Introducció a la pintura flamenca (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

30.01 (tarda) Introducció a la pintura flamenca del segle XV FLANDES. 1400-1450 (1420-1450) Flandes: Nord-Est de França (avui dia Bèlgica, Holanda i un tros de Françat), llavors sota els dominis dels ducs de Borgonya.
Art desenvolupat per burgesos en contextos urbans durant anys de bonança econòmica. Hi va haver una revolució pictòrica. La generació de Masaccio, Donatello i Brunelleschi allà té uns noms propis: Robert Campin, Jan van Eyck i Rogier van der Weyden (contemporanis a la Cúpula, el Sant Jordi i la Capella Brancacci). També volen substituir tot allò que els precedeix per arribar a un nou estil. S’anomena “Ars nova", l’objectiu del qual és la conquesta del món visible (igual que el Renaixement). Els camins, però, seran completament diferents als florentins (aquesta va ser més sistemàtica amb un suport intel·lectual molt gran i no Renaixement de l’Antiguitat); Masaccio pinta per mitjans matemàtics i tot té el mateix grau de versemblança, a diferència de la revolució francesa, en què no es trenca amb el món del gòtic sinó que s’evoluciona; els flamencs tenen una visió quotidiana i humana de la realitat; el detallisme del gòtic ajudarà (aquesta vegada, no en el medieval) a fer comprensible el món real, enlloc d’un món fantasiós i imaginari; la racionalitat serà substituïda per l’experimentació.
Comparació Pala de Santa Llúcia (art renaixentista) i El matrimoni Arnolfini (art flamenc).
Exceptuant el Políptic de l’anyell místic, les dimensions de les obres flamenques són de petit i mitjà format, fet que permet que el pintor pugui recrear-se més en el detall i que el públic capti més el realisme (més versemblant). Això és per la finalitat que tenen aquestes obres: el 90% són encarregades per ser contemplades en l’àmbit privat (diferent de Florència). El duc de Borgonya, pel qual treballava Jan van Eyck, va encarregar moltes obres.
Com que la cort a Flandes era itinerant, la majoria d’obres encarregades havien de ser en un format transportable. També és important el suport: la pintura flamenca és feta sobre fusta (no es conserva cap pintura mural, tot i que pot ser que se n’haguessin fet  s. XVI Reforma protestant: es va destruir molta pintura religiosa).
També és molt diferent la tècnica (sobretot marcat pel material sobre el qual es pinta: el tempra a Itàlia (l’aglutinant era la cola o l’ou), a Flandes era l’oli. Aquest s’asseca molt més lentament, permet treballar més el detall (aquesta, a diferència de l’altra, és brillant).
Són realistes (no hi ha una idealització): Adam, detall del Políptic de l’anyell místic de Jan van Eyck.
Els flamencs no tenen tractats artístics. / Roger van der Weyden: molt més rígid perquè té formació d’escultor. / Robert Campin: és el que menys domina les llums dels pintors flamencs. / El retrat del matrimoni Arnolfini és l’únic retrat conegut de cos sencer.
Altres obres: El cardenal Albergati; Autoretrat; Francesco d’Este; Home, Dona; Verge davant la pantalla de la llar.
És molt corrent que l’artista pinti la persona que ha encarregat l’obra al quadre. També que es vegi l’exterior.
Estandardització i homogeneïtzació dels temes. Perquè a la Flandes del segle XV hi comença a haver mercat artístic. Per tant, si la obra no va encaminada a un propòsit concret, és l’artista que s’anticipa a temes més corrents i generals. Un altre motiu és perquè els flamencs del segle XV reprodueixen constantment el que veuen (no hi ha un rerefons intel·lectual). També influeix el fet que el lloc no és públic, sinó privat.
Un altre punt és com evoluciona la religió a Flandes al s. XV: a Flandes, plegaria i meditació personal (a diferència d’Itàlia, on la gent va a l’església a manifestar-se, a Flandes resaven a casa seva). Per tant, el pintor no tenia perquè inventar una iconografia nova.
