Práctica 1 (2016)

Pràctica Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Fisiologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Medicina 2015-2016 UPF-UAB 15-01-2016   FISIOLOGIA HUMANA II PRÀCTICA 1- Electrocardiograma INTROCCIÓ Electrocardiograma (ECG) → registre gràfic dels processos elèctrics que es produeixen al cor. Unitat = PA.
Permet mesurar Activitat elèctrica del cor Eix elèctric Gir cardíac   “ecos” de les despolaritzacions i repolaritzacions del cor a la resta del cos   Es generen situacions electronegatives i positives que es poden registrar col·locant elèctrodes en diverses parts dels cos.
  è Potencial d’acció 1. Inicialment les cèl·lules presenten un potencial de membrana negatiu (-60mV) 2. Comença el PA → apertura canals de Na+ = entrada de Na+ = DESPOLARITZACIÓ + 30 mV 3. MESETA = apertura canals K+ (sortida) + apertura canals de Ca+2 (entrada) 0 mV 4. Apertura canals de K+ = sortida de K+ de la cèl·lula = REPOLARITZACIÓ NOTA: En la despolarització, les càrregues negatives passen d’estar en la superfície de la cèl·lula a introduir-se en el seu interior, de manera que es detecta una corrent negativa (electronegativitat). Durant la repolarització succeeix el contrari, detectant-se un corrent positiu.
- 60 mV è Es farà servir un Galvanòmetre → circuit elèctric amb dos elèctrodes   I   E   Indiferent Explorador   Agulla sotmesa a camp magnètic Amb corrent el camp variarà = desplaçament l’agulla Detectat per paper que es mou a velocitat constant.
⇒ No existeix diferencia de potencial entre els elèctrodes ! línia continua = isoelèctrica.
⇒ Cèl·lula despolaritzada ! però no hi ha diferencia entre ambient elèctric de l’explorador i de l’indiferent = agulla torna a la línia isoelèctrica ⇒ Inici repolarització (sortida K+) ! indiferent en ambient elèctric positiu i explorador en ambient negatiu. Canvi de sentit del circuit = agulla es desplaça cap avall ⇒ Quan repolarització ocorre en tota la cèl·lula els elèctrodes tornen a mateix ambient = línia isoelèctrica A. EIX ELÈCTRIC è Cor →  passem d’una cèl·lula a un sinciti funcional (moltes cèl·lules connectades) Activitat elèctrica cardíaca (despolarització fibres) à direcció d’aurícules a ventricles = EIX ELÈCTRIC Inici despolarització a l’aurícula dreta = node sinusal   NOTA: Els mV depenen de quantes cèl·lules participen en la despolarització i de la massa del cor.
Durant la despolarització i la repolarització del cor es formen uns vectors que resumeixen els camps elèctric formats al cor: Despolarització auricular à Vector aurícula: camp elèctric que té com origen el punt on ha començat la despolarització i apunta cap al punt per on segueix la despolarització (de negatiu a positiu).
- + Representa un camp elèctric momentani: electronegativitat en la part superior esquerra i electropositivitat en la part inferior dreta.
Ones ECG Potencial d’acció ⇒ Inici despolarització (entrada Na+) ! Indiferent en ambient més negatiu que explorador = desplaçament agulla cap amunt (per conveni) Despolarització ventricular à sèrie successiva de vectors (camps elèctrics successius): Ø 1r vector à Es correspon amb la primera despolarització = al septe interventricular, orientat d’esquerra a dreta.
Ø 2n vector à Propagació de la despolarització pel septe = vector més gran Ø 3r vector à Branques cèl·lules de Purkinje arriben a la massa ventricular i els ventricles es despolaritzen = es tracta d’un camp molt més gran (participen moltes fibres) i apunta cap a l’esquerra (ventricle esquerre major mida, per tant, triga més temps en despolaritzar-se).
Ø 4t vector à Despolarització part superior ventricle = petit camp elèctric Repolarització auricular = simultània a despolarització ventricular. De manera que no queda registrada.
