Resum Història Contemporanea de Catalunya i Espanya (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporanea de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2013
Páginas 13
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Resum de tot el temari de Història Contemporànea de Catalunya i Espanya

Vista previa del texto

Fins 1714, CAT dintre de la Monarquia Hispànica cadascú té les seves institucions - Catalunya té Generalitat (Organisme d’uns pocs que oranitzen el govern dia a dia) i Les Corts dividit en Noblesa, Clero i Tercer Estat (Poble) Decandència, monarca era de diversos llocs i era necessari per convocar corts .
Pèrdua d’habitants 400.000 habitants.
- 1700: Carles II mor sense descendència.
- 1705/1714: Guerra de Successió entre Felip V (Espanya) i Carles d’Austria (CAT) Felip V volia una ESP unitària, amb la mateixa llengua. Carles volia una ESP pluriestatal, formada per diferents estats únics.
- 11 setembre de 1714: Caiguda de Barcelona Guerra dels Segadors - 12 de setembre de 1714: Revifalla demogràfica, població catalana es duplica. Tots fets a cas, NO IMMIGRACIÓ. A la ciutat de BCN. 125.000hab en 85 anys. Agricultura, hi ha mes braços per produir. Massos romecs, cases de pages amb les terres del voltant abandonades. Passen d’agricultura de subsistencia a la CAPITALISTA--- VINYA.
Segle XVIII gran demanda internacional, augmenta la economia. Comerç internacionals amb america. Intercanvi productes colonials (COTO). Mitjans de segle, revolució industrial. Finals segle hi ha 10.000 homes que treballen en fabriques.
- 1716: Decret de Nova Planta, nou organigrama que elimina el sistema anterori, instaura a CAT com a una província de la monarquia espanyola, s’eliminen les lleis excepte el dret civil. Llengua oficial: CAST - 1730: Universitat de Cervera - Procés provincianització, CAT perd força, gràcies a la societat es manté. Aquests fets al 1830 seran capaços de savar i reactivar nomvament a CAT.
- 1740: A CAT sorgeix una nova industria tèxtil que es dedica a filar i a teixir cotó i a produir unes peces de roba, INDIANES. Primera fàbrica d’indianes.
Doble dependència continent america, materia prima del coto i de la industria procedeix del continent america.
La política exteroir borbònica fa posar potes enlaire CAT.
Conflicte mar´tiim entre Anglaterra i França, ESP es possa al costat de França i amb problems amb GB trenquen el començ atlàntic.
- Política pactes de familia. 1733/1743/1761, 3 pactes que duent a terme entre ESP i FR qu reforçaun sentiment antifrances - 1793: Execució Lluis XVI, ESP passa al bandol Angles, CAT benenfici.
- 1795: Pau de Basilea, tractat d’acord entre ESP i FR després de la Gran Guerra, pèrdua per CAT. 1796 Tractat Fonatineibleau, torna a arrossegar a ESP la enemistat amb GB.
- 1803: Any de pau entre GB i ESP - 1808 Guerra de la Independencia, esclat popular contra Napoleó, rebuig patriòtic.
- 1808: Motí Aranjuez, Ferran VII li vol prendre el tro al seu pare Carles IV, es posa amb contacte amb Napoleó i li demana ajuda. Napoleó posa a un rei de la seva confiança, JOSEP I BONAPARTE, el seu germa.
Crisis de legitimitat - 1810: Convocatòria a Cadiz de la les Corts Constituents - 1812: Aprovació de la Constitució de Cadiz (pr motius militars) - 1814: Napoleó es derrotat i sona el VIVA LAS CADENAS en referncia a l’abolutisme de Ferran VII tambe anomenat El Deseado. Es carguen la constitució de Cadiz i fan repressió als liberals.
- 1808: Emancipació de les colònies americanes. CAT freno a l’economia. Resisteixen Peru i MExic. Troben un mrcat de recanvi, el mercat intern espanyol.
- 1814/1820: Ferran VII manté l’absolutisme i frena l’economia espanyola.
- 1820: Una necessitat econòmica els empeny cap a la fi de l’absolutisme. Sublevació part de l’exèrcit que havia d’anar a Amèrica, província CAbezas de Sant Juan (CAdiz) Riego.
- 1820/1823: Trienni Liberal, s’intenta imposar el liberalisme. La restauració.
- 1820: Aprovació Constitució 1812 - 1822: Congrés a Verona. Ferran VII demana ajuda de la Santa Aliança per rstaurar l’absolutisme.
- 1823: Cent Mil Fills de Sant Lluís, 80.000 soldats contra els liberals que perden i torna l’absolutisme - 1823-1833: DECADA OMINOSA. Torna l’absolutisme i el bloqueig econòmic a CAT - 1826/1827: Fa msures economiques per salvar una mica la economia.
Superintendència Nacional, canvi d’imatge - 1827: Revoltat Malcontents, els absolutistes veuen a Ferran VII apropar-se als liberals - 1830: Ferran VII té una filla. Isabel II. Problema jurídic, no pot regnar. Llei SALICA, prohibi a les dones regnar. Pragmatica sanció, suspen aquesta llei perque pugui regnar.
