Karl Marx (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública + Derecho - 1º curso
Asignatura Fonments de Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 23/12/2014
Descargas 49

Descripción

Apuntes correspondientes al bloque 3 sobre Karl Marx (el Capital, Manuscritos, Manifiesto, Ideologia Alemanya)

Vista previa del texto

SOCIOLOGIA – Bloc 3. Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic Karl Marx. La sociologia de les relaciones socials 1. Biografia (1818-1883) Marx neix a Tréveris (Alemanya) en el si d’una família jueva convertida al protestantisme per evitar-se problemes. Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn però els va abandonar per estudiar Filosofia a la Universitat de Berlín.
Es va casar amb Jenny con Westphalen una jove aristòcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels. Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista “ La gaseta renana” articles sobre la realitat social. A causa de la crítica de la revista a la societat i la política va ser censurada i Marx es va exiliar a París.
A París funda una revista i segueix la seva crítica social, per la que serà també tancada pel govern. Coneix el que serà el seu màxim col·laborador i amic: Friedrich Engels. Escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics. És també expulsat de França i s’exilia a Brusel·les on funda la “Lliga dels comunistes”. Es declara “apàtrida, ateu i revolucionari”.
El 1848, escriu juntament amb Engels el famós Manifest Comunista. Es trasllada a Londres on viu la família Marx amb pocs recursos econòmics, essent ajudants contínuament per Engels. Marx escriu la seva obra magna “ El capital”. Funda i organitza la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors). S’oposa a les tesis dels anarquistes.
Finalment, mor a Londres el 1883 i segueix enterrat allà.
2. L’estructuralisme marxista Posen tant d’èmfasi en les estructures i en els sistemes, que obliden l’home com essència, dels subjectes. Es considera que el capitalisme es com un monstre, com un aparell, que ens controla a tots i ens impedeix canviar el sistema. Té un esperit semblant al nihilisme.
Althusser escriu “para leer el capital”, com un resum del “Capital” de Marx, una obra molt llarga. Althusser, el 1992, escriu “El provenir es largo”, una autobiografia on reconeix que mai havia llegit “el Capital”. Marta Harnecker va fer després un resum del resum del capital. Tot un error, ja que no s’explica verdaderament del que Marx pensava. Es situa a Marx en el reconeixement únic del sistema i no pas dels subjectes.
3. El projecte filosòfic de Marx.
“Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo”. Es a dir, pensa que els filòsofs només han observat y només han descrit la societat. No diuen que pot ser de una altre forma i com fer-ho per arribar a aquest nou sistema. Marx observa, proposa i explica com canviar-ho.
Les fonts del pensament marxista:  El socialisme utòpic. Presents a França i a Anglaterra, els socialistes utòpics comencen a veure els problemes que genera la Revolució Industrial i el capitalisme, elaborant unes primeres idees per solucionar els diferents problemes que s’hi deriven.
 Hegel i els Hegelians d’esquerra.
 L’economia política anglesa La filosofia té una finalitat pràctica: transformar el món.
El socialisme utòpic Henri de Saint-Simon (1760-1825). Aristòcrata, arruïnat al final de la seva vida. Fundador del socialisme francès, influencia Marx, Compte i Durkheim (Comte va ser el seu secretari).
1 Els propietaris Industrials han de governar, i els intel·lectuals han de guiar espiritualment la societat. Idea del mèrit.
Necessitat de reorganitzar la industrialització segons una nova escala de valors. “El major bé per al major número possible”.
A través de l’educació cal eliminar l’avarícia que domina la societat. S’avança, mitjançant l’educació, com a persona, adoptant uns valors més ètics i socials. “De cada uno según sus capacidades a cado uno según sus necesidades ”, el que s’anomena especialització. Que s’elimini l’avarícia que portarà al final de les desigualtats. Emancipació total de la dona.
No va arribar a portar a la pràctica les seves idees i es queda en la teoria, deixant molt pocs deixebles.
Charles Fourier (1772-1837). Neix a Besançon el 1772. Fill d’un petit empresari, més interessat en l’arquitectura que en els negocis però al no tenir sang noble no és acceptat a l’escola d’enginyeria, cosa que després es va alegrar ja que li va permetre dedicar la seva vida “al bé de la humanitat”.
Rep una gran gerència del seu pare, u es dedica a viatjar i a treballar en diferents sectors. La cooperació és el secret de l’èxit social i de millora de la productivitat. Proposa l’eradicació de la pobresa a través d’assegurar bons salaris.
Pensava que hi havia diferents tipus de personalitat en el món. Per tal de que funcionessin bé les fàbriques, hi havia d’haver una determinada concentració d’aquestes diferents personalitats. Els falansteris eren edificis de 4 pisos, on a dalt hi viuen els rics, a sota els pobres, designats pels seus interessos i els seus desitjos, amb incentius per a millorar la pròpia situació.
D’acord amb la seva classificació de personalitats (812-1620), feia les combinacions de persones que hi viurien. Estarien governats per un congrés mundial de falansteris. Defensa també la homosexualitat i els drets de les dones i preveu el calentament del planeta.
