TEMA ICTUS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Malalties Neurodegeneratives i Demències
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 05/08/2017
Descargas 4
Subido por

Descripción

Tema ICTUS.

Vista previa del texto

MALALTIES NEURODEGENERATIVES TEMA ICTUS 1. TERMINOLOGIA ICTUS = Alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o vàries zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral, per causa d’un trencament d’un vas o hemorràgia de sang Un Ictus és una alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o vàries zones de l’encèfal que apareix amb a conseqüència d’un trastorn de la circulació cerebral El ictus no és una malaltia¸ és un síndrome. És molt heterogènia 1.1. CLASSIFICACIÓ DE LA MALALTIA CEREBROVASCULAR Es poden classificar de dos maneres: IISQUÈMIA HEMORRÀGICA  100 ictus el 80 % són ISQUEMICS (més freqüent) 20 % són HEMORRAGICS - - 1.1.1. NÚMEROS DELS ICTUS Més en homes que en dones o Afectació de més freqüent a més: 1) Causa de mort en dones / discapacitat del adult 2) Causa de mort per demència 3) Causa de mort en homes  1 de cada 6 persones produirà un ictus a la seva vida, abans de morir-se La seva incidència (número de casos nous / per cada any): o 200 / 100.000 La seva prevalença (idus en tota la evolució, en un moment d’aquella població i aquell any) > 70 anys o 6–8% La seva mortalitat als 30 dies: o 15%  Afecta a gent gran. Abans dels 30 dies estarà relacionat amb la mort de l’ictus, si es mort desprès d’haver passat els 30 dies, no es considerarà que sigui causa de l’ictus.
Hi Ha diferents formes de paraula per poder parlar de ictus AVC - APOPLEXIA FERIDURA TROMBOSI MALALTIA CEREBRAL VASCULAR VESSAMENT EMBÒLIA HEMORRAGIA ATAC CEREBRAL L’ICTUS, deixa moltes seqüeles i dona dependència  poden perdre la independència en AVD (menjar, vestir-se, higiene) Necessitaran sempre una ajuda externa per poder fer les seves AVD 10 – 30 % institucionalitzades MALALTIES NEURODEGENERATIVES 1.1.2. EPIDEMIOLOGIA (FACTOR DE RISC) - - - - NO MODIFICABLES Edat (més en gent gran i no és habitual en joves) Sexe (més homes que dones) Raça (més negre i occidental) Genètica - MODIFICABLES Hipertensió arterial - Sedentarisme Diabetis mellitus - Estenosis caròtida Dislipèmia (colesterol - Atac Isquèmic alt) transitori Obesitat Fibril·lació auricular Tabaquisme 1.2. ANATOMIA I FISIOLOGÍA 1.2.1. ANATOMIA La basculació del encèfal es porta a terme en dos sistemes: o Sistema anterior:: irriga per l’arteria caròtida interna.
o Sistema posterior: irrigat per l’artèria vertebral  La caròtida interna, és una arteria que va cap al cervell.
L’encèfal està preparat perquè aquests dos sistemes puguin suplir l’altre quan hi ha algun problema, gracies a l’existència del Polígon de Willis Els hemisferis cerebrals reben sang a partir d’aquests dos sistemes. El tronc encefàlic rep irrigació a partir del sistema de les artèries vertebrals. Els dos sistemes estan interconnectats mitjançant el cercle arterials o polígon de Willis i també per anastomosis corticals La arteria cerebral, posterior i anterior són les bifurcades de la caròtides internes. És un mecanismes que servirà perquè la sang pugui passar de dreta a esquerra, quan sigui necessari.
