PHYLUM NEMATODA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 24
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

PHYLUM NEMATODA (cucs rodons) • • • • • • • Metazous pseudocelomats Cos cilíndric, no segmentat Simetria bilateral Cutícula (capa externa, és com el tegument dels platihelmints) Aparell digestiu complet: boca, tub digestiu i anus Unisexuals (hi ha algun hermafrodita), algun partenogenètic (reproducció per partenogènesis: la femella no depèn d’un mascle).
Vida lliure, fitoparàsits (paràsits de plantes) i paràsits d’animals Morfologia Mida molt variable: molt grans (+40cm, 3mm), el mascle sempre és més petit que la femella.
Cutícula • • • Capa cortical o externa Capa mitja Capa interna Hipodermis: té 4 engrossiments (2 laterals, 1 dorsal i 1 ventral) on hi ha cordons hipodèrmics (4). Entre els cordons hi ha musculatura.
Formacions cuticulars: • • • Anulacions Ales cefàliques a la part anterior Formacions vesiculoses Boca i estructures bocals Orifici on comença el tub digestiu. Diferents morfologies: • • • Nematodes amb llavis: 3, 6.
Sense llavis però amb càpsules bocals Boca terminal sense llavis ni càpsula bocal Tipus d’esòfags: • Claviformes o estrongiloide: tots els nematodes estrongits. Forma de porra i és musculós.
• • • • Oxiouriforme: els nematodes oxiürs. És un esòfag musculós amb un estrangulament a la seva base que determina a la seva part final un bulb esofàgic.
Rabditoide: típic de nematodes de vida lliure. Té una depressió (istme) i és musculós.
Cilíndric o filariforme: les filaries. Presenta dues regions: una anterior musculosa i una posterior glandular. Més o menys llargues i de forma cilíndrica.
Moniliforme o arrosariat o esticosoma: a la part posterior té unes glàndules cel·lulars (esticòcits) i una petita part anterior que té una porció muscular.
Estructures associades als esòfags: ventricle i cegs intestinals.
Sistema digestiu Tub digestiu complet que comença en una boca, a continuació de la boca hi ha un esòfag i després l’intestí que arriba fins al recte amb un orifici que és l’anus (femella) i cloaca (mascle: el recte i el canal ejaculador s’obre en un mateix orifici).
Sistema reproductor - Mascle: presenta un testicle (tub testicular) generalment enrotllat en l’intestí, al final es dilata una mica (vesícula seminal), espermiducte, conducte ejaculador que s’obre a la cloaca. Trobem generalment unes estructures que intervenen en la fecundació de la femella: - - - Ales i papil·les caudals: tenen una capacitat sensitiva i intervenen en la fecundació (precloacals: anteriors a la cloaca, cloacals i postcloacals). Ales caudals.
Bossa copulatriu: expansions de la cutícula a nivell caudal en forma de campana. Es poden mantenir obertes o tancades gràcies a la presència de costelles o radis de la bossa copuladora. Tenen 4 lòbuls: 1 ventral, 2 laterals i 1 dorsal. Hi ha unes costelles ventrals, laterals i dorsals; la seva morfologia té interès taxonòmic.
2 espícules: poden estar a l’interior en repòs. El governacle regeix el moviment de les espícules.
Extrem caudal dels mascles sense expansions cuticulars: té papil·les i bosses copuladores.
- Femella: presenta un conducte (tub ovàric uterí), en la seva primera porció és ovari, després oviducte, reservori seminal i es dilata formant l’úter. Al final de l’úter trobem la vagina i la sortida a l’exterior dels ous és la vulva. Ovojector: controla l’expulsió dels ous.
Segons quants tubs ovàrics femenins hi ha: - - Femelles monohistèrides Femelles dihistèrides: o Amfidelfes: els tubs ovàrics uterins van en direccions oposades per convergir a la vulva.
o Prodelfes: Els dos tubs ovàrics uterins venen de la part posterior cap a l’anterior.
o Opistodelfes: els dos tubs ovàrics uterins van de la part anterior cap a la posterior.
Femelles polihistèrides Estructura dels ous Majoritàriament són les formes eliminatives.
- Capa lipoidea Capa quitinosa Capa vitel·lina externa Capa uterina: capa rugosa Ous fèrtils o infèrtils Zigot que es divideix en blastòmers Mòrula Embrió: la larva (L1 fins a L4) Hàbitat variable - Adults: instestinal, sistema limfàtic Larves: enquistats a la musculatura Migracions intraorgàniques: generalment acaba als pulmons per anar desenvolupant els diferents estadis larvaris i anar a nivell intestinal i formar els adults.
Reproducció - Són unisexuals o dioics es produeix una fecundació creuada.
Alguns partenogenètics i hermafrodites Depenent de la posta hi ha diferents tipus de femelles: - Ovípares: posta d’ous no embrionats Ovovivípares: posta d’ous que ja contenen la primera o segona larva a l’interior Vivíperes o larvípares: posta de larves, a l’úter de la femella l’ou embriona i la vulva fa una posta de larves.
