Història Antiga (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

CULTURA MINOICA / EDAT DE BRONZE CRETENSE O MINOICA / CULTURA DELS PALAUS CRETENSES O MINOICS: MÓN MINOIC Nom procedent del nom del rei Minos i la llegenda entorn seu encara que no se sap si realment va ser un personatge històric.
El mite del minotaure (cos d’home i cap de toro) – explicat al Món Grec A Creta, fa molts anys, hi havia el rei Minos –un gran conquistador d’illes i territoris del mar Egeu, fill de Zeus i de la princesa fenícia Europa (Europa havia estat raptada per Zeus sota la forma de toro i emportada cap a Grècia). Posseïdó, germà de Zeus, enfurismat va enviar a Minos un toro blanc perquè el sacrifiqués i ell es negà a fer-ho. Pasifae, l’esposa, es va enamorar del toro i amb ell va donar llum a un monstre –meitat humà, meitat toro, devorador de carn humana.
El rei Minos necessitava alimentar el minotaure i va conquerir Atenes, tot obligant els seus habitants a passar-li set nois i set noies cada any que són devorats quan entren al laberint on hi ha tancat el minotaure. És així com els atenesos necessiten un heroi i Teseu –fill d’Egeul’esdevé. Quan arriba a Creta, troba la filla de Minos, Ariadna, i de seguida se n’enamora. Ella, traint el seu pare, li dóna un objecte màgic perquè pugui sortir del laberint havent matat el monstre. Ella ho té tot preparat per fugir amb ell quan surti del laberint, però ell l’abandona a Naxos. Dionís, més tard, passarà per allà i s’enamorarà d’ella. Teseu torna a Atenes i s’oblida de treure les veles negres –Egeu, el pare, li va demanar que posés les blanques si tornava viu- i Egeu es tira al mar en veure-les negres.
*Recordar: figura toro, princesa amb poder convertida en deessa, grups nois i noies (sang) i laberint.
No és la civilització més antiga del Mediterrani (ex: Egipte), però sí que ho va ser de la zona de la costa del Mediterrani nord, essent la més complexa i desenvolupada (ex: escriptura) gràcies, en gran part, a la seva localització estratègica. Pel que fa a la cronologia, no és concreta i només és aproximada: - Període dels Primers Palaus (c. 2000 – 1750 a.C.) – dades terratrèmol (zona sísmica) - Període dels Segons Palaus (c. 1750 – 1400 a.C.) Els Palaus Minoics -que es troben integrats en les restes d’assentaments minoics- han estat la base de la investigació científica. El gran investigador de Knossos, Sir Arthur Evans, ha estat un dels màxims representants de les excavacions intensives a la illa de Creta. Ell ha fet una interpretació molt britànica de la cultura minoica i de la llegenda del rei Minos i ha descrit la illa de Creta com una zona de gran influència (política: rei – comercial: navegació) a l’època. A més a més, la reconstrucció de les restes minoiques no són massa fidedignes ni en materials ni en estructura. A part dels palaus, però, ha quedat confirmada l’existència de diferents assentaments: zones portuàries, pobles, aldees...i malgrat que el Palau de Knossos tingué molt poder, sabem que cada palau corresponia a una zona i formava un petit estat.
DIFERÈNCIES AMB TRETS D’ALTRES CIVILITZACIONS DEL MOMENT Malgrat mantenir moltes semblances amb d’altres palaus de civilitzacions de l’època, els minoics se’n diferenciaven. Exemples: - Molts altres palaus tenien fortificació, una muralla que els servia de separació i de defensa.
En canvi, els minoics no tenien muralles i els altres assentaments s’hi barrejaven.
- Civilitzacions com l’egípcia, tenien un gran afany en deixar clar qui tenia el poder i representaven els seus reis caçant lleons (símbol d’habilitat i valor) o matant enemics (símbol de guerrers). En el món minoic, en la representació de les figures humanes no es distingeixen massa les figures poderoses de les altres. L’única representació de “poder” és la de la figura femenina (més deessa que reina), però els símbols de caçador i guerrer són inexistents.
ESTRUCTURA DELS PALAUS – TEMPLES Palau de Knossos Cal destacar que els Palaus tenia una mena de funció ritual i que, entre ells, mantenien una mena d’estructura comuna: Tenien una planta laberíntica que ocupava un espai ampli on hi havia: - Un espai central amb unes dimensions força semblants que venia a ser com un pati obert que tenia un paper important respecte a la resta de la construcció (funció principal: ventilació i comunicació zones).
- Una zona d’emmagatzematge on principalment s’hi emmagatzemaven cereals, vi, oli i, fins i tot, la llana de les ovelles. Tots productes agrícoles que arribaven dels voltants a Palau i que eren més del que es necessitava allà. *La major part dels treballadors minoics eren pagesos.
L’emmagatzematge era possible gràcies als “pithos” – unes cistelles de ceràmica- i les “cistes” una mena de compartiments a terra.
- El saló del tron era un espai gran i, al costat del tron, hi havia uns frescos on els minoics pintaven “grifos”, uns animals relacionats amb el poder i l’autoritat. Aquesta sala, possiblement, era símbol de poder, del poder d’algú que manava a palau. *Són indicacions d’Evans, però no se sap del cert.