Conflicte dinàstic entre Isabel II (liberals, isabelins) i Carles Maria Isidre (germà) (absolutistes i carlins) - 1833: Mort Ferran VII i guanya Isabel II com a nova reina.
FINALS SEGLE XVIII modernització economia catalana. 2 grups socials - Burgesia - Classe obrera moderna 1758: Junta de Comerç de BCN, els interessos son el comerç. Objctiu liberalització comerç amb Amèrica. Monopoli Port de Sevilla, obliguen a traslladar el Port a Cadiz, pero els vaixells cada vegada mes grossos.
Suprimeixen monopoli de Cadiz.
1799: Comissió de fàbriques, representa interessos ndustrials 1848: Desapareix i Institut Industrial de CAT, defensa de la industria CAT 1869: Separen Institut i Fomento de la Produccion Nacional 1876: Institut canvi nom, Formento De la Produccion Espanyola 1889: S’ajunten FOMENTO TRABAJO NACIONAL Objectiu bàsic, proteccionisme (països amb industria), establir aduanes en la importació i exportació. Una altre tndencia, lliurecanvisme (països sense industria) ESP contra CAT. País dual SEGLE XIX La població catalana es torna a doblar però amb difrencies: fins 2 mil.
- Franja litoral i prlitoral: Massiva ocupació CAT augmnta (500%, 100 a 553) - Franja interior: No gaire Emigració interior.
La natalitat és alta (mortalitat infantil) fins el 1870 en que apareixen controls voluntaris.
+ fills = - benestar. Apareixen assegurances de vida BARCELONA - Ordenen construir una fortalesa en forma d’estrella (Parc Ciutadella) i enderroquen Barri la Rivera, serveix per vigilar. Les muralles son les actuals rondes.
- Poden absorvir sense cap problema l’emigració. Però el 1820 la ciutat torna a creixer i fan un creixement vertical els dificis els augmenten 2 o 3 pisos. Fora les muralles no s’hi podia construir.
- 1855: Durant el bienni progressista donen llum verda per enderrocar la muralla.
Ensanche de BCN. A concurs públic el que es fara per omplir l’espai que queda fins els altres barris.
- 1860: Pla Cerda fa l’Eixample de Barcelona. Una quadrícula una illa de cases totes iguals. No hi ha carrers per rics ni pobres, barreja de diferents cases. En un edifici conviuen diferents classes socials. Primer pis el burges i a l’últim l’obrer.
- 1869: Llum verda per tirar la Ciutadella però mantenen estructures, Parlament CAT - 1897: Agregació barris de BCN, augmenta massivament la població. + cada barri.
Apareix molta immigració d’Aragó, València Agricultura, 2 tipus - TRaidicional i autoconsum - Vinya, estrella de la agricultura. CASTASTROFE: FILOXERA Mentre no arriba augmenta la economia catalana i tothom es passa a la aricultura.
- 1880: La filoxera arriba a CAT i ho atura TOT. L’economia trontolla Apareixen nous sectors, textil amb el cotó i la indústria de vapor. Es mecanitza tot i apareix luddisme, atacs violents contra la maquinaria. Industria textil, aparició de fàbriques. Un nou sector textil es la llana, pero molt cara.
CAT es la fàbrica d’ESP - 1792: Diario de BCN (brusi) - 1808: Comença emancipació colònies americanes - 1830: Apareix un nou corrent, ROMANTICISME - 1833/1870: 3 guerres carlines - 1833: Bonavntura Carles Aribau, ODA A LA PATRIA - 18¡36: Prosper de Bofarull,Los condes de BCN vindicador - 1840 : Primers sindicats,Sociead de Mutua Proteccion de Trabajadores Ambos Sexos - 1843/1853: Expansió - 1847: Creació del Liceu per la Burgesia catalana, teatre d’iniciativa privada.
- 1855: Guerra de Crimea, CAT es veu enfortida, augmenta la exportació de Blat.
- 1855: Primera Vaga general a BCN - 1859: Restauraciño Jocs Florals - 1860: Victor Balgauer, Histories de CAT, la Corona de Aragón - 1862: Arriba la primera novela catalana - 1862: Guerra de Successió als EUA que frena i hi ha la fam del cotó, frena l’economia. Manca 2a materia - 1866: Crisi financera. I s’intenten col·locar els productes a l’últim mercat colonial.
- 1870: Federacion Espanyola de la AIT (sindicat) - 1871: Amadeu I rei d’Espanya - 1871: PRIM assassinat - 1873: Proclamació I república - 1875: Restauració borbònica - 1876: Lo catalanisme, VALENTÏ ALMIRALL - 1879: Partit Obrer a ESP --- PSOE --- Pablo Iglesias - 1880: La filoxera arriba a CAT i ho atura TOT. L’economia trontolla - 1880: Arriba molta immigració de BCN (València i Aragó) - 1885: Pacte de Pardo - 1886: Memorial de Greuges - 1886: Funeral per les víctimes de l’11 de setembre de 1714 - 1888: UGT - 1891: Unió Catalanista - 1892: Bases de Manresa - 1898: Pèrdua colonialisme - 1899: Bandera catalanista - 1900/1915: Posterior desastre colonial, comença pel tèxtil.