Cicles biològics 1. Monoxens: A. Amb fase larvària lliure: a. Amb generació heterogònica b. Sense generació heterogònica B. Sense fase larvària lliure: a. Amb migració larvària a l’hoste b. Sense migració larvària a l’hoste 2. Heteroxens: intervenen HI 3. Autoheteroxens: trichinella spiralis Biologia 1. Monoxè, amb adults i fases larvàries de vida lliure, amb migració larvària (hemotissular): Strongyloides stercoralis.
2. Monoxè, amb fases larvàries de vida lliure, amb migració larvària: ANCYLOSTOMATIDAE.
3. Monoxè, sense fases larvàries de vida lliure, amb migració larvària: Ascaris Lumbricoides.
4. Monoxè, sense fases larvàries de vida lliure, sense migració larvària: Enterobius vermicularis, Trichuris trichiura.
5. Heteroxè, sense fases larvàries de vida lliure, amb migració larvària: FILÀRIES 6. Autoheteroxè: Trichinella spp.
POSAR CICLES BIOLÒGICS DEL CAMPUS A CADA ESPÈCIE Classe secernentea o phasmida - Amb fasmidis No esticosoma Sistema excretor absent o reduït Classe adenophorea o aphasmida - Sense fasmidis Esticosoma Sistema excretor amb canals laterals ORDRE RHABDITIDA - Nematodes petits Esòfag rabditoide (formes paràsites: estrongiloide) Càpsula bucal petita o absent Cua cònica a mascles i femelles Generacions paràsites partenogenètiques Una única família: Strongyloididae (Srongyloides stercoralis i S. Fuelleborni) Strongyloides stercoralis Morfologia Femella partenogenètica: - Dimensions petites Tub digestiu Esòfag estrongiloide molt llarg (ocupa el 40% del cos) Femella dihisterida amfidelfa Vulva a l’últim terç corporal Presenta un nombre molt reduït d’ous Ous ovalats amb dimensions normals (50-80nm) Mascles de vida lliure són més petits que la femella de vida lliure Mascles de vida lliure: esòfag rabditoide, sense ales caudals, amb cua cònica Femella de vida lliure: esòfag rabditoide, dihisterida i amfidelfa, presenta més ous que la femella partenogenètica Larva L1 rabditoide: esòfag rabditoide, ¼ de mm.
Larva L3 rabditoide (+ important): esòfag estrongiloide molt gran (40%). És la FORMA INFESTANT. És més gran: ½ mm). Extrem posterior amb una cua trifurcada.
Strongyloides stercoralis. Cicle biològic -Cicle heterogònic: llarg, complet, indirecte. Femella partenogenètica paràsita i adults de vida lliure.
- Cicle homogònic: curt, incomplet, directe. Un sol tipus d’adult: femella partenogenètica paràsita però al medi extern no hi ha haurà adults de vida lliure.
-Cicles de reinfestació on autoinfestació: - Autoinfestació exògena: una persona que ja presenta el paràsit. Penetració de les larves a partir dels propis marges anals.
Autoinfestació endògena: larves que ja no sortiran al medi extern.
Cicle directe: home i altres mamífers (zoonosi) Hi ha evolucions larvàries al medi extern i migració intraorgànica a l’home per desenvolupar la L4.
Cicle heterogònic: La femella partenogenètica viu a l’intestí de l’home i per un fenòmen de partenogènesis queda fecundada i fa una posta d’ous embrionats que presenten la larva (f. Ovovivípara). Els ous a nivell intestinal eclosionen (surt) (la R és el tipus d’esòfag). La L1 surt al medi extern amb la femta de l’hoste i amb condicions favorables muda a L2 -> L3 -> L4 (4 estadis larvaris amb esòfags rabditoides). La L4 dóna mascles i femelles de vida lliure amb esòfag rabditoide, es produirà fecundació i les femelles faran una posta d’ous (es pot tornar a repetir el cicle).
Si les condicions del medi varien les larves poden evolucionar d’una altre manera L1 -> L2 -> L3 strongiloide infestant. Arriba a un nou hoste amb una penetració cutània on accedeixen a la circulació sanguínia. Arriben als pulmons per migracions intraorgànica i en els alvèols pulmonars la L3 es transforma en L4, que pujarà pels bronquíols, arribarà a l’esòfag fins a l’intestí on L4 es transforma en femella partenogenètica la qual està inbrincada a la mucosa intestinal.
El cicle heterogònic és llarg.
Cicle homogònic: En determinades condicions la L1 no pot donar mascles i femelles de vida lliure, llavors dóna lloc a L2 i L3 infestant (esòfag estrongiloide) i segueix el mateix cicle que abans.
El cicle homogònic és curt.
Autoinfestació endògena (important en casos d’immunodeficiències: paràsit oportunista que provoca unes diarrees molt més intenses): les larves oclusionen a nivell intestinal de l’home comencen a mudar a nivell intestinal L1->L2->L3 amb esòfag estrongiloide que accedirà a la circulació fins a pulmons i als alvèols pulmonars farà l’última muda.