Robert Owen (1771-1858). Neix a Newtown (UK). Es casa amb la filla d’un propietari d’un moli on la majoria de treballadors eren menors que vivien amb molt males condiciones. Ell introdueix canvis per a la compra de productes de més bona qualitat, assentant les bases de les cooperatives de consumidors també de les llars d’infants a Anglaterra.
La millora de les condicions de vida dels treballadors va repercutir en la millora de la qualitat i de la productivitat (cub de colors per indicar la qualitat del treball que realitzava cada treballador).
El caràcter humà és conseqüència directa de les circumstàncies en les que es neix, es viu i es treballa (“El ser determina la consciència”). La qualitat del treball està relacionada amb la qualitat de vida. Intents de replicar l’experiment que fracassen: New Lanarck, Manchester (1800) i New Harmory, Indiana (1825).
Millorar les condicions de vida dels obrers: habitatges, higiene, educació, sanitat, limitació de la jornada laboral, prohibició del treball infantil, etc. Són partidaris de la reforma gradual, i no pas tant radical com Marx. Va fomentar la creació de la Gran Consolidated Trade Union (sindicat).
New Lanarck era un punt de pelegrinatge per a tots els reformistes socials. Es pren com un model a partir del qual es pretén reformar tota la societat.
Pierre Jaseph Proudhon. Es el pare de l’anarquisme. Es defensor del preu just: estricta remuneració del treball. Hi ha una distinció de la propietat dels mitjans de producció i de la propietat dels fruits del treball. Defensa, l’eliminació del Estat.
Pública la filosofia de la misèria i Marx, per criticar-lo, escriu un llibret anomenat la misèria de la filosofia. Es donen intercanvis entre Marx i Proudhon.
4. La dialèctica  Hegel aplica la dialèctica a les idees, Marx a la ciència de les relacions socials existents en el món material. Marx comença a qüestionar la separació tant estricta entre idealisme i materialisme. Mentre els idealistes, la consciència o l’esperit ho és tot, els materialistes, pensaven que la ment es un simple mirall passiu de la realitat.
2  El que també agafa Marx de Hegel es el optimisme històric. La història del futur ha de passar per estadis més perfectes i superiors, el mateix en matèries com religió, dret i moral. El món cada vegada més avança cap a la perfecció, que per Marx es traduïa en una millora dels sistemes de producció.
 No hi ha una única i unidireccional relació causal entre les diverses parts del món social. Hi ha retroalimentació entre els factors i en la totalitat dialèctica de la vida social. Un exemple podria ser l’explotació de la classe treballadora; més insatisfacció i més mobilització classe treballadora: més explotació per a mitigar la mobilització.
 Els valors socials no són separables dels fets socials. És impossible apartar els propis valors de l’anàlisi de la realitat social i tampoc es desitjable, seria produir una sociologia inhumana. La implicació no és equivalent a imprecisió de les observacions, al contrari, li van donar una visió excepcional del que estava passant, amb menys passió, més profunditat, més rigurositat.
 La realitat és complexa, les línies divisòries entre els fenòmens del món social no són clares i els fenòmens socials es barregen gradualment i imperceptiblement. Un exemple es el capitalisme i el proletariat: capitalistes que s’arruïen, treballadors que s’enriqueixen. Hi ha necessitat d’entendre les diferents unitats, parts o fenòmens dels fets socials interrleacionants.
 Això no vol dir que el futur estigui determinat, preestablert o inalterable. El món social està en constant canvi, no s’admet cap tipus d’orientació determinista o un model simple. El futur es pot basar en un model contemporani, però no de fora inevitable. Exemple: el proletariat del present ha d’actuar per tal que arribi el socialisme. No esperar passivament a que arribi per si sol.
 Entendre el passat, el present i el futur interrelacionats. Interès per les arrels històriques del Capitalisme (crítica als pensadors anteriors per no haver incorporat aquesta visió).
 Preocupació per la orientació futura que agafarà la societat: ofereix una visió normativa de la societat del futur, i proposa un pla d’acció concret pel present per arribar a aquesta societat.
 No hi ha res inevitable. Tot i que Marx, analitzant la lluita de classes entre la classe treballadora i la capitalista anticipa una revolució i un nou tipus de societat, no les considera inevitables. Exemple: la classe treballadora s’ha d’esforçar per a que aquesta nova societat arribi i tot i així, no es garantia que arribi.
 Tesis-antitesis-tesis. El model filosòfic sosté que un fenomen social implica inevitablement una forma oposada a la seva forma original i que el xoc entre les dues formes dóna lloc inevitablement a una nova forma social sintètica.
5. El materialisme històric - La TESI. La societat capitalista-burgesa i la propietat privada.
- La ANTITESI. Seran substituïdes per la dictadura del proletariat, l’Estat proletari.
- La TESI. Comunisme, on l’Estat serà abolit, els mitjans de producció seran una propietat col·lectiva i no existiran les diferències de classe.