Repolarització ventricular: Ø Vectors de repolarització à el punt al qual apunten indica l’última regió que es repolaritzarà (per tant, el que quedarà en negatiu durant uns últims instants).
NOTA: En aquest cas els vectors es dibuixen al reves degut a que la repolarització té lloc primer a l’epicardi (canals de Na més ràpids) i l’ultima part en repolaritzar-se és l’endocardi ! superfície del cor més positiva durant uns instants.
è ECG → ones i derivacions Ø Ones: − P à despolarització auricular − Complex QRS à despolarització ventricular Q à 1 onda negativa (antes de R) R à qualsevol ona positiva a QRS S à ones negatives després R + ones negatives després de Q − Tà repolarització ventricular (si elèctrodes estan en superfície, aleshores sempre serà positiva) -­‐ -­‐ NOTA: Segons la forma dels pics, Punxegut = camp elèctric momentani Arrodonit = camp elèctric lent Ø Derivacions: Per entendre cap a on es desplaça la línia isoelèctrica de l’electrocardiograma Cal tenir en compte on es troben els punts de registre DESRIVACIONS Existeixen una sèrie de derivacions establertes per tal de poder comparar diferents ECG = Triangle d’Einthoven > > > • R = elèctrode explorador a ombro dret + indiferent neutre L = elèctrode explorador ombro esquerre + indiferent neutre F = elèctrode explorador a ventre + indiferent neutre R L Si ens situem a L: P à curvatura negativa QRS à ens fixem principalment en dos punts: - Vector 1 à petita curvatura negativa (Q) - Vector 3 à gran curvatura positiva (R) F T à curvatura positiva • Si ens situem a R: P à curvatura negativa QRS à - Vector 1 à petita curvatura positiva - Vector 3 à gran curvatura negativa T à excepció ona T à ombro i pit dret és com si detectessin interior del cor = curvatura negativa Ø Allò registrat a l’ombro dret à es transmet al canell dret Ø Allò enregistrat al ventre à es transmet als turmells Ø Allò enregistrat a l’ombro esquerre à es transmet al canell esquerre è Per a calcular l’EIX ELÈCTRIC del cor: Ø DI = derivació resultant de col·locar l’elèctrode explorador a L i l’indiferent a R à amplitud de voltatge en L – amplitud de voltatge en R = aVL-aVR Ø DII = explorador a F i indiferent a R = aVF-aVR Ø DIII = explorador a F e indiferent en L = aVF - aVL NOTA: Llei d’Einhoffen: DII es pot calcular com DI + DIII = DII Eix elèctric = camp elèctric final si tots els camps elèctrics de la despolarització ventricular tinguessin lloc simultàniament (QRS, suma dels 4 vectores).
El camp elèctric resultant queda establert por un únic vector resultant que té una orientació que coincideix amb la posició del nostre cor (just per on passa el septe).
Mirant una escala de graus sabrem en quina posició es troba el cor.
La mitja de la població = 60º.
Per tant, , l’eix elèctric es pot calcular usant només la magnitud del complex QRS de la DI i DIII (Fig. 6.4) B.
ECG EN DIFERENTS CONDICIONS En la segona part de la pràctica observarem com la respiració i canvis en la posició corporal poden modificar els registres d’ECG al variar: - la freqüència els ritmes cardíacs Aquests canvis els mesurarem en un ECG a partir de la derivació II (DII).
Els valors típics de la derivació II es poden veure a continuació:                   PART A: EIX ELÈCTRIC (derivacions bipolars distals DI i DIII) Aquesta part de la pràctica us la fareu tots els integrants del grup Muntatge 1.
Obra Inici/Programes/BiopacStudentLab/BSL3.7/BSL Lessons 3.7.
2.
Escull la lliçó L06-ECG.II del BIOPAC Student Lab, posa el nom del company/a escollit/da i prem OK.
3.
Estira al company/a cara amunt i mantén-lo relaxat/da.
4.