Autoinfestació exògena: les larves queden retingudes a la zona pedianal on té lloc la muda larvària. Es produeix una penetració de la larva infestant L3 a través dels marges anals.
Factors que desencadenen un o altre cicle: - Possibilitat de l’existència de diferents soques Factor ambientals favorables: condicions del terra, temperatura, humitat.. afavoririen que hi haguessin mascles i femelles de vida lliure.
Determinació genètica: 3 tipus d’ous diferents i oclusionarien unes larves que vindrien condicionades per altres tipus d’individus • Mascles de vida lliure: ous n • Femelles de vida lliure: ous 2n • Femelles partenogenètiques: ous 3n Epidemiologia: estrongiloidosi o anguilul·losi - Distribució cosmopolita: zones tropicals i subtropicals (més freqüents), activitat agrícola i condicions higièniques deficients.
Zoonosi parasitària Oportunista: autoinfestació endògena Clínica i patologia • • • Persones asimptomàtiques Símptomes: 1. Fase invasiva: penetració cutània de les larves. Pot aparèixer larva currens.
2. Quadres pulmonars: broncopneumònia: síndrome de Löffler 3. Quadres intestinals: nàusees, vòmits, diarrea, constipació. Invasió bacteriana secundaria (septicèmia) Caràcter oportunista: SIDA i immunodeficiències Profilaxi • • • • Tractament Condicions sanitàries Tractament correcte de les excretes Evitar contacte amb medi contaminat: calçat adequat ORDRE STRONGYLIDIA • • • • • • Nematodes paràsits Càpsula bocal molt gran i marcada Esòfag estrongiloide Bossa copulatriu Monoxens (cicle directe), L3 via cutània, migració hemotissular (passa pels pulmons) Famílies Ancylostomatidae, Trichostrongylidae i Angiostrongylidae.
FAMÍLIA ANCYLOSTOMATIDAE “Hookworms” • • Gènere Ancylostoma: Ancylostoma duodenale (home) Gènere Necator: Necator americanus (home) Morfologia Ancylostoma duodenale • Adults: a l’extrem cefàlic hi ha una càpsula bucal molt visible (té uns òrgans lacerants: dents) on hi ha la boca i comença l’esòfag estrongiloide. Tenen glàndules esofàgiques (segreguen unes substàncies hemolítiques i anticoagulants: les ferides sagnen més i es poden alimentar millor). Són cucs hematòfags.
- Mascles: Sempre és més petit que la femella. Tenen una bossa copuladora amb 4 lòbuls i una sèrie de costelles (ventrals, laterals i dorsals), presenten dues espícules molt llargues (1mm) - Femelles: Curvatura a la part cefàlica dirigida dorsalment.
Dimensions al voltant del cm.
• • Ous amb 4-8 blastòmers que es van dividint formant una mòrula. Forma perfectament ovalada i una coberta extremadament fina.
Larva L3: 600 – 700 micròmetres. Té un esòfag estrongiloide, és una larva embeinada (té una coberta externa: beina, que són les restes de la larva 2). L’extrem posterior no presenta cap mena de bifurcació.
Necator americanus: • • • Adults: els mascles són més petits que les femelles. A la càpsula bucal té plaques (òrgan lacerant).
Ous: com a mínim 8 blastòmers que es van dividint formant una mòrula.
Larva L3: 500-600 micròmetres. Té un esòfag estrongiloide, és una larva embeinada (té una coberta externa: beina, que són les restes de la larva 2). L’extrem posterior no presenta cap mena de bifurcació.
Diferències de la bossa copuladora a nivell de costelles, en el cas de Necator el lòbul dorsal està dividit en dos (Ancylostoma lòbul simple) i en el cas d’Ancylostoma les espícules a l’extrem posterior estan separades i en Necator estan fusionades.
Diferències en la femella: localització de la vulva (ancylostoma a l’últim terç corporal i a necàtor al primer terç corporal) i presència d’un mucró (ancylostoma).
Cicle biològic Cicle directe: únic hoste és l’home (antroponosi) Eliminació via fecal i infestació via cutània Els adults mascles i femelles es troben al budell prim (al jejú i al il...) subjectats al teixit de la paret intestinal on van provocant unes lesions amb la càpsula bucal. Un cop la femella ovípara és fecundada va una posta d’ous no embrionats (blastomerats) que arriben al medi extern.
Amb condicions favorables edàfiques (condicions del terra): temperatures elevades, humitat, terres porosos.. la larva 1 amb esòfag rabditoide va evolucionant fins a donar L3 amb esòfag estrongiloide. La L3 accedeix a un nou hoste a través de la pell i via circulació sanguínia arribaran als alvèols pulmonars on es produeix l’última muda larvària L4.
Epidemiologia. Ancilostomosi i necatorosi • • • • • Anèmia dels miners i alfarers, anèmia intertropical, clorosi dels egipcis.
Persones que es dediquen a la mineria Climes càlids i humits (àrees tropicals i intertropicals) Són helmints transmesos pel terra (Ancylostoma, Necator, Ascaris i Trichuris) Afecten principalment a nens i dones gestants Ancylostoma duodenale: Costa est de sudamèrica, europa mediterrània, àfrica equatorial i del nord, índia, SE asiàtic, Japó.
