L'humanisme grec i la polis - Anna Quintanas (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Antropologia filosòfica
Año del apunte 2016
Páginas 23
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Segona part de l'assignatura antropologia filosòfica per Anna Quintanas

Vista previa del texto

Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos 2. L’humanisme grec i la Polis 2.1. La societat grega Concepció de l’home predominant a Atenes: Període cosmològic (presocràtics), origen polis (organització social), (Marx: les idees de cada època segueixen el model econòmic que més interessa), Sòcrates i els sofistes, el gir antropològic, home al centre de les intervencions filosòfiques, Plató(V-IV) f L seva filo amb la caiguda d’Atenes com a centre i Aristòtil (últim autor clàssic) s. IV (millor filo humanista, però se l’explica amb l’antiga perquè el seu esquema de pensament segueix la vessant antiga, com si no hagués canviat res de res, no fa referència a l’imperi macedònic). A partir d’aquí filo hel·lenística, no ciutat estat sinó imperis macedònic i Romà. Quan el sistema de la ciutat va canviar, el seu pensament també.
Corrents hel·lenístiques: Estoics, epicuris, els cínics (autors de la mateixa època de Plató, però amb un pensament important a partir de l’època hel·lenística), els neoplatònics, els escèptics.
Pèricles i Eurípides: segle V – Màxima esplendor d’Atenes.
Plató: Inici caiguda d’Atenes.
Aristòtil: Caiguda Atenes però no reflecteix.
Pensament dominant: Imatge “Polites” = ciutadà, no admet el femení, + de la meitat de la població eren esclaus.
Sempre rebutgem a l’altre i sempre hi un altre: esclau, indígena, bàrbar, ,... = NOSALTRES Abans del 5è quart (polites) Heroisme aristocràtic i després ciutadà del món (textos Homer). L’heroi queda reflectit en els textos d’Homer, res a veure amb l’aristocràcia.
Aristòcrates: El millor, no en riquesa material, destaca sobre els altres, pensaven que era una qüestió de la sang, que hi havia millors humans que altres  Ulises, el seu viatge de retorn a Ítaca dels quals, en torna triomfador, és el primer viatge que reflecteix el camí de l’home per trobar-se a si mateix  Primer viatge antropològic.
1 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Idea grega de viatge: Partir d’on ets, passar per experiències transformadores que et faran trobar-te a tu mateix i tornar al punt de sortida.
Per l’home antic tot el que pots treure està al teu interior, només has de descobrir-te. Ulises s’autolimita com a home, un home es construeix a si mateix i, ho fa agafant elements que ja hi eren però, que han necessitat estímuls externs per a representar-se.
Aquesta idea de que al principi ja està tot és una idea que ara costa d’entendre. Aquest tipus d’home s’escriu des de la poesia homèrica, l’idea de polites no esborra el pensament previ, sinó que el reelabora. El logos no és res nou, són elements presents que s’han refet i racionalitzat.
“El mite és el relat que organitza els fets de l’experiència humana” – Jung Donen sentit a allò que ens passa.
Aquest viatge d’Ulises és ascètic M. Foucault: L’ascesi es un procés d’autotransformació a través del pensament.
Aquells que es passaven a la filosofia eren conversos pels grecs, creien que així vivien amb consciència. En l’època antiga no hi ha diferencia entre ? i espiritualitat. Els homes tenen potencialitats que poden externalitzar-se o no, podríem no desenvolupar-los.
En aquest sentit podem dir que el Polités és una secularització de l’ideal de l’heroi aristocràtic, el posa en l’àmbit de la polis. La idea de Polités està molt lligada a la democràcia (de Pèricles, discurs fúnebre i idea de l’home de la república de Plató). Els grecs no sabien separar entre religió, filosofia i art.
Època Hel·lenística: (Ciutats estat perden la independència i comencen els imperis, primer Imperi macedònic i després Romà) Sòcrates li donava una gran importància a Atenes, mai va sortir d’allà i presumia del fet.
De fet quan va poder escapar no ho va fer, per ell no tenia sentit viure fora de la polis, per això no va marxar. La polis és la segona placenta de l’home, una seguretat que el cuida i fa que es desenvolupi con a home. Aquest vincle tan increïble els fa no saber 2 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos separar privat i públic, (idioté: Aquell que no es preocupa per allò públic, política.) podien sentir això perquè la política era molt diferent, els ciutadans anaven a l’assemblea, ells mateixos eren els polítics, una democràcia radical d’homes. Llavors, quan arriben als imperis, no saben qui mana i es perden. Amb els imperis i els estoics arriba l’idea de ciutadà del món, obren el seu marc de pensament.
Ciutadà del món (en aquella època): En l’àmbit estoic: El logos era quelcom que dominava l’univers, tenien la sensació de que alguna cosa dominava el món: Logos. Se sentien ciutadans d’un món on tot estava entrelligat, per una llei, un equilibri i una harmonia.
Els Estoics es formen amb Zenó al segle III-IV aC però arriba a l’època romana amb Sèneca(s.I dC), Epitet(s.I-II) i Marc Aureli(s.II), qui va arribar a emperador i va suavitzar les condicions dels esclaus, tot i que per ideari els hauria d’alliberar.
Quan el món es va engrandir l’idea d’home també ho va fer.
Els sofistes eren mestres errants que anaven d’una polis a un altre i que per un sou, ensenyaven filosofia (eren de classe mitjana) Plató els recriminava per cobrar, ja que ell es podia permetre fer-ho sense cobrar, també creien que la posició ciutadana es podia adquirir amb el temps, es podia ensenyar, abans només contava el llinatge, no podies adquirir la ciutadania amb virtut. Reivindicaven la pobresa, per això Plató els recrimina, perquè institucionalitzen i democratitzen l’ensenyament.
