Crònica: "Els amos de la Barcelona nocturna" (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Teoria i tècnica dels gèneres periodístics
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Jordi Peralta i Mulet / 1360028 4.159 caràcters Els amos de la Barcelona nocturna La nit de la capital catalana viscuda des d’un taxi Els taxistes se saben de memòria el plànol de la ciutat. Al cap i a la fi, es guanyen la vida recorrent-ne els carrers. També en coneixen els secrets, que semblen més temptadors quan es fa fosc. Només cal acompanyar-los unes hores per constatar-ho.
A dos quarts d’onze de la nit un Volkswagen Passat estaciona en doble fila al Passeig Fabra i Puig, a l’alçada de la Plaça Virrei Amat. Cançons d’Ovidi Montllor a tot volum i adhesius de l’estelada roja i dels Països Catalans a la matrícula. No hi ha cap mena de dubte: és el Ricard. Historiador de carrera i exmilitant anticapitalista, ha acabat al volant del vehicle del seu pare, amb qui es reparteix la jornada. “El taxi es troba permanentment al carrer, i tot i això no ho tenim gens fàcil”, comenta mentre avança pel Passeig Maragall. Al costat, un parell més de taxis, tots dos amb la llum verda. “Hi ha massa oferta i molt poca demanda. Hem tingut la mala sort que al problema estructural de la sobredimensió de llicències s’ha afegit la conjuntura de la crisi”, apunta decebut per relatar, tot seguit, anècdotes del període de bonança econòmica, com ara arribar al Port Olímpic i trobar-se una multitud de gent barallant-se per agafar el taxi amb bitllets de cinquanta euros a les mans. Contrasta amb el present: una hora voltant, cap client.
La pausa de rigor es fa en un petit restaurant del Poblenou: El Refugio. Dins l’indret només hi ha dos guàrdies urbans a la barra, fent un cafè tranquil·lament mentre xerren sobre la detenció d’un turista ebri. En veure el taxista, la cuinera romanesa s’afanya a preparar els ous ferrats amb patates fregides, el plat que sempre demana el Ricard.
“Aquí la gent del gremi tenim descompte”, explica ben cofoi. Al cap d’una estona, quan ja ha sopat i es disposa a pagar, dos companys de feina paquistanesos seuen a la taula del costat i el saluden efusivament. És força freqüent veure immigrants conduint taxis.
La majoria són assalariats i es veuen sotmesos a unes pèssimes condicions laborals.
Desgraciadament, pocs taxistes nouvinguts escapen de l’explotació.
Jordi Peralta i Mulet / 1360028 4.159 caràcters És la una de la matinada i toca tornar a la feina. Les prostitutes subsaharianes proliferen a mesura que el cotxe s’aproxima a la Rambla. Assetgen descaradament els turistes i fugen cames ajudeu-me quan veuen alguna patrulla policial. Acostumat a aquestes escenes, el Ricard segueix conduint i penetra al Raval. Allà, davant l’Hotel Meridien, unes turistes holandeses ben mudades l’aturen. “No patiu, és només un periodista”, les tranquil·litza el taxista en un anglès rudimentari mentre condueix cap a la Sala Apolo. Al mateix lloc on les deixa, un jove suec mig begut puja al taxi i demana anar a un conegut club de fumadors de marihuana situat al carrer Marià Cubí. No sembla fer-li res la presència d’una altra persona al seient del copilot. Amb una barreja de castellà i anglès força curiosa, lloa les virtuts de Barcelona i la compara amb Amsterdam. Quan el vehicle s’atura davant del local, el taxímetre marca 7’10 euros. El client nòrdic, però, li lliura un bitllet de 10 i s’acomiada amb un sonor “Adiós”. Aquest carrer de Sant Gervasi és també ple de cases de barrets de luxe, des d’on algunes dones llancen petons als taxistes. La nit, certament, es rendeix als seus peus.
El rellotge assenyala les tres tocades. El Ricard, que no es troba gaire bé, decideix plegar veles abans d’hora. De camí cap a casa encén la ràdio que utilitza per comunicarse amb els seus companys d’emissora. Només n’hi ha un parell d’actius, que comenten una baralla que ha tingut lloc a la Plaça Universitat. L’apaga, posa el CD del cantautor alcoià que escoltava quan ha començat a treballar i sospira mentre condueix per una Avinguda Diagonal deserta. La ciutat adquireix un caire decadent: com denuncia el taxista, la crisi, la gentrificació i el turisme de sangria estan destruint la identitat de Barcelona. “Ara bé: o ens hi adaptem o aquí no hi ha res a fer”, afirma en un to derrotista. Avui no ha fet gaire caixa, però demà serà un altre dia. Una jornada més al volant, travessant les artèries del parc temàtic barceloní.
...