Tema 4: Aparell cardiocirculatori (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Histologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Medicina 2015-2016 UPF-UAB 13-01-2016 HISTOLOGIA HUMANA TEMA 4- Aparell cardiocirculatori Les cèl·lules de tots els òrgans depenen de la provisió de nutrients i O2 i de l’eliminació dels productes finals del metabolisme (productes de rebuig). Aquest treball el realitza l’aparell cardiocirculatori, format per un sistema de vasos (sistema vascular) i una bomba, el cor (vas modificat). L’aparell cardiocirculatori no solament transporta sang, també transporta limfa.
1. Líquid corporal El líquid corporal pot ser de dos tipus: Ø Intracel·lular à la major part. En un adult 70 Kg = 28L Ø Extracel·lular à en un adult de 70 Kg = 18-19L. Està format per: − Sang (3’6L dones i 4’5L homes) − Limfa (3L) − Líquid intersticial (11L) à localitzat entre les cèl·lules i la matriu del teixit connectiu.
La sang es distribueix proporcionalment compartiments pels quals circula: en els diferents Ø El major volum de sang es troba en les venes = 65% 2. Organització de l’aparell cardiocirculatori Aparell circulatori està format per dos grans sistemes: Ø Sistema vascular sanguini (sistema tubular tancat). Format per 2 compartiments units pel cor (intersecció). Més complex que el sistema limfàtic.
Distingim: − Circulació pulmonar (menor): encarregada d’oxigenar la sang. Circuit à la sang desoxigenada surt del ventricle dreta per l’artèria pulmonar, va cap als pulmons on s’oxigena i retorna a l’aurícula esquerra per la vena pulmonar.
− Circulació sistèmica (major): encarregada de repartir la part oxigenada per tos els òrgans del cor.
Circuit à la sang oxigenada surt del ventricle esquerre i es distribueix per tots els òrgans des de l’artèria aorta, després torna cap a l’aurícula dreta per la vena cava.
Ø Sistema vascular limfàtic (sistema obert, que implica que en el seu origen els vasos estan oberts a la matriu extracel·lular): − Sistema de drenatge, capta líquid intersticial mitjançant capil·lar cecs (capil·lars amb obertures per in es capta el líquid).
− Conducció del líquid drenat cap al sistema venós (de retorn) − És molt més simple, nomes presenta capil·lars i vasos limfàtics à retornen la limfa a les venes.
COMPONENTS - Cor à vas modificat - Artèries à reben sang del cor - Venes à tornen sang al cor - Capil·lars à connecten artèries i venes - Vasos limfàtics à s’originen en sacs cecs i acaben drenant (desemboquen) a les venes per damunt del cor.
Ø Elements comuns dels diferents components del sistema vascular: - Estructura en capes - Cèl·lules endotelials amb unions estretes à sempre serà la primera capa, en contacte amb la sang - Fibres col·lagen - Fibres elàstiques - Cèl·lules musculars 2.1 Estructura en capes Les capes que trobem als casos són les següents: Ø Intima (capa d’intercanvi i circulació) à Permet lliscament sang.
Capa més interna, en contacte amb la sang Ø Mitja (capa amb funció mecànica) à Més variable. S’encarrega de la regulació flux sanguini, Cèl·lules al voltant del vas.
Ø Adventícia (capa d’irrigació, innervació i protecció) à Facilita la relació amb l’entorn. Capa més externa.
ELEMENTS GENERALS DE LES CAPES Ø Intima à capa de cèl·lules endotelials i per darrer d’aquesta capa i en quantitat variables, trobem fibres de col·lagen i elàstiques.
Ø Mitja à cèl·lules musculars en orientació circular, fibres de col·lagen i elàstiques.
Ø Adventícia à fibres de col·lagen i elàstiques è Vasa vasorum: El gruix dels vasos més grans impedeix que les cèl·lules més allunyades de la llum es puguin nodrir per difusió des d’aquesta. Per això les cèl·lules més profundes de la capa mitja i les de la capa adventícia es nodreixen a través de la vasa vasorum.