Els sofistes com que eren mestres errants de l’Arethé eren molt conscients de la frase de Plutàgores “L’home és la mesura de totes les coses”. Ells veien que depenen de la ciutat les lleis i religions eren diferents, eren relativistes de pensament. També parlaven de l’incertesa de l’existència dels Déus, dubtaven la seva existència  relativisme teòric, consideraven que hi havia aspectes per convenció. Van introduir el relativisme que era molt incòmode per a la societat establerta però, a la pràctica “Si tu vius a Atenes respecta les seves costums i lleis” No els va portar a remoure la seva polis, sinó que deien que t’havies de fer al lloc on estiguessis. Tot i així, Licofró, Alcidames d’Elea i Antifó d’Atenes “Licofró i Antifó van declarar a nivell teòric, (Licofró) La noblesa és una cosa inútil, tot els homes són iguals per naturalesa i som nosaltres els que creem les diferencies” Antifó: “Igualtat entre ciutadans i no ciutadans i igualtat entre grecs i 3 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos bàrbars” No sabem si van porta-ho a la pràctica. Alcidames d’Elea (s.VaC) Va demanar la llibertat dels esclaus en nom de la llei que ens fa a tots iguals.
Plató i Aristòtil diferencien els esclaus per naturals i accidents, perdonaven els accidentals perquè creien que era un error.
Els cínics s’inicien amb Antístanes i Diogenes, que són coetanis a Plató (5è 4rt), desafien les convencions ciutadanes. Antístanes era fill d’un atenés i una esclava de Tràcia. Eren els deixebles del gos  perquè Antistanes ensenyava a un gimnàs que volia dir gos o com a insult perquè segons els cínics havies de mirar com vivien els animals, els pobles primitius i els bàrbars. De Diogenes es deia que vivia en una bota a les afores de la ciutat. Es jutjava als filòsofs segons com vivien, no pel que deien, encarnaven la filosofia que pronunciaven. Els cínics de l’època feien coses que revoltaven el mètode establert, no com l’idea de cínic que tenim avui. El seu ideal d’home era el savi que era independent de tot allò innecessari, que només vivien amb allò essencial. Pensaven que si eres feliç amb tu mateix series sempre feliç, ja que les riqueses materials te les poden treure, les de l’ànima no. Buscaven la felicitat dins seu. Fes el que vulguis sempre i quan tu manis.
Diogenes va proclamar l’amor lliure i dones i fills.
Epicur (s.IV): El jardí era una comunitat d’amics i, eren admesos dones i esclaus.
Aleshores deia en general que, la felicitat cada individu la de trobar per si mateix, sense dependre de la polis i, que per la majoria de la gent la política és una pertorbació.
Guerres mèdiques i del Peloponès → Durant la primera meitat va sorgir les guerres mèdiques (495-449), i durant la segona meitat, va esclatar la guerra del Peloponès (431404). De la guerra mèdica va sorgir l’època de màxima esplendor d’Atenes, ja que era líder, i després, Atenes es va enfonsar. Les guerres mediques era la guerra entre perses i grecs, els grecs van demanar ajuda a occident. Atenes acaba sent la polis grega per excel·lència.
L’escrit fúnebre de Pèricles està escrit en l’eufòria d’Atenes. Pèricles mor a principis de la guerra del Peloponès. Mor per la pesta. Pèricles va agafar un calaix, n fons, per engrandir Atenes; Atenes està en un nivell superior tan intel·lectualment com culturalment, això crea rivalitat i arriben a les guerres.
4 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Mai va haver-hi la idea d’una Grècia estat, però tenien la mateixa llengua. Atenes va perdre la guerra contra Esparta.
Pèricles i el moment d’esplendor coincideixen amb Sòcrates i els sofistes. A La República de Plató s’hi veu el pensament antidemocràtic. Aquest període de guerres és un període d’inestabilitat. 410 es reinstal·la la democràcia. Al 404 s’acaba la guerra i Atenes perd amb humiliació, ja que entren militars a Atenes i els humilien, aquests miliars eren dirgits per Alisandre. Al 403 s’instaura el govern dels 30 tirans, i després de la guerra, al 403, es torna a reinstal·lar la democràcia. Just després, Sòcrates es condemnat a mort, amb el règim democràtic.
L’ideal d’home de Pèricles és democràtic i contrari al pensament de Plató. Plató és antidemocràtic i es mostra a la República, ell viu la crisi d’Atenes. Quan Atenes cau s’instal·la el govern dels 30 tirans i li viuen a Plató de formar-ne part, però ell diu que no. Formava part de les famílies nobles d’Atenes.
Després de les guerres, primer ve l’imperi macedònic (IV). --- La victòria de Queronea (338). Amb Alexandre el gran comença l’imperi macedònic, que acaba la feina del seu pare. Amb 10 anys aproximadament (336-323), aconsegueix anar de Grècia a l’Índia.
Contacte entre orient i occident, porta al pensament hel·lenístic. Aquest canvi ajuda a canviar com entenen la societat.
Aristòtil → mor l’any següent de la mort d’Alexandre. Aristòtil va ser mestre d’Alexandre el gran, així que són coetanis, però Aristòtil, tot i viure durant l’imperi macedònic, ell no ho diu a les seves obres. Ell parla com si l’imperi no existís.
Després, sorgeix l’imperi romà*. I al segle II aC Grècia ja és de l’imperi romà. 312 Constantí es converteix al cristianisme i emergeix un altre període. 313 es declara el cristianisme la religió oficial de l’imperi.
M. Bernal → Atenea Negra.
Atenes estava dividida en dos: la part alta i la part baixa, la acropoli i la part baixa. L’art era per engrandir la ciutat, la grandesa d’Atenes s’havia de veure en la ciutat, per això, l’art es feia en forma d’arquitectura i estava a d’alt d’un turó. L’art era per engrandir Atenes. I a la part baixa era on vivia la gent, dividida en barris segons la classe. Hi havia una muralla i un port. Pel que fa als cementiris eren “intra murs”, però era excepcions.
5 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Totes les coses eren modestes. La paraula grega per dir lladre és fora de murs. Per tant, era fàcil robar fora les cases.
Els ciutadans → hi havia ciutadans i no ciutadans. Per ser ciutadà s’havien de complir 4 requisits: ser major d’edat (havien de fer un ritual i haver fet l’afevia), ser del sexe masculí, ser lliure i s’havia de tenir els dos pares atenesos. Ser ciutadà anava junt amb ser militar, era el mateix. Dins els no ciutadans hi havia els lliures, que eren es matecs (els que vivien al costat, els estrangers) i les dones i els menors d’edat, i els esclaus. Es calcula que hi havia mig milió d’esclaus.
