Tema 4. La medicació en geriatria (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4: LA MEDICACIÓ EN GERIATRIA Tot tractament amb fàrmacs requereix: - Prescripció Administració Seguiment correcte En els ancians aquestes mesures han de ser molt controlades, ja que hi ha una sèrie de fets que poden canviar l’efecte terapèutic del fàrmac en comparació amb l’adult, i potenciar les interaccions amb altres fàrmacs, produint reaccions adverses.
FACTORS DEL TRACTAMENT El factors que influiran en l’eficàcia i en la seguretat d’un tractament farmacològic en un ancià: - - FACTORS NO FARMACOLÒGICS:  Percepció de la necessitat d’atenció professional  La pluripatologia que dificultarà el diagnòstic correcte  La considerable polifarmàcia que comporta: iatrogènia, interaccions, seguiment incorrecte tractament  Forma de presentació atípica de les malalties  Alteracions cognitives: pèrdua de la memòria, confusió o depressió, dificulten el seguiment  Pèrdues sensorials (vista i oïda), l’artrosi, el tremolor, poden dificultar el maneig de flascons  Polimedicació – automedicació  Influència de factors culturals i econòmics FACTORS FARMACOLÒGICS:  L’absorció, distribució, metabolisme i eliminació del fàrmac canvia en els ancians  Farmacodinàmica associada a l’envelliment  Processos patològics (interaccions amb altres fàrmacs) Quan un fàrmac entre a l’organisme, d’immediat el comença a treballar sobre ell, una vegada alliberat el principi actiu s’inicia la farmacocinètica: - Absorbeix Distribueix Metabolitza Elimina MODIFICACIONS FARMACOCINÈTIQUES 1. ABSORCIÓ: És el paràmetre farmacocinètic menys afectat per l’envelliment:  Augment del pH gàstric  Disminució de la velocitat del buidament gàstric i del transit intestinal  Disminueix l’efecte de primer pas: Així és com s’anomena la biotransformació en el fetge 1 2. DISTRIBUCIÓ    Disminució de l’aigua corporal total: Els fàrmacs hidròfils distribució deficitària (digoxina) i augment de la seva concentració plasmàtica Disminueix la concentració d’albúmina: Augmenta la fracció lliure fàrmacs àcids Augmenten la massa grassa: Els fàrmacs lipòlifs tendeixen a acumularse a l’organisme (diazepam) i disminueix la seva concentració plasmàtica 3. METABOLISME  Disminueix la massa hepàtica  Disminueix el flux plasmàtic hepàtic  Disminueix el metabolisme hepàtic dels fàrmacs liposolubles Hi ha variacions interindividuals, no es pot generalitzar. Quan s’administra un fàrmac que s’elimina pel fetge a un ancià cal començar amb la meitat de la dosi i incrementar individualment.
4. ELIMINACIÓ: La disminució de l’excreció renal és la principal alteració farmacocinètica pròpia de la vellesa, que és fàcilment quantificable. L’envelliment s’acompanya.
 Disminueix el flux renal  Disminueix l’aclariment renal i la filtració glomerular, allargant-se la vida mitja de substàncies que s’excreten pel ronyó (digoxina, cimetidina, penicil·lines, tetraciclines i liti) Atenció: A dosis usuals es poden aconseguir concentracions sanguínies elevades o incús tòxiques.
FARMACODINÀMIA Estudi dels efectes bioquímics i fisiològics dels fàrmacs, així com el seu mecanisme d’acció: l’efecte del fàrmac sobre l’organisme.
Els ancians són més sensibles a determinats efectes dels fàrmacs: 2 - L’efecte d eles malalties cròniques, sobretot els que tenen més d’una, sobre la farmacodinàmica és molt rellevant Amb l’edat, la tolerància a l’estrès i la sensibilitat dels processos homeostàtics disminueix i afectarà a la farmacodinàmica dels fàrmacs En la farmacodinàmica, la resposta a determinats fàrmacs està modificada, independentment de la farmacocinètica, aquestes alteracions són imprevisibles i poc conegudes. Durant l’envelliment es pot modificar el número de receptors o la seva sensibilitat als fàrmacs, ocasionant efectes no esperats.
- - - La major sensibilitat als fàrmacs que actuen sobre el SNC:  Sedants  Benzodiacepines  Analgèsics potents Hipotensió ortostàtica: Es pot agreujar amb fàrmacs que alteren la funció del SNC i SNA (levodopa), activitat simpàtica (antidepressius tricíclics), resposta vasomotora (vasodilatadors, nitrats i alcohol), la funció cardíaca (betabloquejants) i la volèmia (diürètics).
Capacitat termoreguladora: Hipotèrmia (sedants centrals, Benzodiacepines, antidepressius tricíclics).
Funció cognitiva superior: Sedants i estimulants centrals (teofil·lina) poden produir deliri i confusió. Els anticolinèrgics, pèrdua de memòria i dificultats d’orientació.