- Una zona de residència és evident. Evans indica l’habitació corresponent al rei i la corresponent a la reina, però es tracta també una interpretació molt victoriana.
- Uns tallers artesanals on es produïen els productes propis de la cultura de l’elit i de palau: peces de marfil, adornaments, joies d’or...
RELIGIÓ Des del punt de vista religiós, mentre que en la ciutat grega parlem de temples religiosos –espais destinats únicament al culte-, en el món minoic no es veu tan clar. El palau tenia funcions religioses, però també acollia d’altres activitats. Els llocs de culte no tenien grans estructures arquitectòniques i el món natural mateix era considerat espai sagrat. Fora del culte domèstic, els llocs de culte eren: - Coves: llocs naturals - Santuaris cretencs: a dalt les muntanyes, en prou feines tenien estructures arquitectòniques i era on la gent feia ofrenes diverses a la divinitat.
S’han trobat objectes de culte que representaven dones, fets d’una pasta que utilitzaven els egipcis. Segurament representaven deesses, vestides de manera femenina, lligades a serps. Es creu que la seva vestimenta per sí sola ja era sagrada .*La presència de la divinitat femenina sembla que havia estat de marcada importància, malgrat que també s’han trobat indicis de divinitats masculines.
*Per falta d’informació, no es pot parlar d’un paper destacar de la dona en la civilització minoica (sí que hi ha representacions constants en l’art, en el culte i als palaus, malgrat que això no vol dir que haguessin de tenir un estatus elevat). És curiós que l’home caçador no fos representat.
Els pocs ossos trobats de dones i homes indiquen que tenien un estat de salut semblant amb una dieta similar (famílies riques?).
ESCRIPTURA El món minoic tenia escriptura pròpia. *Evans va anar a Creta amb la intenció de trobar-ne només una i en va trobar tres: 1. Escriptura jeroglífica: es va utilitzar en els primers palaus (2000-1750 aC), però no s’ha arribat a desxifrar 2. Escriptura lineal A: es va utilitzar en els segons palaus (1750-1400 aC). S’identifiquen alguns signes d’enumeració perquè es van seguir utilitzant fins la fi de la civilització minoica, però no la podem llegir.
3. Escriptura lineal B  es va utilitzar a Knossos i als palaus micènics (c. 14000-1200a.C) trobada en un arxiu del Palau de Knossos que es va cremar (incendiar). S’han trobat més de 3000 tauletes. Eren taules de fang (arcilla) i s’escrivien amb punxó (punzón). No es coïen, de manera que mullant la superfície es podien reutilitzar. Només es conserven les que es van coure (gràcies a l’incendi). És una escriptura mig sil·làbica (cada signe es una síl·laba que equival a un so), però també utilitza ideogrames (signes que representen un objecte). S’ha trobat i s’utilitzava dins dels palaus. S’utilitzava en documents que parlen del que el palau distribueix i ofereix. El Lineal B s’utilitzava per l’administració del palau.
Informació limitada, específica (economia de palau) i sense profunditat històrica (són parcials). A més a més, els signes del lineal B, es va demostrar que servien per la llengua grega, el grec arcaic. Ventris va descobrir que el lineal B s’utilitzava per a una forma arcaica del grec (1000 anys abans que l’escriptura grega posterior). Hi ha indicis que això va estar relacionat amb una invasió grega a l’illa de Creta.
*Durant molts anys, Evans no va publicar res perquè ho volia desxifrar ell. Però altres investigadors també van intentar desxifrar-ne ja que en trobaven a altres llocs de Grècia.
Finalment, Evans va morir i es van poder desxifrar. Alice Kober, que també va treballar en el desxiframent, va fer una feina increïble i es va morir quan estava a punt de fer un pas gran més. Va fer milers de fitxes en relació a la ubicació dels signes. Michael Ventris va ser el que el 1954 va fer públic el desxiframent de les tauletes de lineal B. Avui, podem llegir les tauletes de lineal B.
*Les altres dues no sabem per a quina llengua es parlaven, però suposem que aquestes escriptures que no podem desxifrar es va utilitzar per a una llengua que seria l’original dels cretencs.
ART MINOIC La pintura minoica A part de la gran importància del mar en el món minoic, destaca un art (molts frescos) que tenia un gran interès pels motius del món natural i posava molt èmfasi en pintar paisatges i animals. Un altre tret artístic és que els homes eren representants de pell negra i les dones de pell blanca. Era un art molt propi, específic i diferents dels altres que responia bé a allò que era la civilització en general. A més a més, cal destacar la gran constant que era el toro i les banyes ja que, per a la civilització, era un element sagrat.
Tenien la tradició del “salt del toro” que consistia en els salts sobre el toro que feien homes i dones joves. Aquesta activitat esdevingué una constant de representació en l’art. *La presència de la figura femenina també va ser una constant en l’art (veure el paper de la dona en la religió  deesses).