Aquest de venir històric és el que ell anomena materialisme històric. Considera que la lluita de classes és el motor del desenvolupament històric. El capitalisme es la font de les transformacions socials més profundes de l’era moderna. Hi ha un conflicte de classes constant i permanent.
3 6. Organització de la societat. El canvi social Hi trobem la infraestructura: el mode de producció; i la superestructura: les institucions socials com la família, la religió, el dret, etc. Segons Marc l’economia és “la base real (...) el mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general” (1959).
Son les condicions materials (la infraestructura) la que condiciona la superestructura (el que acabem pensant, és a dir; la religió, les religions, la filosofia, l’art, la política...). Les condicions materials, el context que t’envolta, condiciona i influencia allò que acabes pensant; allò que vius acaba sent el origen d’allò que tu penses. “El ser condiciona la consciència”.
La infraestructura esta formada per els mitjans de producció que son els tipus de tecnologia utilitzada per a produir béns, i les relacions de producció, que són les relacions humanes establertes sota els mitjans de producció (entre treballadors, dominació/submissió entre els treballadors o els caps, i propietat i distribució de béns valorats per la societat.
Aquesta relació entre la infraestructura i la superestructura no és determinista. El canvi social és induït per les condicions materials (infraestructura): la influència de les causes econòmiques. Per Marx; “l’existència determina la consciència”. Per Weber en canvi; “la consciència determina l’existència”. Cal fugir del determinisme econòmic; a vegades la superestructura també pot canviar la infraestructura”.
La classe treballadora en una societat capitalista cada vegada està més explotada. Això fa que acabi pensant que no vol aquest sistema (la infraestructura influeix en la superestructura). Tot el proletariat pateix una condicions materials semblants (unes condicions objectives).
Aquesta existència (la de unes condicions materials semblants) farà que prenguin consciència de que el problema es estructural. Això alimentarà que, al prendre la consciència, es produeixi una consciència de classe (una forma de pensar col·lectiva) que portarà a la movilitació de la classe treballadora que portarà a la ruptura del capitalisme cap el comunisme. El proletariat ha de passar de “classe en sí” a “classe per a sí”.
7. Las tesis de Feuerbach. La religió Las tesis de Feuerbach van ser escrites el 1845 i va ser publicat el 1932. Feuerbach era un dels joves hegelians, que publicà el 1841 la essència del cristianisme. Feuerbach diu que la religió és un corpus d’idees i valors produïts pels ésser humans en el curs del desenvolupament cultural, però erròniament projectats en deus o forces divines.
Com que els éssers humans no entenen per complert la seva pròpia història, tendeixen a atribuir valors i normes creats socialment a les activitats dels déus. Un exemple son els Deu Manaments, una forma de regular les relacions socials.
Aquestes normes han estat creades per l’home.
Una idea creada per l’home, i després ens convencem de que venen imposades per un ésser superior. Aquesta idea, Feuerbach ho aplica a tots els àmbits de la societat. Es el que s’anomena autoalienació que aïlla els individus.
La alineció: establiment de déus o forces divines com a diferents dels ésser humans. Valors i idees creats per l’home arriben a creure’s producte d’éssers aliens o independents: forces religioses i déus. Hi ha efectes negatius, per també tenen esperança en el futur, ja que som nosaltres els que creem aquestes idees.
Una vegada que els éssers humans comprenguin que els valors projectats en la religió son realment els seus propis valors, aquests seran susceptibles de realitzar-se en aquesta terra i no es poden diferir a un més enllà. Un exemple: els mateixos éssers humans poden apropiar-se dels poder que es creu que té Déu en el cristianisme.
Marx i la religió Marx creu que la religió forma part de la superestructura. La religió havia estat “l’opi del poble”. A mesura que la religió (tradició judeo-cristiana), proposa que la felicitat la trobarem a una altra vida, determina que ens hem de resignar a allò 4 que tenim en la Terra. La religió posposa la felicitat i les recompensen a una vida en el més enllà: acceptació resignada de les condicions existents en aquesta vida. L’atenció es desvia des de les desigualtats i injustícies d’aquest món a la promesa del que ha de venir en el següent.
La religió com a superestructura, com a ideologia. Les creences i valors religiosos solen proporcionar justificacions per a les desigualtats de riquesa i poder. Exemple: “els mansos heretaran la terra humiliat i no de resistència a l’opressió”.
Agafant la idea de Feuerbach, Marx accepta la concepció que la religió és una autoalienació humana. Moltes vegades es creu que Marx menyspreava la religió però aquesta idea està molt lluny de la veritat: “cor d’un món sense cor”.
La religió desapareixerà i ha de desaparèixer en la seva forma tradicional: els valors positius encarnats en la religió poden convertir-se en ideals directrius per millorar la sort de la humanitat en aquesta terra, no perquè els ideals i els valors en si mateixos siguin erronis. No hauríem de témer als déus que nosaltres mateixos hem creat i hem de deixar d’atribuir valors que podem representar nosaltres mateixos.