Atenes dividida entre ciutadans i no ciutadans.
Normalment les definicions de l’home s’adapten només a una part de la població.
Diferències entre ciutadans i no ciutadans: Atenes dividida en 10 tribus, amb certa autonomia i cert autogoverns, però els tres poders depenien de la gran assemblea d’Atenes.(Decisions preses per ciutadans a mà alçada) Els sofistes volien formar bons ciutadans per tal que les eleccions de l’assemblea fossin millors, un ciutadà preparat.
Sòcrates incapaç d’incomplir la llei per ser sofista.
Raó grega  Apèndix del bon ciutadà Saber argumentar i parlar era totalment necessari per a ser ciutadà.
Una de les seves org. Polítiques El consell dels 500 (50 per tribu i eren triats a través del sistema de la fava, totalment atzar) Democràcia representativa perquè podia tocar-li a qualsevol ciutadà.
Ostracisme: Un cop l’any es reunien i si consideraves qe algú era la amenaça per la polis l’apuntaves, si algú tenia determinats vots l’expulsaven, no era un càstig, sinó una prevenció. Uns 10 anys fora i si el perill passava podies retornar.
Societat de la paraula, l’escriptura no és de fiar per Plató, és molt important el dia-logos, que es desenvolupi amb la paraula.
6 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Plató considera q mai ha escrit res important ja que pensen que el pensament és una cosa viva i es gesta, en canvi si l’escriu queda momificada i perd la vida, com si estiguessis lligat al que vas dir.
No els agradaven els instruments que tapen la boca, però no tindran respecte pels treballs manuals.
Ideal d’home dels grecs: Mascle, ciutadà (grec),.....
El matec el que viu al cantó, no ciutadà no podia comprar terra, Als tribunals els ciutadans es defensaven a si mateixos, en el cas de les dones o els no ciutadans havien de buscar un ciutadà perquè el defenses. Matar un matec com a molt et portava a l’exili, en canvi, a un ciutadà, la mort.
Els matecs eren els que o tenien més bé, sofistes fora d’Atenes, els deixaven anar al gimnàs, celebrar les seves festes,... pràcticament no tenien problemes, tenien dret a les escoles,....
Els esclaus ho tenien pitjor que els dones, (Aristòtil a la poètica) Dona ésser inferior, esclau ésser totalment inferior, tot i que diferencien entre esclaus per accident i nascuts, que consideren que l’única utilitat és el seu cos, que no tenen diferencia amb els animals. La majoria eren presoners de guerra, es venien a l’àgora, n’hi havia de públics i de privats. Fins hi tot, anteriorment, els pares podien vendre els seus fills com esclaus.
Els pobres es podien vendre a sí mateixos. També estava prohibit raptar nens per vendre’ls.
Les dones “Diosas, rameras, esposas y esclavas”(Unió entre ciutadans engyesis, entre esclaus reprd). La dona s’havia de dedicar al matrimoni i als fills. El matrimoni servia per fer circular la riquesa i la dona era una paga i senyal, l’engyesis era un contracte entre dos homes, pare i el futur marit. (La dona era un menor d’edat permanent) Kirios pare entregava la dona i la dot, el marit es podia divorciar, però havia de tornar la dot  manera de fer circular riqueses. La dona de bona família no sortia de l’oikos (llar i possessions materials) i dins de l’oikos tenien la seva estança. Solien casar-se entre els 14-15 i solien ser analfabetes. L’infidelitat no existia per part de l’home, si la moderació i l’autogovern. Quan el nen començava l’escola hi havia un pedagog que solia ser esclau i l’acompanyava pq la mare no el podia acompanyar.
7 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos A Esparta era diferent, nens i nenes tenien pràcticament la mateixa educació.
El paper de la dona ens ajuda a entendre l’eros, l’amor socràtic i la relació pederàstica.
Afrodita = Amor físic Eros = Amor entre ànimes, amor creatiu.
Plutarc diu que la dona també pot despertar l’Eros, que es creia que només podia ser entre dos homes.
Aquest amor socràtic, era un ritual de pas normalment es feia entre un home ciutadà adult i un home jove. Els suscita problemàtica moral perquè eren pràcticament dos iguals, llavors es preguntaven què està permés entre dos iguals. La passivitat es relacionava amb feminització, és a dir, els pertorbava el fet que un ciutadà hagués de ser passiu. Negaven el paper de la dona en tot el que podien La relació pederàstica era exaltada i la relació entre dos adults no estava prohibida sempre i quan no fos gaire escandalós. Era burla el que t’agradés ser passiu.
Es considera que el jove aportava bellesa i plenitud vital i l’adult l’experiència i, era un exemple pel jove, l’ensenyava els secrets de la vida adulta i, després de molt de temps es convertia en amistat filia que sol ser més forta que els lligams familiars.
Simposi = festa Els vents de l’ànima seran més importants que els del cos per una qüestió de llibertat.
Els moments de banquet, de parlar i compartir eren els gestors d’idees.
En el banquet Sòcrates diu que ho ha après tot d’una dona (Diotima de Matinea), hi ha qui diu que és falsa i que era una sacerdotessa, ja que el nom vol dir amant de Zeus.
Altres diuen que existeix ja que Plató sempre parla de gent existent.
Aspàsia de Milet (no Atenes) 2a dona de Pèricles (deixeble seu) i va morir al 401.
Aspàsia era l’única dona que anava als banquets i tenia dret a la paraula. Esquines seguidor de Plató va fer una obra on lloava Aspàsia, però no ens ha arribat, segurament culpa del cristianisme. Aspàsia era una atera prostituta de nivell cultural alt.
8 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Altres dones alternatives: obra perduda d’Eurípides Melanipa la filòsofa, que havia tingut relacions amb Posseidó, té dos fills i els amaga pq els volen matar Dona contra el sistema. Hipàrquia de Maronea companya del cínic, Theano, Peritioné, Hipàtia.
Plató al banquet: La saviesa és una cosa bella, Eros estima les coses belles = Eros estima la saviesa, Eros i filosofia al mateix bloc. Des de joves alguns tenen el cos més fecund que l’ànima i al revés, els que tenen + fecund el cos aniran a buscar el cos d les dones moguts per Afrodita i tindran fills  Immortalitat. Els que tenen l’ànima més fecunda no busca dones, busca homes per tenir relacions filosòfiques i ser savi. Els que tenen la força d’Eros et porta des del món sensible fins el món de les idees  procés d’iniciació cap allò sagrat, auto-transformació, millora,... Primer t’obsessiones amb la bellesa d’un cos, després comences a apreciar la bellesa dels cossos, més tard comencen a apreciar la bellesa de les ànimes, després el coneixement i les lleis, cada cop més transcendental fins que arribes a la idea de bellesa. (Bellesa, veritat i virtut són inseparables) L’home des de que té una relació pederàstica s’autoexigeix més perquè ha d’ajudar-lo a arribar a la saviesa.
Després de tenir el discurs fet, el posa en pràctica i posa el contrast entre qui mana (saviesa) i el que no sap controlar la força d’Eros.
Els menors d’edat, un cop es feien majors d’edat passaven a ser ciutadans Sempre es comparaven els espartans amb els atenencs: A Esparta tot estava pensat per l’exèrcit, tenia regions senceres dominades que treballaven la terra dels espartans “Ilotes” poblacions sota el domini espartà. Tenir aquesta població implicava que Esparta era absolutament militar. Tota l’educació dels nens tenia l’objectiu de l’exèrcit. Formar el guerrer amb poques diferencies entre els nens i les nenes, volien formar cossos que resistissin la guerra i cossos ben preparats per poder dotar a Esparta de fills forts. De fet, es practicava l’eugenèsia, la millora de la raça  A esparta l’estat volia marcar els homes i les dones amb qui s’havien de reproduir per tal de millorar la raça.
Plató no veu a la democràcia de Pèricles com a ideal, llavors barreja ideals espartans.
9 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Segons sembla amb 7 anys els nens passaven a ser de l’estat, se’ls expropiava de la família. Dels 8-11 anaven amb colles, descalços, sense roba ni menjar per tal que espavilessin i, quan arribaven als 16 feien el ritual de pas i anaven a caçar un Ilota.
L’estat controlava el procés educatiu. Règim militarista i oligàrquic.
Atenes no tenia escoles publiques, nomes tenien educació si la podien pagar. L’estat només es feia càrrec de l’educació dels fills dels herois morts. Fins els 7nanys estaven amb la mare i després anaven a l’escola i el pedagog es cuidava de que tinguessin de tot.
En l’educació primària els ensenyaven lletres (dins matemàtiques), música i gimnàstica.
Llegien els poetes per aprendre a llegir i escriure, Hesíode, Ilíada,... llegien moral i no novel·les.
“Música és gimnàstica per l’ànima” – Plató, la música canvia l’ànima, la transforma i modela personalitats. La gimnàstica era treball sobre el cos. En tota polis hi havia 3 coses fonamentals: L’àgora, el teatre i el gimnàs públic. Anaven nuus al gimnàs i es posaven oli i sorra per protegir-se, era lloc de reunió pels homes.
Els treballs manuals eren professions vils, dolentes i mal considerades. El gimnàs i la guerra eren les dues activitats físiques dignes per l’home, les altres eren pels esclaus i les dones. El treballador no serà ciutadà de la polis, ja que el treball de veritat arribava amb el temps  Desenvolupar allò que tens d’origen i portar-ho a la màxima potència.
Com que la seva feina era desenvolupar-se intel·lectualment, havien de tenir temps i les necessitats materials cobertes: El treball de veritat és construir-te a tu mateix i desenvolupar l’humanitas. L’educació no tenia sentit si no anava enfocada a l’humanitas.
Apreciaven l’esforç per fer-te a tu mateix i potenciar-te, però també valoraven l’esforç corporal i portar-lo al límit  Cos i ànima junts = Mor amb el cristianisme, Teodosi al segle IV prohibeix les olimpíades que eren sagrades pels grecs i, es restauren al segle XIX.
L’educació secundaria eren les escoles dels filòsofs i, anava a conformar bons ciutadans, l’ideal d’home és un apèndix de la polis, ja que per viure-hi necessitaves el logos.
10 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos La afèvia (ritual que passaven els joves durant dos anys al finals els quals els entregaven les armes i es tallaven la cabellera (deixar l’infància), feien el jurament de soldat, posaven de testimoni els límits de la ciutat, ritual militar religiós, és sagrat defensar la Polis + Pederàstia = Ideals de passar de l’infància a l’època adulta).
Veien l’infància com l’època salvatge i els rituals servien per matar l’animalitat i fer-se homes. Podíem trobar polis sense família i la propietat privada, però era impossible una societat sense guerres o classes socials.
2.2 El “Discurs fúnebre” de Pèricles Tucídides (història de les guerres del peloponès: Atenes vs. Esparta) – Dos ideal d’home completament diferents. A partir de les guerres Mèdiques Atenes guanya a Pèrsia i després lluita contra Esparta.
És un text del primer any de les guerres del Peloponès, els atenesos encara no estaven en decadència i és una fotografia de l’època de la democràcia de Pèricles, qui tenia molt de poder a Atenes i tenia molta influència (sobretot 423-429 víctima Pesta) Època de màxima esplendor econòmica, militar,.... Per refusar la democràcia va establir 4 mesures importants: 1. “Misthos” una espècie de sou pq els que no vivien al nucli urbà, que poguessin anar a les assembles. Va fer un jornals pels magistrats: funcionaris, administratius,.... Unes 1000 persones eren del jurat.
Qualsevol càrrec públic havia de fer una declaració de propietat perquè no t’enriquissis a costa de la Polis. Havies de tenir pare i mare atenesos per ser ciutadà.
Idiotés: Aquell que no es dedica a la vida pública i només es preocupa per si mateix.  Inútil || “Ídio”: Pròpi, sol,... En llatí un dels usos era ignorant i s’utilitzava per anomenar els ateus, no creients en Déu.
La polis era una comunitat de ciutadans lliures, la polis som nosaltres, per tant quan lluitaven per la polis lluitaven per ells mateixos, la seva concepció d’home i la seva societat. En aquesta època no tenia sentit la vida privada, a més a més, consideren que només hi ha un marc per governar, que serveix per un mateix i pels altres i, per a ser virtuosos feien els mateixos exercicis que convertien algú en útil. Per ells si no 11 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos complies el que predicaves no eres honest i no valies, havies d’encarnar la filosofia en la vida quotidiana.
Podem dir que intentaven harmonitzar vida pública i privada, si et cuidaves de tu cuidaves la polis alhora. Però, si s’havia de privar alguna cosa havia de ser la vida privada.
Avui dia l’ètica l’arrelem amb l’interior, Dodds parla de la cultura de la culpa i la vergonya, la de la culpa seria judeo-cristiana, que remet a una interioritat, un anàlisi propi que no té perquè implicar els altres. En canvi la cultura de la vergonya és diferent, sento vergonya pq els altres em miren, és la comunitat la que em jutja.
Filosofia natural: Tenim uns valors universals que “Déu/natura” ens han donat. Així adquirim l’ètica. A Atenes eren ells es posaven les lleis i valoraven què era i què no era valuós, ells feien l’ètica. Marquen la diferència al saber que no són res sense els altres.
Avui dia funcionem sols i tenim la sensació (pensament) que el món comença i acaba amb nosaltres.
Aquest model de societat que volia desenvolupar l’humanitas de Ciceró, era possible gràcies a la Paideia (ciutat educadora) segona placenta de la que n’extreus “aliment” i formació. Es tractava el la transformació d’Ulises, fer un viatge que et porti al punt de sortida però haver canviat completament, haver-se desenvolupat: Arribar a ser el que ja ets. La seva feina era autoesculpir-se, per això era molt problemàtic ser bàrbar (té veu però no paraula) que no tenia ni idea de l’idea de paideia.
ESTRUCTURA: Comença amb una introducció (34-35): Aquest discurs es feia en un ritual més ampli, enterrament dels herois morts en el primer any de guerra, tres dies abans començaven els rituals. Funerals públics organitzats per la Polis, s’exposaven els esquelets a sobre de terra, els posaven a fèretres, 10 un per cada tribu. Fins hi tot tenien una llitera buida pels cossos no recuperats. Se’ls enterrarà a l’interior del mur. I fet això es feia el discurs fúnebre.
Fa un elogi als avantpassats (36): Comença parlant dels que hi ha no hi són, Plató parla de dues maneres de conservar l’immortalitat, mitjançant la reproducció o la 12 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos pederàstia, ara sumem el record (poemes, records, escultures...) Ser heroi era assolir l’immortalitat, era la prova de morir per la ciutat, no moriràs mai.
Elogi a Atenes (37-41): Ser del llinatge, vens d’una tradició valuosa que cal conservar, es transmeten les lleis escrites i no escrites, Hesíode: “Educar és aprendre a ser allò que un és capaç de ser”.
Sistema polític d’Atenes  La llei de la majoria, la llei és per tothom (Diferències entre ciutadans i no ciutadans). Segons Pèricles es basava en la llibertat “Jo sóc ciutadà” però en aquella època era diferent, el seu concepte de llibertat no esta deslligat a obediència, llei i norma. Llei i llibertat van junts, no és possible separar-los. S’educa a través d’una sèrie de valors que la gent fa seus. Llei = Condició de possibilitat de llibertat  Sòcrates prefereix a morir a transgredir la llei, Sòcrates: l’home sense l’abric de les lleis és el pitjor dels animals, la llei dona la mesura d’allò humà, és necessària. La llei estava creada pels ciutadans quan es preguntaven com ser millors homes, per això la llei no és una censura de llibertat, sinó una possibilitat a la llibertat.
Timé: Estimació pública en una cultura de la vergonya, és a dir, que els altres et reconeguessin.
Aidós: Es tenia un gran respecte per l’Aidós = Opinió, l’opinió dels altres és un referent ètic per convenciment. No tenien por de Déu, sinó de perdre el respecte de la comunitat.
Parteixen de l’igualtat però, exalten l’arribar a l’excel·lència humana a la que no tothom podia arribar. Fomenta l’individu únic i irrepetible en canvi, les llibertats capitalistes et venen l’il·lusió de ser únic.
Per desenvolupar aquesta llibertat necessites oci, la llibertat no està renyida amb la llei, sinó que s’ajuden i, per desenvolupar la llibertat davant els límits cal temps lliure. La llibertat implica certa subvenció de les necessitats bàsiques per sobreviure, per desenvolupar-te com a home has de tenir cobertes les teves necessitats bàsiques.
La llei és com la protecció de la barbàrie, no totes les maneres de ser home et fan humà, pots ser home físicament però, no ser veritablement humà, per ser un humà al 100% necessites les lleis, la paideia i la polis. Viure amb les normes de la llei eviten que jo sigui un bàrbar.
13 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Aristòtil diferencia entre poiesis: Feina que s’ha de fer amb quelcom extern  Mecànic, camperol,...(accions necessàries que faran els altres per tal que el 8% pugui estar per la praxis i treballar en si mateix) i praxis: Oci, cura del cos, la política,... desenvolupar-te.
Les úniques dos accions corporals considerades praxis eren la guerra i la gimnàstica.
Apreciaven que en bons moments s’aprofités la festa, el menjar, la música,... Els bens de l’ànima sempre són més importants que els del cos però, sempre estan condicionades per causes externes.
Ettie Hillesum, Una vida commocionada  Història més forta que la de Primo Levi.
Comparació d’Atenes amb Esparta implícita, deixant sempre per sobre Atenes, “No cal que estem tot el dia preparant-nos per la guerra”, “La sensibilitat dels atenesos per la cultura, no implica caure en la feblesa i la feminització, sabem fer una apreciació viril”.
“Atenes és en tot l’escola de Grècia” – “Tal és doncs la ciutat per la que aquests homes han mort heroicament i, és natural que els que quedem estiguem disposats a morir per ella.” Homenatge als caiguts (42-43): Elogi a la generació anterior i parla als coetanis per veure si estan a l’altura. Tot seguit afirma que no cal parlar dels mèrits de guerra dels atenesos perquè no cal. Enalteix la ciutat per enaltir els morts, la dignitat dels morts és d’Atenes, ells han mort per la ciutat  Són dignes d’Atenes. La dignitat està en el tot. Si separem privat de públic hem de prioritzar el públic. Si fas coses dolentes en àmbit privat però, en fas de bones en l’àmbit públic, se’t perdona el mal fet privadament.
