apunts economia politica tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia política.
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA.5: PRODUCCIÓ I COSTOS. LES EMPRESES EN ELS MERCATS COMPETITIUS 5.1. Costos comptables i econòmics - Objectiu d’una empresa: maximitzar beneficis Benefici =ingrés total (IT) – cost total (CT) Ingrés total: quantitat rebuda per la venda de la producció Des del punt de vista de l’economista, el cost de producció d’una empresa inclou tots els costos d’oportunitat (són el valor de les alternatives, de la millor alternativa possible). En canvi un comptable té en compte els ingressos i despeses.
Els costos d’oportunitat d’una empresa de vegades són evidents (costos explícits) i de vegades no (costos implícits).
- Costos explícits: costos dels factors que exigeixen un desemborsament de diners. Si hi ha una sortida de diners, és evident.
- Costos implícits: costos dels factors que no exigeixen un desemborsament de diners.
No hi ha sortida de diners, i de vegades no és evident.
Pensem en l’exemple del cost de capital...
- - Consideraria un economista que els interessos que deixen de percebre’s pel capital financer invertit en una empresa són un cost de producció? Els comptabilitzaria el comptable de l’empresa? I si parléssim dels interessos pagats al banc per un préstec que es va demanar per al negoci? Pista: Penseu en cada cas si hi ha un pagament explícit o no. La resposta és no.
Atès que els economistes i els comptables calculen els costos de forma diferent, també els beneficis (diferència entre ingrés total i cost total) es calculen de forma diferent.
- Benefici econòmic: ingrés total menys cost total, inclosos tant els costos explícits com els implícits. IT – CT Benefici comptable: ingrés total menys cost explícit total. IT - CeT Pel comptable els costos implícits són benefici comptable, en canvi per l’economista no.
El benefici econòmic és més petit que el benefici comptable, perquè té en compte els costos d’oportunitat.
5.2. La producció i els costos Examinem la relació entre el procés de producció de l’empresa i el seu cost total.
Ex: Pensem en la fàbrica de galetes La Famolenca Elena.
Supòsit: el factor capital (maquinaria i edificis) és FIX (supòsit realista a curt termini, però no a llarg termini), i el factor treball(nombre de treballadors i d’hores que fan) és VARIABLE; per alterar el nivell de producció només pot modificar-se el nombre de treballadors.
Hi ha una relació entre la quantitat de factors i el nivell de producció, que és la funció de producció.
La funció de producció estableix la quantitat de producte que pot obtenir-se amb cada combinació de factors de producció, suposant que s’utilitza el mètode més eficient de producció.
Producte marginal: augment que experimenta la producció amb una unitat més del factor.
Marginal sempre és addicional.
Producte marginal decreixent: el producte addicional que aconsegueix un nou treballador (és a dir, el seu producte marginal) disminueix conforme augmenta el nombre de treballadors utilitzats (mantenint fix el factor capital).
Llei dels rendiments decreixents diu que el producte marginal és decreixent.
Passem de la producció als costos...
- Tornem a examinar la taula 5.1 atenent la relació entre producció i costos. Aquesta relació és bàsica en la presa de decisions per part de les empreses.
La relació entre les dues columnes de producció i cost total pot representar-se per mitjà del que es denomina la corba de cost total.
5.3. Les diferents mesures del cost Costos fixos: són els que no varien amb la quantitat produïda (CF).
Costos variables: són els que sí varien amb la quantitat produïda (CV).
Costos totals (CT): CF+CV Per saber el cost mig dividim per la quantitat de la primera columna.
Cost total mitjà = cost total / quantitat (CTMe=CT/Q) Cost marginal = canvi en el cost total / canvi en la quantitat (CM=ΔCT/ΔQ) {normalment ΔQ=1} Noteu que - - El cost marginal augmenta amb la quantitat produïda, a causa de la llei dels rendiments decreixents (o producte marginal decreixent).
El CM sempre talla la corba del CTMe pel seu punt mínim (més baix).
o Per exemple: fem un examen i treiem una nota inferior a la nostre mitjana, per tant la nostre mitjana baixa. Si per contrari treiem una més alta, la mitjana puja. Aquest examen és “el cost marginal”, perquè és addicional.
El CTMe primer baixa i després puja perquè és la suma del CFMe (que baixa) i el CVMe (que puja).
Relació entre el cost marginal (CM) i el cost total mitjà (CTMe): o Sempre que el cost marginal és menor que el cost total mitjà, aquest últim és decreixent.
o Sempre que el cost marginal és major que el cost total mitjà, aquest últim és creixent.
Les corbes de costos representatives - Són les corbes anteriors representatives de la realitat? En general, les empreses solen ser una mica més complicades.
En concret: en moltes empreses, el producte marginal (PM) decreixent no apareix des del primer treballador, sinó que tenen un PM creixent al principi que, a partir d’un punt, comença a decréixer.
La combinació de producte marginal creixent i després decreixent també dóna a la corba de cost variable mitjà una forma de U. A part, el cost de produir una unitat addicional decau al inici.