− Són petites artèries que entren en les parets del vas i es ramifiquen profundament − Típic dels vasos més grans, on la difusió no arriba a nodrir aquestes capes més externes − Les venes acostumen a tenir més vasa vasorum que les artèries ja que transporten sang menys oxigenada i nodrida i, per tant, no poden rebre tants nutrients per difusió.
Vasa vasorum Làmina elàstica externa Terminacions nervioses Capa adventícia Capa media muscular Làmina elàstica interna Capa subendotelial Làmina basal Endoteli CAPA ÍNTIMA CAPA MITJA CAPA ADVENTÍCIA 3. Vasos sanguinis Permeten el transport de la sang.
TIPUS DE VASOS SANGUINIS Ø Vasos arterials: artèries (elàstiques i musculars), arterioles Ø Vasos capil·lars Ø Vasos venosos: vènules, venes (petites/mitjanes, de gran calibre) DIFERÈNCIA ARTÈRIES vs. VENES Ø Diàmetre de la llum respecte gruix paret à més gran en venes Ø Gruix de les capes: − Muscular à més gran en Artèries − Adventícia à més gran en Venes   paret   llum   paret   llum   3.1. Vasos arterials ARTÈRIES è Tipus d’artèries A. Elàstiques à de calibre + gran, són les primeres branques que surten del cor. Encarregades de la conducció de la sang B. Musculars à de diferents calibres, presenten una llum petita respecte al gruix de la paret.
Encarregades de la distribució de a sang C. Arterioles (i meta-arterioles): presenten estructura senzilla, són petites. Connecten amb els capil·lars è Elements generals que podem trobar Ø Intima: Capa endotelial + teixit connectiu subendotelial (subíntima) + L. elàstica interna (xarxa gruixuda d’elàstiques) + cossos Weibel-Palade (acumulacions fixes en membrana de la glucoproteïna factor VIII) Ø Mitja: Fibres musculars amb orientació circular + fibres col·lagen + L. elàstica externa (xarxa fina d’elàstiques) Ø Adventícia: Fibres col·lagen dens + fibres elàstiques + “vasa vasorum” + nervis A. ARTÈRIES ELÀSTIQUES H&E VERHOEFF Ø Artèries de conducció Ø Presenten gran calibre Ø Reben l’impacte del cor Ø Capacitat de dilatació (per absorbir impacte sang que surt del cor) Ø Moltes fibres elàstiques per recuperar el Ø i mantenir la tensió arterial Ø Ex: aorta, caròtida, subclàvia, tronc pulmonar, coronàries è Elements diferencials Ø Intima: No té elàstica interna Ø Mitja: Moltes làmines elàstiques (50 aorta toràcica) entre les fibres musculars i les de col·lagen. No té elàstica externa Ø Adventícia: Relativament prima + vasa vasorum ÍNTIMA Elàstica interna B. ARTÈRIES MUSCULARS Ø Artèries de distribució MITJA Ø Calibre variable Ø Gruix paret gran vs. Ø llum Ø Regulació activa flux (per les moltes fibres musculars) Ø Majoria de les artèries petites i mitjanes Elàstica externa ADVENTÍCIA è Elements diferencials Ø Intima: Làmina elàstica interna gruixuda, visible Ø Mitja: Moltes capes musculars (4-40) + L. Elàstica externa prima en les artèries més grans Ø Adventícia: Sense diferències.
TRI H&E Capa adventícia Capa muscular Capa subíntima Cèl. Endotelials è Artèries musculars vs. elàstiques Muscular (esquerra) = capa mitja principalment de múscul llis + capa subíntima més important (groga) Elàstica (dreta) = capa mitja formada per capes de múscul llis intercalades amb làmines elàstiques.
*Capa adventícia d’ambdós tipus ! vasa vasorum, fibres elàstiques i col·lagenoses.