Polígon ( és un mecanisme que pot passar la sang d’un costat a un altre, quan sigui necessari9 o Qui té un polígon ben format, tindrà menys probabilitat de partir un ictus (ja que la sang pot comunicarse per altres bandes) o Un altre mecanisme de compensació, és l’arteria caròtida externa (=ull). Pot passar la sang quan sigui necessari (per obstrucció, trencament) RESUM: PW és l’estructura que uneix els dos sistemes. És el que fa que els dos sistemes s’alterin per ocupar lloc de l’altre en cas de traumatisme - L’arteria caròtida interna puja pel coll i entra al crani i es divideix en dues branques terminals (una al hemisferi dret i l’altre al hemisferi esquerre: o Artèria cerebral anterior: la que va direcció cap a la cara medial dels hemisferis o Artèria cerebral mitjana: la que va direcció cap a la cara lateral dels hemisferis. Aquestes artèria és important ja que hi trobem les àrees del llenguatge. Quan aquesta artèria es troba alterada es produirà una afàsia.
o Artèria cerebral posterior: aquesta no forma part de la caròtida interna, sinó que és la que al acabar l’arteria basilar, es dirigeix cap a la part posterior del cervell MALALTIES NEURODEGENERATIVES RESUM ANATOMIA VASCULAR CEREBRAL - 1.2.2. FISIOLOGÍA Consum de fluix sanguini (glucosa i O2) necessitarà aquest consum constant, sinó les neurones moririen Pes del cervell és d’un 2 % del pes corporal total, però el flux sanguini cerebral suposa el 15 % del gasto cardíac Elevada la tassa metabòlica. Altes demandes de O2 i glucosa Autoregulació (=decideixen quanta quantitat de sang necessita): les arterioles cerebrals posseeixen capacitats vasorreactives en resposta a multituds d’estímuls físics i humorals. Gran capacitat de adaptació per preservar la correcta irrigació tissular.
El mecanisme d’autoregulació del FSC és que el cervell, sota certes condicions, pot mantenir un nivell constant del FSC, modificant la resistència vascular cerebral.
Aquesta capacitat es coneix com autoregulació cerebral.
Podem trobar quatre estats de FSC: 1) FLUX NORMAL: per sobre de 50 mL 2) OLIGOHÈMIA: per sota de 50 mL fins a 30 mL. El teixit funciona amb normalitat però rep menys sang.
3) PENOMBRA: per sota de 20 mL. Aquest és molt important. Té un teixit que rep menys sang de la necessària, per tant, aquest ha deixat de funcionar però no està amb necrosis, per tant, si se li envia sang una altra vegada, potser un teixit rescatable. És un concepte essencial per entendre els tractament del ictus (rescatar el teixit, enviar-li sang i que es torni a recuperar).
4) MORT: per sota de 10 mL. Provoca la necrosi de les neurones.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES 2. CLASSIFICACIÓ DE LA MALALTIA VASCULAR CEREBRAL L’accident vascular cerebral es classifica en dos subtipus: isquèmics i hemorràgia 2.1. ISTUS ISQUÈMICS És la conseqüència de la oclusió d’un vas, hi ha problemes en el suport de sang al cervell El ictus isquèmics, poden ocorre de dos maneres: 1) Infart cerebral (=necrosis 80 % ) 2) AIT atac isquèmic transitori (= no necrosis 20 %)  El malalt s’ha recuperat ell sol.
 Transitori vol dir q clínicament ell sol s’ha recuperat INFART CEREBRAL - L’infart cerebral és l’aparició súbdita del dèficit neurològic focal.
- Les manifestacions del infart cerebral depèn del lloc d’afecció cerebral, freqüentment solen ser unilaterals i inclouen alteracions: o Llenguatge, camp visual, debilitats hemicorporal i pèrdua de sensibilitat - Si aquesta falta suport cerebral, hi haurà necrosis i, per tant, un infart cerebral - AIT= episodi de isquèmia cerebral que es recupera totalment des de el punt de vista clínic i sense lesió en les proves de neuro – imatge És caracteritza pels següents aspectes - Amaurosis fugax - Afàsia transitòria (retina) - Hemianòpsia - Hemiparèsia transitòria transitòria - Símptomes de tronc / - Hemihipoestesia cerebel transitòria Ej: inestabilitat con diplopia, vertigen con disàrtria, hemiparèsia amb vertigen ATAC ISQUÈMIC TRANSITORI - L’atac isquèmic transitori és un episodi d’isquèmia cerebral que es recupera totalment des del punt de vista clínic i sense lesió en les proves de neuro – imatge, sense un tractament evident.
- Es freqüent - La duració habitual és d’uns pocs minuts ( - Estudis recents mostren que els pacients amb AIT tenen més probabilitats de partir un infant cerebral en les dos setmanes posteriors 2.2. DIFERENTS CAUSES D’ICTUS ISQUÈMICS L’ictus pot ser provocat per diverses causes 1) 2) 3) 4) 5) Altero esclerosis (disposis de plaques )  20 % Infart lacunars (llacuna redona de necrosis ) 25 % Ictus cardio embolic (s’impacta i no deixa que passi la sang)  20 % Malalties inusuals (coàguls de la sang)  5 % No coneixement de la causa  30 % MALALTIES NEURODEGENERATIVES 2.2.1. ICTUS ATEROTROMBÓTIC 20% - És crea una placa i és pot afegir un trombó moral - Tractament: o Quirúrgic (= treure aquesta placa) o Endovascular - - - - - 2.2.2. ICTUS CARDIOEMBÓLIC 20% Fibril·lació articular o Pròtesis valvulars o Estenosis mitral o Infart de miocardi recent o Trombó ventricle esquerre o Malaltia del sen o Miocardiopatia dilatada o Acinèsia ventricular o Endocarditis o Mixoma auricular Viatge des de el cor fins al cervell, primera causa de fibril·lació articular (batec irregular) 2.2.3. INFART LACULAR (MALATIES DE PETITS VASOS) 25% Afectació menor.
Una petita llacuna que es situa al cervell en petits vasos, té una afectació menor.
2.2.4. ALTRES CAUSES Es presenten principalment en menors de 45 anys, encara que no són exclusives d’aquest grup. Les més freqüents solen ser vasculopaties, migranyes, abús de drogues, arteritis (=), etc.
2.2.5. CAUSA DESCONEGUDA 30% Inclou els infarts cerebrals amb més d’una etiologia possible aquells que encara que s’hagi fet una avaluació completa, no se’n pot determinar la causa o que tenen una avaluació incompleta.
o Causa desconeguda perquè no hi ha proves o Causa desconeguda perquè en les proves es veuen altres malalties o Causa desconeguda perquè no hi ha causa evident MALALTIES NEURODEGENERATIVES 2.3. PATRONS CLÍNICS FREQUENTS (ISQUEMICS) A continuació, es presenten els patrons clínics freqüents dels accidents vasculars cerebrals. Depenent de l’artèria lesionada hi haurà unes funcions afectades.
Si la lesió és en la circulació anterior esquerra (artèria caròtida esquerra), la dominant en la majoria de persones, les característiques seran: - 1) CIRCULACIÓ ANTERIOR ESQUERRE Afàsia (a la gran majoria, però no afecta a tots i la primera causa de afàsia és l’ictus) Hemiparèsia dreta Hemihipoestesia dreta (sensitiu) Hemianòpsia homònima dreta (un costat del cos no el pot veure) Desviació ocular a esquerre (si tu li dius, mira cap a la dreta, mirarà cap al costat lesionat, en aquest cas és l’esquerre) Dificultat en llegir, escriure i calcular (dèficit acalcúlia i apràxia)  No tots els pacients tenen tots els símptomes Si la lesió és en la circulació anterior dreta, les característiques seran: - 2) CIRCULACIÓ ANTERIOR DRETA Heminegligencia esquerre (deixa d’atendre els estímuls de la part esquerre  coneixement de l’espai, dibuix, menjar, la esquerre per ell no existeix) Dificultat per dibuixar / copiar Hemiparèsia esquerre Anosognòsia asomatognòsia  desconèixer que és el propi propietari d’aquelles extremitats.
