Reforçar anestèsia: en principi no ha de notar dolor, però notarà més incomoditat.
Explicar a la dona la importància de la seva col·laboració Després:  Proporcionar l’analgèsia adient  Aplicació de gel al perineu: en forma de compreses remullades amb glucosmon. Va molt bé per baixar l’edema i la inflamació. A casa s’ho pot fer amb compreses remullades amb aigua amb sucre i posades al congelador.
 Consell d’higiene de la zona: dutxa diària i canvi de la compresa.
CESÀRIA La cesària està indicada en 3 casos: - - - ELECTIVA (PROGRAMADA)  Gestant amb 2 cesàries anteriors (valoració individual): un úter que ha patit dues cirurgies té més possibilitat de trencament. Però cal valorar cada cas individualment.
 Placenta prèvia central o oclusiva: la placenta surt abans que el nen.
 Situació fetal transversa i podàlica: és molt complicat si tan sols ve de peus.
 Natges en nul·lípara  Malaltia materna grau no compensada  Desproporció pèlvica-fetal: no hi ha cap instrument que pugui mesurar els paràmetres del nen i de la pelvis, per tant no s’hauria de preveure per endavant.
Cal donar oportunitat al treball de part.
 Gestant amb VIH+ (depenent del títol d’anticossos en el moment del part) URGENT  Patiment fetal agut  Abruptio placentae o DPPNI  Prolapse de cordó  Placenta prèvia sagnant EN EL CURS DEL PART  Parts estacionats  Patiment fetal persistent Hi ha diversos tipus d’incisió en la cesària: a) Nivell abdominal  Laparotomia Mitjana infraumbilical: incisió longitudinal (del melic al pubis). Aquí no es sol trobar la laparotomia, ja que no té més risc.
 Pfannenstiel: incisió transversa a nivell suprapúbic b) Nivell uterí  Baixa transversal (segment inferior)  Baixa vertical  Alta vertical EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO Les complicacions de la cesària són:  MATERNES: són totes complicacions anestèsiques o Hemorràgia: atonia uterina o Íleo paralític o Tromboflebitis o Abscés sutura o Dehiscència sutura o Infecció urinària: es posa una sonda Foley. S’ha de localitzar la bufeta.
o Major incidència en cesàries posteriors  FETALS o Síndrome de distret respiratori: els nens que passen pel canal del part, es produeix una compressió del tòrax que fa que eliminin més fàcilment el líquid pulmonar, però en la cesària això no passa, per això pot ser que presentin més dificultat en fer l’expansió pulmonar o la primera respiració.
o Depressió neonatal d’origen farmacològic L’atenció d’infermeria en la cesària és: - Informació: explicar la necessitat de la intervenció, quin tipus d’anestèsia s’utilitzarà, quin serà el post-operatori. Cal ajudar a la mare a verbalitzar sentiments i pors.
Resurat zona suprapúbica i desinfecció Venoclisi i perfusió d’expansors del Plasma (Ringer Lactat) Analítica: hemograma i coagulació Antibioteràpia segons protocol Sondatge vesical (Sonda Foley) Si cesària electiva:  Dutxa  Dejú  ECG  NST i constants ...

Tags:
Comprar Previsualizar