Tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 Tema 4: Les administracions de les comunitats L’Administració de la Generalitat de Catalunya autònomes.
La política de les CCAA hi ha una sèrie de traspassos de les competències prestades a les CCAA. El seu disseny institucional està mol marcat per l’estructura anterior. Són l’equivalència general a la forma d’organitzar el nivell autonòmic de l’Estat.
Context Les comunitats autònomes van esdevenir una realitat política i administrativa assentada en el panorama institucional després de segles amb dos nivells administratius i d’iintents fracassats de descentralització (la I República, algunes mancomunitats que es van fer, la II República…).
Les 17 comunitats autònomes controlen un terç de la despesa pública, adscriuen a 1.300.000 empleats públics, han aprovat més de 5.000 lleis i han rebut 2.000 traspassos de les competències de l’AGE.
Aquesta forma d’articular el centre i la perifèria ha provocat que el sistema sigui més descentralitzat dels Estats unitaris propers als sistemes federals no unitaris. No s’havia produït mai abans una aparició d’un nivell subcentral, prèviament només es van fer intents fracassats a l’hora de descentralitzar.
Aquesta evolució i assentament van ser progressius i van tenir un paper important.
La política de traspassos és efectiva i una forma d’articular les administracions centrals i locals.
Dins dels estats unitaris trobem els models centralista (França), el municipalista (Gran Bretanya), el regional (Itàlia) i l’autonòmic (Espanya); i dins dels estats no unitaris hi veiem el model federal formal (Mèxic), el federal (Estats Units i Alemanya), el confederal formal (Suïssa) i el confederal (Estats Units fins al s. XIX).
Evolució històrica La pressió present en certs àmbits per diferenciar els territoris en l’ordre dels drets històrics (fet que està emparentat amb la idea de l’Estat per descentralitzar-lo i la de fer funcionar al màxim la prestació de serveis) va provocar una sèrie de canvis.
Trobem l’origen en la voluntat de diferenciar el territori per fer tant contenciosos històrics com la construcció d’un Estat democràtic menys centralitzat.
Hi ha 2 vies d’assolir l’autonomia: • • Via ràpida: van fer-la servir les comunitats històriques (Catalunya, el País Basc, Andalusia i Galícia) utilitzant l’art. 151 Via lenta: la resta de comunitats van fer servir aquesta via a través de l’art. 143 1980-1987: es van aprovar els Estatuts d’autonomia malgrat hi van haver ombres en procés. Aquest període està centrat en el traspàs i l’organització de les competències. Es volia organitzar una nova administració.
11 Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 1988-1992: es van corroborar d’una forma regular i similar a la general a l’Estat les comunitats autònomes. És un projecte que prové de l’herència del model administratiu de l’AGE. Hi va haver un augment de la despesa pública i una alta producció administrativa 1992-2017: hi ha una crisi d’estabilitat respecte del reconeixement de peculiaritats, la diferenciació entre els territoris per fer front als contenciosos històrics. Hi ha un fre progressiu de la producció normativa i una contenció de la despesa pública. Es produeix un estancament i processos de millora de la gestió administrativa.
Traspassos Els traspassos van provocar la delegació de determinades competències i la inscripció de personal a la gestió de les CCAA.
L’enumeració dels traspassos tenen poc valor quantitatiu; el que realment importa és el seu volum.
Catalunya és la comunitat que més traspassos ha adquirit dels que es van aprovar el 1978.
Les competències concretes de cada comunitat tenen una tendència homogènia, ja que aquestes hi ha un moment que adquireixen transferències (és una tendència prevista a anys llunys).
L’organització administrativa de les comunitats autònomes L’Administració Nuclear Els grans models són: • El model majoritari: hi ha un conseller que té funcions tranversals, com la gestió dels serveis comuns de totalitat de direccions generals d’aquella conselleria. Centralitzen les funcions administratives de tota funció general.
A l’organigrama el trobem per sobre les direccions generals que estan enfocades a la prestació dels serveis sectorials.
• El model tradicional: tenim la Secretaria General Tècnica i les direccions generals. Té les mateixes funcions que el model anterior.
• El model de viceconselleries i secretaries generals generals tècniques: hi trobem figures polítiques d’alt càrrec per sota del conseller que coordinen un nombre variable i determinat de funcions generals. Estan en el mateix rang que la direcció general.
• El model complex: hi ha una diversificació de les províncies que hi ha a l’administració. En aquest model es posiciona el viceconseller al mateix nivell que la secretaria general; i aquesta no està al marge de l’estructura, aquí té un nivell superior. És el model andalús.
12 Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 • El model basc: es creen viceconselleries amb totes les competències que té atribuïdes i no existeixen els pulls administratius. Les direccions generals gestionen de forma autònoma aquests serveis.
• El model foral: no hi ha figures intermitges entre la conselleria i les direccions generals. En aquest cas la secretaria està en un nivell inferior.
Els òrgans inferiors tenen una relació molt assimilable a l’organització de l’Estat. Les critiques teòriques que se li fan a aquesta administració és la inflació orgànica, la creació de nivells organitzatius sense recursos humans que siguin prou importants per crear aquestes infraestructures.
L’Administració Perifèrica És una organització variable a les diferents comunitats autònomes.
A les CCAA uniprovincials és molt reduïda i només hi ha oficines territorials a les ciutats més importants. A les CCAA pluriprovincials hi ha molt més pes organitzatiu; hi ha més desplegament a mesura que augmenta la dimensió territorial i el volum de població és més important. En aquest cas la unitat territorial bàsica és la província.
El delegat del govern és l’encarregat de la representació institucional en el territori i de dirigir i coordinar les xarxes perifèriques de consellers.
L’Administració funcional Segueix el mateix model que l’AGE. Hi ha una proliferació d’organismes autònoms i d’empreses públiques. Cada administració està diferenciada a cada comunitat autònoma.