Col·loca-li els sis elèctrodes seguint les indicacions de la següent figura: - 2 elèctrodes en el canell esquerre 1 elèctrode en el canell dret 1 elèctrodes en el turmell esquerre 2 elèctrodes en el turmell dret (amb aquests punts podrem establir les tres derivacions bipolars distals) 5. Connecta els cables al BIOPAC de tal manera que el cable que farà la DI vagi al canal 1 i el de la DIII en el canal 3.
6. Connecta al subjecte les derivacions distals DI i DIII seguint les següents figures: ( pels dos elèctrodes del turmell dret i canell esquerre, el cable de la DI ha d’anar a dalt).
Calibratge 7. Comprova que els cables no estiguin tibants i que tots els elèctrodes estan ben adherits a la pell i amb el color corresponent. Pots col·locar la pinça dels cables en algun lloc convenient (per exemple, en la roba del subjecte). El subjecte ha d’estar còmode i tenir braços i cames relaxades durant tot moment. Per evitar interferències NO POT PARLAR NI MOURE’S.
8.
Selecciona CALIBRAR. El calibratge dura 8 segons.
9. Acabat el calibratge, si el registre s’assembla al de la següent figura continua amb el registre, sinó, repeteix el calibratge seleccionant REPETIR CALIBRAR.
Registre 10.
Durant el registre el subjecte no pot moure’s ni parlar i ha de mantenir-se relaxat.
11. Selecciona ADQUIRIR i registra durant 20 segons (la barra del temps apareix a la part inferior del registre).
12.
Passats els 20 segons, selecciona SUSPENDER.
13. Si el registre té un aspecte similar al de la figura següent, continua amb el pas 13, si per contrari s’ha seleccionat SUSPENDER massa d’hora, o s’ha desenganxat un elèctrode o bé el subjecte s’ha mogut, selecciona REPETIR.
14. Selecciona LISTO. Guarda el registre.
15. Selecciona REALIZAR OTRA LECCIÓN.
16. Retira els elèctrodes del subjecte i repetiu el procés per la resta d’integrants del grup.
PART B: ECG EN DIFERENTS CONDICIONS (derivació bipolar distal DII) Aquesta part de la pràctica només la farà un integrant del grup Muntatge 1. Escull la lliçó L05-ECG.1 del BIOPAC Student Lab, poseu el nom i prem OK.
2. Estira al company/a cara amunt i mantingueu-lo relaxat/da. No es pot moure ni parlar.
3. Connecta el cable al canal 2 del BIOPAC i col·loca tres elèctrodes al teu company amb el cable connectat de la següent manera: − − − Cable blanc – canell dret Cable vermell – turmell esquerre Cable negre – turmell dret (nota: d’aquesta manera registrarem la DII – fixeu-vos que la única diferència amb la DIII és que el pol negatiu, és a dir, el cable blanc, canvia del canell esquerre al dret).
Calibratge 4. Comprova que els cables no estiguin tibants i que tots els elèctrodes estan ben adherits a la pell i amb el color corresponent. Pots col·locar la pinça dels cables en algun lloc convenient (per exemple, en la roba del subjecte). El subjecte ha d’estar còmode i tenir braços i cames relaxades durant tot moment.
5. Selecciona CALIBRAR. El calibratge dura 8 segons.
6. Acabat el calibratge, si el registre s’assembla al de la següent figura continua amb el registre, sinó, repeteix el calibratge seleccionant REPETIR CALIBRA Registre 7. Durant el registre el subjecte ha d’estar estirat i relaxat i el subjecte no ha de moure’s ni riure ni parlar.
8. Selecciona ADQUIRIR. Registre durant 20 segons. Aquest serà el registre basal.
9. Passat el temps, selecciona SUSPENDER.
10. Fes que el subjecte s’incorpori ràpidament a la llitera en posició relaxada i immediatament selecciona SEGUIR durant uns altres 20 segons. Les cames no cal moure-les per evitar que perdre l’adhesió dels elèctrodes.