Necator americanus: Costa SE EUA, Carib, Amèrica central, sudamèrica, àfrica equatorial i del sud, SE asiàtic.
• • • Condicions del medi extern favorables: humitat, condicions edàfiques, vegetació putrefacte.
Contaminació fecal del medi extern: com arriben les larves al medi extern Grau de contacte amb el medi contaminat (professions i hàbits): gent que treballi en mines, en camps de conreu en zones de clima tropical que no vagin amb calçat adequat.
Aspectes diferencials entre Ancylostoma i Necator: • • • Fecunditat: eliminació d’ous molt superior a Ancylostoma respecte Necator.
Resistència d’ous i larves al medi extern: superior a Ancylostoma respecte Necator.
Transmissió oral, hipobiosi o latència (les larves entren en estat de latència en condicions no favorables) i transmissió vertical (sense passar pel medi extern: transmissió transmamaria i transplacentària però no és coneix del tot): Ancylostoma duodenale.
Patologia • • • • Penetració cutània: dermatitis serpiginosa, prurit, infeccions bacterianes secundàries.
Fase de migració pulmonar: síndrome de Löffler Fase intestinal: anèmia hipocròmica microcítica agreujada per la malnutrició. Fatiga, nàusees, vòmits, diarrea, hemorràgia intestinal, melena (femta amb sang).
Fase crònica: anèmia ferropènica. Mortalitat infantil (fallada circulatòria) La gravetat de l’anèmia depèn de: 1.
2.
3.
4.
5.
Espècie parasita: ingesta de sang (Ancylostoma ingesta més sang que Necator) Intensitat de parasitació Durada Estat nutricional i reserves de ferro.
Estat fisiològic: dones gestants tenen més risc Altres Ancylostomatidae: Larva migrans (parasitisme extraviat) cutània: • • • A. Caninum (al gos) A. Tubaeforme (al gat) Uncinaria stenocephala Enteritis eosinofílica: Ancylostoma caninum: Townsville (Austràlia) i Ancylostoma ceylanicum: Papua Nova Guinea.
Profilaxi Sanejament ambiental Evitar abonar amb excretes humanes Quimioprofilaxi en massa Utilitzar latrines Educació sanitària ORDRE ASCARIDIDA • • • • • Nematodes grans Tres llavis molt desenvolupats Mascles amb papil·les caudals, no tenen bossa copuladora Monoxens o heteroxens Famílies Ascarididae i Anisakidae ORDRE ASCARIDIDA FAMÍLIA ASCARIDIDAE GÈNERE Ascaris: Ascaris lumbricoides GÈNERE Toxocara: Toxocara canis Ascaris lumbricoides. Morfologia • • • • • • Són cucs grans, femelles (fins 40cm) més grans que els mascles (fins 30 cm).
Ous fèrtils: són les formes eliminatives. Dimensions normals.
Ous infèrtils: són més grans, allargats i quadrangular que els ous fèrtils.
Els ous tenen una coberta mamelonada però la poden perdre (ous decorticats).
Anul·lació cuticular.
Tres llavis molt visibles amb unes petites dents i al fons hi ha la boca.
• • • Mascle incurvat a la part exterior, extrem punxegut sense bossa copuladora ni ales caudals. Dues espícules.
Femella: hi ha una zona de depressió (cintura genital) on hi ha la vulva.
Femella ovípara Cicle biològic Cicle directe: únic hoste és l’home (antroponosi) Paràsit monoxè.
Les formes del paràsit s’eliminen via femta, contaminen al medi i l’ou és la forma infestant via oral. FECO-ORAL.
Formes eliminatives i de disseminació: ous no embrionats L’ou que conté la larva 2 és la forma infestant.
Els ous quan arriben a nivell intestinal eclusionen a L2 la qual requereix d’una migració intraorgànica passant per pulmons per mudar fins a L4 (L2->L3->L4), això condiciona que hagin malalties pulmonars més intenses (a causa de les dues mudes larvàries). La L4 serà deglutida.
Acció espoliadora indirecta: s’alimenta del bol alimentici.
Epidemiologia ascariosi • • • • • • • Cosmopolita: regions tropicals, subtropicals i temperades Resistència dels ous: vent, vectors mecànics, contaminació d’aliments. Això fa que perdurin molt de temps en el medi.
¼ de la població mundial Afecta sobretot a la població infantil Tª òptima: 18-30ºC Condicions higièniques (abono amb excretes humanes): programes d’educació sanitària, construcció de latrines..
Reinfestacions molt freqüents Clínica i patologia • • Migració pulmonar: Síndrome de Löffler (pneumònia hemorràgica). A l’Ascaris és on aquest síndrome és més important ja que en aquest paràsit hi ha dues migracions.
Obstruccions intestinals quan les parasitacions són intenses.
• Migració d’adults: “localitzacions erràtiques” (fan migracions i van a llocs no habituals), abscessos hepàtics, peritonitis, pancreatitis, inflamacions dels conductes biliars..