L’existència de la religió és l’existència d’un defecte. S’ha creat ja que és una forma d’enganyar-nos. A mesura que la classe treballadora prengui consciència, la religió desapareixerà ja que no serà necessària. En la mesura que eliminem les condicions materials, no farà falta un discurs que ens amagui aquesta realitat, no farà falta la seva funció social.
Marx parla dels diners, que al igual que la religió, pensen que són forma de alineació: son exemples de la manca de vinculació rea entre els membres de la societat de la qual només ens podem alliberar a través de l’emancipació col·lectiva dels mateixes.
La Sagrada Família Al 1844 publica la “Sagrada Família”, que constitueix la primera col·laboració de Marx i Engels. El títol és sarcàstic i es dirigit contra l’ingenu idealisme revolucionari de joves hegelians com Bruno Bauer, Edgar Bauer i Egbert Bauer, entre d’altres.
Crítica a Bruno Brauer qui defensa que la societat es pot transformar només a través de l’exercici de la filosofia crítica (influència notable del racionalisme de la Il·lustració), una postura compartida pels joves hegelians.
Engels i Marx fan una crítica dura a aquesta postura que consideren ingènua, argumenten que les idees no son independents sinó que estan arrelades i depenen de les circumstàncies materials de les que sorgeixen. Per si soles no poden enfrontar-se i transformar les condiciones de vida.
La ideologia alemanya La ideologia alemanya va ser escrit durant 1845-1846, però no publicat íntegrament fins el 1932. Es plantegen les primeres tesis del materialisme històric: exposició de la teoria de la història de Marc. Aquest llibre és més ampli i més teòric.
Marx i Engels contra Feuerbach, Bauer i l’individualista Stirner, que creia en el poder de l’esperit de l’individu front al pes de les estructures socials i les forces culturals i simbòliques provinents de les classes en lluita. En la ideologia alemanya:  Crítica als filòsofs i científics socials alemanys: el seu desinterès per la realitat, per l’home socialment indexat.
 Crítica als filòsofs i científics socials alemanys: conceben l’home i la ideologia com quelcom espiritual, separat dels interessos materials de classe.
(critica al idealisme dels neohegelians  frases del dossier) La crítica de la falta d’empirisme, també la va fer Engels en “del socialisme utòpic al socialisme científic”, escrit durant el 1880 per Engels, on des de la perspectiva del materialisme històric, critica a Owen i Fourier.
5 Critica a Feuerbach La única cosa que agafa Marx de Feuerbach es la alineació religiosa. S’interpreta que Déu es un reflex del home Nomes escriu les coses, no com a pràctica, no d’una manera subjectiva. L’idealisme no coneix activitat real sensorial.
Feuerbach activitat real, sensorial (sent a la pràctica on es demostra la realitat). Feuerbach no concebeix la pròpia activitat humana com una activitat subjectiva. No tenen en compte la relació entre la Estructura y la Superestructura.
Los filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta es de transformar-lo.
8. La superestructura Les idees de la classe dominant son, en cada època, les idees dominants; és a dir, la classe que és la força material dominant de la societat resulta, al mateix temps, la potència espiritual dominant. La classe que controla els mitjans de producció intel·lectual són sotmeses a les de la classe dominant. Les idees dominants no són res més que l’expressió ideal de les relacions materials dominants copsades com a idees, és a dir, l’expressió de les relacions que fan d’una classe determinada una classe dominants, en una paraula, son les idees del seu domini (p.54-55 de ideologia alemanya).
Així, doncs, les tres idees claus de la ideologia son que:  Representen els interessos de la classe dominant.
 Reflexen una realitat truncada. Una realitat no vertadera.
 Poden ser coercitives. La classe treballadora no és conscient no ha de ser així, el canvi esta en les mans de la classe treballadora.
Les ideologies serveixen per a fomentar l’explotació del proletariat, no funcionen per si soles, operen a través d’actors.
A més, determinen les accions de la classe dominant que tenen una influencia en els pensaments i les accions del proletariat.
La falsa consciència Una consciència de classe, no és suficient, cal una lluita ideològica que ens permeti superar revolucionàriament la ideologia dominant, que els poderosos tracten que tothom faci seva, fins i tot si atempta contra els seus interessos de classe: “falsa consciència”.
És una visió il·lusòria de la realitat a través de la qual la classe explotada pot arribar a adherir-se, enganyada i de forma crèdula, als valors i formes de vida que afavoreixen els explotadors.
9. Fets històrics. La ideologia alemanya Els homes han de poder viure per a poder “fer la història”. Però resulta primordial i indispensable per a viure poder beure, menjar, allotjar-se, vestir i encara algunes coses més. El primer fet històric és, doncs, la producció de la vida material en si, i és, veritablement, un fet històric, una condició fonamental de tota història que encara avui, com fa milers i milers d’anys, cal acomplir cada dia, cada hora, només per mantenir els homes en vida (p.28).
Una vegada satisfeta la primera necessitat, l’acció de satisfer-la i l’instrument ja adquirit d’aquesta satisfacció fan sorgir noves necessitats i aquesta producció de noves necessitats és el primer fet històric (p.29).
Els homes, decididament posats a renovar cada dia la pròpia vida, comencen a crear altres homes, a reproduir-se; és la relació entre home i dona, entre pares i fills, és la família (p.29-30).
Produir la vida, tant la pròpia amb el treball com la dels altres amb la procreació, ens apareix així des d’ara com una doble relació: natural per una banda i social per l’altra (social en el sentit d’acció conjugada de diversos individus).
6 La relació entre les nacions Les relacions entre les nacions depèn del grau de desenvolupament de les seves forces productives. La divisió del treball a l’interior d’una nació comporta primer, la separació entre el treball industrial i comercial per una banda i l’agrícola per l’altra. La forma més exacta de jutjar el grau de desenvolupament obtingut per una nació, és observar el seu nivell en la divisió del treball. Cada nova força productiva té com a conseqüència un nou perfeccionament en la divisió del treball.
(p.19-20).
La divisió del treball Aquests tres moments, la força productiva, l’estat social i la consciència, poden i deuen entrar en conflicte entre ells, car per la divisió del treball esdevé possible i succeeix efectivament que l’activitat intel·lectual i material (el divertiment i el treball, la producció i el consum) caiguin repartits en diferents individus. Aquesta divisió del treball implica al mateix temps el repartiment del treball i dels seus productes, distribució desigual en veritat, el mateix en quantitat que en qualitat; implica així la propietat, la primera forma i llavor de la qual es troba la família, on la dona i els fills són els esclaus del home (p.34).
Per Marx, la divisió del treball: - Es una expressions idèntiques la divisió del treball i la propietat provada (activitat i producte). La divisió del treball és igual a propietat privada.
- Implica contradicció entre l’interès col·lectiu de tots els individus relacionats entre ells.
- Especialitza i “encaixat”, no ho ha llibertat de canvi (p.35).
Comunisme En el comunisme no hi ha activitats exclusives, qualsevol pot perfeccionar-se en el que vulgui. No hi ha una divisió entre treball manual i treball intel·lectual.
“Qualsevol shopkeeper de la vida vulgar és perfectament capaç de distingir entre allò que cadascú pretén ésser i allò que és en realitat; però la nostra història no ha pogut arribar encara a formes tan elementals de coneixença. Creu al peu de la lletra allò que cada època explica sobre si mateixa i les il·lusions que es fa sobre ella” (p.59). Es relaciona amb la falsa consciència.
Estadis de desenvolupament de la divisió del treball Cada estadi de desenvolupament de la divisió del treball implica: diferents formes diverses de propietat i determina les relacions entre els individus, els instrumentats i els productes de treball.
Tribu  propietat comunal i estatal en una ciutat  feudal  capitalisme Taula dels estadis de desenvolupament Origen Tribal Comunal i Estatal Feudal Fase incipient de la producció Fusió de tribus en ciutats Origen en el camp, comunitat sense esclaus però sí serfs Divisió del treball i Poc elaborada (caça, Distinció camp / ciutat, sorgiment Jeràrquica en el camp, gremis de propietat privada agricultura) propietat privada artesans en la ciutat Organització social Família “ampliada” Ciutadans i esclaus Estamental Marx utilitza les variables de divisió del treball i propietat privada i la organització social. En quant els mètodes de producció, creu que en cada una d’aquestes fases, tenen un mode de producció diferent.
Mode de producció = forces de producció + relacions socials de producció 7 Les forces de producció son els mètodes utilitzats per produir que influiran en les relacions socials de producció. No es el mateix la relació dels serps i vassalls amb els senyors feudals, que els treballadors amb els empresaris.
 Quan les FP dominen les RP  emergència d’un nou mode (tesi).
 Quan el desenvolupament de les RP, fa que el MP es faci insostenible (e.g. organització classe treballadora) (antítesis).
 Desbordament dels MP per les RP  Crisi, sorgiment d’un nou MP (tesi).
Ell es fixa en els canvis en els mitjans de producció que provoquen canvis en les relacions de producció, que generen una contradicció que origen un nou model.
En les societats primitives i en les societats tribals:  Estadi subdesenvolupat de la producció.
 La divisió social del treball és molt limitada i confinada a la divisió del treball per gènere i edats.
 L’estructura social és una extensió de la família.
 Els caps tribals manen sobre la tribu i sobre el esclaus  Propietat comunal és la predominant (Engels parlava del comunisme primitiu).
En les societats antigues i clàssiques:  Sistema esclavista de producció: empitjora i sistematitza l’explotació de l’home per l’home.
 Apareix el lleure, temps per a observar ciència.
 Desenvolupament del comerç, diferenciació entre món rural i món urbà, construcció d’un estat (Roma).
En les societats feudals:  Té moltes semblances amb l’antiga.
 Serfs tenen accés a la terra, encara que sigui en el sentit de no poder-se separar de la mateixa  exemple clar de plusvàlua.
 Hi ha usurers (prestamistes)  Emergència d’una classe urbana  acabarà amb el sistema feudal.
En el capitalisme, aquest sistema de producció transforma a una minoria de la població en capitalistes, és a dir, en propietaris dels mitjans de producció. Així com transforma la majoria de la població en proletaris, persones que venen la seva força de treball als capitalistes a canvi d’un salari.
La classe social com a part de la infraestructura, en tant que sorgeixen de la divisió social del treball i superestructura en tant que participen desigualment del sistema de prestigi, dret, política i creences que penetren en tota la societat.
En el model pre-capitalista, una mercaderia produeix diners que ens portaran a adquirir una nova mercaderia (M+D+M).
Però, en el model capitalista canvia; els diners, permet obtenir mercaderies, que portarà adquirir més diners (D+M+D).
Hi ha per tant una acumulació mercaderia (D+M+D” on la D” es la primera quantitat de diners ampliada). La mercaderia passa a ser el pretext per la simple circulació del diner.
El capitalista no ven per a compara sinó que compra per vendre, més exactament, compra per vendre més car. La fi desitjat pel capitalista és simplement enriquir-se. El punt de partida i el d’arribada són el mateix: els diners. Per descomptat que perquè el capitalista tingui èxit en el que pretén al final del procés la quantitat de diners s’ha d’haver augmentat.
10. El capital L’acumulació originaria, prèvia o primitiva és el concepte clau de El capital. Fa referència al caràcter històric.
“¿Cómo se explica que uno de los grupos compre constantemente para obtener una ganancia y enriquecerse, mientras que el otro grupo vende constantemente para ganar el sustento de su vida? La investigación de este problema seria la 8 investigación de aquello que los economistas denominan “acumulación previa u originaria”, pero que debería llamarse expropiación originaria (...) una serie de procesos histírocs que acabaran destruyendo la unidad originaria que existía entre el hombre trabajador y sus medios de trabajo” (Capital, p.78).
“Esta acumulación originaria desempeña en economía política aproximadamente el mismo papel que el pecado oroginal en la teología. Adán mordió la manzana y con ello, el pecado se posesionó del género humano. Se nos explica su origen contandolo como una anéctoda del pasado. En tiempos muy remotos había, por un lado, una elite diligente, y por el otro una pandilla de vagos y holgazanes. Ocurrió así que los primeros acumularon riqueza t los últimos terminarion por no tener nada que vender excepto su pellejo. Y de esta pecado original arranca la pobreza de la gran masa (que aún hoy, pese a todo su trabajo, no tiene nada que vender aalvo sus propios personas) y la riqueza de unos pocos, que crece continuamente”.
A El Capital, Marx utilitza dos exemples històrics, el cas britànic entre el segle XV i el segle XIX, i les colònies britàniques del segle XIX. A la prehistòria del capitalisme, segons Marx, es van donar dos processos relativament independents que, en trobar-se, definir el capitalisme: expropiació forçada dels mitjans de producció i el colonialisme.
El sentit de l’acumulació primitiva es privatitzat els mitjans de producció, de tal manera que els seus propietaris puguin aprofitar-se de l’existència de població sense mitjans que ha de treballar per a ells. Aquesta privatització va afectar sobretot a les grans masses rurals, que eren expulsades del camp. La privatització destruïa desenes de formes tradicionals de definir els drets d’accés de la població als mitjans de producció i els recursos naturals: vinculació dels serfs a la terra, drets comunals, drets de camp obert i altres.
La desvinculació del productors dels mitjans de producció, un procés marcat per la violència, la conquesta, la pirateria i el robatori. A Europa, aquesta desvinculació significava acabar amb les formes tradicionals d’us col·lectiu de la terra i els drets senyorials o feudals sobre la terra o els seus productes que protegien una gran massa de camperols europeus.
Un mercat cada vegada més globalitzat vinculat al creixement del comerç durant segles, amb afloraments parcials a la Mediterrània durant els segles XIV i XV, i que va quedar fermament establert a escala global en el segle XVI, amb l’expansió imperial europea per tot el globus.
En aquest procés s’acumulava diners i aquest es reinvertia en aventures comercials, donant lloc a grans fortunes i nous pols de poder financer. No obstant això, aquest capitalisme comercial i financer per si mateix no canviava la forma general de les societats agràries europees.
11. Salario, precio y ganancia Va ser escrit en anglès per Marx de finals de maig al 27 de juny del 1965. Va ser publicat per primera vegada en un fullet a Londres el 1898. Weston era un treballador que deia que demanar augments salaries es un error per parts dels sindicats y treballadors. Marx escriu el fullet per contestar-li.
El valor de la mercaderia és independent a les proporcions de coses que ens donen a canvi de la mateixa.
Independentment d’aquestes proporcions cada mercaderia té un valor que és sempre el mateix. Hem de poder reduir el valor de les mercaderies a una expressió comú. Però, ¿què és allò que hi ha al darrera de totes les mercaderies? Per ell es el treball social.
El valor de la mercaderia és defineix en funció de la quantitat de treball socials que s’hi ha cristal·litzat. (Mitjana del treball que es necessita per a produir tot el que ella implica des de la matèria prima a les eines o utensilis que s’ha utilitzat per a produir-la, ja que ells també tenen treball social cristal·litzat).
El treball social inclou totes les hores de treball invertides des de la matèria prima als mitjans de producció etc. El treball social és doncs totes les hores de treball que s’han invertit per tal de produir-la. Les quantitats de treball que es requereixen per a produir una mercaderia varien en funció de les forces de producció.
9 El treball social cal diferenciar-lo del preu, que es la expressió de diners del valor. La conversió del valor en preu consisteix en un procés a partir del qual es dóna als valors de totes les mercaderies una forma independent i homogènia de quantitats de treball social.
Els preus de mercat expressen la quantitat mitjana de treball social que sota condicions mitjanes de producció és necessari per tal d’abastir el mercat amb una determinada quantitat d’aquest article.
En principi, els preus coincideixen amb el valor, però són les fluctuacions de l’oferta i de la demanda que fan que hi hagi un desencaix.
Si la quantitat de treball cristal·litzat en una mercaderia és la que es tradueix en el seu valor, quant val una jornada de treball? Allò que el treballador o treballadora ven no és el seu treball sinó la seva força de treball, cedint temporalment al capitalista el dret de disposar d’ella. (Les hores vendibles estan limitada, sinó es cauria en l’esclavitud). La força de treball d’una persona existeix, pura i exclusivament, en la seva individualitat viva.
La plusvàlua es la diferencia entre el cost del treball d’un treballador i el preu del seu treball. La plusvàlua es la quantitat de diners que es queda el capitalista.
El plustreball es aquella quantitat d’hores que s’utilitzen per a produir allò que supera la quantitat ha produir que cobreix el que em paguen per el sou.
Una mercaderia és el bé destinat a satisfer alguna necessitat social i el seu treball ha de formar part de la divisió del treball dins de la societat. No es igual doncs que el producte, que esta destinat per a l’ús personal i directe, per consumir.
El treball privat es aquell destinat a la producció de productes, que no passa pel mercat (fer-se el sopar, fer-se el llit, etc.) mentre que el treball social és aquell destinat a la producció de mercaderies. El treball privat no necessàriament ha de ser individual, també pot ser col·lectiu.
12. El valor de la mercaderia i la seva determinació El valor d’ús: és la utilitat que valorem de l’objecte, l’ús que podem fer d’ell. Els objectes amb un valor d’ús són aquells que cobreixen les nostres principals necessitats, menjar, descansar, aprendre... mentre que el valor de canvi és aquell que se’ls posa al entrar en el mercat.
El treball es divideix en treball abstracte i treball concret. El treball abstracte és el valor de canvi, mentre que el treball concret ´s necessari, perquè és el que produeix el producte. Una mercaderia tindrà un valor d’ús i un valor de canvi. El que fa que tingui valor d’ús és el treball concret.
El fetitxisme de la mercaderia. Fetixisme de la mercaderia implica el procés a partir del qual els actors obliden que és el seu treball el que confereix a les mercaderies el seu valor. S’arriba a creure que el valor de cada mercaderia ve donat per les seves propietats naturals o pel funcionament impersonal del mercat és perd control sobre les mercaderies.
El fetitxisme confereix a aquestes mercaderies i al mercat una realitat objectiva independent que és externa a l’actor i coercitiva.
“No es más que la relación social determinada de los mismos hombres, la cual adopta aquí la forma fantasmagórica de una relación entre cosas. De ahí que para hallar una analogía tengamos que trasladarnos a las regiones nebulosas del mundo religioso. Aquí, los productos del cerebro humano parecen dotados de vida propia, independientes, en relación entre sí y con los hombres.” “Lo mismo ocurre en el mundo de las mercancías con los productos de la mano humana. Esto es lo que llamo fetichismo, que se adhiere a los productos del trabajo en cuanto se producen como mercancías y que, por consiguiente, es inseparable de la producción de mercancías”.
Las persones no només produïm mercaderies sinó també relacions socials i estructures socials. Des d’aquesta perspectiva, el fetixisme de la mercaderia es pot traduir pel concepte més ampli, de reificació.
10 La reificació es defineix com el procés a partir del qual les relacions socials es comencen a creure que son naturals, universals i absolutes. Implica el convenciment de les persones de que les estructures estan fora del seu control i que son inalterables. Aquesta suposició té moltes conseqüències.
“El obrero trabaja bajo el control del capitalista, a quien pertenece su trabajo. El capitalista cuida de que el trabajo se ejecute como es debido y que los medios de producción se empleen convenientemente, esto es, que no se desperdicie ninguna materia prima y que se trate bien el instrumento de trabajo” (p.251).
L’alineació. És una experiència segons la qual els éssers humans abans de governar les seves pròpies vides i els seus propis destins, se senten governants per forces alienes o estranyes a ells (en aquest cas, les forces del mercat, de l’oferta i la demanda); forces que no controles i a les que estan sotmesos. L’alineació és igual a la deshumanització.
Es l’estructura social capitalista la que trenc amb les interconnexions naturals que caracteritzen la naturalesa humana en el sentit ideal. El fet que la classe treballadora hagi estat desposseïda i es vegi obligada a vendre la seva força de treball, fa que es trenqui la relació natural que havia existit amb la naturalesa.
L’alineació té quatre dimensions:  Àmbit 1. Activitat productiva. No es treballa per a un mateix, ni per a satisfer les pròpies necessitats, sinó que es treballa per a que els capitalistes tinguin a disposició la seva força de treball durant la jornada laboral a canvi d’un salari per a subsistir. L’objectiu es converteix en guanyar per a poder sobreviure. Qui pren totes les decisions i controla l’activitat productiva és el capitalista.
 Àmbit 2. Producte. No pertany als treballadors/es, no poden utilitzar-lo. Ni tenen control sobre el producte, ni tenen una percepció correcta del que estan produint.
 Àmbit 3. Companys i companyes de treball. La  Àmbit 4.
13. Antonio Gramsci Va néixer a Sardenya, el 22 de gener del 1891 i va morir el 27 d’abril del 1937. Va ser el fundador del partit comunista italià. Filòsof, pensador i intel·lectual públic.
La constatació que “nomes en el terreny de la superestructura, és a dir, de la ideologia, la cultura i la política els éssers humans prenen consciència dels conflictes que es produeixen en la base econòmica de la societat.
Hi ha un plantejament clarament anti-economicista i centralitat de la lluita ideològica i cultural. La ideologia també pot ésser el terreny en el qual es comença a revertir l’ordre social.
La hegemonia fa referència a les formes en les que una classe, a pesar que pugui ser socialment minoritària, o que estigui nominalment apartada del poder polític real, pot exercir el seu domini sobre la resta de la societat de forma no directament violenta o coactiva. Per instaurar un domini de classe no és suficient, i a vegades ni necessari, la conquesta del poder polític de l’estat.
Hi ha dos models d’intel·lectualitat: la tradicional i orgànica. Totes les persones són intel·lectuals; tots tenen facultats intel·lectuals i racionals però no tots tenen la funció social de intel·lectuals. Aprofitar tot el què pogués ser subversiu en la cultura de la classe obrera per potenciar la consciència de classe. Connectar amb les preocupacions del “poble”; ajudarlos a pensar els seus problemes quotidians.
14. L’escola de Frankfurt. La primera generació: Horkheimer i Adorno Max Horkheimer (1895 – 1973) va ser escollit director del Institut per la investigació social, tancat l’any 1933 per culpa del nazisme. Horkheimer i Adorno (1903-1969) es retroben a la Universitat de Columbia (Nova York). El 1950 es re-obra l’institut. Analitzen com la classe treballadora lluny d’oposar-se al capitalisme, acaben sent comprats.
11 En una segona generació trobem; Erich Fromm (1900-1989) estudià sociologia amb Weber y Karl Jaspers e Heidelberg.
Ensenyà a l’Institut de Psicoanlàisi de Frankfurt, adscrit a l’Escola de Frankfurt. Uneix a Marx i a Freud. Herbert Marcuse (1898-1979) realitza la tesi doctoral amb el filòsof Martin Heidegger.
Finalment trobem a Habermas. Supera el pessimisme que afectava tant a la primera generació de l’escola de Frankfurt.
Publica la teoria de l’acció comunicativa on construeix una nova visió de la societat, una visió dual. “Tots els que treballem en teoria social la utilitzarem com un recurs anys després de que la majoria de la literatura actual de CCSS hagi sigut oblidada” (Giddens, 1985) Tots aquests autors tenen en comú la teoria crítica.
15. September’s Group L’origen el trobem a l’entorn del llibre de Cohen (1978) en defensa del materialisme històric. També conegut com el NBMG (No-Bullshit Marxisme Group). Els principals membres son G.A. Cohen, Jon Elster, Erik Olin Wright, entre d’altres.
Son el que donen peu al marxisme analític: no es pot parlar de grans categories que aglutinin coses generals ja que no es poden analitzar. Cal desgranar i anar a la unitat mínima: els individus. Passen a analitzar tota la societat des de la perspectiva de Marx l’individu. S’ha de concretar i donar-li rigor. Es vol analitzar anant a la realitat.
El més important era Erik Olin Wright (escriptor de l’obra “Classes”). “Es una mala idea continuar revisant la maleta per a un viatge que mai fas”. Fa una enquesta l’any 1982 que va ampliar fins a 15 països.
“La explotació es definirà en la resta d’aquest llibre com una apropiació econòmicament opressiva dels fruits del treball d’una classe per l’altre. No totes les apropiacions son econòmicament opressives ni totes les formes d’opressió econòmica impliquen apropiació. És la combinació d’opressió econòmica y apropiació el que fa de l’explotació una base tant poderosa per als antagonismes objectius entre interessos materials”.
Més enllà de la pol·larització social Marxista. Hi ha posicions de classe que no són d’explotador ni d’explotat; tenen una part proporcional del bé en qüestió (e.g. petit burgès autònom).
12 ...