Tema 1. SISTEMA CIRCULATORI (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 13/10/2014
Descargas 8

Vista previa del texto

SISTEMA CIRCULATORI 2014 TEMA 1. INTRODUCCIÓ El sistema circulatori esta format pel sistema cardiovascular (cor, artèries, venes i capil·lars) i el sistema limfàtic ( melsa, timus, nòduls i vasos limfàtics).
Dins dels sistema cardiovascular està la sang i el contingut del sistema limfàtic és la limfa.
En el casc es produeix el intercanvi a partir de les artèries (vermelles) i la sang torna a partir de les venes(blaves), per tant el sistema circulatori és un sistema tancat ja que ha d’arribar a cada una de les cèl·lules per proporcionar-li oxigen, nutrients i emportar-se la matèria de desfet.
HISTORIA Existeix una circulació general (major) i la pulmonar(menor). El cor està format per quatre cavitats; dos a la part ventral del cos el ventricle esquerre i el dret i a la part més dorsal del cos els ventricles que es diuen atri també esquerre i dreta.
   La circulació menor la va descriure Miguel Servet: 1511-1553, en el llibre Cristianismi Restitutio.
La circulació major la va descriure Vesalio en el 1555.
Willian Harvey: 1578 va intuir tota la funcionalitat del sistema circulatori, va entendre com anava la circulació menor i major, va trobar la diferència que hi havia entre arteries i venes. Va veure que havia diferencies anatòmiques.
1 SISTEMA CIRCULATORI 2014 TIPUS DE CIRCULACIÓ Desprès del naixement es diferencien dos tipus de circulació; la circulació major o general (irriga tots els òrgans) i la circulació menor o pulmonar ( s’encarrega del intercanvi de gasos).
CIRCULACIÓ MAJOR O GENERAL Aquest tipus de circulació s’encarrega d’irrigar tots els òrgans portant sang oxigenada des del cor fins a tot l’organisme.
El recorregut de la sang comença en l’atri esquerre del cor, des d’on la sang arriba al ventricle esquerre. Des de aquí, a partir de la contracció del ventricle la sang és impulsada cap a l’arteria aorta la qual té dues branques; cranial i caudal. Es va ramificant en arteries i aquestes es van fent més petites fins a formar les arterioles i dins dels òrgans i els teixits es formen vasos més petites que són els capil·lars.
Una vegada ha arribat als teixits els capil·lars deixen l’oxigen i els nutrients i capten el CO2 i els productes desfets i tornen al cor a partir de les vènules que desemboquen en venes més grans.
Des de la meitat caudal del tronc, pelvis i membres posteriors la sang retorna per la vena cava caudal; des de la meitat cranial del tronc i membres anteriors la sang retorna per la vena cava cranial, les dues caves desemboquen en l’atri dret del cor Les arteries sempre surten dels ventricles i les venes arriben al atri. NO hi ha comunicació entre els atris ni els ventricles.
CIRCULACIÓ MENOR O PULMONAR La circulació pulmonar comença en l’atri dret, des de on la sang va a parar fins el ventricle dret.
Aquest l’expulsa cap al tronc pulmonar que es divideix en arteria pulmonar ( esquerra i dreta) que van a parar cap els pulmons carregades de CO2. Dels pulmons surten les venes pulmonar que transporten sang oxigenada cap a l’atri esquerre.
Per tant la circulació pulmonar va al revés la arteria porta la sang carregada de CO2 i la vena que es la que retorna dels pulmons porta O2 està oxigenada. De l’atri esquerre al ventricle esquerre i torna a sortir per la aorta i es tanca el cicle.
Les arteries es poden contraure perquè estan formades per una capa muscular, en canvi les venen transporten la sang a partir de la pressió.
2 SISTEMA CIRCULATORI 2014 MORFOGÈNESI VASCULAR Existeixen dos tipus de mecanismes que són la vasculogènesi i la angiogènesi que són responsables del desenvolupament del sistema vascular en l’embrió. Tot el sistema circulatori prové del mesoderma.