La Generalitat de Catalunya Com s’organitza? Per una banda estan els portals de transparència, que són el requeriment pressentiu que tenen totes les organitzacions que obliga a fer més propers els continguts que gestiona l’administració cap a la ciutadania. Aquests portals han de ser capaços d’explicar què és l’administració a aquelles persones que no saben què és.
El centre són 3 àmbits de control independents dels departaments de la Generalitat que depenen del Parlament.
• Les funcions representatives: el president de la Generalitat és qui té una representació més alta per part de la Generalitat i ordinària de l’Estat de Catalunya. Li corresponen les tasques de mantenir les relacions amb les altres institucions de l’Estat i les CCAA, nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin com a necessaris i promulgar les lleis de Catalunya en nom del rei.
• Les funcions governatives: forma part del Consell Executiu i dirigeix i coordina establint els directius generals de l’acció governamental. Les seves funcions són nomenar els consellers, convocar i presidir les reunions del govern i signar els 13 Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 decrets acordats pel consell executiu i ordena que es publiquin. En aquest àmbit pot demanar que el parlament es reuneixi en sessions extraordinàries i l’ha de dissoldre o sol·licitar que s’hi celebri un debat general quan sigui necessari.
També ha de coordinar el programa legislatiu del govern i ha d’elaborar les normes generals. Ha de convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar allò que el Parlament sol·liciti al govern • El Consell executiu: el Govern dirigeix la política i l’administració de la Generalitat de Catalunya i és el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària. Està constituït pel president i els consellers i respon política i solidàriament davant del parlament. La seva seu està a Barcelona ciutat tot i que els diferents organismes (departaments), serveis i dependències poden establir-se a qualsevol indret de Catalunya seguint els criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de les funcions.
Totes les normes, funcions i actes emanats del govern i de l’administració de la Generalitat ho requereixin es publicaran en el diari oficial de la Generalitat de Catalunya.
Les funcions del Consell Executiu són les pròpies d’un govern, des de la part reglamentària fins a la part d’execució passant pels pressupostos i l’aprovació: - Elaborar i aplicar els pressupostos de la Generalitat Aprovar els projectes de llei Exercir la potestat reglamentària Nomenar i separar els alts càrrecs de l’administració Designar els representants de la Generalitat en determinades institucions Adoptar les mesures reglamentàries per la seva execució.
L’Administració de la Generalitat de Catalunya L’administració nuclear: és la pròpia forma que prenen els diferents serveis de la Generalitat. Els punts de similitud amb els de l’Estat són que les conselleries serien equivalents als departaments; el gabinet ho seria a la secretaria general, la secretaria general i les figures amb poder tècnic.
Aquesta administració té figures com: • Els departaments: el govern s’organitza en ells, integren l’Administració de la Generalitat i tel president é la potestat de decidir com limitar-los i ha de determinar per decret el nombre de departaments, les seves competències i la denominació.
La seva estructura orgànica està establerta per decret del govern. Els consellers són la màxima autoritat.
• La secretaria de govern: cada departament en té una. En el departament presidencial pot haver-hi una secretaria de govern adjunta. El secretari general és la segona autoritat del parlament i ostenta (per delegació) la representació del departament en diverses matèries i activitats. Les funcions de la secretaria són de 14 Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 coordinació interna, en els àmbits de l’administració personal, l’elaboració de pressupostos, el control de despeses, el suport jurídic, i l’administració dels recursos materials, tècnics i informàtics.
• Les secretaries sectorials: el govern les pot crear si l’especificat o la complexitat tècnica o l’organisme d’un àmbit determinat ho requereix. Els seus càrrecs estan subjectes a la direcció superior del titular del departament o depenen del secretari general en totes les funcions que no han estat atribuïdes. Aquestes secretaries tenen un rang orgànic de la secretaria general.
• Les direccions generals: són imprescindibles a cada departament i exigeixen els serveis especialitzats que integren. Són unitats directives fonamentals en l’administració, en l’actuació sectorial com a prestació de serveis i responen directament als objectius que els departaments persegueixen. La creació, modificació, agrupació, divisió i el canvi de denominació de les direccions generals s’acorda per decret al govern.
• Les direccions de serveis: tenen un rang d’un òrgan de direcció general i exerceixen les funcions de l’administració del règim interior i de la gestió de serveis comuns en els departaments sota la direcció de la Secretaria General.
• Els comissionats: el govern pot nomenar-los i ha d’assignar el seu àmbit d’actuació específic i els ha d’adscriure en els departaments corresponents. Pot ser en el departament de la Presidència en el cas que l’àmbit en concret afecti les competències de més d’un departament. Els comissionats assisteixen a les reunions del govern quan se’ls convoca específicament per informar sobre el compliment de les funcions encomandes i actuen sota de la direcció superior del titular del departament al qual són adscrits. Depenen del secretari general.
L’Administració perifèrica Hi trobem: • Les delegacions territorials: representen el govern en diferents territoris i eren les antigues anomenades Delegacions del Govern. A Catalunya estan força establertes i reben el nom de vegueries.
• Els serveis territorials: són organismes de descentralització territorial dels departaments. Funcionen com finestres d’atenció ciutadana de cara al públic i tenen una doble dependència.
L’Administració funcional A l’administració funcional hi trobem aquelles formes que es poden adaptar a l’administració d’una forma descentralitzada; les entitats autònomes de caràcter comercial, judicial o financer; aquelles entitats autònomes administratives, de dret 15 Irene Palau Introducció a l’Administració TEMA 4 públic i que estan sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les independents o estatutàries; altres ens públics de naturalesa singular, els consorciats, les societats mercantils i les fundacions.
16 ...

Tags: