Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5. Internet 1. Breu història d’Internet Els precedents (Estats Units):    Anys 60: ARPANET (Departament de Defensa + universitats). Inicialment neix com a projecte militar dels EUA amb l’objectiu de crear una xarxa de comunicacions amb protecció dels atacs dels adversaris.
Anys 70 i 80: augment de la mida i l’eficiència de la xarxa. No s’hi permeten activitats comercials. Desenvolupament lligat a grups contraculturals. Als 70 més universitats s’uneixen a la creació de la xarxa i nous continguts. En els 80 el projecte deixa de ser d’interès militar i les universitat converteixen l’eina en una xarxa social. Era controlada per “NSF.net”, un organisme públic, amb l’objectiu de controlar el funcionament intern i impedir el seu ús per fer negocis. La xarxa era considerada una eina amb l’objectiu de ser un fòrum d’intercanvi.
Característiques del mitjà: o Estructura horitzontal i descentralitzada, per tal d’assimilar-se a una democràcia no jeràrquica.
o Treball basat en la col·laboració, l’altruisme i la gratuïtat o Mitjà obert i universal o Ideal llibertari d’oposició a l’ordre establert El naixement d’internet:   1994: es permet el desenvolupament lliure de la xarxa, que passa a anomenar-se Internet.
Es desenvolupen formats i estàndards tecnològics que faciliten l’elaboració i l’ús dels continguts: o World Wide Web (Tim Berners-Lee) o Llenguatge HTML o Navegadors El funcionament de la WWW creava un sistema on cada adreça era assimilada amb una IP de navegació.
L’esquema de la dreta assimila el procés de funcionament de la WWW.
(Documental: BBC – La revolució virtual) La primera època d’Internet (1995-2001) – Què es podia fer dins la Web?   Mitjà bàsicament escrit Pocs usuaris amb possibilitats reals de publicar  es necessitava tenir un gran coneixement d’HTML i CSS per tal de crear i publicar.
   Desenvolupament de portals i cercadors  es comencen a desenvolupar portals de continguts, com Yahoo el 1995, i cercadors de portals, com Google el 1998. Els cercadors esdevindran, i encara ara ho són, les entrades principals de tots els usuaris.
Inici de les activitats comercials, basades en el concepte de long tail (llarga cua). El 1995 comença a introduir-se, tot allò què “NSF.net” havia intentat eliminar, els serveis de comerç electrònic i la publicitat. Neix doncs les conegudes empreses com Amazon, Netflix, Itunes, entre altres. A diferència de les tendes físiques, les quals tenien un límit físic de capacitat de productes, aquestes podien emmagatzemar tots els productes desitjats. En contra però desapareixia el “catàleg de recomanacions” què podia aportar la tenda física.
La crisi de les “.com” (2001)  arribaven uns anys incontrolables de la web i entre els informàtics s’havia creat una perspectiva de negoci impressionant. Però la bombolla què s’havia creat amb els més de mil milions de “.com” va explotar i es van pujar les accions de les pàgines web. Hi va haver una febre especulativa.
Començaran a aparèixer també els primers competidors de la xarxa creant una nova estructura independent com musaic o internet explorer.
Internet en l’actualitat: Després de la crisi de les “.com” entre el 2003 i el 2004 canvia la manera de negoci, les empreses comencen a desenvolupar diferents formes d’entendre i usar internet.
    La web 2.0: continguts generatius pels usuaris (blogs, wikis, plataformes per compartir continguts, xarxes socials..) La tendència a produir monopolis per l’efecte xarxa: el valor d’una xarxa de comunicació augmenta exponencialment en relació al nombre de persones que hi estan connectades.
Internet mòbil Noves formes d’accedir als continguts al marge dels cercadors: les aplicacions i els “jardins tancats”.
2. Canvis en la comunicació de masses  Nous rols de l’usuari, abans reservats als mitjans de comunicació  Aprofitat per la publicitat: màrketing viral i relacional 3. El consum d’internet  Encara hem de parlar d’esquerda digital? El consum diari d’internet a Espanya està a un 60% de la població. Però hi ha una gran desigualtat d’ús entre els diferents nivells d’edat o les classes socials.
Actualment l’ús majoritari d’internet el fan la gent de 20-24 anys i majoritàriament els de classe alta. Aquests a part d’haver nascut a una generació digital tenen més facilitat d’accedir-hi que no pas la gent de major edat.