VASCULOGÈNESI És un procés que en principi només es dona durant la vida embrionària. Consisteix en formar vasos sanguinis nous. Els primers vasos de l’embrió són cúmuls de cèl·lules que apareixen en el mesoderma de la vesícula vitel·lina. Aquests cúmuls cel·lulars s’anomenen illots sanguinis, que són cèl·lules que es diuen hemangioblast produïdes per la interferència del FGF2. Aquests cúmuls es diferencien en dos tipus: les cèl·lules de la perifèria(angioblast) que formaran la paret dels vasos i les cèl·lules que queden dintre que són cèl·lules mare hematopoiètiques, que són les encarregades de la formació de la sang.
Per tant és un procés de formació de vasos sanguinis a partir de cèl·lules endotelials progenitores ( angioblast), les quals migren i es fusionen amb altres cèl·lules endotelials progenitores i es diferencien en cèl·lules endotelials mentre formen nous vasos.
Al final de la gestació i a la vida adulta les cèl·lules de la sang ja passen a formar-se en la medul·la òssia.
Foto: són angioblast que s’agrupen per formar els vasos.
Hi ha dos tipus:  Quan el vas es forma en el mateix lloc on s’han format els hemangioblast  Quan migren i formen els vasos ANGIOGÈNESI Es la formació de vasos petits que es formen a partir d’un altre vas preexistent, és a dir, que apareixen a partir d’un altre vas.
Serveix per remodelar tots els plexes capil·lars, per tant és posterior a la vasculogènesi, és produeix a la vida embrionària i també durant la vida adulta quan han d’aparèixer nous vasos. EX. Quan hi ha una inflamació, una ferida, fractura, malalties, tumors quan apareix un teixit per tant han d’aparèixer nous vasos.
3 SISTEMA CIRCULATORI 2014 Quan hi ha una part de teixit que es pobre en oxigen, hi ha una hipòxia) aquestes cèl·lules produeixen VEGF( factor de creixement endotelial vascular). Moltes de les teràpies anti-càncer inhibeixen el factor per evitar irrigar els teixits i que proliferin.
Hi ha dos tipus d’angiogènesi:  Brots angiogènics o angiogènesi per protusió: a partir d’un vas apareix una ramificació, primer es formen les cèl·lules endotelials, hi ha de diferents formes i tipus.
 Forats angiogènics o angigènesi per no protusió: si tenim un vas gros i aniran apareixent forats i aquests s’aniran ajuntant i el que fan es que on teníem un vas tindrem dos.
MORFOGÈNESI EXTERNA DEL COR 1. Mesoderm cardiogènic: Tot el circulatori apareix a partir de cèl·lules mesodèrmiques,el cor no és el primer òrgan en formar-se, però si el primer en ser funcional. Ens trobem al principi del procés embrionari, on es forma la placa neural, si fem un tall transversal tenim les tres làmines embrionàries.
A sota tenim l’endoderm i al mig la notocorda i les dues fulles del mesoderma( esplacnopleura i somatopleura). A nivell de la esplacnopleura apareixen unes condensacions cel·lulars anomenades angiotèliques, que per vasculogènesi formaran el cor i els grans vasos.
vesícules L’endoderma produeix les proteïnes; BMP i FGF, les quals estimules el mesoderma que té a sobre per la formació de les vesícules. A la somatopleura no apareixen aquestes vesícules perquè l’ectoderma produeix les proteïnes Wnt (3a i 8 ), que inhibeixen la formació de vasos. A més, el endoderma produeix inhibidors de Wnt (només apareixen en alguns llocs), inhibeix la formació de vasos en algun lloc, per tal de que no es formin vasos en el sistema nerviós.
