Tema 2.Metodologia experimental (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en la Logopèdia
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 15/10/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Tema 2.Metodologia experimental

Vista previa del texto

Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Tema 2: Metodologia experimental 2.1. Conceptes bàsics: Hipòtesi: L'ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional.
    Associació Temporalitat Absència d’espurietat Tècnica de control: Constància puc convertir una variable estranya ... amb una constant.
Si una variable la transformem en constant pot fer que segueixi en la constant? NO Quan parlem de constància no vol dir que tots tinguin els mateixos valors (pot ser que algun tingui 98/99/100...) ja que son nombre molt semblants. Però es poc fiable i té poca validesa externa Tècnica de control: Assignació aleatòria Tenim una mostra de participants representats per figures, en colors formes. Pretenen representar la característica intel·ligència.
 Rodones blaves intel·ligència alta  Rodones vermelles intel·ligència baixa El que es vol fer amb aquest procediment es repetir els participants en diferents grups de manera aleatòria.
El que aconseguim és que els grups siguin comparables i equilibrats.
1.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Aquest precoces ens assegura que si tindrem una mostra prou gran, i els grups quedaran equilibrats tant en v. estranyes conegudes com desconegudes.
Amb mostres petites pot ser que els grups queden desequilibrats.
La variable interna proporciona més en la assignació de constància que en la aleatorització.
Amb la variable externa l’assignació aleatòria permet que tinguin valors diferents en les variables estranyes 2.1.2. característiques dels experiments:   Relacions causals Control de V. Estranyes (Tècniques de control)  Grups comparables o equitatius  Manipulació VI és una de els característiques que defineixen l'experiment. No podem descriure l'experiment sense que hi hagi manipulació. però a més per considerar experiment ha d'haver aleatorització.
 Aleatorització S'han de donar els dues perquè es pugui anomenar experiment.
Exemple: 1. La fluïdesa verbal de les dones és superior a la dels homes.
2. L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) millora el rendiment en matemàtiques.  manipular implica que l’investigador indica un valor de la variable independent.
Implica que cadascun de nosaltres estiguem en EAU o tradicional 3. La majoria d’universitaris catalans parlen més de dos idiomes,  no manipulable perquè no hi ha VI.
4. A la setmana del naixement els nadons reconeixen la veu de la seva mare.
5. En una situació d'examen, el format de resposta (oberta o tipus test) influeix sobre l'ansietat.
6. La prevalença del tabaquisme és similar en homes i dones.
7. L’adherència terapèutica es veu facilitada pel fet que pacient i terapeuta siguin del mateix gènere VI. igualtat de sexes VD. l’adherència Manipulable es pot assignat a un terapeuta del mateix sexe o de l'altre 2.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez 2.1.3. Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar, ....
Fitxa 2.2: L’atzar en el disseny experimental Quan parlem d’aleatorització no estem parlant de seleccionar una mostra aleatòriament.
Aleatorització procés pel qual repetim els subjectes en diferents grups Dissenys unifactorial: grup experimental= condició experimental Esquema     2.1. Conceptes bàsics - Propietats que s'han de exigir als experiments  Validesa  Fiabilitat  Sensibilitat instruments que es fan servir alhora de tindre en compte les variables, i en especial la variable dependent. Han de ser capaços de detectar canvis.
- Recordar que.... Per considerar que un disseny es experimental cal:  Manipulació de la les VI/s  Aleatorització  Dissenys exp. intersubjecte. Equilibrats  Disseny exp. Intersubjecte contrabalanç o reequilibri.
2.2. Dissenys intersubjecte unifactorial 2.3. Dissenys intersubjecte unifactorial 2.4. Dissenys factorials 2.2. dissenys intersubjecte unifactorial: Dissenys experimentals caracteritzats per:  1 VI (unifactorial/ VI= factor) i per intersubjecte. Assignem els subjectes al atzar a una de les condicions experimentals.
 Assignar a l’atzar els subjectes a una de les condicions experimentals (intersubjecte) un cop tenim una mostra la repartim entre els diferents grups a traves de la aleatorització.
3.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Cada participant estarà assignat únicament a una de les condicions (EAO o tradicional) un cop es tan tots assignats a un valor o altre acabem tenint dos grups de participants diferents, un que rep la condició EAO i l’altre que rep la condició tradicional.
