Música del segle XX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Música del segle XX Els primers músics del segle XX volen renunciar a tota la herència anterior i crear coses noves que els facin independents i nous. A mesura que ens anem endinsant en les seves obres passen per períodes de reconciliació amb el passat i altres períodes més rebels.
En l’àmbit musical hi ha una sèrie de característiques que transformen el segle XX que ens fan entendre la música d'una manera diferent.
1. No es pot entendre la música del segle XX sinó s’entén la vinculació amb la tècnica i la tecnologia.
2. Hi ha una tensió política internacional, també hi ha fortes depressions econòmiques.
Naixement de sistemes polítics dictatorials que imposaran una determinada musica, gustos i art. Serà un segle que polititzarà la música.
La situació del home és angoixant, crítica, i sobretot, l'art i la música li serveixen a l'home per denunciar. Per tant, parlem d'un art de denúncia. Aquest context porta a la experimentació, el músic serà un music que experimenta en tots els àmbits possibles. Això vol dir que experimenta en la matèria i en la forma. De retruc, experimenta en la funció que té l'art i que té la música. El so passa a ser el centre de experimentació. El concepte del silenci també tindrà molta importància, serà el so en potencia però també serà la incursió de l'espai en la música. El soroll també s’incorporarà com a categoria musical Igual d'important que el so o el silenci.
La música del segle XX no està d'esquena a cap tipus d'art sinó que serà interdisciplinària, estarà en ple contacte i les incorpora sense cap tipus de problema. Per això ens trobem amb molts generes musicals com per exemple el musical o la música per a cinema. El poder expressiu de la música es reforça en tot el segle XX. Es crearan nous instruments. El concepte de compositor canvia, el tema de l'anotació també canviarà.
L' intèrpret que fins al segle XIX es limitava a reproduir el que estava escrit. Ara, saben que poden improvisar. Se li donen moltes mes responsabilitats, es veu de manera molt clara en el jazz.
El músic afegeix una dimensió teatralitzada: la seva manera de moure's, la gestualitat...
El públic ja no serà aquell conjunt de persones que van de manera passiva a escoltar una obra, sinó que serà aquell que ha d'activar la seva imaginació, es busca un públic actiu que participi.
Adquireix una dimensió creativa.
Davant d'aquesta situació es genera un tipus de música que no tot renuncia al passat, sinó que hi ha una que l'interpretarà que serà el neoclassicisme musical, altres compositors que trencaran amb el passat com per exemple els de l’escola francesa o els membres de la nova musica de Viena, al voltant de Arnold Schönberg. Serà el capdavanter de la segona escola de Viena.
Arnold Schönberg Compositor més important del segle XX d'origen jueu. Va introduir el sistema dodecafònic i tractava cada nota independent de les altres. El sistema dodecafònic considera cada nota igual que les demes.
Va rebre influència de Oskar Adler i David Joseph Bach. Va estudiar a l’Acadèmia de Viena. L'any 1925 era un compositor plenament reconegut. Va emigrar als EUA on va combinar la composició amb la docència. Es pot dividir la seva obra en 4 períodes: 1899 - 1908: continuïtat de la tradició.
1908 - 1923: atonalisme lliure 1923 - 1933: mètode dodecafònic 1933 - 1951: peces tonals i atonals Primer període: continuitat de la tradició. 1899 - 1908 Influències: Brahms i Wagner Obres: Verklärte Nacht basada en un poema que parla d'una parella que van caminant i ella li confessa que està embarassada d'un altre home. Es tota la reflexió que fa l'home. Es pot relacionar amb la seva vida que va tenir certs problemes amorosos. És un sextet de corda: 2 violins, 2 violes i 2 violoncels. Podríem començar a parlar d'expressionisme.
Segon període: atonalisme lliure. 1908 - 1923 Els problemes que sorgeixen al deixar de banda la tonalitat és: l'atonalisme lliure. Proposa les peces breus i de petit format; unió música atonal amb el text; i la tècnica de les cèl·lules motívico intervàliques.
Tractat d'harmonia Tercer període: 1923 - 1933: mètode dodecafònic Dodecafonisme es dona a mateixa importància a totes les notes.
Quart període: 1933 - 1951: peces tonals i atonals ...