L’escena t’havia d’ajudar a pregar. Això va fer que la iconografia es representés a l’interior de les cases (entorn quotidià) per assistir més directament a la vida de Crist. Com fer que no semblin una mare i un nen normal? Simbolisme disfressat (l’objecte groc de la llar de foc de l’obra Verge davant la pantalla de la llar també sembla una aureola).
Evolució de la manera de viure la religió. El contacte amb Déu és més directe perquè es busca individualment. Poder i importància d’una pietat individual i sincera (protestantisme). El 1443 el bisbe de Tornai li encarrega a Roger van der Weyden el Tríptic dels Set Sagraments. Llibre d’hores de Maria de Borgonya.
El matrimoni Arnolfini National Gallery (Londres), 1434.
Autor: Jan van Eyck · · · Diferents punts de fuga, no hi ha un estudi matemàtic. És a partir de l’anar afegint detall rere detall que es construeix l’espai per aconseguir la il·lusió buscada.
La diferència de l’espai fonamental és l’estudi de la llum: en l’art flamenc sí que està estudiada al natural i és l’element que permet aquesta versemblança (no la perspectiva rigorosament matemàtica.
Parella que es dóna la mà en la intimitat d’una habitació burgesa. Seguint la interpretació de Panovsky, la crítica està d’acord en afirmar que és un certificat visual del matrimoni de la parella. Motius: 1) Jan van Eyck firma el quadre (‘Jan van Eyck va ser aquí’). 2)El gest dels esposos agafant-se les mans i la de l’altra mà de Giovanni Arnolfini que sembla que prometi fidelitat. A sobre d’elles hi ha el mirall. Al mirall hi ha dos personatges que estan presenciant el que està passant en aquella habitació. Una d’aquestes figures probablement és Jan van Eyck: dos testimonis necessaris per testimoniar el pacte matrimonial. En aquell moment el matrimoni no necessitava el sacerdot, sinó dos testimonis. 3) Unió beneïda per Déu, simbolitzat per la làmpara del sostre amb una espelma encesa (l’escena té lloc durant el dia). 4) El gos, tradicionalment símbol de la fidelitat. 5) Al capçal de fusta del llit hi ha representada una figura: Santa Margarida a sobre del drac, protectora dels naixements (fecunditat lligada a la consumació del matrimoni). 6) L’espai triat és el dormitori, cambra nupcial. 7) Taronges a l’ampit de la finestra, es trobaven en el paradís: al·lusió a la puresa de l’home al paradía abans del pecat original.
El cardenal Albergati Kunsthistorisches Museum (Viena), 1438.
Autor: Jan van Eyck · Els retrats eren molt demanats. Albergati, de la cort flamenca, també volia passar a la posteritat. Retrats: ubicats a l’interior (fons neutre); bust o màxim mig cos; vista frontal de perfil 2/4). No només detallisme físic, sinó també representar un tarannà, fer un retrat psicològic.
Autoretrat National Gallery (Londres), 1434.
Autor: Jan van Eyck Francesco d’Este The metropolitan museum of art (Nueva York), c. 1460.
Autor: Rogier van der Weyden Home, Dona National gallery (Londres), c. 1435.
Autor: Robert Campin Verge davant la pantalla de la llar National gallery (Londres), 1425-1430.
Autor: Robert Campin · El fet que es deixi veure l’exterior a través de les finestres reflecteix el tarannà d’un poble.
Tríptic dels Set Sagraments Reial Museu de Belles Arts (Anvers), 1445-1450.
Autor: Roger van der Weyden · Missatge del bisbe Tornai: només dins dels límits és on s’havien de dur a la pràctica els sagraments perquè si no no accedeixes a la visió de Crist crucificat, és a dir, a la salvació de la teva ànima.
· Llibre d’hores de Maria de Borgonya As Autor: · Ella sembla predir quina serà la seva vocació quan es mori. Fins i tot Maria de Borgonya, duquessa, pot tenir un contacte directe amb la Verge.
...