Muscular Elàstica C. ARTERIOLES Ø Les artèries més petites (20-120µm) Ø Just abans capil·lars: Meta-arterioles Ø Regulen flux perifèric cap a la xarxa capil·lar Ø Distribució sang vasoconstricció/ vasodilatació selectiva è Elements generals Ø Íntima: Capa endotelial + subíntima molt prima + L. Elàstica interna en les més grans Ø Mitja: 2-3 capes musculars (les més distals 1) − Meta-arterioles: presenten capa muscular discontinua que serveix com esfínter precapil·lar Ø Adventícia: Prima amb fibres col·lagen i elàstiques. No L. Elàstica externa è Artèria muscular vs. Arteriola Es poden determinar pel nombre de capes musculars Arteriola muscular Artèria muscular 3.2. Capil·lars CAPIL·LARS Ø Elements passius (6-15µm Ø) Ø No innervats Ø Part funcional del sistema circulatori amb 600 m2 d’intercanvi (↑superfície, ↓volum = hi ha més superfície en relació al volum à permet pas més ràpid de les substàncies, excepte en capil·lars sinusoides) Ø Vesícules pinocitosi (per transport de substàncies) Ø Microcirculació: formada per arterioles - capil·lars – vènules è Característiques diferencials Ø Cèl·lules endotelials molt primes Ø Capa pericits (cèl·lules amb capacitat regeneradora i contràctil)   Ø Làmina basal fusionada (endotelial pericit) Ø Capil·lar mes prim format per 1 sola cèl·lula endotelial Capil·lar amb pericits è Tipus de capil·lars Ø Continus (pulmó, cor, sistema nerviós) Ø Fenestrats (glomèrul renal, intestí, endocrins, bufeta) Ø Sinusoïdals (discontinus) (fetge, melsa). Sang a menor vel., intercanvi més intens.
è Característiques Ø Continus: l. basal continua + membrana plasmàtica continua + vesícules pinocitosi Ø Fenestrats: l. basal continua + membrana plasmàtica continua + fenestracions (60- 80nm) amb diafragma (5nm) + vesícules pinocitosi Ø Sinusoïdals: l. basal discontinua + grans porus en m. plasmàtica + no diafragma + espai de pas gran ß Capil·lar continu.
Cèl·lula endotelial única (nucli). Pericit comparteix làmina basal amb endoteli.
Membrana plasmàtica cèl.
endotelial no fenestracions.
Capil·lar fenestrat, S’observa nucli pericit.
Pericit i cèl. endotelial comparteixen làmina basal.
Fenestracions membrana cèl. endotelial à Capil·lar fenestrat sense diafragma à Glomèrul renal (és una excepció) Capil·lar fenestrat amb diafragma (línia fosca) que determina la mida del porus.
XARXES CAPIL·LARS è Tipus de xarxes capil·lars Ø Arteriolo-venulars: Connecten branques arteriolars amb venulars. La més freqüent Ø Arteriolo-arteriolars: Connecten branques arteriolars amb arteriolars (Exemple: gl.renal) Ø Vènulo-venulars: Connecten branques venulars amb branques venulars (Exemple: fetge) Xarxa arteriolo-venular è Control de flux capil·lar Es duu a terme mitjançant les següents estructures: Ø Esfínters precapil·lars à capa discontinua de múscul al final de les met-arterioles que forma esfínters musculars. En obrir-se o tancar-se, regulen el flux sanguini a través del plexe capil·lar.
Ø Anastomosis arterio-venoses à connexions directes arterioles amb vènules, sense passar per xarxa capil·lar. Es troben abans de les ramificacions capil·lars. Abunden a la pell. La contracció de les arterioles provoca la derivació directa de la sang capa les vènules: ⇒ Exemple: quan el fred és intens, es tanca l’accés als territoris capil·lars superficials, com la punta dels dits o les orelles, per evitar la pèrdua de calor.
Ø Conductes de pas lliure (sense esfínters) à en alguns trams de les met-arterioles. Asseguren una mínima irrigació sempre.
Ø Xarxes capil·lars interarteriolars Ø Xarxes capil·lars intervenulars è Control esfínters precapil·lars Esquerra (situació fred): esfínters precapil·lars contrets. La sang nomes passa pel conducte de pas lliure.
Dreta (situació calor): esfínters precapil·lars no contrets. Sang circula per conductes de passa lliure i per xarxes capil·lars.