- 1901: Comença catalanisme - 1901: Rafael Casanova, himne dels segadors - 1901: Creació de la Lliga Regionalista - 1903: Creació rival de la Lliga, LERROUXISME. Unión rep.
- 1904: Setmanari de la Lliga, CUCUT. Militars espanyols i colònies - 1905: Premsa satírica. La Campana de Gràcia - 1905: La Lliga treu bons resultats. BANQUET VICTÒRIA - 1905: Fets del Cucut - 1905: Ley de Juridicciones - 1906: Segon partit catalanista, Centre Nacionalista Republicà - 1906: Solidaritat Catalana - 1907: Guanya eleccions solidaritat catalana - 1908: Fracàs solidaritat catalana i desparició.
- 1908: Solidaritat Obrera. Convoca vaga Setmana Tràgica - 1909: Desastre Barranco del Lobo - 26 Juliol 1909: Vaga general a BCN - 1909: Setmana tràgica a BCN - 1909: Afusellament Francesc Ferrer i Guàrdia - 1910: Creuen que han de crear un Confederació del Treball - 1911: CNT - 1911 : Creació la Canadiense - 1911: La Lliga dona la idea de Mancomunarse - 1912: Assassinat de Canalejas - 1913: Accepten per decret-ley la Manocmunitat - 1914: MANCOMUNITAT - 1914: Auge CNT - 1914/1918: I GuerraMundial - 1915/1919: I Guerra Mundial: Espectacular creixement econòmic. Autració economia - 1916: JUntas Militares de Defensa - 1917: Assamblea Parlamentaris - 1917: Mort ENRIC PRAT RIBA. Josep Puig i Cadafalch - 1918. Crisi Post Guerra - 1918: Congres de Sants sindicats units d’insdústria - 1919: Chec CNT i empresaris - 1919: Vaga La Canadenca - 1919: Lock out CNT - 1919/1923: Happy 20 - 1920: Arriba molta immigració a BCN (Murcians i Almerians) - 1921: Desastre Anual - 1921: Assassinat de DATO - 1923: Salvador Segui mort per tiroteig - 12/12 setembre de 1923: Demanen Inici dictadura.
- 17 de setembre de 1923: Inici dictadura. DIRECTORIO MILITAR - 18 de setembre de 1923: Decreto ley contra separatismo - 1924: Apareix la primera companyia telefònica - 1924: Primo de Rivera crea Union Patriotica - 1924: PRimo de Rivera substitueix a Puig i Cadafach. SALA ARGEMÍ - Juliol 1925: Abolició Mancomunitat per Primo de Rivera - 1925 : Complot del Garraf - 1926: Complot de Prats de Mollo - 1926: Assamblea Nacional Consultiva Primo de Rivera - 1929: Crack bursari - Decada dels 30: Rabassaires - 1930: Pacte de San Sebastià - 30 gener de 1930: S’acaba la Dictadura - Febrer de 1930/ Febrer 1931: Damaso i Berenguer. DICTABLANDA - Febrer 1931: ALMIRALL AZNAR - Febrer 1931: Mort Primo de Rivera -19 març 1931: ERC - 12 abril 1931: Eleccions Municipals - 14 abril 1931: Proclamació república. REPUBLICA CAT - 17 abril 1931: Adue República. Generalitat de CAT. Integració Estat Catala a ERC - Gener 1932: Aixecament anarquista Alt Llobregat, uns quants municipis de la conca alta del riu, caracteritzats per mines de carbó. S’apoderen dels ajuntament i pengen banderes. Apareix Guàrdia civil, hi ha morts i ferits, que era el principal objectiu. CNT - Setembre 1932: Aprovació Estatut Autonomia per Catalunya, estatut regional.
- Novembre 1932: Convocació eleccions. Llei des de 1931, els sistemes electorals es decideixen proporcionalment. Proporció amb l’atribució de vots. Afavoreix al que ha obtingut mes vots. 1a llista: 80% diputats. 2a: 20%.
- Macià, primer president de la Generalitat de Catalunya després de la restauració.
Durant 15 anys, diputat Borges Blanques. Braguetazo primera pubilla. Coronel retirat.
Evolució ideològica, referència independentisme català. LÏDER ERC.
Partits catch-all, aconsegueixen gent molt variada - 25 de desembre del 1933: Mor Francesc Macià, començava a ser criticat.
- 1 de gener del 1934: Lluís Companys, substitueix a Macià. Era el 2n d’ERC. S’havia autoproclamat alcalde, Macià l’anomena governador civil. No te l’aureola de Macià, te experiència. No gaudeix d’harmonia, ESPANYA DRETES.
- 1931/1933: Primer bienni d’esquerres, PSOE + republicans d’esquerre = Manuel Hazaña. Posen en marxa reformes. Exercit: Professionalitzar l’exèrcit, despolaritzar militars espanyols, reducció dels alts càrrecs militars, l’exèrcit no ha de ser important.
Reforma religiosa: Transformació a un estat laic, cap religió oficial. No creient = No cementiri. Reforma ensenyament: Milloren salari i escoles. Reformes autonomia catalana: No es pot demanar, la república no dura a Espanya.
- Febrer 1933: Esdeveniment Casas Viejas, àmbit espanyol (Andalusia) - Novembre 1933: Dissol Parlament, convoquen eleccions - Les eleccions guanyen partits de centre i dreta. CEDA i Partido Radical, Catalunya gairebé empat ERC i la Lliga, es un avis.
- La CEDA, Confederacion Espanyola de Derechos Autonomos – Jose Maria Gil Robles. Partido Radical, Alejandro Lerroux, passa de ser d’esquerres a dretes, conservador, no té res a veure amb el Lerrouxisme anterior.
- 1934: Les eleccions les guanya centredreta - 1934: Es desfà el feeling entre CAT i Espanya. Cap simpatia.
- 1934: Posició més agressiva la Lliga --- RABASSAIRES, LLEI CONTRACTES - Abril 1934: Es vota llei de contractes de conreu del govern de Companys amb l’objectiu de canviar l’anterior llei de rabassa morta per afavorir als camperols (mínim 18 anys per comprar i màxim 15 mesos pagar). IACSI i la Lliga s’uneixen i presenten recurs d’inconstitucionalitat contra la llei perquè la Generalitat s’excedia de les seves competències.
- Juny 1934: Sentencia llei de contractes de conreu dictada pel Tribunal de Garanties Constitucional, la llei es ANUL·LADA. Com a resposta, el Parlament torna la a aprovar. Madrid es nul·la i a Barcelona vigent - 1934: Molta tensió a causa llei de contractes de conreu.
- 1934: Diputats d’ERC decideixen abandonar el Parlament per la política hostil a CAT Hi ha 2 interpretacions a CAT: - Minoritària: Capítol mes de les tensions entre CAT i Espanya. Sector indepe ERC - Majoritària: Antagonisme entre dretes (ESP) i esquerres (CAT) - 1 d’Octubre del 1934: La CEDA entra al govern. Recollia els vots de la entre conservadora, part mes monàrquica. Maneres que fan pensar en el feixisme.
- 4 d’Octubre del 1934: President República anuncia la formació d’un nou govern amb el president Alejandro Lerroux i 3 ministres de la CEDA, les esquerres reaccionen amb un cop d’estat - 5 d’Octubre de 1034: Companys reacciona i minoria separatista pensa en proclamar la independència, però no ho fan.
- 6 d’Octubre de 1034: Revolució obrera a Astúries - 6 d’Octubre de 1034: Discurs de Companys a la Plaça Sant Jaume, la de la revolució.
Proclamació Estat Català, intenció de retornar a la república del 14 d’abril de 1931. No hi ha cap propòsit independentista.
- Mal càlcul de Companys amb la gent que el seguirà, no el segueix NINGU a diferencia del 14 d’abril que la Plaça era plena. - Domènech i Batet, màxima autoritat militar a CAT proclama estat de guerra i treu l’exèrcit al carrer.
Ple de gent= No hagués fet res, 4 gats = intercanvi de trets. FRACAS = Política de repressió. Parlament tancat. 5.000 presos, vaixells que eren presons.
Jutjats Tribunals de Garanties Constitucionals, sentencia 30 anys de presó - Coronel Jiménez es president de la Generalitat durant 4 mesos.
- Gener 1935: Anul·len l’Estatut de Catalunya indefinidament, no es derroga.
Pseudogeneralitat des de Madrid, dura 13 mesos. Joan Pich i Pon (1935, president de la Generalitat, alcalde de Barcelona) (Pichiponinana) - 1936: Un escàndol dinamita el partit radical, ESTRAPERLO, com a conseqüència introducció d’un joc de la ruleta elèctrica de la marca Straperlo. Es subornen a alts càrrecs del Govern perquè s’autoritzés la instal·lació. El joc va ser prohibit per ser fraudulent. Ignacio Puerto ensenya premsa i es munta escàndol - Finals 1935: Dissol Parlament i convocació eleccions FEBRER 1936 - Eleccions: Fronts d’esquerres de CAT, la força principal ERC = Frente Popular. (60%) Front Català d’Ordre, la Lliga = Frente Antirevolucionario, Frente Nacional (40%) Presidit Manuel Hazaña. Escolleix a Casas com a cap de govern.
- Tàctica AVESTRUZ = No fer res. La Generalitat fa la defensa per la seva banda, vigilància 24 hores. Guàrdia de assalto “nova policia”. Trasllat govern a Via Laietana.
- 1936: Amnistia pels presos dels Fets d’Octubre de 1934.
- 1 de Març de 1936: Es restableix la normalitat estatutària a CAT - 1936: Les dretes comencen a voler utilitzar la força. (cop d’Estat). Assassinats Castillo (Cap Policia) i Calvo Sotelo (Líder extrema dreta) Gil Robles perd poder en substitució Calvo Sotelo. La CEDA perd posicions respecte la Falange de Jose Antonio Primo de Rivera (1933) - Maig 1936: Minoria independentista d’ERC abandona el partit i formen ESTAT CATALÀ. La Lliga es desmarca del Cop d’Estat.
- Maig 1936: Congres Zaragoza, trentistes Vs faistes - 1936: La CNT constitueix un organisme revolucionari: COMITE DE MILICIES ANTIFEIXISTES, tots els grups en contra el cop governat per la CNT (te les armes).