11. Selecciona SUSPENDER.
12. Comprova que el registre és correcte (hauria de ser similar al obtingut durant el registre basal). Si és correcte, continua amb el pas 14, sinó repeteix a partir del pas 10.
13. Ara s’enregistren les respiracions. Abans de registrar, recorda al subjecte que ha de fer 5 respiracions profundes i lentes i quan comenci les respiracions prem SEGUIR.
14. Cada cop que el subjecte inspiri, prem la tecla F9 per deixar una marca sobre el registre.
15. Quan acabi amb les 5 respiracions lentes, selecciona SUSPENDER. Comprova el registre, si és correcte continua, sinó comprova els cables i selecciona REPETIR.
16. Desconnecta el cable del subjecte sense desenganxar els elèctrodes i fes que el subjecte faci 1 minut d’exercici intens (pujar i baixar les escales de la universitat, fer flexions, saltar doblegant els genolls...).
17. Passat el minut, assenta al subjecte a la llitera, ràpidament torna a col·locar-li els cables tal i com estaven i selecciona SEGUIR.
− Cable blanc – canell dret − Cable vermell – turmell esquerre − Cable negre – turmell dret 18. Registrar durant 60 segons i passat el temps selecciona SUSPENDER. Selecciona REPETIR només si el registre no està bé.
19. Selecciona LISTO. Guarda el registre i selecciona SALIR.
ANÀLISI DE DADES A. EIX ELÈCTRIC 1. Entra en LECCIONES, REVISAR DATOS GUARDADOS, (no guardis canvis en el registre anterior) DATA FILES i selecciona el fitxer amb el teu nom seguit de -L06.
2. Seguint la Llei d’Einthoven, el programa ha calculat la DII a partir de la DI i DIII registrada al company/a i apareixen totes en la pantalla una sota l’altra: • CH1–DI − − − CH1–DI CH3 – DIII CH40 – DII 3. Localitza l’ona R per cada derivació i comprova si és positiva o negativa: Derivació Ona R (+) Ona R (-) DI (blau) + no DII (verda) + no DIII (rosa) + no NOTA: ona R mai és negativa 4. Amaga la DII polsant la tecla control i seleccionant la tecla de CH40 (dalt a l’esquerra).
5. Utilitzant la lupa i el botó AUTOESCALA, amplia uns 4 cicles aproximadament per obtenir unes ones com a la figura de baix: 6. Amb el cursor (I) calcula els valors de DELTA (canvia de Max a DELTA per cada derivació 1 – blau- i 3 –verd-) arrossegant el cursor des de la línia isoelèctrica fins al màxim de cada ona. Anota el valor de voltatge màxim de la ona Q, ona R i ona S de la DI i DIII. Mantén el símbol (+) o (-) per a cada valor i suma’ls tots. Recordeu que no sempre apareixen les tres ones del complex QRS. Anoteu només aquelles que pugueu identificar.
Derivació DI DIII Ona Q -0’01898 -0’047 Ona R 0’40308 0’49304 Ona S No hi ha -0’14154 0’3841   0’3045 TOTAL (mV) 7. Marca els valors totals obtinguts per la DI i DIII en l’apartat anterior sobre cada un dels eixos. Traça una línia perpendicular des de cada eix. Traça una línia des del vèrtex (0,0) fins al punt de creuament de les línies dibuixades. La direcció de la línia resultant serà l’eix elèctric (expressat en graus) i la longitud de la mateixa aproxima el potencial mitjà del cor.
0’3841   EIX ELÈCTRIC = 60º 0 ’3 04 l   5   l   B. ECG EN DIFERENTS CONDICIONS 8. Entra en LECCIONES, REVISAR DATOS GUARDADOS, (no guardis canvis en el registre anterior) DATA FILES i selecciona el fitxer amb el teu nom seguit de -L05.
9. Utilitzant la lupa i el botó AUTOESCALA amplia la finestra per veure 6-8 cicles cardíacs (batecs) del registre basal o de repòs.