Profilaxi • • • • • Mesures higièniques (personals i col·lectives) Educació sanitària Eliminació correcte d’excretes Evitar abonar amb excretes Quimioprofilaxi: poc efectica per reinfestacions Toxocara canis. Cicle biològic És l’ascaris lumbricoides del gos però pot afectar a l’home.
El cicle biològic és similar al de l’home.
Parasitisme extraviat: larva migrans visceral Cicle en el gos: El toxocara canis viu a l’intestí, les femelles fecundades fan la posta d’ous no embrionats, surten amb la femta del gos al medi extern i amb condicions adequades el zigot va madurant fins que forma una larva. La larva evoluciona fins a L2 (forma infestant al gos).
El gos es menja els ous del medi i a nivell intestinal evoluciona la L2, via circulació arriba a pulmons, als alvèols pulmonars L2->L3->L4. La L4 serà deglutida i donarà lloc a mascles i femelles adults.
Els gossos creen una immunitat a aquests paràsits.
En un gos adult quan ingereix el paràsit, les L2 via circulació queden retingudes en estat de latència en diferents òrgans i teixits i normalment no tenen els adults a nivell intestinal. Quan una gossa està gestant es donen uns canvis hormonals que reactiven les larves 2, tornen a la circulació i arriben a la circulació pulmonar i reprenen la seva evolució. Via sanguínia poden arribar a la placenta i transmetre’s al fetus i els cadells solen presentar el paràsit de petits.
Transmissió transmamària i transplacentària.
HI paratènic: ratolins, home, rosegadors... El nen ingereix els ous i la larva no completa el seu desenvolupament, queda a diferents teixits i òrgans perquè és un parasitisme extraviat.
Toxocara spp. Larva migrans visceral. Epidemiologia • • • • Resistència dels ous: temperatures altes Parasitisme del gos i condicions higièniques pel nen i l’amo del gos: desparasitar al gos Població infantil Possibilitat d’hostes paratènics *Toxoscaris leonina: al gos i home Toxocara spp. Larva migrans visceral. Patologia i clínica • • Larva migrans visceral: granulomes hepàtics Localitzacions greus: -Cerebral: alteracions neurològiques -Ocular: ceguesa Profilaxi • • • Higiene personal Desparasitació dels gossos Mesures coercitives ORDRE ASCARIDIDA FAMÍLIA ANISAKIDAE GÈNERE ANISAKIS: Anisakis simplex s.l.
GÈNERE PSEUDOTERRANOVA: Pseudoterranova decipiens HD: mamífers marins Tipus esofàgics als anisakidae (LLIBRE DE PRÀCTIQUES) Tipus anisakis: Tipus: phocanema Tipus contracaeum Anisakidae. Cicle biològic • Cicle biològic marí • • • • HD: mamífers marins (balenes, cachalotes...) Cicle indirecte HI: crustacis copèpodes Paràsits diheteroxens Els adults viuen a nivell intestinal dels mamífers marins, la femella fa la posta d’ous no embrionats en medi marí, desenvolupen la 1ra i 2na larva que oclusiona de l’ou i queda lliure al medi marí on és bastant resistent gràcies a una beina (coberta de la L1).
La L2 és menjada per un copèpode on muda fins a L3. Els copèpodes arriben a l’HD i la L3 acabarà donant adults en el mamífer marí.
Hi ha hostes paratènics (peixos, calamars...) on no hi ha cap mena d’evolució de la L3.
Els HP ens fan arribar als homes les L3: provoca símptomes de larva migrans visceral (estómac i intestí).
Anisakidae. Epidemiologia • • • Cosmopolita Hostes paratènics: peixos de consum Hàbits gastronòmics: vinagreta, salat, fumat, Japó (sushi) Els anisakids tenen uns antígens termostables: després de la seva cocció segueixen amb la seva activitat.
Anisakidae. Clínica i patologia • • Úlceres i granulomes d’estómac i intestí en ingestions massives Obstruccions intestinals, còlics, abscessos i peritonitis.
Anisakidae. Profilaxi • Mesures de paràsits transmesos per menjar: o Cocció (56ºC) o Congelació (-20ºC) • Hàbits culinaris • Legislacions ORDRE OXYURIDA • • • • • • Esòfag oxiuriforme Mascles amb espícules reduïdes Femelles ovovivípares: posta d’ous embrionats Ous amb coberta molt fina Monoxens, sense migració larvària Família Oxyuridae: paràsits de mamífers i aus FAMÍLIA XYURIDAE “pinworms” (cucs agulla) GÈNERE Enterobius: E. Vermicularis i E. gregorii Morfologia Les femelles (fins a 1,5mm) són bastant més grans que els mascles (0,5mm).
• • • Femelles: cua fina i punxeguda, extrem anterior amb dues ales cefàliques, tres llavis i boca on comença l’esòfag oxiuriforme amb bulb esofàgic. Femella dihisterida (dos tubs ovàrics) prodelfa. Ubicació de la vulva al primer terç corporal. Fa la posta d’ous als marges anals.