Configurat com un nou poder. La policia uniformada desapareix, patrulles de control (3 o 4 milicians en cotxe robat). Assumeix competències d’ordre públic i organitza fronts per anar a Aragó. Creixement CNT, 1937: 1 milió afiliats (3 mi, població) - Setembre del 1936: Companys convenç i dissol Comitè de Milícies - 1937: Comitè de Milícies Antifeixistes desapareix i membres de la CNT s’incorporen a la Generalitat. ---- Consell de la Generalitat · Revolució es un obstacle que posa en una situació de feblesa respecte l’altre bàndol que tenen clara la jerarquia. Si volen guanyar la guerra han de parar la revolució, formar un bon exercit. ERC i comunistes · La revolució es la condició per la victòria. Els obrers han d’estar disposats a morir per la victòria contra el feixisme. La motivació es després tenir una situació millor.
CNT, POUM - Juliol 1936: Creació del PSUC, (Partit Socialista Unificat de CAT) Primer partit comunista a CAT. Surt de la unificació de petits grups marxistes. 60.000 afiliats. Partit d’ordre, hostil a la revolució.
- Gener de 1933: Hitler és anomenat canceller i es converteix en els 3 poders. Furher.
Alemanya tenia terreny d’expansió a la Rússia de l’est (Lebernsraun, espai vital).
- Juliol de 1935: Els partits comunistes tenen nova tàctica política.
L’enemic, es el FEIXISME, disposats a lluitar contra ells.
- SOCIALTRAIDORS, Comunistes fins saber que eren antifeixistes.
- 1935/1936: Seducció de Stallin a Londres i Paris, signar tractat de defensa mútua.
L’objectiu d’Stallin es sufocar la revolució a CAT i ESP per ser ell (comunista) el millor, a traves del PSUC.
- 1936: Esclata revolució que expropia empreses capitalistes, crema esglésies..
- PSUC: Afiliats professionals liberals, petits comerciants, no obrers i veuen amb hostilitat la CNT, antiga gent de ERC. Es veuen capaços de derrotar a la CNT.
- 1935: Creació POUM (Partit Obrer Unificació Marxista) Reivindicaven a Lenin, enemics numero 1 del PSUC. Es situen al costat de la CNT. Revolució contra PSUC - Maig de 1937: Xoc frontal entre dos ideologies, CNT i POUM contra PSUC i ERC.
Van guanyar el PSUC i la CNT va perdre. Influencia comunista creix. Desapareixen patrulles de control. Desapareix el POUM. Es crea l’exèrcit popular de la República.
- Els comunistes la clau de l’ajuda soviètica. Armes a la república a canvi de poder.
- 1941: Andreu Nin és assassinat (cadàver) --- Líder POUM - 21 juliol de 1936: Es comença a restablir la calma a la ciutat.
Apareixen les COL·LECTIVITZACIONS. Origen espontani. Cada empresa era propietat dels treballadors.
- Estiu 1936: Col·lectivitzacions apareix a la premsa. Turisme. Les col·lectivitzacions ofeguen l’economia catalana. Les exportacions i importacions estan estancades.
- John M. Mayre, ve a Barcelona a comprovar-ho.
- 1936: Creació a CAT d’una industria bèl·lica, la primera, desapareix despres Guerra.
- Divendres 17 de juliol de 1936: Sublevació militar comença al Protectorat del Marroc - Diumenge 19 de juliol de 1936: Barcelona guanya a la sublevació.
CNT reparteix armes als mes experimentats, aconseguien armes dels morts i ferits.
L’endemà, 20/21/22 de juliol = MASSIU DEL POBLE. 30.000 obrers armats, la força armada al carrer, la generalitat perd el monopoli.
- 23 Juliol 1936: Desintegració de l’exèrcit a CAT (Està el poble) - Juliol/Agost de 1936: CAT a dins procés de revolucio. CAT fora, Guerra Civil - El cop triomfa a Galícia, Castella i Lleó, Part Aragó, Navarra, Canàries, Mallorca, Part Extremadura, Andalusia Occidental, Protectorat Marroc. Si hagués guanyat el Cop no hagués hagut Guerra Civil.
- El cop fracassa, CAT, Madrid, Valencia, Astúries, País Basc, Castella La Manxa, part Extremadura, Andalusia Oriental, Menorca. Si hagués guanyat la República tampoc.
- Març/ Abril de 1938: Les tropes de Franco trenquen la frontera d’Aragó i arriben fins el Segre (Lleida) apoderant-se fàbriques hidroelèctriques que tallen la electricitat a BCN. Mallorca - 1938: FRANCO ABOLEIX ESTATUT DE CAT.
Van tallar per Vinaros i van deixar 2 trossos.
- 25 de juliol de 1938 van triar el dia. (Sant Jaume, patró exercit espanyol) – BATALLA DE L’EBRE, 30.000 morts. --- CAT es queda sense gent, Guerra dels BIBERONS.
- 15 novembre de 1938: Acaba la Batalla de l’Ebre. Comença l’escombra de Franco a CAT, s’exilien tots - 26 gener de 1939: Cau BCN - 19 de febrer de 1939: Arriben a França 500.000 persones. La meitat catalans tornen al cap de 2 setmanes, 60.000 exiliats i altres diversificats.