3.3. Vasos venosos VENES è Diferències amb artèries Ø Menor gruix de paret Ø Major diàmetre de llum Ø Més connectiu (x2) = dues vegades més connectiu Ø Menys elastina (/3) = tres vegades menys fibres elàstiques è Elements generals Ø Intima: Capa prima (endoteli + connectiu subendotelial) + L.elàstica interna en les més grans + pocs cossos Weibel-Palade Ø Mitja: Més prima que en artèries + Múscul, col·lagen i elàstiques + No làmina elàstica externa Ø Adventícia*: Es la capa més gruixuda + Fibres col·lagen i elàstiques + vasa vasorum + nervis NOTA: Elements generals adventícia en venes de gran calibre tenen excepcions.
è Artèries musculars vs. Venes (mitjanes) Ø En la vena la capa íntima és més prima i la capa muscular també.
Ø La capa adventícia és la més important.
Vena mitjana Art. muscular è Tipus de venes Ø Vènules à on desemboquen els plexes capil·lars Ø Venes petites i mitjanes Ø Venes grans Ø Sistema valvular de les venes VÈNULES è Elements diferencials (segons tipus de vènules) Ø Vènules post-capil·lars (15-25µm) à Similar als capil·lars, amb pericits. Permeable amb fenestracions (leucòcits per diapedesi) Ø Vènules (50µm) à Capa prima de cèls. musculars. Adventícia molt prima.
VENES PETITES - MITJANES La majoria de les venes són mitjanes Venes petites (1-2mm) Venes mitjanes (2-9mm) Ø Intima: Prima + cèl. endotelials + fibres col·lagen i elàstiques Ø Mitja: Prima amb múscul circular Ø Adventícia: Gruixuda en venes mitjanes amb cèl·lules musculars longitudinals Vena mitjana Art. muscular Capa adventícia Capa mitjana Vena mitjana Art. muscular VENES GRANS è Elements diferencials Ø Intima: Subendotelial més gruixuda i presència l. elàstica interna Ø Mitja: Més prima que en artèries, múscul orientació circular Ø Adventícia: És la capa més gruixuda, amb feixos de múscul longitudinal Vena gran ti Ín ma M a itj na Ad ve ntí ci a Múscul longitudinal Col·lagen VÀLVULES VENOSES Ø Presents bàsicament a les venes mitjanes d’extremitats inferiors Ø Impedeixen reflux de la sang Ø Dos replecs de la capa intima (quan la sang retrocedeix es tanquen) Ø Replecs formats per: endoteli i teixit connectiu més dens Nuclis cèl. endotelials T. Connectiu dens Vàlvules vena mitjana 3.4. Vasos limfàtics Ø Drenen excés líquid intersticial (Limfa) i transporten lentament fins al sistema venós Ø Origen a capil·lars amb fons de sac Ø Calibre gran respecte al gruix de la paret irregular Ø Filaments de lligadura llargs en la membrana plasmàtica que s’anclen a teixits adjacents (capil·lars) à quan hi ha excés de líquid intersticial el teixit s’infla i els filaments es tensen obrint els espais intercel·lulars de les cèl·lules endotelials i permetent l’entrada de líquid al vas limfàtic.
Ø Vàlvules més freqüents (degut a que la circulació és més lenta) Ø No cossos Weibel-Palade Ø No tenen innervació Ø Tots els òrgans presenten sistema limfàtic à EXCEPTE: sistema nerviós central, ossos i tim.
è Tipus de vasos limfàtics i característiques diferencials Ø Capil·lars limfàtics à Capa endotelial prima + espais intercel·lulars + l. basal discontinua + filaments de lligadura. Drenatge Ø Sins limfàtics (vies limfàtiques dintre dels ganglis limfàtics) à Llum més gran i irregular. Filtrat de la limfa. No filaments de lligadura. Filtrat Ø Vasos limfàtics petits-mitjans-grans à Diferents calibres. Amb capes (fibres subendotelials, 1-2 musculars llises, capa adventícia). Similars a venes petites (llum gran, paret prima). Moltes vàlvules per assegurar flux unidireccional. Conducció Ø Conductes o troncs limfàtics à Són els més grans. N’hi ha dos (gran vena i conducte toràcic).