Hemihipoestesia esquerre Hemianòpsia homònima esquerre Desviació ocular a la dreta Extensió visual / sensitiva esquerre  si els dos estímuls es presenten a la vegada, extingirà la esquerra, però si són per separat, ho dirà bé i no extingirà la esquerre.
Si la lesió es troba en l’artèria cerebral posterior (bàsicament, lòbul occipital), les característiques seran unes o unes altres depenent del hemisferi afectat. Les característica principal serà la hemianòpsia homònima contra lateral o dèficit campimètrics.
- 1) ACP ESQUERRA Dèficit campimètrics homònim dret  pèrdues de visió Alèxia sense agrafia  no pot llegir el que ha escrit Dificultat en denominar color i objectes  una mica d’anòmia Hipoestesia extremitats dretes  sensitiu (no sempre, més típic en lesions d’artèria cerebral mitja) - 2) ACP DRETA Dèficit campimètrics homònim esquerra Heminegligencia esquerra Hipoestesia extremitats esquerres MALALTIES NEURODEGENERATIVES Si la lesió es troba en la circulació vertebral – basilar, les característiques seran: - - - - 1) CIRCULACIÓ VERTEBRAL – BASILAR Inestabilitat amb atàxia o El cerebel és el encarregat de la coordinació, per tant, si hi ha un problema cerebel·lós o en connexió troc cerebral, podem tenir dificultats en caminar i inestabilitats.
Diplopia o Al tronc cerebral estan tots els nuclis de la visió, per tant, si hi ha algun múscul que es paralitza i ve d’aquest nucli, el cervell rep dos imatges, per tant, la visió és doble Nistagmes o Moviment involuntari dels ulls, que té a veure en connexions entre nuclis vestibulars i cerebel·losos.
Molt típic en lesions d’aquesta àrea Ceguera cortical o Amb defectes visuals bilaterals Parèsia / Hipoestesia o De les extremitats o territoris bilaterals  falla la forà i la mobilitat Síndromes sensitius, motors o dels parrells cranials creuats Vertigen Vòmits  estan associats al vertigen Disfàgia o Aparell de deglució i fonació depèn de la funció correcta dels parells cranials Disfonia Cefalea posterior o Mal de cap Amnèsia També podem trobar els síndromes lacunars, que poden ser varis: - - - - 1) SÍNDROME LACUNARS SÍNDOME MOTOR PUR: o El malalt només té hemiparèsia /hemiplegia i prou. Pèrdua de força a la meitat del cos. Sense alteracions de la funcions superiors, visuals, sensitives, consciència (degut a una lesió de la càpsula interna, al pont) SÍNDROME SENSITIU PUR o El malalt només té Hipoestesia, sense parèsia, incoordinació, alteracions de funcions superior o visuals (degut a una lesió del talem) SÍNDROME SENSITIU MOTOR o Pacients que en una part del cos té pèrdua de força i sensibilitat però no té altres símptomes afegits (cognitius o visuals) DISÀRTRIA o La mà torpe. No pronuncia bé i no té moviments de la mà amb l’agilitat que hauria de tenir HEMIPARÈSIES ATÀXIQUES o Quadre clàssic. Malalts que tenen una hemiparèsia i les extremitats, a més de tenir poca força, tenen mala coordinació.
 Aquests serien els cinc síndromes lacunars clàssics.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES 3. DIAGNOSTIC DEL ICTUS Haurem de saber de quin síndrome d’ictus es tracte (esmentats anteriorment) per poder esbrinar quin tractarem haurem de utilitzar.
o o o Nosològic Etiològic Tractament Tratamiento Etiológico Nosológico El ictus per ser diagnosticat ha de ser de quatre maneres: 1) Sobtat: el malalt passa d’estar bé a estar malament en minuts. És sobtada, no és d’evolució de dies.