RECORREGUT D’UN FÀRMAC PER L’ORGANISME PROBLEMES DE LA MEDICACIÓ DELS ANCIANS La polimedicació i l’automedicació són els problemes derivats del consum de fàrmacs més freqüents en els ancians.
3 La polimedicació és una conseqüència de: - - Pluripatologies de llarga durada (cronicitat) com són:  Digoxina  Diürètics  Analgèsics  Antiinflamatoris  Potassi I hipertensió i restrenyiment.
4 AUTOMEDICACIÓ L’automedicació és el fet de consumir fàrmacs sense estar sota prescripció mèdica i també tot i estar prescrits, no consumir les dosis indicades, sinó la que el pacient o cuidador considera necessària.
- - Predisposa la interacció entre fàrmacs i amb plantes, remeis casolans i alcohol Els productes que es prenen més sense prescripció mèdica són les vitamines, remeis herbolaris i fàrmacs de dispensació a farmàcia (antiinflamatoris, analgèsics i antihistamínics.
Tenir en compte l’emmagatzemament de medicaments (antibiòtics, Benzodiacepines, etc.).
Hi ha un doble problema llavors, tenim un accés a una sèrie de fàrmacs sense receptaww mèdica i podrà reforçar l’automedicació i les condicions d’emmagatzematge del fàrmac (cuina i bany, etc. sotmesos a altes temperatures i humitat), també s’ha de tenir en compte la caducitat dels medicaments que pot fomentar l’aparició de reaccions adverses.
EFECTES ADVERSOS DELS FÀRMACS Reacció adversa: Reacció nociva o indesitjable que apareix a dosi adequades, és a dir, sense que apareixi sobre dosificació.
Les possibles reaccions adverses poden passar per desapercebudes ja que s’assemblen a estereotips característics de l’envelliment: Confusió, alter cognitives, somnolència, caigudes, incontinència, incapacitat, etc.
- Hipotensió ortostàtica: Relacionada amb HTA a causa de la depleció del volum per diürètics.
Caigudes: Relacionada amb la Benzodiacepines de vida llarga i psicofàrmacs que alteren el rendiment psicomotor.
Reaccions extrapiramidals:  Parkinson induït per fàrmacs (50% de pacients tractats amb neurolèptics). Pacient amb demència són susceptibles  Delírium induït per anticolinèrgics i Benzodiacepines  Acatísia induïda per neurolèptics  Demència o deteriorament cognitiu 5 La possibilitat de patir reaccions adverses: - Va en augment amb l’edat En els ancians amb poc pes/desnutrició En els ancians Polimedicats En els ancians disminueix la funció renal i hepàtica, la irrigació perifèrica, la irrigació cerebral i la ventilació pulmonar En els ancians amb poc recolzament social Les causes principals de les reaccions adverses als medicaments és degut a: - Prescripció inadequada de fàrmacs - Escassa monitorització dels tractaments: Qualsevol símptoma nou en un ancià s’assenyalarà com una reacció adversa fins que demostri el contrari.
A TENIR EN COMPTE EN LA MEDICACIÓ - PRESCRIPCIÓ:  Davant la freqüent pluripatologia, és necessari evitar tractaments complicats i administrar el menor nombre possible de fàrmacs, prioritzant els problemes urgents.
 Conèixer els possibles efectes adversos i les interaccions farmacològiques.
6              Evitar cascada terapèutica: Successió encadenada de prescripcions en la que un fàrmac produeix un efecte advers que no es reconeix com a tal i es tracta amb un altre fàrmac.
No tractar símptomes, tractar malalties.
Simplificar el màxim el règim terapèutic. Quan sigui possible utilitzar la dosis única diària.
Avaluar periòdicament l’eficàcia i els problemes del tractament, així com la necessitat de mantenir-lo.
Vigilar i informar de l’aparició de reaccions adversos per la medicació.
Valorar la càrrega terapèutica.
Avaluar l’adherència al tractament.
Dosi fàrmacs en relació al pes corporal.
Dosis menors que ens els adults i si cal augment progressiu.
Dosi en relació al funcionament renal/hepàtica existent.
Atenció als fàrmacs que redueixen l’aport d’oxigen al cervell i dificulten la ventilació pulmonar (depressors SNC).
Atenció als que produeixen hipotensió (sedants, diürètics, tranquil·litzants, vasodilatadors).
Considerar alternatives de recolzament no farmacològiques.
COM AJUDAR A COMPLIR EL TRACTAMENT 1.MONITORITZACIÓ DEL TRACTAMENT No és feina fàcil per a les infermeres poder garantir que els ancians compleixin correctament el tractament. Unitat d’infermeria hospitalària va en contra a una persona sola.