Els ous són la forma diagnòstica: tècnica de la cinta de Graham: tocar amb el celo els marges anals (on hi ha els ous). Tenen una mida normal i són clarament asimètrics: un costat pla i un altre convexe. Són molt transparents i tenen 3 cobertes molt fina, hi ha un punt on les 3 cobertes s’aproximen molt i és on es trencarà l’ou (punt feble). A l’ou hi ha la pre larva 1, evoluciona a L1 (Forma infestant).
PreL1: embrió giriniforme.
La evolució de preL1 a L1 és molt ràpida (1-2 dies).
Forma infestant: ou amb L1.
Cicle biològic. Enterobius vermicularis • • • • • Cicle directe Al medi extern només madura la L1.
(corregir esquema del CV, no és L2 és L1) Transmissió principal feco-oral Autoinfestació exògena: el nen es rasca el cul, es mossega les ungles i es menja els ous.
Els ous eclosionen a l’intestí i evoluciona fins a L4 la qual dona els adults. Les femelles fan la posta d’ous als marges anals a hores crepusculars i nocturnes. Els ous preL1 passen ràpidament a L1 i el nen els ingereix (autoinfestació exògena). Els ous es dispersen molt fàcilment: infestació exògena.
Pot passar per una mala higiene és molt freqüent en els propis marges anals el pas de preL1 a L1 i a través dels marges anals entra un altre cop a l’intestí (retroinfestació).
Si la femella fa la posta d’ous a un budell es pot produir una autoinfestació endògena.
Epidemiologia. Oxiürosi • • • • • • • Cosmopolita Propi de regions de clima temperat Viabilitat dels ous: màxim 15 dies (HR elevada i T < 20-24ºC), en altres T poden morir en 2 dies.
>50.000 ous/m2 Població infantil (5-10 anys) (15-30%). Guarderies, col·lectius, famílies (dispersió d’ous) Evitar l’autoinfestació dels nens: dormir amb pijama, tenir les ungles netes, pomades per evitar dispersió dels ous...
Adults asimptomàtics Oxiürosi. Clínica i patologia • • • • Adults asimptomàtics Irritació i prurit de la regió perianal Infeccions bacterianes secundàries Vulvovaginitis, infeccions urinàries per coliformes (bacteris de la flora intestinal) Profilaxi. Oxiürosi • • • • Higiene personal: rentar les mans...
Mesures per evitar la dispersió dels ous: vaselina Protecció enfront l’autoinfestació Quimioprofilaxi col·lectiva ORDRE SPIRURIDA • • • Esòfag cilíndric: muscular i glandular Boca envoltada per 6 pseudollavis o lòbuls apicals Heteroxens: cicle indirecte Família Onchocercidae (filàries) • • • • • • Vulva posterior a l’anell nerviós Els mascles tenen espícules subiguals o desiguals (mida diferent) i de forma diferent Les femelles desenvolupen uns ous amb coberta fina Microfilàries a sang, limfa o pell. Formen part d’un diagnòstic etiològic.
Vectors: artròpodes hematòfags (culícids, simúlids i tabànids) Paràsits d’amfibis, rèptils, ous i mamífers ORDRE SPIRURIDA FAMÍLIA ONCHOCERCIDAE GÈNERE WUCHERERIA: Wuchereria bancrofti Filàries limfàtiques GÈNERE BRUGIA: Brugia malayi GÈNERE LOA: Loa loa GÈNERE Onchocerca: Onchocerca volvulus Microfilàries. Morfologia • • • • • • És la forma que trobem en sang Amb o sense beina 170-300 micròmetres i amplada d’un hematia Cèl·lules o nuclis somàtics Taques: o Cefàlica: part més anterior on no hi ha nuclis o Obliqua: zona on no hi ha nuclis a la part anterior, on l’adult desenvolupa l’anell nerviós o Excretora: desenvolupament del sistema excretor, conté una cèl·lula excretora o Anal: està a la part posterior de la microfilària. Probablement estarà el final del tub digestiu.
Cèl·lula excretora • Cèl·lules o 4 nuclis genitals Espècie Wuchereria bancrofti Beina SI Brugia malayi Loa loa SI SI Onchocerca volvulus NO Nuclis somàtics No arriben a la punta caudal Fins la punta caudal, aïllats Fins la punta caudal, no aïllats No arriben a la punta caudal Cicle biològic. Filàries (posar cicles campus virtual) • • • • • • Nematodes heteroxens, per tant, cicle indirecte.
HD: home HI (vectors): culícids, tabànids i simúlids (artròpodes hematòfags) Forma infestant: larva 3 Microfilària és la que transmet el vector a través de la sang perifèrica.
Periodicitat nocturna: la microfilària es troba en capil·lars Els adults mascles i femelles es poden trobar a nivell del sistema limfàtic, al teixit conjuntiu subcutani o a nivell subdèrmic. Les femelles fan una posta de microfilaries (femelles vivípares o larvípares) les quals es troben a nivell de la limfa, sanguini, subdèrmic... Han d’arribar a la sang on el vector capta les microfilàries i es dirigeixen als muscles toràcics on maduren fins a L1 i van mudant fins a L3. La L3 surt de la musculatura toràcica i a través de la cavitat general se’n va fins a l’aparell bucal (llavi inferior). Quan el mosquit pica surten del llavi inferior i entren a l’HD a la seva circulació, pateixen una migració intraorgànica i desenvolupen els adults a l’hàbitat corresponent.