2) Deficitari: pèrdua de força o sensibilitat o pèrdua de llenguatge o coneixement.
3) Focal: hi ha una part que no funciona. Ha de ser una lesió molt focalitzada.
4) Evolució en minuts o hores: no es dona en setmanes o mesos 3.1. LES PROVES DE NEUROIMETGE Les proves de neuro – imatge que es realitzen són les següents: 3.1.1. PARÈNQUIMA És detecta amb el TAC (primera fila de seqüencies) i amb RM (segona fila de seqüencies). En el TAC es mostren les imatges en talls axials.
RM tenen les imatges amb més resolució i més precises. L’avantatge és que té la seqüencia de difusió i les lesions isquèmiques apareixen immediatament, en pocs minuts. Aquí es parla d’intensitat, no de densitat. Parlem de hiperdensitat i hipodensitat i serà una o altre depenent de la seqüencia utilitzada Molt important també fer proves de cor (registre de electrocardiograma, per veure si hi ha arítmies; telemetries, prova de holter, ecografies cardíaca, etc.) i proves per detectar problemes en les artèries (angiografia TAC, angiografia RM, ecografies de coll etc.) per últim es farien anàlisis de sang.
Si tenim el TAC que no ens serveix en fase aguda, tenim solució. Posar contrast per la vena i veiem com canvia el contrast al cap dels segons (TAC MULTIPARAMÈTRIC) En aquest TAC, les imatges d’infarts es veuen més fosques que la resta de teixit (són hipotenses les del infart cerebral). Les hemorràgies es veuen hipertenses. El TAC tarda hores en demostrar que hi ha un infart però té l’avantatge que és molt ràpid, però cal dir que la millor prova per veure infarts és el RM MALALTIES NEURODEGENERATIVES 4. TRACTAMENT I PREVENCIÓ DEL ICTUS Hi ha tres fases importants en el tractament: 1. Prevenció primària Que podem fer per evitar que aparegui l’ictus? 2. Ictus Si la prevenció primària ha fracassat, què podem fer en fase aguda per beneficiar al pacient i solucionar el problema? Prevención Primaria Ictus Prevención Secundaria 3. Prevenció secundària Què podem fer perquè no tingui un altre ictus? 4.1. Prevenció primària La prevenció primària consisteix en donar pautes ala població per tal d’evitar l’aparició d’un ictus. Aquestes pautes són les que es presenten en la següent imatge: - No fumar No veure alcohol amb excés Fer exercici No engreixar-se, es a dir, fer dieta rica en vegetals i verdures, però no greixos animals Pressió arterial controlada Tenir el colesterol i sucre a nivells normals Això serien les pautes principals per evitar l’ictus. En resum, tenir una vida saludable.
El 90% dels ictus s’expliquen per l’efecte de FRV (factor de risc vascular) convencionals i factors ambientals El cervell necessita suport constant de sang per funcionar, necessita oxigen i glucosa per un tub perquè sinó hi pot haver destrucció. Per això es diu que el temps és cervell 4.2. ¿PERQUÈ ES IMPORTANT ARRIBAR AVIAT A L’HOSPITAL? ¿ES UN ICTUS? < 4,5 HORES? < 6 HORES? MEDIDES DE SOPORT DIAGNÓSTIC ETIOLÒGIC REHABILITACIÓ No tots el dèficits focals són ictus. S’ha de fer diagnòstic i saber si es tracta d’isquèmia, d’hemorràgia o altres patologies.
Fer proves complementaries per detectar hiperdensitat o hipodensitat.
Si el malalt arriba abans de les 4 hores i mitja des del principi dels símptomes, es pot fer un tractament anomenat TROMBÒLISI INTRAVENOSA (rt-PA), que consisteix en injectar en una vena un fàrmac que desfà els coàguls i, per tant, si desfà el coàgul que està interrompent el pas de la sang a la part del cos corresponent, al tornar a passar la sang, si tenim sort de que no hi ha necrosis i molt penombra, el malalt és recuperarà.