- 30 març de 1939: Cau Madrid - 1 d’abril de 1939: Ultim part de guerra. Las tropas generales han alcanzado sus ultimos objectivos, la guerra ha terminado. 550.000 morts, 75.000 catalans.
- CAT no era escenari bèlic, era reraguarda.
·Violència: Enemic, FEIXISME. Part social, l’enemic es la burgesia. Part ideològica, anticlaricalisme, clero com a enemics. 2500 assassinats d’eclesiàstics i catòlics. La Generalitat permet la sortida del país, CATALANS DE BURGOS, al tornar van amb el bàndol nacional. Poc a poc disminueix manca víctimes i pèrdua força CNT.
· Bombardejos: L’aviació evoluciona molt des de la I Guerra Mundial fins la Civil.
1937: Barcelona es sotmesa a molts bombardejos, 5.000 morts i la meitat a BCN.
1938: Anglaterra espia a BCN la defensa per copiar quan els toqui a ells la guerra.
· Fam: Desaparició tabac, escassetat. Es la menys civil de les guerres civils, no volien una guerra, volien un cop d’estat.
- Ajudes externes, NACIONAL: Mussolini 50.000 militars, Corpo Voluntarie, Alemany, aviació i Legio Condor, 10.000 soldats. REPUBLICANA: Depenen URSS.
Brigades internacionals: reclutament per lluitar contra el franquisme, primera oportunitat de lluitar en contra. 35.000 persones, excombatents...
- Front d’Aragó i Front de Mallorca. El cop triomfa a Mallorca però no a Menorca, Mallorca era un port avions - Novembre de 1936: Jose Antonio Primo de Rivera es afusellat pels republicans - 1938: Franco es anomenat Caudillo.
- FRANQUISME, regim feixista, militar i autoritari. Dura 40 anys (1936- 1975).
Regim camaleònic, anava canviant de color de pell. Nacional catolicisme (1936-1943: Regim feixista) (1943-1949: Bloqueig internacional) (1951-1959: Guerra Freda) (1959-1973: Dessarrollisme polític) (1973-1975: Descomposició del regim) Divisió espanyola entre vencedors i vençuts, qüestió política = GUERRA GUANYADA - Rojos: Enemics franquistes, republicans i demòcrates. Rojo separatista: CAT - 1 d’abril de 1939: Comença repressió contra els NO simpatitzants del franquisme.
Prohibits tots els partits, sindicats, associacions. Partit Únic, la FALANGE (1933),serà un element d’atrezzo, a CAT artificial de 100.000 afiliats (1942) a 12.000 (1962) - Camisas viejas, falangistes de tota la vida. Camisas nuevas, els que venen després.
- Franco no era seductor de masses, Hitlr i Mussolini si.
- Autarquia: Autosuficiència econòmica, un país no necessiti ni la importació ni la exportació per produir res. Dependre era una pèrdua de sobirania. Impossible. Va ser un objctiu no una realitat. NEGATIU A CAT.
- PREMSA: A BCN 4 diaris (Diario de BCN, Noticiario Universal (tarda), Correo Catalan, Vanguardia (Espanyola al títol). El propietari del diari era triat pel govern.
Consigna, director de cada diari rep una carta amb els continguts de cada diari.
Diari de la Falange, Solidaridad Nacional (matí) i la Premsa (tarda) fins als anys 60.
Girona (El Pirineo, i 1941, los sitjes), Tarragona, Diario Espanyol, Lleida (El Segre) Fins 1977 només un diari sol.
- 1938-1943: 4.000 executats al camp de la bota al Forum Consell de guerra a CAT, 40.000 detinguts.
- Presoners de guerra, sortien i havien de tornar a fer la mili, la republicana no contava.
- Presos polítics, 25.000 condicions pèssimes.
- 1939: Procés de Depuració, aplicada als funcionaris públics. Havien de passar unes proves per haver estat funcionaris de la República, demostrar que eren innocents.
Aplicaven sancions i acomiadament. El mateix amb advocats i metges, col·legis.
- Funcionaris docents: Trasllat de docents a Extremadura i a CAT per assegurar el CAS - 1939: Sentència d’incautació fins i tot als morts, Francesc Macià.
- Repressió lingüística i cultural. Objectiu fer desaparèixer de la via pública qualsevol presencia de la identitat lingüística cultural catalana. Només la família. Nomenclatura dels carrers. Futbol, intent ‘espanyolitzar el llenguatge d’influències estrangeres.
- 1939: Apareix el governador civil i el jefe provincial del partit únic (cap català) alcaldes i regidors si.
- 1950: Es tallava el subministrament d’aigua. Temptació de desindustrialitzar CAT, prohibir la vaga. Obrer = PRODUCTOR.
Cristianitzar festa 1 de Maig, St Jose artesano.
- Grups socials: · Burgesia: 1939, senten gratitud cap a Franco gràcies a la victòria. Poden tornar al seu lloc i estatus. Aviat dedueixen que no tenen res a fer i estan per conveniència.
Don Pedro Gual: Ministro sin cartera · Classes mitjanes, distinció entre republicans (havien alimentat l’exili) i catòlics (reben la victòria amb alivi després de tota la repressió durant la guerra i la república,van anar refredant l’agraïment).