La ceràmica minoica - La mida de les parets de la ceràmica trobada als palaus o santuaris era com la de la closca d’un ou. Les peces de ceràmica estaven decorades de la mateixa manera que les pintures (motius naturals) i també recorrien sovint a les petxines i les estrelles.
- Copiaven tècniques del món exterior (com la de llaurar pedra dels egipcis i els vasos també egipcis).
COMERÇ CRETENC (c.12000-1400/1300 c.C) *gran influència dels egipcis (es veu molt si comparem les imatges, l’art de les dues cultures) - No sabem el nom que es donaven els escribes a sí mateixos, però sí que tenim la referencia dels “keftiu” (aparició de nom a les imatges egípcies per referir-se als oferents amb vestimenta minoica). És per això que sembla ser que els “keftiu” és una denominació egípcia utilitzada per referir-se als mercaders que venien del Egeu.
*s’ha trobat un vaixell enfonsat minoic que anava carregat (trossos d’estany i de coure amb què es fa el bronze + peces de marfil + troncs de cedre i “ébano”, d’amvar + àmfores de resina..) els anys 60 a Ulu Burun, a la costa sud del que avui és Turquia. No sabem d’on procedien els mariners, potser era una tripulació mixta. Importància informació sobre el comerç internacional Mediterrani (l’evidencia) i sobretot ens indica les rutes complexes i les dimensions que ocupava.
- Comerç (gran font de riquesa)  exportacions: matèries primes com la fusta (hi havia molts boscos a Creta), el vi, l’oli, les teles, la ceràmica... i importacions: marfil, pedres precioses, or, objectes de metall món minoic que necessitaven la importació d’estany i coure).
Poder del Mediterrani econòmicament (relació potències –clients) - Les grans potències, les grans economies del període eren: Egipte, el món Mesopotàmic, Anatòlia (on hi havia l’imperi poderós dels hitites). Coincidència que cap d’elles tenia una armada, una marina pròpia (cap flota ni de guerres ni de comerç), eren clients.
- Però eren el llevant (la costes de Líbia i Síria) Creta, Grècia – petites ciutats de mercaders, comerciants lligats al mar els veritables líders de l’economia del moment.
CONSIDERACIONS GENERALS – societat jeràrquica: els palaus en són les proves Malgrat ser un tema debatut i sense respostes, els palaus –complexes arquitectònics monumentals- des d’Evans han estat considerats com a residencies d’alguna forma d’autoritat política i religiosa en societats jeràrquicament estructurades. En aquest model, se suposa, doncs, que l’elit controlava la producció agrícola en els territoris situats al voltant dels palaus.
*Innovació tardana de la societat jeràrquica a Creta mateix – què passa, per què això passi? Investigacions recents a Knossos, Malia i Festos, han demostrat que els edificis monumentals amb pati central van ser precedits per edificis més modestos, també construïts al voltant d’un gran pati. Sembla que van ser llocs de trobada per activitats relacionades amb el consum col·lectiu d’aliments i beguda. Origen dels palaus  zones per la comunitat.
És possible que en el seu origen el pati i la zona d’emmagatzematge existissin abans de la jerarquització social i que l’estratificació social del món minoic sorgís del pas d’un model comunal de societat (formes d’organització col·lectiva) a la subordinació d’interessos col·lectius a unitats domèstiques específiques (elit) –convertides en els principals agents del desenvolupament econòmic.
FI DE LA CIVILITZACIÓ MINOICA Cap al 1500 a.C hi va haver una gran explosió a l’illa de Thera –propera a Creta- que féu que Akrotiri es convertís en la Pompeia de l’Edat de Bronze. Els fenòmens naturals i les grans catàstrofes són grans fonts d’informació. Arran d’aquesta explosió, cap al 1400 a.C, els palaus minoics van deixar d’existir. L’única excepció va ser el de Knossos que va aprofitar la debilitació dels altres palaus per sobreviure i enfortir-se. Se sap que arran de la despresa de grans quantitats de materials volcànics, el camp va quedar impossibilitat alhora de conrear-se. Això va afectar la base econòmica i social micèniques. Sabem que és llavors quan apareix l’escriptura lineal B (1400/1300 a.C) que era un nou sistema que s’adaptava al grec arcaic. És això últim el que fa pensar en un possible control de l’illa de Creta a mans dels grecs. Malgrat això, l’incendi –no se sap si provocat -el S.XIV a.C de Knossos-, sí que va provocar la fi de la civilització.
....
RELACIÓ DE LA LLEGENDA DEL REI MINOS AMB LA CULTURA MINOICA Origen paraula laberint: “Labrys”  la doble hacha (símbol relacionat amb els palaus minoics que fa que es pensi en la possibilitat que fossin anomenats “la casa de la doble hacha”) Relació sacrifici nois i noies cada any en el laberint amb “el salt del toro”, un exercici perillós amb el toro.
La princesa Ariadna i el seu objecte màgic –Teseu l’abandona- i la seva transformació en una deessa (gràcies a Dionís): la deessa Ariadne. La podem relacionar amb les divinitats minoiques femenines.
*El mite va servir pel record i la memòria de la cultura minoica al llarg del temps abans que fos posada al descobert.
...

Comprar Previsualizar