“En el moment de morir van trobar més bell morir i evitar la vergonya de tornar a la Polis. Si mors per la pàtria hi ha bellesa, hi ha glòria i no por” “Un home amb sentit de l’honor desprecia ser un covard i és més dolorós que la mort” Consols a les famílies (44-46): Consola els pares dient que a la vida hi ha coses bones i dolentes, un consol serà tenir més fills, a més han mort amb honor i per la Polis.
Desprès diu que si són vells per tenir fills el que els queda per patir és poc, és més important l’honor de ser pare d’un heroi.
Continua donant consol a fills i germans dient que ho tenen difícil per igualar-los i a les dones vídues els diu que la reputació serà gran si us demostreu a l’altura i, de la que 14 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos menys es parli (que es quedessin a l’oikos sense parlar). Els fills de pares herois seran mantinguts per Atenes fins l’adolescència.
2.3. Política i antropologia en Plató i Aristòtil La república – Plató No viu les guerres mèdiques ni la democràcia de Pèricles, neix un any desprès de la seva mort. Viu les guerres del peloponès i en participa però, era jove. Quan aquestes acaben s’instaura el govern dels 30 tirans on conviden a Plató per unir-s’hi però, s’hi va negar quan tenia 24 anys perquè diu que li falta saviesa i per això necessitava la filosofia, després ja es podria dedicar a la política.
Els tres viatges a Siracusa, Sicília. On intenta posar en pràctica les seves idees 1r viatge – 40 anys: No s’entenen i és un fracàs, el venen com esclau. Quan arriba a Atenes funda l’Acadèmia al veure que no pot posar en pràctica el seu pensament.
2n viatge – 58 anys: No s’ensurt 3r viatge – 67 anys: Tampoc s’ensurt.
Quan neix la filosofia? Quan davant d’alguna cosa de sentit comú el cap se’ns desquadra, quan es trenca el que creiem preestablert. Anar-se canviant al llarg del temps, anar evolucionant amb consciència.
Quan sortim de la caverna anirem adquirint coneixement fins arribar a les tres idees del procés d’autoconeixement: Bellesa, veritat i virtut.
V A H CS Saviesa Racional Or G Valentia Irascible Plata E Moderació Concupiscible Ferro – Bronze T Al primer llibre de la república Plató dóna dues definicions d’home, una d’elles l’animal.
15 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Allò més important de l’home és l’ànima i la seva funció, és la recerca de la justícia. Per Plató l’home està estructurat igual que la polis, de fet, l’home és un mirall de la polis i la polis és un mirall de l’home. L’home és una micropolis.
Per saber què és la justícia podem mirar a l’home just, però Sòcrates proposa que com que l’home és més petit, primer hem de recercar la justícia a la polis i després, mirar si les característiques coincideixen amb ser virtuós per l’home.
Aquesta tesi es demostra a la república, vol agafar aquestes característiques i tornar al passat sa, com a de ser una polis per a ser un estat sa.
Si els homes són d’or, plata i ferro/bronze  hi ha tres classes socials a la polis. Els tres tipus de persones es mostren a través de l’educació, segons com les facin seran de ferro o bronze, de plata i els que més proves superin podran ser els governants.
Educació = criteri de selecció En què consisteix la justícia en la polis? Que cada estament de la societat faci la feina que li toca per naturalesa i, els governants amb ajuda de l’exèrcit han de governar als treballadors, així tindrem justícia, però pq hi hagi justícia no pot haver repressió. Perquè amb repressió no hi ha justícia.
En el cas de l’individu = si cada part de l’ànima fa el que li toca l’home serà just. Les dues parts superiors de l’ànima hauran d’ajudar a la part concupiscible per tal de ser just. Els homes d’or aporten saviesa, els de plata valentia i els de ferro o bronze la moderació.
Perquè els governants no acabin defensant només pels seus interessos, Sòcrates diu que dins les dues classes socials superiors no pot haver ni família ni propietat privada. Els altre sí. Plató ho controlava tot (pla d’eugenèsia els mateixos estament amb els mateixos estaments per no degenerar la població) La descendència dels dos primers estaments viuran en comunitat i no sabran mai qui són els seus pares.
Els sofistes creuen en la llei del més fort.
La dona passarà pel mateix procés de selecció que els homes: Considerant que Plató sempre parla malament de les dones, es creu que el fet que tracti així a les dones és per 16 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos l’influencia dels espartans. A més a més havia de donar alguna funció a la dona a més de fer circular riqueses a través del matrimoni.
L’esclavitud: Els esclaus no han de ser grecs i, no són una estructura social de la polis, estan per sota l’estructura que proposa en un inici, no se la qüestiona i, l’accepta de la mateixa manera d’Aristòtil, els bàrbars hauran de ser els esclaus.
El dualisme antropològic de Plató Cos/Ànima Plató diu que l’home està fet de cos i ànima i l’unió de les dues parts x Plató és accidental i provisional, creu en la transmigració de les ànimes, pensa que quan un es mor el seu cos és matèria que es desintegra però, la vida de l’ànima continua i, a no ser que es faci una purificació de l’ànima en vida i es retrobi amb l’ànima del món, l’ànima es reencarnarà en persona o animal. Per tant, allò important és l’ànima que és immortal.
Ànima (Psyché) és immortal, transmigra d’un cos a un altre i és principi de coneixement  Teoria de la reminiscència: Conèixer és recordar, tu ja has estat al món, només intentes recordar la saviesa que has conegut, intentes tornar a connectar amb ella.
La majoria dels grecs no creien en l’immortalitat, sinó que quan el cos mor tot acaba i, el cos ho era tot. (Excepte en cercles orficopitagòrics amb una idea xamanista al darrera, que eren enminiscents).
Homer parla d’una existència fantasmal després de la mort, diu que hi ha un doble del cos, l’ombra, que anirà a l’Hades sense vitalitat ni memòria. Aquil·les diu que preferiria ser un esclau a la terra que no ser una ombra de l’Hades.