Els vectors en la transmissió de filàries són vectors cíclics o evolutius: no hi ha multiplicació de les larves al seu interior. A part de ser vectors són hostes intermediaris.
Filàries limfàtiques Wuchereria bancrofti Adults una mica més petits que les femelles.
Microfilàries: 240-300 x 7,5-10 micròmetres Brugia malayi Cicle biològic. Wuchereria bancrofti i Brugia malayi Els adults es troben a nivell del sistema limfàtic i provoquen obstruccions, no hi ha un bon retorn de la limfa i es produeixen uns edemes (es desencadena una elefantiasi tropical).
Les femelles fan una posta de microfilàries que es troben en sang perifèrica (wuchereria b. Amb periodicitat nocturna i brugia m. Són subperiòdiques o aperiòdiques: a la nit o al dia). Piquen només femelles de la família Culicidae i hores crepusculars i nocturnes. (Cicle aquàtic dels vectors, pupes i larves sistema respiratori d’oxigen de l’aire) Filariosis limfàtiques: • • Filariosi de Bancroft, wuchereriosi o filariosi nocturna: Àfrica tropical, americà central, xina, japó... tot el món, zona tropical i subtropical Filariosi malayi: SE asiàtic i Índia Epidemiologia • • És molt major la incidència de Wuchereria bancrofti Hàbits dels vectors condiciona la peroidicitat de les microfilàries: o Nocturna a Wuchereria bancrofti o Aperiòdiques a Brugia malayi • Vectors: Culicidae femella Clínica i patologia 1. Període d’incubació: asimptomàtic 2. Període agut o inflamatori: limfadenitis inguinal, hidrocele, febre limfàtica, orquitis.
3. Període obstructiu: elefantiasi tropical: hipertròfia de mames, escrot i extremitats per edemes per obstruccions dels vasos limfàtics.
Brugia malayi normalment extremitats Loa loa. Cicle biològic Els adults es troben en zones subdèrmiques i és molt clara la seva presència on l’estrat dèrmic és prim. Les microfilàries finalment es troba a nivell de la sang per ser assequible al vector. Periodicitat de la microfilària diürna degut als hàbits de picada dels vectors (tabànids del gènere Chrysops spp.) Distribució geogràfica. Loasi o filariosi diürna Àfrica equatorial, central i occidental Filariosi diürna. Clínica i patologia • • • Afectacions de zones subdèrmiques Edema de Calabar o inflamacions fugitives Reptació subcutània dels adults Onchocerca volvulus Mascles petits: 5cm aprox Femelles molt grans: 40-50cm Gran dimorfisme sexual a nivell de dimensions.
Cicle biològic Localització dels adults a nivell del teixit conjuntiu subcutani dins d’uns oncocercomes o nòduls oncocercòsics.
Les microfilàries que ponen les femelles es troben en zones dèrmiques properes als nòduls o al seu interior i als capitals que irriguen aquesta zona, en sang perifèrica sense cap mena de periodicitat. Vectors: mosquits simúlids: Simulium spp.(hàbits de picada diürns) Cicle aquàtic dels simúlids. Les pupes i les larves respiren oxigen de l’aigua (presenten branques).
Oncocercosi. Epidemiologia • • • • Zones tropicals i subtropicals d’Amèrica i Àfrica i una mica de la zona aràbiga.
Oncocercosi americana: els nòduls s’observen al cap Oncocercosi africana: els nòduls s’observen al cos i extremitats (articulacions) Hàbits de vestimenta i de picada Clínica i patologia • • • Nòduls subcutanis: oncocercomes Sarna filariàsica: dermatitis pruriginosa i despigmentant Ceguesa dels rius o ceguesa de la costa Filàries. Profilaxi • Lluita vectorial: mosquiteres, repel·lents, insecticides residuals, roba...
• • Larvicides: Loa i Onchocerca Tractament i extirpació de nòduls a oncocercosi.
CLASSE ADENOPHOREA O APHASMIDA • • • Amfibis molt desenvolupats Sense fasmidis Majoritàriament de vida lliure ORDRE ENOPLIDA • • • Cos: dues regions Esòfag moniliforme o cilíndric. Amb o sense esticosoma.
Cicle directe o indirecte ORDRE ENOPLIDA FAMÍLIA TRICHURIDAE (cucs fuet “látigo”) GÈNERE TRICHURIS: Trichuris trichiura Família trichuridae Adults amb bandes bacil·lars Mascles sense o amb 1 espícula amb 1 beina Femelles ovípares (posta d’ous no embrionats). Localització vulva: al canvi de regió.
Ous amb taps polars: forma de llimona Cicle directe o indirecte Gèneres Trichuris o Capillaria s.l.
