botanica tema 6.5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: ALGUES Tema 6.5: DIVISIÓ CHLOROPHYTA. CLORÒFITS. ALGUES VERDES Hi ha unes 8.000 especies de cloròfits Els cloròfits no són ni tant evolucionats com les algues brunes ni presenten cicles tant complexos com les algues vermelles.
En els cloròfits o algues verdes trobem una gran varietat en el cicles reproductius.
Estructura cel·lular: - Són cèl·lules eucariotes, i per tant presenten un nucli veritable.
Paret: - Presenten una paret senzilla, formada, bàsicament de cel·lulosa i a vegades recoberta de pectina.
Hi ha algunes algues d’aquet grup que són excepcions pel que fa a la paret: o Poden no tenir paret.
o Poden tenir una paret silícia o calcificada.
Pigments: - Clorofil·les a i b. Es considera que a partir de la clorofil·la b s’han originat totes les plantes verdes superiors, ja que també presenten clorofil·la b.
Carotenoides: o α, β carotè o Xantofil·les. Exemples: luteïna, neoxantina.
Plasts: - Presenten una membrana doble.
Tenen els tilacoides agrupats en grups de 2 a 6, i contenen els pigments. No són molt complexos però presenten una gran diversitat.
- Inici de grana: agrupacions de tilacoides curts en forma de columna que separen a dos tilacoides llargs. Aquest tipus de tilacoides curts també els trobem en els plantes verdes superiors.
Productes de síntesi: - En primer lloc presenta midó interplastidial, igual que les plantes verdes superiors.
En segon lloc presenta esterols, com el sitosterol, que s’ha vist que permeten la regulació del colesterol humà.
Morfologia: - - Unicel·lulars: o Unicel·lular monadal: són algues unicel·lulars que presenten flagel.
o Unicel·lular coccoide: són algues unicel·lulars que no presenten flagel.
o Unicel·lular colonial monadal: són algues unicel·lulars que viuen agrupades format colònies i presenten flagel.
o Unicel·lular colonial coccoide: són algues unicel·lular que viuen agrupades formant colònies i no presenten flagel.
Pluricel·lulars: o Pluricel·lulars amb filament trical: les cèl·lules que constitueixen l’alga estan dividides per envans transversals. El filament tant pot ser ramificat com senzill. Exemple: Chaetomorpha capillaris.
o Pluricel·lulars amb filament sifonal: les cèl·lules que constitueixen l’alga estan multinucleades, és a dir, no estan compartimentades. Exemple: Caulerpa taxifolia, Codium bursa.
o Pluricel·lulars amb parènquima senzill: les algues pluricel·lulars més evolucionades i complexes tenen la capacitat de formar lamines amb forma de tub o aplanades. Exemple: Ulva rígida.
Multiplicació: - Bipartició: la cèl·lula progenitora es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules filles. La divisió es pot ser de diferents tipus: transversal, longitudinal o obliqua.
Fragmentació o escissió: el filament de l’alga es trenca per un punt i el fragment que es desprèn del trencament es regenera i constitueix un nou organisme.
Reproducció: - Asexual: es porta a terme a partir de tot tipus d’espores. Exemples: aplanòspores i zoòspores.
Sexual: o La reproducció sexual, en les algues verdes, es pot portar a terme tant per oogàmia, com per anisogàmia, per isogàmia i finalment també per gametangiogàmia.
o En la reproducció sexual es donen tots els tipus de cicles reproductius:  Cicle monogenètic haploide.
 Cicle monogenètic diploide.
 Cicle digenètic haplo-diploide isomòrfic.
 Cicle digenètic diplo-haploide heteromòrfic.
 Cicle trigenètic.
Habitat: - En el medi aquàtic, trobem els cloròfits en rius(curs fluvial), estanys i en el mar.
En el medi terrestre, podem diferenciar entre: o Epilític: quan els algues viuen a la superfície de les pedres.
o Epífit: quan les algues viuen a sobre d’un substrat.
o Simbiosi: es dóna quan s’associen amb un fong per donar lloc a un liquen, igual que les algues cianofícies.
Usos: - - - Alimentació: tot i que té menys aplicacions que la resta de les divisions d’algues estudiades s’utilitza per l’alimentació humana i en aqüicultura.
o Chlorella spp: es cultiva a gran escala, sobretot a orient.
 Alimentació humana.
 Alimentació en aqüicultura.
 Obtenció de glucosa i lípids.
o Ulvales (aonori)  Es comercialitza en forma de làmines senceres, làmines reconstituïdes o pols .
 Es consumeix com a condiment, làmines torrades i salades, cuinat amb carn o amb caramel.
Se’n poden extreure diversos productes: o Sitosterol: s’extreu de les Ulvales.
o Clorofil·les: que es fan servir per tenyir aliments. S’extreuen de les Ulvales. Exemple: pèsols congelats, ja que si no es tenyissin serien de color blanc.
o Glicerol: producte molt similar a la glicerina. Forma part de molts productes farmacèutic. S’extreu de la Dunaliella salina.
o Astaxantina: és un antioxidant que forma part de moltes cremes solars.
S’extreu de la Haematococcus pluviali, que és un cloròfit unicel·lular.
Producció de biodièsel: o El biodièsel que s’utilitza com a combustible s’extreu principalment dels cloròfit unicel·lulars.
o Aquest incombustible no presenta sulfats ni sulfurs, no és tòxic i és biodegradable.
Marea verda: - - La marea verda es dóna quan hi ha una gran salinització de l’aigua i aquesta conté una gran quantitat de nitrats. En aquestes condicions, acompanyades d’un clima favorable les poblacions d’algues verdes experimenten un elevat creixement que dóna lloc a les marees verdes.
En les marres verdes els discs fixadors de les algues es desprenen del substrat i degut als corrents d’aigua les algues són arrastrades a les platges.
En aquelles platges que presenten un interès turístic, cal retirar les algues ja que en descomposar-se causen una olor que molts consideren desagradable.
...