L’estratègia de comparació es intersubjecte. comparem entre subjectes, ja que mirem els resultats del que havien estat assignats a un grup o en l'altre.
2.2.1 Dissenys de grups aleatoris:  Assignació aleatòria sense restriccions Quan ho aconseguim tenim un disseny anomenat disseny per grups aleatoris. És un disseny experimental intersubjecte unifactorial on s’aplica aleatorització sense restriccions.
Amb aquest tipus de disseny un cop tenim la mostra dividida, el que fem es mesurar la VD de cada participant i fer un promig dels participants de EAO i els que han fet servir el sistema tradicional.
2.2.2. Disseny de grups aleatòries amb blocs: Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig Variant de l’assignació aleatòria.
1. Consisteix en mesurar la variable estranya que volem bloquejar.
2. Classificar els participants d'acord en les seves puntuacions en la Variable estranya. En el cas mes senzill tindrem dos grups els de les puntuacions altes i el de les baixes. Cadascun d'aquests grups es diuen blocs.
3. Assignar aleatòriament dins de cada bloc, (EAO o tradicional).
 Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc L'objectiu de controlar una variable es controlar que no alteri els resultats.
Milloraria la validesa interna si es bloqueja i es fa assignació aleatòria en blocs.
4.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez El boquegí en si no e ni validesa interna ni externa sinó que s'utilitza per augmentar la validesa.
2.2.3. Dissenys especials:   Placebo Doble cec (Fitxa 2.3) 2.2.4. Síntesi: Fitxa 2.3 Tècniques de control 2.3. Dissenys intersubjecte unifactorial: 2.3.1. contraposició de dues estratègies de comparació: Es fan dues proves a una mateixa persona, tenint en compte la VD i l VI Fitxa 2.5 Estratègies de comparació Si els participants sempre són els mateixos el problema és......
 La composició de la gent que passa per cada un dels casos sempre son les mateixes es per això que en totes les mostres tenen la mateixa edat, sexe, ...
tots ells participants pesen o comparteixen els mateixes categories.
El fet de passar primer per una situació i després l'altre alteren els resultats? 5.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Exemple: 60 participants passen per 2 condicions experimentals, en dues sessions separades per una setmana, i en acabar la projecció de cada curt realitzarà una prova de record.
Assignem aleatòriament l'ordre de les pel·lícules. uns veuran una pel·lícula (emoció neutre) i viceversa (emoció negativa) EX. veiem una pel·lícula i si es la mateixa persona sempre sentirà la mateixa emoció.
En el cas que l'ordre de les pel·lícules varia les emocions variaran i l'ordre de els paraules a recordar també canviarà.
2.3.2. avantatges i inconvenients de l’estratègia intersubjecte:   Intersubjectenivells en files - emoció negativa - emoció neutre intrasubjectenivells en columna - emoció negativa - emoció neutre Avantatges:  Totes les característiques individuals, com intel·ligència, preferència i coneixements previs, que podrien desequilibrar els grups que es comparen, 6.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez queden eliminades, ja que la persona és la mateixa. És un grup de persones que passa per totes els condicions.
Es dona quan es vol que en cada condició experimental hi hagin X persones.
En un disseny intersubjecte qui ens demostra que hi hauran X persones? És un fet que no es podrà saber.
Si tenim una variable en dos nivells farà que augmenti la mostra al doble.
Objectes podem aconseguir els mateixos resultats.
Inconvenients:  Es dona quan l'efecte que té el tractament/ nivell de la VI, té un temps. Si abans de que acabi el tractament, apliquem un altre tractament, no sabrem el que dura cada un dels tractaments/ nivells.
2.3.3. Tècniques de control associades a intersubjecte: Contrabalanç (quan estem fent una assignació en diferents ordres en la presentació estem portant a terme contrabalanç): tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent.
 Procediment: - Generar les permutacions possibles de tractaments (o nivells de la variable independent).
- Assignar a l'atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació) seleccionades.
2.4. Dissenys factorials: Exemple: «Un cas en què s’investiguen simultàniament dues VI»  Hipòtesi: el DAE (Desordre afectiu estacional) disminuirà amb a) l’exposició extra a la llum i b) simultàniament amb la realització d’exercici aeròbic 2.4.1. Característiques: Exemple: «Un cas en què s’investiguen simultàniament dues VI» Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d'un «efecte d'experimentador» en els nois pel fet que l'experimentador sigui una dona jove.