4 SISTEMA CIRCULATORI 2014 2. Formació dels tubs endocàrdics L’embrió és va tancant i agafant una mica de forma, i la placa neural comença a convertirse en el solc neural. Apareixen les somites als dos costats de la notocorda, i a sota tindrem l’endoderma formant l’intestí primitiu ( encara està obert per sota) anterior, mig i caudal.
Aquestes vesícules angiotèliques es fusionen entre sí per formar dos tubs, els tubs endocàrdics. Alhora també s’estan formant les dues aortes ( entre l’intestí primitiu i la notocorda).
La migració d’aquestes cèl·lules per formar els tubs endocàrdics esta determinat per una proteïna que es la fibronectina endodèrmica,que migren per gradient de concentració.
D’aquesta manera les cèl·lules saben fins a on han d’arribar, una vegada arriben a nivell del intestí primitiu parent de migrar perquè és on hi ha una concentració més elevada.
Tot això es produeix entre els 7-9 dies.
3. Formació d’un tub cardíac Aquests dos tubs endocàrdics es transformen en un únic tub, tub cardíac. A l’embrió es van tancant les parets formant les parets corporals. Tindríem ja el intestí primitiu tancat, ja s’ha format la faringe. Els dos tubs endocàrdics migren ventralment i formen un únic tub a sota de l’intestí prim. Una vegada s’ha format ja comença a ser funcional, és a dir, que ja comença a bategar; pollastre a les 29 hores, gos als 18 dies, l’home a les 2 setmanes.
La fusió d’aquests dos tubs, produïda en sentit craneo- caudal, es produeix gracies a la producció i polarització de la proteïna N-cadherina. En aquest moment tenim el tub cardíac que formarà la part interna del cor; l’endocardi. La capa que l’envolta és la placa mioepicardica ( formada per la diferenciació de les cèl·lules del esplacnopleura) i aqui es formarà la musculatura del cor( pericardi i miocardi) per tant comença a tenir força de contracció. Les cèl·lules que hi ha entre la placa mioepicardica i el tub cardíac s’anomena gelatina cardíaca, que formarà estructures com les vàlvules, cúspides, etc. La part que penja és el mesocardi ( dorsal i ventral), el ventral acabarà desapareixent.
5 SISTEMA CIRCULATORI 2014 4. Saculació del tub cardíac És la formació d’una sèrie de sacs. Apareixen 5 sacs que es van formant de cranial a caudal:      Sac aòrtic: D’aquí surten les dues aortes; ventral i dorsal( al final queda una només). De l’aorta surten dues artèries vitel·lines i dues artèries al·lantoidees. La sang va a parar al sinus venós, després el bulb cardíac, ventricle, aurícula, sinus venós.
Bulb cardíac: actua de marcapassos.
Ventricle Aurícula Sinus venós: on arriben 4 venes; les dues vitel·lines i les al·lantoidees.
La circulació de l’embrió va al revés la sang entra per les venes amb sang oxigenada que prové de la placenta de la mare, va en direcció cranial i surt per les aortes les quals van carregades amb CO2.
Al sinus venós venen unes altres venes que recullen la sang, són la cardinal anterior i la cardinal posterior. El sinus venós és l’últim que és forma i té el ritme més alt, al final actua com a marcapassos.
5. Formació de l’ansa cardíaca D’aquestes 5 saculacions es produeix un plegament entre bulb cardíac i el ventricle, de manera que el sinus venós acaba per darrera del sac aòrtic .Per dintre encara és un tub.
     Aortes es separaran donant lloc : l’aorta i pulmonar Bulb cardíac donarà lloc al ventricle dret Ventricle passarà a ser el ventricle esquerre L’aurícula dona l’atri esquerre Sinus venós dona l’atri dret. Aquí només queden les venes cardinals i la vitel·lina dreta, les altres dos acaben desapareixen.
La formació de l’ansa cardíaca es dependent de las proteïnes que estableixen el patró dreta/esquerra nodal y Lefty 2.
Hand 1 s’expresa en ventricle esquerre i el hand-2 en ventricle dret.