Només es pot fer a les 4 hores i mitja. Aquesta rt-PA va rascant el trombó i aconsegueix eliminar-lo i deixa passar la sang que administrem.
Si el malalt arriba en menys de 6 hores: es fa tractament Endovascular, tractament per dins de l’artèria (a la artèria femoral) i es posa a un dispositiu que s’emporta el trombó enrotllat en un cilindre de metall i el metge s’emporta el trombó i pot circular la sang.
El malalt amb ictus han d’ingressar a la unitat d’ictus i prevenció i tractament de complicacions ( hi haurà diferents professionals: neuròlegs, fisioterapeutes, logopedes, etc.) Per trobar la causa i poder prevenir la recurrència. Quan abans millor.
El ictus és la causa principal de discapacitat i quan la rehabilitació és faci molt millor i MALALTIES NEURODEGENERATIVES amb més intensitat, millor serà la recuperació.
- - - 4.2.1. ACTIVACIÓ DEL CODI ICTUS Arribar a l’hospital quan abans millor.
Si algú sospita de que ha vist un ictus per carrer o un amic o familiar, s’ha de trucar al 012.
Quan tu truques a l’hospital, ells tenen establert el codi ictus i llavors es transportarà al pacient el més ràpid possible cap a l’hospital.
El codi d’ictus (ho he explicat anteriorment.
El benefici és temps dependent. En menys de 4 hores i mitja és important que es pugui fer el rt-PA, per evitar complicacions El malalt ha d’arribar ràpidament i dins de l’hospital els professionals també han d’actuar d’aquesta manera (ràpida). En una hora, anomenada GOLDEN HOUR, s’han de fer totes les proves necessàries per diagnosticar el ictus, es a dir, si està o no, per poder procedir a fer els tractaments necessaris.
També hi ha la opció de fer un tractament Endovascular, té una major taxa de recanalització, perquè s’actua directament en el trombó, però hi ha major risc de iatrogènia (=és un dany en la salut causat o provocat per un acte mèdic) i és de cost molt elevat (dificultat econòmiques) És un tractament nou que s’han fet assajos clínics definitius al 2015. Hi ha diverses modalitats: A) TROMBÒLISIS DE RESCAT la més freqüent. Va seguida del tractament Endovascular. Assumeix que l’altre no airà bé i fas aquesta. Es pot fer fins a les 6 hores (o fins 12 hores en alguns casos) B) TROMBÒLISIS FARMACOLÒGICA PRIMÀRIA sense tractament intravenós previ. Es pot fer fins a les 6 hores (o fins 12 hores en alguns casos) C) TROMBECTOMIA MECÀNICA extreure el trombó Existeix el TELEICTUS, que és el codi ictus però a distància, per aquells malalts que no poden arribar a l’hospital a temps o no tenen un hospital on hi hagi professionals que sàpiguen actuar amb l’ictus. Aquests malalts van a l’hospital comarcal on hi ha un box i una webcam i el metge. Des d’altres hospitals, pot comunicar-se amb el pacient i donar-li instruccions. Pot veure per la webcam la imatge del TAC i el professional li podrà dir quin és el resultat del TAC i com té que actuar.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES QUINA ÉS LA FORMA MÉS EFICIENT DE TRACTAR ALS PACIENTS AMB ICTUS? Els pacients amb ictus s’han de tractar a les unitats d’ictus de cada hospital. En aquestes unitats d’ictus, es faran una sèrie d’activitats assistencials, com ara: Avaluació diagnòstica - Història + exploració - Escales - Avaluació infermeria - Analítica - Tomografia computeritzada - Doppler / dúplex extracranial i transcraneal - Altres: o Ecocardiografia, RM Tractament - Seroteràpia - Nutrició / disfàgia - Prevenció / tractament d’infeccions - Prevenció trombosis venosa profunda i trombolisme pulmonar - Mobilització precoç - Continència - Integritat de la pell - Monitorització O2 tensió