Quan les persones viuen soles cal fer servir recursos: - Amics, familiars Veïns, voluntaris Personal d’infermeria d’atenció primària Farmàcies: preparació de blisters a nivell setmanal 2.CONTROLAR EL TRACTAMENT És francament difícil respondre per part de l’ancià: - Quins medicaments pren habitualment? Quan temps fa que va començar a prendre’ls? La informació és molt important per valorar les reaccions adverses. Normalment en la primera visita no és possible aclarir-ho tot i caldrà fer una segona o tercera visita per programar la visita a domicili i veure la “farmàcia”.
Caldrà recomanar que portin la bossa de medicaments a les visites.
Gràcies a la recepta electrònica es fa un: - Control de la medicació 7 - Control de prescripció Viatges – altres CAP 3.FACILITAR A L’ANCIÀ LA COMPRENSIÓ I COMPLIMENT DEL TRACTAMENT Caldrà una valoració complerta per valorar diferents capacitats i ens donarà informació: - Capacitats intel·lectuals Capacitats físiques Condicions familiars Condicions vivenda 4.CAUSES DE NO COMPLIMENT - Falta de comprensió de la dosi i horari Utilitat dels fàrmacs Tendència a suprimir tractament al cedir la simptomatologia Substitució d’una medicació per altre segons el seu criteri La persona pot tenir dificultats per entendre o retenir la informació: - L’interès per atendre la informació impedeix estar relaxat No es pot explicar amb pressa i s’ha de fer en lloc apropiat 5.FACILITAR EL COMPLIMENT DEL TRACTAMENT Quan es tracta d’ancians ingressats en un hospital no esperar al moment de l’alta per a donar la informació respecte al tractament que haurà de seguir al domicili. Durant l’ingrés fer una valoració del coneixement i del grau de possibilitat de compliment correcte.
6.VALORACIÓ DE LES DIFICULTATS EN EL SEGUIMENT DEL TRACTAMENT És difícil que la persona amb dèficit de memòria, prengui exactament la medicació prescrita. Per reduir els errors: - Etiquetar els flascons (nom, utilitat, dosi, horari) Valorar els horaris d’activitats diàries per adaptar l’horari de medicació i de menjar Confeccionar una gràfica amb l’ancià de la medicació, calendari, etiquetes amb pictogrames, estoig de contenidor de porta-pastilles.
Cal tenir present: - Les característiques externes (forma, mida, color) Si hi ha variació en algun dia de la setmana Possibilitat que sigui analfabet (a vegades no ho diuen) Per recordar l’horari pot ser bo utilitzar el despertador 8 - Existeixen al mercat dispensadors amb diversos compartiments per distribuir les dosis dels fàrmacs També es poden utilitzar sobres (1 petit per un dia i 1 gros per 1 setmana) Els xarops són un problema pel tremolor distal, utilitzar gots de plàstic que es poden marcar Les xeringues-bolis per insulina dels diabètics Una lent d’augment “lupa” és molt útil per determinades persones Els tractaments que s’administren per vies diferents a la oral (i/m, v/r, v/t, etc.) plantegen noves i diferents dificultats per a l’ancià, que necessitarà una ajuda constant per l’administració correcta del tractament.
Aquest tipus de problema forma part del treball de la infermera d’atenció primària que haurà d’intentar resoldre’l amb col·laboració de tots els membres de l’equip de salut.
CARACTERÍSTIQUES DEL PACIENT GERIÀTRIC - - L’edat: L’edat per si sola no defineix el pacient geriàtric. Com hem vist l’envelliment fisiològic s’inicia abans dels 65 anys. Trobem joves amb molts problemes de salut i ancians en molt bones condicions.
La pluripatologia: És habitual que en l’ancianitat es presentin vàries malalties conjuntament, ja que l’existència d’una malaltia predisposa la presència d’altres. Hi ha una disminució de la capacitat d’adaptació dels òrgans i sistemes.
La peculiaritat simptomàtica compleix normalment 4 patrons: - - - És frustrada i incompleta:  Pneumònia sense febre  IAM sense dolor Atípica:  Artritis reumatoide amb lleus dolors i molta atròfia muscular  IAM amb quadre de dolor abdominal No es dóna importància: Els ancians resten importància als seus símptomes, que els creuen deguts a la vellesa.
Asimptomàtics, silenciosos. No donen símptomes. Es descobreix en una revisió rutinària.
PRESENTACIÓ ATÍPICA EN MALALTIA EN ELS ANCIANS Els factors de detecció de símptomes són: - Atribuïbles a l’ancià:  Canvis de l’envelliment  Pluripatologia  Dèficits sensorials  Percepció del dolor 9 -  Actituds de l’ancià Atribuïbles als professionals:  Dificultats per obtenir dades  Complexitat de l’exploració física i proves diagnòstiques  Actituds del cuidador i del professional Els símptomes inespecífics més freqüents: - Confusió mental Caigudes Incontinència d’esfínters Dificultat per deambular o immobilitat Cansament Pèrdua de gana Pèrdua de pes No s’han de considerar com esdeveniments normals de l’envelliment.
10 ...

Comprar Previsualizar