La relació entre cos i ànima sempre és una relació accidental des de la visió de Plató, però aquesta visió canvia amb els anys, al Fedó s’estableix la posició més radical entre cos i ànima, no hi ha una naturalesa tripartida de l’ànima, sinó que es diu que només hi ha l’ànima racional, és pur intel·lecte, no té sentiments ni emocions.
El fedó és la conversa de Sòcrates amb els seus amics abans de la mort, el tema és l’immortalitat de l’ànima i, Plató diu que el filòsof no ha de témer la mort, ha d’aspirar a aquesta vida, ja que arribarà al món autèntic de les idees, cal afrontar amb alegria la mort i, es pot esperar una vida feliç en el post-mortem, on tindràs un premi o un càstig.
17 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos D’aquí el perquè del despreci de la vida de Nietzsche, diu que el cristianisme no és més que el platonisme de les masses. Nietzsche diu que Eurípides mata l’esperit tràgic [?!!] del grec, mor aquí. Si ho passes malament a la terra tindràs un premi i al revés, la mort de l’esperit tràgic de la vida segons Nietzsche.
En el Fedre al igual que a la República i el Timeu es parla de la naturalesa tripartida de l’ànima i, s’expressa a través del mite del carro alat. Equilibri.
L’ànima no és només la part racional, també conté les passions i la part emocional.
En el Timeu ens parla de l’origen de l’ànima, es diu que el demiürg després de crear l’ànima del món, va crear les ànimes particulars, que han anat transmigrant excepte aquelles que havien passat per la purificació i, havien tornat a l’ànima del món. Es diu que la part racional cap, la irascible al tòrax i la concupiscible a l’abdomen. El càstig de l’anima l’explica al final de la república, el Fedor i el Timeu. Al llibre 10 de la república parla del mite d’Er, senyor mort en cap de batalla i trobat als 10 dies sense descomposició i, torna a la vida, després els explica que ha viscut: Judici final, les animes es troben en una mena de judici que fa que les ànimes depenent del que han fet són premiades o castigades, després surten i trien un cos per reencarnar-se.
Al Timeu parla de que no és que el conjunt de l’ànima sigui mortal, sinó que només la sentimental, l’única part immortal és la racionalitat. No hi ha immortalitat personal, llavors com et castiguen? No lliga la qüestió entre el càstig de les ànimes i l’immortalitat.
Cuerpo y alma de Homero a Platón – Article de García Gual Comença citant algun fragment de la Ilíada i parla dels morts en el camp de batalla “Precipitar a l’Hades moltes ànimes valentes i ells mateixos, els deixà com a presa dels gossos” El que queda dels guerrers després de perdre les ànimes Autoús Compareu aquesta frase amb el Fedor quan pregunta a un amic filòsof com vol que se l’enterri “Com vulgueu sempre que m’atrapeu i no m’escapi de vosaltres”. A més afirma que la 18 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos filosofia s’ha de dedicar a la “Therapeía tes psyques”, la filosofia es dedica a l’ànima i no al cos.
Psyché se sol traduir per vida i ànima, segons Gracía Gaul el verb “Psychó” vol dir bufar, per això etimològicament es tradueix per l’últim alè i en grec vol dir papallona.
Passa a significar vida en general, també el concepte d’ànima per Homer però en concepte d’”eidolón”, l’imatge heterea del món. Aquí estarà la part més important de l’home per Plató.
El cos era el que pensava i el que sentia, amb l’evolució del cos també evolucionava l’ànima (Homer) En canvi Plató separa ànima i cos.
Per Homer no existeix ni l’idea d’ànima ni l’idea de cos, però només s’utilitza per anomenar els cadàvers. No tenen una idea unitària del cos, es parla de les parts del cos però agafen una unió quan el cos mor. Explica que el cos i l’ànima com a unitat no hi és en Homer ni l’idea de cos, són dues idees que neixen i creixen juntes.
Korn Ford, Sócrates y el pensamiento griego Les revolucions també es fan amb els conceptes, a partir d’aquestes idees va canviar el món. Si tu introdueixes o varies un concepte fas la revolució.
Política - Aristòtil Aristòtil (384/3 – 322 aC) va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser, probablement, l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món 19 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell, la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.
No parla sobre el final de les Polis tot i ser un tema contemporani.
Quan mor Alexandre el gran comença un moviment anti-macedònic per part dels grecs vinculat a la cort reial. Va ser deixeble de Plató durant 20 anys, fins que va fundar “El liceu” al 325 aC (S’ha dit que estava subvencionat per Alexandre el gran). Amb la mort d’Alexandre el gran ha de marxar acusat per impietat amb rerefons polític. Per això no parla mai de l’imperi macedònic.
Ens han arribat les seves obres esotèriques, és a dir, dirigides als especialistes en la matèria – A diferència de Plató que feia obres exotèriques, és a dir, pel públic -.
Aristòtil agafa fama posteriorment i es nota que és el pare de la lògica.
Encara que se l’expliqui com últim autor clàssic, no ho és, després d’ell comença l’època hel·lenística(cada vegada més en aquesta filosofia es pensarà en l’individu, no es pensa en l’encaix de l’individu en la comunitat, triomfarà el pensament d’Epicur en no dedicar-se a la política perquè només porta mals de cap).  Quan arribem a l’últim autor hel·lenístic, Plotí, la política ja no és més que una idea c Segons Aristòtil els homes eren Zoon politikon(a) / logos(b)  L’home és un animal de polis, tot i que molts cops es dóna una correcció errònia i es diu que l’home és un animal social/polític/cívic. Aquesta definició universal, ja que només va dirigida al 8% de la població, els ciutadans.
Quan Aris diu això vol dir que l’home per desenvolupar-se necessita la polis, quan neix és home de forma biològica, però per ser humà necessites una estructura que va més enllà d’allò estrictament biològic, necessita la estructura metafísica de la polis. La polis esdevé el criteri de demarcació per decidir qui és home i qui no en el sentit estricte de ser humà. En això consisteix ser home.