7.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez 2.4. Dissenys factorials: En els dissenys factorials es poden tindre més d'una VI a tindre en compte dins del mateix experiment.
Per contrabanda en les dissenys unifactorial l'estudi nomes pot tenir una única VI.
Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d'un «efecte d'experimentador» en els nois pel fet que l'experimentador sigui una dona jove.
2.4.1 Característiques:     Variables independents factors Esquema del disseny o Condicions experimentals Denominació: Factorial+[estratègia comparació]+[Nivells VI1 x Nivells VI2 x …] Ex. Factorial intersubjecte 2 x 2. Sempre que hi haguí més d'una VI, cal mirar la manipulació i l’aleatorització.
Mentre hi hagi un direm que hi ha experiment. Al menys una d'elles ha d'estar.
Es possible fer un disseny unifactorial on la variables sigui la intel·ligència? No, la intel·ligència no es manipulable.
8.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Per saber les condicions experimentals hem de tindre en compte: - Nombre de factors a tindre en compte en cada una de les VI, En aquest cas es 2x2= 4  Diferència entre un disseny factorial i un disseny amb blocs Extensions del disseny factorial 2 x 2  Alts nivells  Altes Vis  Altres tipus de variables Un de complex (factorial) millor que dos de simples (unifactorials) 2.4.2 La interacció:  Efecte conjunt de les VI - Hi ha interacció quan l’efecte que té una VI sobre la VD es modifica quan canvien els valors d’una altre VI inclosa en el disseny factorial.
 Detecció de la presència d’interacció - Comparació dels valors efectes simples - Representació gràfica Quan hi ha interacció entre les VI? - Hem de tindre resultats per saber-ho.
- Quan l’afecte que té una variable independent es modifica, es quan canvien els valors de l'altre VI.
N’hi ha interacció ja que un valor no afecte a l'altre.
Quan la diferencia entre els dos valors és el mateix aquest fet no es dona.
a) Quina informació es pot extreure d’un disseny factorial?  Efectes principals  Efectes simples b) Quina d'aquesta informació ens serà útil per formular conclusions? 9.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Nota: S’ha alterat la representació del disseny factorial per facilitar la representació gràfica dels efectes principals i efectes simples.
1. Efectes simples de “Gènere de l’investigador” 1.1 Quin és l'efecte del Gènere de l’investigador quan s'aplica distracció? 1.2 Quin és l'efecte del Gènere de l'investigador quan no s'aplica distracció? 2. Efectes simples de “Distracció” quants afectes simples puc estiuar? Tants com nivells tingui altre variable 2.1 Quin és l'efecte de Distracció quan l'investigador és una dona? 2. Efectes simples de “Distracció” 2.2 Quin és l'efecte de Distracció quan l'investigador és un home? 3. Efectes(afectes que te l'altre sense tindre en compte es altres valors.) principals de “Gènere de l’investigador” Sense tenir en compte si s'aplica o no distracció, quin és l'efecte del Gènere de l’investigador? 10.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez 4. Efectes principals de “Distracció” Sense tenir en compte el Gènere de l’investigador, quin és l'efecte de Distracció? Es sumen els valors i es divideixen en el nombre de possibilitats que hi han.
120+80/2=100 Mitjana entre els dos valors20+40/2=30 Quan els dos valors no són idèntics es dona la interacció.
11.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez Efectes principals vs efectes simples (Exemple Fitxa 2.7) Mitjana entre els dos valors 9+(-1)/ 2= 4 Quan hi ha interacció posem a terme els efecte simples per treure conclusions. Quan no hi han es pot fer a través del efectes principals Representació esquemàtica del disseny 2.4. Dissenys factorials: Casos especials d’interacció  Efecte sostre  Efecte terra 12.
Mètodes d’investigació en Logopèdia Laura Núñez 2.4.3. Tipus de dissenys factorials:    Disseny factorial intersubjecte Disseny factorial intrasubjecte Disseny mixt Fitxa 2.8  Exemple: Com influeixen dos factors sobre la preferència per una crema facial: la presentació (tub o pot) de la crema i l’aroma (inodora, cítrica o fusta).
Tenim un factor intersubjecte i un intrasubjecte  Aroma: intrasubjecte  Presentació: intersubjecte En cada categoria hi haurà 20 participants de 60 que hi ha en la mostra.
13.
...

Comprar Previsualizar