MORFOGÈNESI INTERNA DEL COR 1. Septe atri- ventricular o intermig És el primer en apareixer és el septe atri-ventricular que separa els atris dels ventricles.
Al principi tot és un únic forat que es diu canal atri-ventricular i va proliferant la gelatina cardíaca fins anar tancant aquest canal i es forma el que s’anomena els rodets endocàrdiacs fins que es tanca totalment.
6 SISTEMA CIRCULATORI 2014 El factor de creixement transformant TGF beta 3 és la proteïna implicada en la formació dels septes cardíacs, estimula la gelatina cardíaca per tal de que es formin els rodets endocàrdiacs.
2. Septe interatrial Septum primum Si tenim el sinus venós i la aurícula, també s’està formant el septe intermig. Per tal de que es separi el sinus venós de la aurícula va apareixen un septe que s’anomena septum primum. Cada vegada el septe es va fent més gran fins anar tapant el forat, i deixen un forat que és el foramen primum. Quan aquest forat esta casi tancat, dorsalment comencen apareixent uns foradets i es van unint entre ells i es van obrint, i apareix el forament secundum. Per tant desapareix el foramen primum i es forma el secundum.
Septum secundum Posteriorment apareixer un altre septe que és el septe secundum, una mica més a la dreta del septum primum. Aquest no arriba a contactar amb el septum intermig sino que fa un forat entre el septe secundum i el septe intermig, i aquest forat s’anomena forament oval. Existeix una comunicació entre els dos atris i a la vegada també s’estan formant les venes pulmonars. A l’atri dret s’han format les dues venes caves ( cranial i caudal) i a l’altre esquerre arriben les venes pulmonars.
Les venes pulmonars, en l’atri esquerre apareix una ramificació per vasculogenesi de l’atri cap al pulmó i a mesura que augmenta l’atri es va menjant la ramificació fins que queden les diferents venes pulmonars que desemboquen en l’atri.
Trajecte botal; és la comunicació que hi ha entre l’atri dret i l’esquerre.
La circulació pulmonar o menor com estem en el fetus no està funcionant perquè respira a partir de la mare. La major part de la sang passa de l’atri dret a l’atri esquerre d’aquesta manera salta la circulació pulmonar, interessa que vagi molt poqueta al ventricle dret, però la majoria cap a l’atri esquerre. I a partir de les arteries umbilicals va la sang cap a la placenta.
A la vida embrional entre la arteria pulmonar i la aorta hi ha un conducte arteriós que fa que es comuniquin, de manera que practicament tota la sang passa cap a la aorta a partir del conducte arteriós i el trajecte de botal. En el moment del naixement, els pulmons s’expandeixen i el conducte arteriós es tanca i passa a ser un teixit fibrós, que s’anomena lligament arteriós.
7 SISTEMA CIRCULATORI 2014 A partir de les venes pulmonars arriba sang dels pulmons al atri esquerre i per la pressió s’acaba tancant els tàbics i el trajecte de botal s’acaba fibrosant al cap d’unes setmanes.
Desprès del naixement, la circulació ja es la major i menor normal. Ja no es comuniquen ni els ventricles ni els atris.
3. Septe interventricular o inferior Es forma a la vegada que el septum interatril, més que el septe creixen els dos ventricles i queda format el septe. També queda un forat entre els dos ventricles que s’anomena foramen de Paniza( s’acaba tancant).
Això passa als 12 dies en el ratolí.
4. Septe espiral Acabarà separant la arteria aorta de la pulmonar. I també acabarà tapant el forament de paniza de manera que els dos ventricles quedin totalment separats.
La sang que arriba del atri esquerre a d’acabant sortint per la aorta, i del ventricle dret acaba sortint per la arteria pulmonar.
Depèn d’on tallis es veu la aorta i la pulmonar separades, al final queda un septe en forma d’espiral, de manera que s’ha de creuar la sang que ve per sortir per la aorta i per la pulmonar. D’aquesta manera queda el cor totalment format.
8 ...