10. De les caselles de dalt obtindràs els següents valors: Delta T: temps que transcorre entre el principi i el final de l’àrea seleccionada.
BPM: batecs per minut 11. Utilitzant el cursor (I) selecciona l’àrea entre dues ones R successives, com s’observa a la figura, i anota els valors de BPM i Delta T.
17. Mou el registre al llarg del temps i repeteix les mesures per omplir la taula per la posició assentada, inspiració, espiració i en exercici. Recorda que tens les marques de l’F9 per saber a on comença cada inspiració. Per calcular els valors de les espiracions, agafa un cicle previ a una marca de F9.
ACTIVITAT BMP ΔT Repòs 76 0’789 Posició assentada 84 0’712 Inspiració 100 0’595 Espiració 81 0’738 Exercici 168 0’356 8. Mesura la Delta T de l’interval QT (sístole ventricular) i el segment TQ (diàstole ventricular) en repòs i en exercici. Ajuda’t de la següent gràfica per identificar-los.
REGISTRES VENTRICULARS Repòs Exercici Interval QT 0’317 0’246 Segment TQ 0’463 0’188 19. Surt del programa sense guardar els canvis en els registres.
PREGUNTES I CONCLUSIONS I.
Defineix què és un ECG.
És el registre dels processo elèctrics del cor.
Característiques: Ø Normalment està en relació amb l’alçada à   més alçada més tendència a desviar-se cap els 90º (vertical) Ø Al llarg de la vida tendeix capa a una posició més horitzontal (es perd alçada i apareix més greix al voltant del cor) Anomalies a les qual podria apuntar un ECG: Ø Hipertrofies, com a conseqüències d’un excés de treball del cor.
Exemple 1: Hipertrofia en el ventricle dret à afectació sobre la direcció en la que apunta el vector 3 degut a que el ventricle dret supera la mida de l’esquerre. Així, el camp elèctric resultant dona un nombre anatòmicament impossible.
Exemple 2: Hipertrofia en el ventricle esquerre à el ventricle esquerre trigarà més en despolaritzar-se i el vector 3 apuntarà més específicament cap a la part esquerra. Així, els eixos elèctrics resultants estaran per sobre de l’horitzontal Exemple 3: Bloqueig en la conducció elèctrica del ventricle esquerre à l’impuls arribarà amb molt de retard al ventricle esquerre i el vector 3 apuntarà específicament a aquell lloc on es trobi el bloqueig. Els valors de l’eix elèctric estaran molt per sobre dels 90º (160º, 190º, etc).
El més normal és que el ventricle dret sigui el primer en despolaritzar-se (menor mida), però davant d’aquest bloqueig de l’esquerre serà l’últim. De manera que el vector 3 apuntarà cap aquest últim lloc en despolaritzar-se, es a dir, el ventricle esquerre.
NOTA: L’eix elèctric no indica quina és l’anomalia, nomes indica que hi ha una anomalia.
  II.
DI Descriu la llei i el triangle d’Einthoven R L DII DIII Triangle equilàter invertit les derivacions del qual són, unipolarment (vèrtex), R, L i F; i els costats del qual són, bipolarment (costats), DI, DII i DIII.   DII = DI + DIII III.
F Respecte a l’eix elèctric cardíac, quina informació ens dóna i quins factors en poden afectar la orientació? Ens dóna informació sobre l’orientació del cor.
Els factors que poden afectar l’orientació del cor serien: Ø Fisiològics: " Patològics: − Alçada − Hipertròfia − Pes − Bloquejos − Edat IV.
Quins factors afecten l’amplitud de la ona R enregistrada en les diferents derivacions? És una pregunta trampa: no té sentit comparar l’amplitud de l’ona R en una derivació del punt R i en un d’un punt L.
è Quins factors afecten l’amplitud de la ona R enregistrada en una mateixa derivació? Si estem en una mateixa derivació, l’ona pot canviar la seva amplitud en funció de la massa cardíaca (número de cèl·lules).
