Sistema Vestibular (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2.4.- SISTEMA VESTIBULAR   1. Parts  del  sistema  vestibular   La   part   superior   de   l’oïda   interna   forma   part   del   sistema   vestibular.   A   aquesta   estructura   l’anomenem   laberint,  i  la  dividim  en  dues  parts:   a. Òrgans   otolits:   estan   plens   de   líquid   i   banyats   en   líquid   (endolimfa   i   perilimfa).   Perquè   el   moviment   d’aquest   líquid   sigui   suau,   tenim   aquests   òrgans   otolits,   que   són   una   capa   de   pedres   de   carbonat   de   calci,  que  tenen  com  a  funció  detectar  el  moviment  de  forma  lineal  (és  a  dir,  endavant-­‐endarrere,  en   una  única  direcció).    Aquests  òrgans  otolits  estan  formats  per  2  càmares  relativament  grans:     o Utrículo:  es  troba  en  posició  horitzontal.  Connecta  amb  els  conductes  semicirculars.   o Sàculo:  es  troba  en  posició  vertical.  Connecta  amb  la  còclea.     Tant  el  utrículo  com  el  sàculo  contenen  les  cèl·∙lules  receptores:  les  cèl·∙lules  ciliades.     Els   òrgans   otolits   es   poden   activar   sense   que   el   cos   estigui   en   moviment,   per   exemple,   dins   del   cotxe.  Tot  i  així,  si  el  moviment  es  constant  no  s’activen  (no  es  mouen).           b. Canals   semicirculars:   n’hi   ha   tres,   i   coincideixen   (aproximadament)   amb   els   eixos   d’absisses,   coordenades  i  profunditat.     Controla   el   moviment   rotacional   (és   a   dir,   en   qualsevol  de  les  direccions.     A  la  base,  tenen  una  estructura  anomenada  ampul·∙la:   conté   les   cèl·∙lules   ciliades.   L’ampul·∙la   està   plena   d’endolimfa.   Aquest   líquid   es   mou   en   direcció   oposada   al   moviment   i   provoca   l’activació   de   les   cèl·∙lules  ciliades.     Els   canals   semicirculars   de   cada   oïda   cooperen   (treballen  conjuntament),  però  presenten  patrons  de   resposta   oposats   perquè   la   orientació   en   l’espai   és   especular.     A   velocitats   constants,   sense   acceleracions,   els   canals   semicirculars   deixen   de   respondre   (és   a   dir,   només  responen  davant  l’acceleració).       2. Receptors   Com  ja  he  dit,  els  otolits  contenen  les  cèl·∙lules  receptores  del  sistema  vestibular:  les  cèl·∙lules  ciliades,  que   els  permeten  detectar  el  moviment.  Aquestes  cèl·∙lules  ciliades  tenen  un  cili  gran  anomenat  cinocili  i  molts   cilis  petits  anomenats  estereocilis.  Aquests  cilis  estan  units  entre  ells  per  una  proteïna  que  funciona  com  un   canal   de   potassi   i   produeix   l’obertura   dels   canals.   Els   canals   s’obren   per   un   canvi   mecànic   (aquest   canvi   mecànic  és  el  moviment  del  líquid),  és  a  dir,  s’obren  en  funció  de  com  tenim  els  cilis.     Existeixen  2  posicions  del  cinocili  i  els  estereocilis  que  causen  la  màxima  resposta:   § § Cinocili   apreta   als   estereocilis:   el   patró   de   resposta   és   el   tancament   dels   canals   de   potassi,   provocant  hiperpolarització  i  la  caiguda  de  la  concentració  d’ions  de  potassi.       Estereocilis  apreten  al  cinocili:  el  patró  de  resposta  és  l’obertura  dels  canals  de  potassi,  provocant   despolarització                         3. Vies   Via  principal   Quan  la  cèl·∙lula  receptora  s’activa,  allibera  neurotransmissor.  Aquest  neurotransmissor  el  capta  la  primera   neurona   (vestibular)   de   la   via.   Els   somes   d’aquestes   neurones   es   troben   al   gangli   vestibular   (nervi   vestibular)  i  els  botons  terminals  al  nucli  vestibular.   Els  somes  de  les  segones  neurones  de  la  via  (que  es  troben  al  nucli  vestibular)  es  projecten  fins  al  tàlem.  El   tàlem  rep  informació  bilateral  (de  les  dues  oïdes).     En   el   tàlem,   hi   trobem   els   somes   de   les   terceres   neurones   de   la   via,   que   es   projecten   a   l’escorça   à   es   projecten   a   zones   pròpies   d’altres   sistemes   sensorials:   a   l’escorça   somatosensorial   primària,   a   l’àrea   d’associació  unimodal  somatosensorial  i  a  àrees  visuals.     ⇒ No   hi   ha   una   àrea   vestibular,   sinò   múltiples   àrees   corticals   vestibulars   multisensorials   (es   considera   multisensorial  ja  que  rep  informació  del  input  visual,  somestèsic  i  vestibular).     ⇒ L’àrea  vestibular  facilita  la  informació  rellevant  per  la  percepció  del  nostre  cos  i  permet  l’orientació   i  el  desplaçament.       Altres  vies   El  nucli  vestibular  projecta  informació  (a  part  del  tàlem)  a  altres  regions  del  tronc  de  l’encèfal  i  la  medul·∙la.   Són  vies  reflexes,  molt  automàtiques.   1. Via  vestibulo-­‐espinal   Es  projecta  la  informació  cap  a  nuclis  que  controlen  el  moviment  de  la  medul·∙la  espinal  (terceres  neurones).   Aquestes   zones   contenen   neurones   motores,   que   ajusten   muscularment   el   cap   i   el   cos   per   mantenir   la   postura  i  l’equilibri.  A  aquests  reflexes  d’ajust  del  cap  s’anomenen  reflexes  cervico-­‐vestibulars.  Els  ajustos   del  cos  s’anomenen  reflexes  vestibulo-­‐espinals.       2. Via  vestibulo-­‐ocular   El  sistema  vestibular  ha  de  controlar  els  músculs  específics  dels  ulls.  Les  neurones  que  provenen  del  nucli   vestibular   es   projecten   sobre   les   motoneurones   per   controlar   els   ulls.   A   aquest   reflex   s’anomena   reflex   oculo-­‐vestibular.     3. Via  vestibulo-­‐cerebelar     Les  neurones  del  nucli  vestibular  es  projecten  al  cerebel.           ...