arterial, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, temperatura, glucèmia - Tractament específic Beneficis de la unitat d’ictus - Número de pacients que són necessaris de tractar per prevenir 1 mort : 25 (20 – 100) - Número de pacients que són necessaris de tractar per aconseguir que un pacient quedi sense dependència: 20 (12 – 50) Tots els pacients de ingrés de la unitat d’ictus hauran de tenir aquests criteris: 1) 2) 3) 4) 5) - - - - - > 3 dies d’evolució Rankin previ > 3 Esperança de vida < 1 any Inestabilitat cardio – respiratòria o hemodinàmica ( UCI) Coma 4.3. PREVENCIÓ SECUNDÀRIA Tractament factors de risc: els que podem (els modificables): o Hipertensió o Tabaquisme o Alcoholisme o Sedentarisme  Tractar-los amb medicaments o amb canvis d’estil de vida Hàbits de vida saludables o Dieta equilibrada o Evitar tòxics o Fer exercici En cas de que hi hagi una estenosis de la caròtida: o Hi ha un subtipus de ictus que és l’atereotrombòtic que era el 20 % de ictus. Aquestes estenosis es pot tractar amb cirurgia o amb una angioplàstia stent Antiagregants o Són medicaments que intenten que les plaquetes no s’ajuntin i no formin trombus. La més coneguda és l’aspirina. També trobem el clopidogrel i dipiridamol Anticoagulants o En ictus on la causa és cardíaca. Són medicaments que eviten la formació de trombus dins el cor o a la sang. El més conegut és el que inhibeix la proteïna K (Sintrom).
o També tenim medicaments nous que són els debigatran, apixaban i rivaroxaban o Per acabar trobem en aquest grup la heparina.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES 5. ICTUS HEMORRÀGICS Es poden classificar en tres ictus hemorràgics 1) Hemorràgia intracerebral o parenquimatosa (15 %) 2) Hemorràgia subaracnoïdal (HSA) (5 %) 3) Hemorràgia subdural i epidural ( NO EXPLICADA) SURGIERE HEMORRAGIA - Inici en vigília - Inici subito amb ràpida progressió (cada vegada esta pitjor) - Símptomes acompanyants o Cefalea, vòmits, disminució de nivell de consciencia ( l’hem d’estimular perquè el pacient reaccioni) - No AIT previ - No fluctuació o millora - FRV (factor de risc vascular) - Fàrmacs (ex: anticoagulants) ETIOLOGIA - - - - HTA crònica (50 %) o Pressió arterial o No dona cap símptoma o És la primera causa d’ictus hemorràgic  HTA = PROFUNDA  Afecta al talem i ganglis basals Pic hipertensió o Fàrmac, droga, fred, estimulació trigèmin, cateterisme cardíac , escorpió, abella, electroshock.
Malformació vasculars ANGIOPATIA AMILOIDE (15 – 25 %) o Edat avançada, ancians, recurrent o És una malaltia de gen gran  AA = LOBAR  contacte més superficial Tumor cerebral Diàtesis hemorràgica o Primàries, secundaries, fàrmacs (anticoagulants) o A vegades falla el fàrmac i inhibeix la vitamina K o Qualsevol malaltia de coagulació Vasculopatia o Vasculitis, sarcoïdosis, behçet, moya – moya , dissecció Canvi de flux cerebral Altres o Alcohol, traumàtica retardada, migranya, trombosis venosa DIAGNÓSTIC ETIOLOGIC - Historia clínica Neurorradiologia o TC  És veuen més blanca, és hiperdensa, per això la sang es veu blanca MALALTIES NEURODEGENERATIVES o RM  És una bona tècnica, però la fem servir menys perquè està poc disponible. Lo bo, es que si hi ha una hemorràgia és pot veure al moment, no com el TC que tarda més.
o ARM o Arteriografia - Altres: hemostàsia MALFORMACIONS ARTERIO – VENOSES, CARENOMES, ANEURISMES Vasos anormals que estan des de el naixement, tenen unes parets molt fràgils i un dia pot rebentar. Aquesta malformació pot tractar:  Cirurgia, si aquesta tècnica no es pot fer, es farà un tractament Endovascular i per últim radioteràpia.