Es mantenen les tres propietats més importants que cal recordar: 1. El cost marginal acaba augmentant quan s’incrementa la quantitat de producció.
2. La corba del cost total mitjà té forma de U.
3. La corba de cost marginal talla la corba de cost total mitjà en el punt mínim.
5.4. Les empreses en els mercats competitius Veurem com prenen les empreses les decisions de producció en els mercats competitius.
5.4.1. El significat de competència Mercat competitiu: mercat en el qual hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes pràcticament idèntics, per la qual cosa cadascun és preu-acceptant (no pot afectar individualment el preu de mercat, sinó que el pren com a donat). A més a més, les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat (per exemple el mercat del pa, muntar una fleca).
5.4.2. L’ingrés d’una empresa competitiva - Recordem que: B° = IT – CT Sabem que: IT = P x Q Una empresa en competència perfecta, com que és petita en comparació al mercat, considera que el preu depèn de la situació del mercat. El preu no depèn de la quantitat que l’empresa produeixi i vengui.
A una empresa pot interessar-li la resposta a les preguntes següents:   Quant s’ingressa de mitjana per cada unitat produïda i venuda? Ingrés mitjà.
Quin ingrés addicional s’aconsegueix si es produeix una unitat més? Ingrés marginal.
Ingrés mitjà: ingrés total (P x Q) dividit per la quantitat venuda. Per tant és el preu.
Ingrés marginal: variació que experimenta l’ingrés total quan es ven una unitat més.
Igual que amb els costos, marginal és addicional.
5.4.3. La maximització dels beneficis i la corba d’oferta de l’empresa competitiva L’exemple de la taula 5.2. (vegeu a continuació), ens permet observar que: 1. Mentre l’IM sigui superior al CM, elevar la producció augmenta els beneficis.
2. Mentre l’IM sigui inferior al CM, reduir la producció augmenta els beneficis.
3. Només quan IM = CM l’empresa no pot augmentar els seus beneficis.
La recta de preus és horitzontal perquè l’empresa és preu-acceptant: el preu del seu producte és el mateix independentment de la quantitat que decideixi produir.
En el cas d’una empresa competitiva: P = IMe = IM L’empresa maximitza beneficis quan IM = CM. Atès que en el cas d’una empresa competitiva P = IM, la maximització de beneficis s’aconsegueix quan P = CM. Cosa que no passa en el cas del monopoli.
Per tant En general, la condició de maximització de beneficis és: IM = CM.
En competència perfecta, atès que P = IMe = IM, podem escriure la condició anterior com: P = CM.
El CM és a partir del CVMe, per sota d’ell no, perquè no ens interessaria produir ja que l’IT seria més petit que el CV, per tant també ho serà que el CT, i per tant no produiré allà, no forma part de la corba d’oferta de l’empresa. La corba d’oferta ve donada per la corba del cost marginal, quan li passa per sobre del CVMe.
En la situació de sobre del CVMe però per sota del CTMe, vol dir que produint no arribo a cobrir CF per tant no interessa produir a ll/t, només a c/t.
La decisió a curt termini de tancar En algunes circumstàncies, l’empresa pot preferir tancar. Distingirem entre: - Tancament: decisió a curt termini de no produir gens durant un període de temps determinat.
Sortida del mercat: decisió d’abandonar el mercat.
Si l’ingrés que s’obtindrà produint no cobreix els costos variables de producció, l’empresa tanca (deixa de produir temporalment) tancar si IT < CV. O bé tancar si P < CVMe.
És a dir, una empresa decideix tancar si el preu del bé (el que ingressa per unitat) no cobreix els costos variables per unitat (o costos variables mitjans).
El cost fix no entra en consideració ja que l’ha d’assumir tant si tanca com si no.
Estem ara en condicions d’afirmar que: La corba d’oferta (a curt termini) de l’empresa competitiva és la seva corba de cost marginal a partir del punt en què el preu es troba per sobre del cost variable mitjà (segment de la corba de CM per sobre del punt de tancament).
Nota: en aquesta anàlisi es considera que els CF a curt termini són COSTOS IRRECUPERABLES: costos que ja s’han compromès i que no poden recuperar-se i, per tant, són irrellevants en la presa de decisions.
La mesura gràfica dels beneficis de l’empresa competitiva - Recordem: Beneficis = IT – CT Podem escriure: Beneficis = (IT/Q – CT/Q)xQ És a dir: Beneficis = (P – CTMe)xQ 5.4.4. Entrada i sortida en un mercat competitiu La decisió de sortir o entrar en el mercat és una decisió de llarg termini.
Si la situació de pèrdues (b) es repeteix en diversos períodes, l’empresa pot optar per deixar d’assumir els costos fixos (que sí assumeix si només tanca temporalment).
Per tant, si l’ingrés que obté produint és menor que els seus costos totals, l’empresa decidirà sortir del mercat, en el llarg termini.
...