· Classes populars, grans derrotades. Objectiu, sobreviure. Racionament alimentari fins 1952, nomes podien comprar aliments bàsics 1 o 2 cops al mes.
- Èpoques franquistes · 1939-1943: Activitat opositora molt petita, la victòria té molt pes.
- 1939: Stalin i Hitler fan un pacte de no-agressió entre Alemanya i Rússia. Pacte Ribbentrop-Moloton (ministres exteriors) són dues ideologies que s’odiaven.
Stallin guanyava temps per preparar la defensa de l’atac de Hitler (2 anys, fins 1941) - 1 de Setembre de 1939: Comença II Guerra Mundial - 1940: Companys es detingut per la policia Francesa i enviat a Franco.
- 15 d’Octubre de 1940: Lluis Companys es afussellat.
Apareixen petits grups opositors a França pensant que si perd Hitler perd Franco.
A partir de la rendició de l’exèrcit alemany, Hitler sofreix derrota i canvi de 180º · 1943-1946: El resultat de la guerra es previst. Alliberament de milers de CAT i ESP a França, el següent pas es l’alliberament a Franco. Pensament: Franco no sobreviurà.
- 1943: La II Guerra Mundial la perden els feixistes - 1944: Operació Vall D’Aran. Intenten alliberar als CAT i ESP d’Espanya. Fracàs.
MAQUIS, guerrillers antifranquistes que s’escampen (Quico Sabater, Caracremada) - 1944: Conferència de Sant Francisco, es funden les nacions unides (ONU). Espanya no es admesa, es sancionada, retirar les ambaixades de Madrid.
- Detenien algun opositor, ja no mataves, dialogaven.
- 1944: Cauen les execucions, canvi de visió · 1946-1949: Franco no cau. Bloqueig internacional. El que salva a Franco es l’esclat de la GUERRA FREDA. Havia dos bàndols, la URRS i EUA. COMUNISME ENEMIC Franco es fa amic perquè ell va en contra els comunistes. És aliat. Serà enfortit. Passa de ser l’últim supervivent del franquisme derrotat a ser president mes antic anticomunista.
- Juliol de 1946. Churchil concepte Talór d’Acer. Europa comença a quedar dividida.
- 1947: Bloqueig de Berlin Occidental · 1949-1959: Franquisme es un regim acceptat dins la comunitat internacional - 1952: Es admesa a organismes internacionals (UNESCO, OMS) - 1953: Concordat de la Santa Seu (PAPA PIUS XII, accepta fer un concordat amb Franco. Havia esperat perquè pensava que el regim cauria en qualsevol moment, que no estava consolidat. Es un intercanvi de concessions de Madrid a Roma. Allò que per l’església es pecat, per Franco es delicte (adulteri). Religió assignatura obligatòria.
L’església confirma el franquisme com un regim catòlic i concedeix privilegi de Presentacions de Obispes, Franco pot enviar el nom de tres bisbats a Roma perquè el PAPA decidís. Franco s’assegurava un episcopat de confiança.
- 1953: Es firma l’acord entre Madrid i Washington. Davant l’amenaça de la URSS, Franco permetia instal·lar bases de navegació i aviació per prevenir un atac. Franco ona autoritat per posar bases a Zaragoza i a Torrejon de Ardoz. EUA dona diners i armes.
- Juliol de 1953: Acaba la Guerra de Corea - 1955: Espanya es admesa a la ONU - Anys 50, per l’exili son anys de marginació, i ràbia cap als “exits” de Franco desaparició gairebé CNT o ERC. Els únics que sobreviuen son els comunistes, el PSUC.
Pertànyer a una partit comunista era pertànyer una religió, una ideologia. El partit comunista va ser la organització que va fer funcionar una emissió de radio, la PRIMERA, RADIO ESPANYOLA INDEPE, emitia des de Rumania CATALUNYA - Anys 50-60: Augmenta la població 20% gràcies a la immigració d’Espanya.
- Anys 50, deixen d’existir milers d’organitzacions i apareix un nou catalanisme, en el sentit que no te res a veure amb lo del 39, res de ERC ni la lliga. Son JOVES CATOLICS DE CLASSE MITJANA que no han viscut la guerra. Creen una estructura que no es un partit polític conegut com a CC, diferents interpretacions 2c (CAT) - 1951: Vagues de tramvies, d’usuaris. Augmenta el preu dels bitllets. Esclata el primer boicoti enfrontament entre el governador civil i la Falange local, donen permís per cargar-se al governador. El resultat es que redueixen les tarifes. Te èxit perquè no es delit no agafar el tramvia.
- 1957: Enfrontament entre el cessament de Baeza (governador civil) i el càpita general, Juan Bautitsta Sanchez. No va tenir èxit la vaga.
- 1959-1960: Cas Galingsoa, Anomenat director de la Vanguardia ESP. Franquista i prenazi. Es l’autor d’una biografia a Franco. No havia canviat la mentalitat en 20 anys.
- Juny/ Juliol 1959: Va anar a una missa i a l’hora de la homilia veu que ho fa en català i la lia. CC decideixen fer una campanya exigint la destitució de Galingsoa i fan un boicot - 1960: Donen permís de ser substituït, però Galingosa segueix anant a la Vanguardia i finalment Godo decideix canviar-ho i arriba i va paletes i fusters.