Similars a venes mitjanes. Presenten vasa vasorum. Capacitat de contracció lleu. Conducció Làmina basal Espais intercel·lulars Làmina basal Capil·lar limfàtic Filaments de lligadura Capil·lars limfàtics Vas limfàtics Fons de sac Vasos limfàtics 4. Cor Origen embriològic = vas modificat Equivalència entre capes cor i capes dels vasos: Ø Endocardi (= íntima vasos) − Subendocardi (= subíntima vasos) Ø Miocardi (=mitja vasos) à Conté múscul cardíac estriat Ø Epicardi (=adventícia vasos) à Formada per una capa de teixit connectiu + una capa anomenada mesoteli (o pericardi visceral) ENDOCARDI Ø Capa cèl·lules endotelials Ø Subendocardi: − Capa de connectiu lax (permet difusió de gasos cap a capes més internes del ms cardíac) − Algunes zones es transformen en connectiu dens: “esquelet connectiu” Cèl. Endotelials Subendocardi ESQUELET CARDIAC CONNECTIU AEsq.
Ø Deriva del subendocardi Ø Revestit per cèl·lules endotelials Ø Format per t connectiu dens Vàlvula mitral Ø Forma: − Septe membranós (porció superior del septe interventricular) − Anells − Cordes tendinoses − Valves de vàlvules Miocardi ventricular VEsq.
Ø Funcions: − Ancoratge musculatura auricular i ventricular − Barrera separació entre musculatura auricular i ventricular − Confereix consistència al cor MIOCARDI (MÚSCUL CARDÍAC) Ø Forma el gruix de la paret del cor Ø Format per cèl·lules musculars estriades Ø Conté una extensa xarxa de capil·lars (en contacte gairebé amb totes les cèl·lules miocardíaques) Ø Fibres miocàrdiques de treball (múscul Auricular i Ventricular) Ø Fibres miocàrdiques del sistema de conducció (modificades per conduir impuls elèctric) è Característiques múscul cardíac Ø Un o dos nuclis centrals Ø Discs intercalars Ø Ramificació “fibres en pantaló” (xarxa) Ø Contracció involuntària, rítmica i espontània Ø Túbul T + R. Sarcoplàsmic (emmagatzema Ca+2, regula la contracció)à formant diades Ø No regenera Tall longitudinal del miocardi Tall transversal del miocardi Capil·lars EPICARDI (PERICARDI VISCERAL) Ø Capa més externa del cor Ø Format per dues capes: − Capa submesotelial à amb teixit connectiu dens desordenat amb presència d’àrees laxes i teixit adipós − Capa visceral del pericardi o mesoteli à Epiteli simple pla (a l’exterior) Ø Conté vasos coronaris (irrigació miocardi) + venes coronàries + nervis + ganglis Vasos coronaris Epicardi MÚSCUL PAPILAR Ø Connecta miocardi amb corda tendinosa Ø No presenta epicardi 4.1. Sistema de conducció CÈL·LULES DE CONDUCCIÓ (I) Ø Cèl·lules cardíaques especialitzades à major capacitat per despolaritzar la seva membrana Ø Generació i transport de l’impuls elèctric Ø Són cèl·lules híbrides entre muscular i neurona Ø Poca capacitat contràctil Ø Permeten correcta seqüència contracció auricular i ventricular Ø Formen una xarxa entre l’esquelet cardíac de connectiu dens Ø Poques miofibrilles Ø No discs intercalars ORGANITZACIÓ Sistema de conducció format per: Ø Node sinoauricular (SA) (marcapàs) = origen impuls elèctric Ø Node auriculoventricular (AV) Ø Feix de His i branques D i E Ø Xarxa de Purkinje à branques esquerra i dreta de feix de His es ramifiquen al Miocardi CÈL·LULES DE CONDUCCIÓ (II) Cèl de conducció (Purkinje) Ø Cèl·lules Nodals − Nodes SA i AU, Feix de His − Més petites que miocàrdiques contràctils Paret membranosa Ø Fibres de Purkinje − Branques D i E, Xarxa de Purkinje − Més grans que miocàrdiques contràctils   Septe interventricular Fibres de Purkinje Tros vàlvula mitral ...