4. Ingressos i models de negoci  3 fonts de finançament: A. La publicitat      La inversió publicitària a Internet creix sostingudament des de la bombolla de les “.com” Tipus de publicitat: o cerca (seach)  enllaços patrocinats que trobem en els navegadors.
o Display  publicitat importada dels mitjans clàssics o vídeo  publicitat importada dels mitjans clàssics o classificats  fan pagar i són les publicitats normals.
La inversió publicitària està concentrada en poques mans Importància creixent de les dades dels usuaris  les visites en les pàgines es calculen per clics.
Forma de comercialització: Perfomance vs. CPM Els navegadors poden saber per on et mous i a més han creat les anomenades cookies unes eines què et segueixen tots els teus moviments i després et treuen publicitat relacionada amb els llocs visitats. Navegadors com Google contenen un gran nombre de dades personals ja què ens identifiquen i ens segueixen en cada moment.
La empreses espanyoles destinen una mitjana d’un 6% dels seus diners a invertir en publicitat dins l’àmbit d’internet.
La publicitat dins les xarxes socials: Facebook    1.591M d’usuaris actius al mes i 1.038M diaris, 934M diaris a través del mòbil (2015) Fins el 2009 no va obtenir beneficis 2012: sortida a borsa  Fonts d’ingressos: publicitat (+90%) i pagament usuaris La publicitat en dispositius mòbils ja representa un 80% del total (2014: 69%) Facebook s’ha anat expandint entre usuaris, fusionant-se amb whatssap i instagram. Tot això ho fa per expandir-se dins la xarxa, per tant aconseguir més espai i alhora més informació sobre les nostres dades.
Actualment Google i facebook són les web més usades entre els internautes. Google ha aconseguit anar més enllà què un simple navegador i Facebook ha creat un espai semblant a un fòrum on l’usuari s’hi pot estar el màxim de temps possible.
Twitter     320 milions d’usuaris mensuals (2015) 2014: Ingressos 1.403M de dòlars (2013: 665M de dòlars), però amb unes pèrdues de 578M de dòlars (2013: 645M de dòlars) Fonts d’ingressos: o Publicitat (introduïda el 2010): suposa un 89% dels ingressos.
Importància ingressos a través del mòbil (85%) o Estudis de mercat 2013: sortida de borsa El gran problema de Twitter és què no aconsegueix tenir un model fix de negoci i per tant tenen una gran bossa de pèrdues. Va intentar introduir-se dins del món de la publicitat o el mòbil però van ser intents fallits. El gruix dels seus ingressos són únicament dels EUA.
Youtube     Creada el 2005 i comprada per Google el 2006 per 1.650M de dòlars. Tot i això l’estructura interna és completament diferent a Google.
+ 1.000M d’usuaris al mes Les seves xifres econòmiques no són públiques, però sembla ser que no obté beneficis.
A mesures què va creixent aquest model de web els seus dèficits també es veuen en augment. És per aquest motiu què Google cada vegada està en més desacord en posseir Youtube.
Estratègies: o Augment de la presència de publicitat. Combina la publicitat de baners display amb vídeos publicitaris.
Dóna un 55% dels seus ingressos als productors de continguts o Estratègia de creixement lligada als continguts professionals que no ha acabat de funcionar. Cada 1000 visites en un vídeo es paga diners als propietaris d’aquest, aquesta estratègia no els hi surt a compte, tenint en compte què actualment està en dèficit.
o Recerca d’ingressos alternatius: VoD i canals de pagament B. Continguts/Serveis de pagament   Resistència dels usuaris a pagar Aplicacions El pas del internet a través de l’ordinador a un mòbil a generat nous serveis com són les aplicacions. Aquestes han sigut creades amb la finalitat d’aconseguir un nou model de negoci on els usuaris paguin per tenir accés a elles. Tot i això la resistència dels usuaris a pagar va en augment.
Hi ha altres webs què alternen el servei gratuït amb el de pagament. És el cas de Spotify.
Spotify     2014: 45M d’usuaris, 15M de subscriptors Fonts d’ingressos: publicitat i subscripció (91%) 2014: Ingressos de 1000M d’euro i un resultat final de -165M d’euro Paga un 70% dels seus ingressos a les discogràfiques El seu model de negoci és un intent a evolucionar cap a un model on els usuaris paguin pels continguts. El problema d’spotify és que tenen acords amb les discogràfiques per tal d’accedir a la música, els hi han de donar un 70% dels beneficis. Els usuaris van via publicitat i subscripcions què suposen un 91% dels seus ingressos.
C. Donacions   Wikipèdia Crowdfunding Són webs on el seu model de negoci es basa en les donacions dels usuaris.
...