- 1960: Fets de Palau homenatge a Joan Maragall al Palau de la Música, el cant de la senyera, esta prohibit cantar però ells canten. Detenen a Jordi Pujol i condemnat a 7 anys, només esta 2.
- 1960: Catalunya Pujol.
ECONOMIA - Anys 50: Millora de nivell de vida, permet recuperar els salaris de 1936. Saturació dels RELLOGATS, llogar una habitació o 2 a una altra família. Barraques a falta de pisos.
Canvis política franquista. Inflació del 12%. Immigració.
- 1953: SEAT - Finals 50: L’economia espanyola i CAT comença a tenir pèrdues. Fracàs autarquia.
Obliga a Franco a acceptar un gir radical de la política. S’esgoten reserves de divises - 1959: Pla d’Estabilització, marca una frontera que separa les dues meitats del regim Es un paquet de mesures econòmiques per un economista català, DEXEUS. Es tracta de frenar l’economia per disminuir la inflació, devaluar la peseta. Abaratar les exportacions, congelacio de preus i salaris. Abandonament autarquia i obrir a una economia oberta a les inversions i capitals estrangers, accepten consells del FMI, organismes econòmics, per poder atrapar als gegants econòmics de Europa (Alemanya, Itàlia, França). Aparició atur, s’havia de frenar l’economia.
IMMIGRACIÓ LABORAL, el destí mes comú era Alemanya, Suïssa... perquè havia un buit en la demografia (II Guerra) --- GASTANBAITER (espanyols) 2 milions van a probar sort, amb la intenció de tornar a c/t, immigració MASCULINA El sistema bancari es veu enfortit. Es crea Institut de Immigración - Anys 1960: Naixement del Turisme de masses, Espanya es un destí molt comú. Moltes divises. Campanyes turístiques, SPAIN IS DIFERENT Salaris baixos, vagues prohibides, no hi ha sindicats, inversió de capitals estrengers, turisme. Creixement econòmic.
- 1964: Planes del dessarrollo. Son plans quatranals (1964-1967/1968-1971/1972-1975) L’últim plan ja no funciona per la crisis del petroli (1973). Provoquen canvis històrics, comença la industrialització a Madrid. Es fan per implantar industries, fabriques de cotxes, CAT perd el monopoli de la industria espanyola. Creix la immigració a BCN, Madrid i Vizcaya, origen d’Andalusia i Extremadura. S’instal·len tots a un mateix poble, barri o municipi, dificulta la integració del CAT perquè Franco no deixava.
Tothom en castellà .
- 1960/1965: Augmenta barraquisme boom edificació. Augment nivell de vida. Hores extres. Aparició societat de consum, CONSUMISME, electrodomèstics, televisor.
Cotxes (1959, 71.000 cotxes) (1971, 652.000 cotxes). Telèfon, cotxe (600) Liquidació estructura familiar base (nen-Franco) - 1962: Riuada del Vallés (1.000 morts) Mentre la societat es modernitza, el regim no ho fa, no són així els del règim.
- 1966, Ley de Premsa/Ley Fraga substitueix la del 1938. Suprimeix la censura prèvia, poden escriure el que vulguin però seran revisats. Podien ser penals o secuestro de la publicacion.
- 1969: Franco decideix a donar la resposta, després de Franco QUE? Designació per part d Franco com a successor del titulo de rey de Juan Carlos de Borbó, però no serà una restauració de la monarquia de 1931. Monarquia Franquista. S’inventa títol PRINCIPE DE ESPANYA pel Princep Joan Carles.
- 1971: Es crea la Assemblea de CAT, Llibertat, Amnistia, Estatut d’autonomia.
Coordinacio amb les forces democratiques de l’Estat Espanyol.
- 1971: Creacio universitats, UAB.
- 1974: Moviment veïnal. Associacions veïnals. Premsa de barris Universitats es massifiquen. (7.000 – 10.000) -1973: Guerra de Yomkippur, van perdre els àrabs i els exportadors de petroli decideixen tancar l’aixeta del petroli i el preu es multiplica. Inflació a ESP - 1974: Nova crisis econòmica. Creixement antifranquisme.
- 1974: Añaberos bisbe que defensava el dret del poble basc, l’envien fora d’ESP, es nea i Vicente Enrique amenaça i publica el decret d’excomunió, els expulsa de la església catòlica i Franco ho para.
ADEU FRANCO - 1973: Separa cap d’estat i govern President de govern al mes fidel, Carrero Blanco, mes nazi que Franco.
- 20 de desembre de 1973: Atemptat a Carrero Blanco, fet molt important per la transició. Anomenen a Carlo Arias Navarro, molt franquista per tou - Esperit del 12 de febrer, programa moderadament reformista en la democràcia - 1974: Franco esta malalt Apareix el terrorisme, ETA, FRAP - Setembre 1975 : Escarment i 5 penes de mort. 27 de Setembre de 1975.
- Manifestacio, ultima compareixença pública, li agafa constipat - 20 de Novembre de 1975: Franco mort.
Europa fa entendre a Joan Carles que si vol ser monarca, s’ha d’apartar del franquisme.
...