Inmigració occitana (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura Hª Moderna Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

<<GAVATXOS>>, GASCONS, FRANCESOS.
La immigració occitana a la Catalunya Moderna (el cas de la Conca de Barberà) Valentí Gual Vilà (Barcelona, 1962) és professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona. Ha orientat preferentment la seva recerca a la demografia i als aspectes econòmics i socials de la Catalunya moderna. També ha conreat el terreny de les monografies, en el qual destaquen les referides a Rocafort de Queralt, a Conesa i a Vilanova del Camí.
En aquesta obra del doctor Valentí Gual, com indica el títol tracta del corrent migratori provinent de la zona occitana a la Catalunya Moderna però, en aquest llibre especifica l'anàlisi al territori de la Conca de Barberà.
Trobem una estructura força efectiva, primer es parla d'aquest fenomen, amb característiques generals i causes que el van provocar. Per passar a analitzar-lo en la Conca, dividida en tres subzones per facilitar la comprensió i suposo que el seu treball de camp. S'acaba amb unes "conclusions" de les fonts analitzades i d'aquest procés, amb anècdotes que ajuden a fer-nos una idea dels problemes que ens podem enfrontar en les nostres investigacions.
Analitzant la primera part del llibre, trobem forces consideracions referencials al treball dels investigadors Giralt i Nadal. Per exemple, les causes d'aquesta immigració podem resumir-les en: superpoblació a les zones occitanes, guerres de religions, bandolerisme i repressió indiscriminada posterior i segons la zona, pel triangle de la mort: fam, guerra i pesta. Aquestes causes, l'autor de l'obra, les anomena de repulsió i desprès estan les d'atracció: buit poblacional a Catalunya i millors sous.
Una de les consideracions de l'autor que ens queda clara des de el principi és l'intentar de minimitzar la gran importància que li donaven Giralt i Nadal a aquest corrent migratòria, dintre de la recuperació demogràfica de Catalunya en aquest període.
Valentí Gual no diu que no fos una causa important, però no va ser el motor d'aquest fenomen.
Enfonsant-nos una mica més en l'obra podem trobar una quantitat de percentatges, periodificacions, anàlisis de diverses poblacions, etc; que serveixen per matissar i ajuden a fer-nos una idea d'aquest flux migratori. També, ens deixa clar l'autor que per poder desenvolupar aquesta investigació les fonts que ha utilitzat són llibres sacramentals, actes d'esposori, llibres de defuncions i de baptisme. Això, és molt important perquè la bona recerca i utilització de les fonts poden marcar la teva investigació. Encara que també s'exposa a l'obra la gran limitació d'aquestes fonts per la seva funció o quantitat.
Finalitza aquesta primera meitat, i passem a l'anàlisi de les tres subzones que investiga Valentí Gual: La Conca, subcomarca de Santa Coloma de Queralt i Pobles de l'altiplà segarrenc.
En l'anàlisi d'aquestes tres zones, trobem un plantejament pràcticament igual per facilitar la comparació entre elles. Primer es parla del nombre i el període de temps de les arribades d'aquests immigrants, seguidament s'investiga d'on procedeixen (bisbat), la seva dedicació professional i finalment el seu arrelament a la població. Amb aquestes idees ens podem fer una idea considerable i completa de l'impacte d'aquest fenomen a la nostra terra.
A la tercera part del llibre la podem anomenar "conclusions", trobem una sèrie d'idees essencials de l'obra. Trobem una interessant disminució de l'importància del paper dels francesos com a motor demogràfic, segons Valentí Gual comparat amb Giralt i Nadal. Queda clar, que les limitacions de les fonts impedeixen saber la totalitat dels immigrants d'aquesta època. La procedència majoritària d'aquets francesos ultrapirinencs era l'occitana més semblant a la cultura catalana que a la francesa.
Però, també venia gent alvernesa perquè allà era una moneda corrent. Finalment, trobem una classificació entenedora de la dedicació laboral dels immigrants, on predominava l'agricultura i la ramaderia, però eren minoritaris comparats als catalans que es dedicaven a la pagesia.
Una de les referències que es troben al llibre m'ha semblat prou important, i és l'idea del doctor Dantí (he tingut el plaer de ser el seu alumne), creu que encara que només acostumem a poder analitzar els francesos que es van casar, aquests són els mes importants ja que són els que tenien fills, i en definitiva els que participaven en l'augment demogràfic de Catalunya. Però, a l'obra queda clar que en general aquests immigrants es casaren poc i van tenir pocs fills, llavors van ajudar a la demografia, però no foren la clau.
Per acabar ens endinsarem en les consideracions metodològiques trobades a l'obra:      L' historiografia francesa es parcial i minoritza aquest corrent migratori occità.
Catalunya no va ser l'única zona de la península en rebre migració francesa.
Va ser important aquest flux però no clau en el procés demogràfic.
S'analitzen conceptes de l'historiografia francesa i de l'investigador Bermassan.
En definitiva l'autor en el seu estudi, refusa en algunes consideracions a Giralt i Nadal, això pot ser degut a que Valentí Gual ha treballat noves fonts i/o a que ells van analitzar altres zones de Catalunya (litoral).
...