Trichuris trichiura Mascle: dues regions diferenciades: anterior esofàgica (molt llarga i fina, esòfag moniliforme) i postesofàgica (resta del tub digestiu i organografia reproductora, el mascle té una única espícula amb beina i es recargola posteriorment, no hi ha bossa copuladora ni ales caudals).
Femella monohistèrida: un únic tub ovàric femení amb vulva quan s’acaba la regió esofàgica. Llarg esòfag.
Ous: dimensions normals. Tenen dos taps polars i una doble coberta amb un zigot a l’interior.
Cicle biològic • • • Cicle directe amb un únic hoste Transmissió feco-oral Ous no embrionats A l’hoste el cicle biològic te lloc a nivell intestinal, la L1 penetra a l’interior de les cèl·lules de l’epiteli intestinal formant un sinciti intestinal (fusió de cèl·lules intestinals) on es produiran totes les mudes fins a L4 (fase intracel·lular). Un cop s’ha format la L4 torna a la llum intestinal per desenvolupar els mascles i femelles adults que viuran imbricats per tota la mucosa intestinal. Les femelles fan la posta d’ous que surten amb la femta de l’hoste al medi extern. Amb les condicions adequades maduraran fins a la L1.
Epidemiologia. Tricurosi o tricocefalosi • • • • Molt freqüent (80%): zones de clima tropical Distribució geogràfica com Acaris lumbricoides.
Cosmopolita Temperatura, humitat, insolació i condicions edàfiques són molt importants (helmints transmesos pel terra) Clínica i patologia • • Infestacions lleus: asimptomàtics Infestacions intenses: o Nàusees, vòmits, dolor abdominal o Femtes sanguinolentes o Anèmia o Edema i prolapse de la mucosa rectal Profilaxi Tractament • • • Mesures higièniques (personals i col·lectives) Quimioterapia preventiva Verdures: rentats i escaldats FAMÍLIA TRICHINELLIDAE GÈNERE TRICHINELLA Trichinella spiralis Trichinella britovi Morfologia. Trichinella spiralis Nematodes molt petits, mascle (1,5mm) i femella (3-4mm) Larva 1: és la important Esòfag moniliforme als mascles i femelles.
Mascle: no té espícula però si que té dues papil·les auriculars que ajuda a l’hora de la còpula.
Femella: és monohisterida (1 únic tub ovàric uterí), és vivípara o larvípara (posta de larves). La vulva té una localització bastant interior a nivell de la regió postesofàgica.
Posta de larves: prelarves 1, són molt petites (100 micròmetres), pateixen una migració a nivell de sistema circulatori fins a donar L1.
L1: és la que s’enquista. Mesura fins a 1 mm. I sol està enrotllada a l’interior d’una mena de quist que segrega el propi hoste per aïllar la larva.
Quist: al voltant del mig mm.
Cicle biològic. Trichinella spiralis Cicle biològic autoheteroxè (els hostes que participen tenen totes les formes del paràsit, la forma infestant L1 enquistada a musculatura es transmet per predació).
HI: porc, cavall, home, rata, llop, animals carronyers... (reservoris) És una zoonosi.
Pinsos elaborats importants pel cavall.
Totes les formes larvàries estan en l’hoste (és definitiu i intermediari a la vegada).
Un animal ingereix una carn que conté uns quistos amb la larva 1, a nivell de l’estómac la larva queda lliure. A nivell intestinal té lloc tot el desenvolupament incloent els adults i la fecundació, es produeix un sinciti intestinal (cèl·lules nodrisses: fusió de cèl·lules intestinals). Les femelles fan la posta de prelarves L1 que accediran a la circulació sanguínia i patiran una migració intraorgànica i en certs llocs (musculatura estriada, extremitats anteriors, muscles maseters) es produirà el desenvolupament fins a L1 on s’enquistarà.
Forma de transmissió: carnivorisme o canibalisme.
Després d’haver-se infestat, passat uns 6 dies les femelles ja fan una posta de prelarves (cicle ràpid).
Triquinel·losi. Epidemiologia • • • • • • • Cosmopolita L’home és un hoste habitual i normal Zoonosi: porc, porc senglar, cavall (reservoris) Consum de carn de porc (musulmans, jueus): no sol haver-hi triquinel·losi Triquinel·losi domèstica o sinantròpica (propera a l’home): o Trichinella spiralis: entre el porc i la rata. L’home s’inclou quan consumeix carn de porc.
Triquinel·losi feral o silvestre: o Trichinella britovi: hervíbors i omnívors; carnívors i carronyers. L’home s’inclou al cicle quan consumeix carn de porc senglar i de cavall.
Hi ha un pas molt fàcil d’un cicle domèstic a un feral (els porcs afavoreixen aquest pas) i un pas molt més difícil d’un cicle feral a un cicle domèstic.
Triquinel·losi. Clínica i patologia • • Infestacions lleus: asimptomàtica Infestacions importants: o Fase intestinal: quadre diarreic o Migració larvària: edemes facials, periorbitals, dolor muscular o Complicacions importants: Neurològiques Cardíaques: miocardi o Fase crònica de convalescència (calcificació dels quistos) ...