NOTA: El voltatge no hauria de canviar tot i fer exercici, ja que la mida del cor segueix sent la mateixa. No obstant, davant una hipertrofia del cor si que s’hauria de veure augmentat (és una de les formes d’identificar-les).
V.
VI.
Respecte al ECG enregistrat en diferents condicions, quins canvis es produeixen en la freqüència cardíaca d’estar estirat al incorporar-se o al fer exercici? Quins mecanismes fisiològics produeixen aquests canvis? − Gravetat: al estar estirats el cor ha de fer més força per portar la sang a les extremitats = augment freqüència cardíaca.
− Exercici: augmenta la força que ha de fer el cor = augment freqüència cardíaca à Quan més exercici es fa no cal augmentar tant el bombeig perquè el cor ja està acostumat a fer el treball (reducció del bombeig).
Hi ha diferències en el cicle cardíac en els diferents moments del cicle respiratori? Quins mecanismes fisiològics produeixen aquests canvis? Hi ha diferencies entre inspiració i espiració: la inspiració presenta major freqüència. Això es deu a que, en inspirar, s’augmenta el volum de la caixa toràcica i aleshores la pressió en aquesta zona disminueix.
Aquest fet afavoreix dues coses: VII.
- Respecte als pulmons à afavoreix l’entrada d’aire als alvèols - Als vasos sanguinis à afavoreix el retorn venós (hi ha pressió negativa en la caixa toràcica i això afavoreix que la sang ocupi les venes de la caixa toràcica). Si augmenta la quantitat de sang que arriba al cor, aquest reacciona augmentant la freqüència cardíaca.
- A més, l’augment de la freqüència cardíaca en inspiració també presenta un component relacionat amb el sistema nerviós à inspirar és un procés actiu, el sistema nerviós simpàtic augmenta la freqüència cardíaca.
Quines diferències hi ha en la duració de la sístole i la diàstole entre l’estat de repòs i després de l’exercici? Procés elèctric à registre sempre previ a la contracció (sístole) - Despolarització ventricular (QRS) à marca inici sístole ventricular Repolarització à marcarà inici de la diàstoles ventricular En fer exercici el procés elèctric es una mica mes ràpid, però el que realment marca la diferencia és la diàstoles ventricular, és a dir, el temps d’omplir. L’ompliment és exponencial, dona marge per retallar el temps d’omplir i tot i així ja s’hauran omplert les cambres. Per tant, les diferències entre l’estat de repòs i l’exercici són: Ø Disminució diàstole en exercici Ø Sístole un pèl més ràpida en exercici Ø Disminució del volum residual durant exercici perquè la contracció és major VIII.
En un ECG, sempre apareixen totes les ones? Un ECG que no tingui una de les ones, és sempre patològic? No sempre apareixen totes les ones, depèn de quina es la derivació utilitzada. La no aparició de certes ones no implica patologia. No obstant, normalment les ones P i T sempre es veuen.
IX.
Malgrat no aparegui en un registre d’ECG, sempre hi ha una ona P per a cada complex QRS? No té perquè ser així: quan es produeix el procés elèctric en el ventricle però no en l’aurícula (falla el sinus auricular que te la freqüència més ràpida) hi ha altres zones que poden imposar la seva freqüència (com per exemple, el node ventricular).
NOTA: Arítmica benigna = sota un estrès d’esport molt gran, hi ha persones que perden la ritmicitat que marca el sinus auricular.
X.
  Existeixen desviacions de la línia base durant el registre? Hi ha soroll? Els segments ST són isoelèctrics? Isoelèctric = que coincideix amb la línia del paper mil·limetrat Soroll = que es desvia de la línia isoelèctrica quan no ho ha de fer.
Els mètodes emprats per fer l’electrocardiograma donen soroll (és normal). No obstant, si el soroll apareix en un ECG controlat si que seria un soroll problemàtic i caldria estudiar-ho (per exemple, l’interval QT). També es mira la línia del segment ST, que indica infart quan hi ha pujades.
...