Originàriament hi havia Oikos i s’organitzaven al voltant, després uns quants oikos van formar poblats i finalment van sorgir les polis, sociabilitat de forma familiar fins arribar a les polis. Segons Aristòtil els dos primers nivells servien per sobreviure, proporcionar 20 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos allò necessari per la supervivència, si ens haguéssim quedat aquí seriem gregaris, però hem superat l’animalitat al arribar al següent estadi. (quadre llibreta) Sobreviure Viure bé Oikos Poblats Polis Quan tenim totes les necessitats bàsiques cobertes, passem a voler viure bé, llavors necessitem una part ètica i la felicitat, que s’aconsegueix essent virtuós (els no virtuosos poden semblar feliços però no ho són).
Per passar de l’animalitat tot aquest trajecte et portarà a desenvolupar el logos. Els que es dedicaran a viure cobrint eles necessitats bàsiques seran els esclaus, els no ciutadans,... els únics que es podran dedicar a viure bé seran els ciutadans 8%.
1.2 - El tot(polis) és necessàriament anterior a la part (ciutadà): Les polis són anteriors a l’individu, històricament no, però lògicament sí, ja que si no tinc aigua no pot haver peixos.
1.3 - Tota polis és per naturalesa: La sociabilitat de l’home no és quelcom artificial, sinó natural (la naturalesa d’una llavor és fer-se planta) Els animals que tenen veu els hi serveix per comunicar plaer i dolor, però només l’home té paraula i logos, que serveix per manifestar, comunicar i distingir entre allò convenient i allò inconvenient, diferenciar entre bo i dolent, just o injust, donar-nos consciència i fer valoracions. Per tant els homes han arribat a un estadi més enllà.
Aristòtil relaciona les dues definicions dient que són la polis, que és la participació comunitària d’uns valors, l’home amb el logos valora. El fet de tenir logos afirma que som animals de polis, ja que compartim valoracions, que és la base de la política i crea la convivència . Legislar és donar forma a la convivència i només dins la polis pots deixar de ser animal i aprens la mesura d’allò humà.
La justícia consisteix en certa ordenació dels membres de la polis: ordenar els habitants i distingir entre ciutadans i no ciutadans. Justícia: Igualtat pels iguals i desigualtat pels desiguals. Diu que per naturalesa hi ha gent nascuda per manar i altres per ser el servei, 21 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos de la mateixa manera que el cos està al servei de l’ànima i els animals dels homes, l’esclau ha d’obeir a l’amo amb la mateixa força la dona a l’home i el bàrbar al ric.
Es justifica la naturalesa per manar a partir del logos, que no tothom en té, la diferència entre animal i esclau de naixement és que l’esclau entén les coses, la dona té logos però sense autoritat, per tant necessita sempre un kirios (tutor: pare/marit), menor d’edat permanent, el nen té logos però sense desenvolupar. El treballador no té oci, per tant no té el logos desenvolupat perquè no ha tingut temps a ser home humà i, el bàrbar es queda fora d’aquest sistema de desenvolupament del logos.
Creu que hi ha guerres justes i entén la caça dins l’art de la guerra (guerra amb l’animal). Les guerres justes són aquelles contra poblacions bàrbares, ja que han nascut per obeïr i no obeeixen.
Ser ciutadà consisteix en: No ens serveix per trobar la definició els ciutadans naturalitzats, és a dir, que no li tocava però havia aconseguit el dret a ciutadania. El fet de viure en una polis no, els nens i els vells no serveixen de criteri ja que o no el tenien encara pels hi havia tret el criteri, tampoc aquells als que se’ls hi havia retirat la ciutadania o els desterrats  Qui és el polités estrictament parlat? El que s’ocupa de les funcions deliberatives, judicials i de govern, és el que et fa ciutadà de ple dret. Una polis per ser autosuficient necessita artesans, rics, l’exèrcit, sacerdots, jutges,... en una polis ideal el treballador no hauria de ser ciutadà, ja que les accions poiètiques (feina amb les mans) formes de vida innobles i contràries a la virtut, idea que durarà fins els segla XVIII. Hi ha d’haver feina, però no pot ser mai una finalitat, sinó que a de portar-te a l’oci, t’ha de portar sempre a accions pràxiques.
Esclau: El que per naturalesa no es pertany a si mateix. I pensa com Plató, els esclaus haurien de ser bàrbars no grecs. Diu també que els que viuen en llocs freds tenen molt de coratge però no són llestos, els asiàtics al revés i els grecs ho tenen tot, són perfectes.
Què influeix en la manera de ser de l’home: Naturalesa, hàbit i logos. Els costums acaben essent molt importants i Aristòtil diu que han de estar sempre per sota de la raó i ha d’intentar potenciar el logos.
Distingeix la part racional i irracional del logos. L’educació ha de tenir en compte que primer apareix el cos i després l’ànima, primer la part irracional i després la racional, primer s’ensenya al cos i després a l’ànima.
22 Antropologia filosòfica – Anna Quintanas || Lúa Campos Hi ha tres tipus de bens: Externs (riquesa), del cos (salut) i de l’ànima, per ser feliç es necessiten tots tres.
La moderació grega diu que evitis els excessos per no ser dominat per res, la cristiana et fa renunciar a moltes coses, no són el mateix.
Relació cos i ànima: Teoria de les substàncies L’home és una substància, composta de matèria(cos) i forma (ànima) però la forma no pot existir per si sola, per això l’unió entre cos i ànima no és accidental, ja que les substàncies són unions indissolubles, no podem separar cos i ànima. La mort és un canvi de substància, passes a ser cadàver. Nega l’immortalitat de l’ànima.
Parla de la psyké com a principi vital, tots els éssers en tenen: Ànima sensitiva, vegetativa(plantes funció de nutrició, assimilació i reproducció), els animals tenen la vegetativa i la sensitiva i la percepció sensible, tenen imaginació, memòria, desig i plaer i dolor, els homes tenen la vegetativa, la sensitiva i la racional.
Aristòtil nega l’immortalitat de l’ànima, però segles després diu que hi ha enteniment actiu i passiu, i diu que l’enteniment actiu és immortal, cosa que agafen els cristians per justificar. Però el que vol dir Aristòtil és que el logos és immortal.
23 ...