5.1. HIC: HEMORRAGIA INTRACEREBRAL O PARENQUIMATOSA És una malaltia dinàmica i els events que poden complicar la lesió primària són: 1) Creixement hematoma 2) Edema 3) Isquèmia perihematoma TRACTAMENT 5.1.1. TRACTAMENT El seu tractament de suport: - - Control dèficit neurològic o Glasgow  es una escala molt ràpida i tothom la pot passar o Canadiense o NIHSS Ingrés en hospital amb un neuròleg, neurocirurgia, UCI, neuroRX Unitat d’ictus Prevenció i tractament complicacions Estudis etiològic Rehabilitació De suport De la causa o Tensió o Malformació o Amilooide o Fàrmac Quirúrgic o Extirpar l’hematoma De las complicacions o Crisis epilèptiques o Edemes o Creixement d’hematoma També es pot fer un tractament quirúrgic, però depèn del TC o RM per veure si es pot operar o no.
ELS FACTORS DE RISC - Edat Volum Glasgow HIV, hidrocefàlia, TA, glucèmia  No RCP  en cas d’empitjorar el pacient, no es pot fer RCP MALALTIES NEURODEGENERATIVES 5.2. HSA: HEMORRAGIA SUBARACNOIDEA Afecta a gen jova i dona seqüeles neuropsicològiques, afecta a les meninges com ara  piamàter, duramàter i aracnoide. En aquest últim, l’aracnoide tenim dins la subaracnoïdal que aquí circulen venes + arteries del cervell El pronòstic de la hemorràgia subaracnoïdal és: A) Mortalitat  12 % abans de rebre atenció mèdica (alta mortalitat, no arriben a l’hospital i moren al moment) B) Mortalitat  40 % als 30 dies d’hospitalització (encara que arribessin a l’hospital tenen dificultats i moren).
C) Mobilitat  1/3 dels supervivents amb dèficits neurològics greus ( motors, cognitius, etc.) 5.2.1. ETIOLOGIA La primera causa de mort és la ruptura de aneurismes ANEURISMA ARTERIAL (75%) - Congènit - Adquirit MALFORMACIÓ A-V (5 %) ALTRES ARTERIOPATIES - Arteriosclerosis, inflamatòries, infeccions ALTERACIONS DE LA COAGULACIÓ - Defectes de la coagulació, tractament anticoagulant, CID, leucèmia IDIOPÀTICA (15 %) TUMOR INTRACRANIAL HEMORRÀGIA CEREBRAL TROMBOSIS VENOSA CEREBRAL DISECCIÓ ARTERIAL 5.2.2. CLINICA - SÍMPTOMES Cefalea sobtada, intensa Cefalea prèvia Nàusea i vòmit Alt nivell de consciència Símptomes focals Desencadenats o Exercici intens o Valsava o Tossir, esternudar - SIGNES Rigidesa de clatell Signes meningis Signes neurològics focals Hemorràgia subhialoidea o Hemorràgia en l’ull 5.2.3. DIAGNÒSTIC - - TAC RM cerebral Punció lumbar  trèiem LCR, si aquest surt de color vermell és senyal de que hi ha una hemorràgia, ja que normalment el color és blanc.
5.2.4. COMPLICACIONS Ressagnat o Clip, coil Vasoespasmes, isquèmia cerebral o Nimodipina Hidrocefàlia - Arteriografia Angio – RM, angio – TC Estudis hematològics (hemostàsia o Derivació ventricula MALALTIES NEURODEGENERATIVES ...

Tags:
Comprar Previsualizar