Nacionalisme musical (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 2

Vista previa del texto

Nacionalisme musical Voluntat de a través de la música programàtica fer aflorar unes característiques de poble que no estigui protagonitzat només per l'opera. La influència més directe que reben és de Herder, humanista i pensador que en el s.XVIII ja havia posat èmfasi en aquesta qüestió. A través de melodies senzilles i de la repetició de certs temes un poble s’identifica. Volen mirar al passat però sempre amb els ulls del present, això es recuperar la tradició.
Volksgeist "esperit de poble". Volen democratitzar a l'art no nomes amb l'opera. Cada país serà diferent, amb les seves pròpies característiques, per això a Europa trobem musica molt variada. els musics busquen matisos, cromatismes, escales, incorporació de instruments populars en orquestres, agafen temes que els inspirin respecte a la seva historia. La musica popular va influenciar a la musica cultura, no vol dir que siguin vulgars perquè s'inspirin en temes del passat.
Rússia va ser un dels països que mes força va tenir amb el nacionalisme. Hi ha una primera representant que és Glinka, Dargomizhski, Txaikovski "La dama d'espases", Grup dels Cinc (Valakirev, Borodin, Cui, Mussorgski, Rimskikorsakor) d'aquest grup destaca el caràcter exòtic de la seva música i que tots ells fan música programàtica.
Aquest exotisme és una cosa que representa ser un element molt atractiu sobretot per França i Espanya perquè sempre seguien la objectivitat i els canons establerts. Es busca la relació entre la música i allò plàstic, hi ha una voluntat per unir les diferents manifestacions artístiques.
Mussorgski, quadres d'una exposició.
L'any 1873 es produeix la mort de V. A. Hartmann era un artista prestigiós en a Rússia del moment i va afectar molt a la societat. Al cap de un any van fer una exposició en homenatge de les seves obres tant en l’àmbit de la pintura, esbossos o dibuixos arquitectònics, escenografies, vestuaris...
Stasov que era un crític i organitzador de la exposició, li suggereix a Mussorgski que li fagi a Hartmann un homenatge musical per donar-li un valor diferent a la plasticitat d'aquella exposició.
Comença fent una suite per a piano que vol que sigui íntimament el passejar i que es parin a mirar els diferents quadres. El que fa es visualitzar el valor plàstic d'aquells quadres, fa una música programàtica amb una estructura que passarà a ser referent per a molts músics de l’època.
Estructura Hi han unes parts que es van repetint, com si fossin un gran tema que representa el passejar del espectador d'un quadre a un altre. Tot i aquest passejar que es el mateix cada vegada s’incorporen nous elements, fent com si fos un viatge iniciàtic. És com un element conductor.
1. Promenade 2. Gnomo: fa breus pauses i moviments grotescos. Compàs 3/4.
3. Promenade II 4. El viejo castillo: al·lusió a la edat mitjana, apareix un trobador el seu cant te una melodia molt melancolia.
5. Promenade III 6. Tullerias 7. Bydlo: significa bestiar. Eren dos bous que arrossegaven amb unes rodes molt grans.
Intervenen instruments greus com tubes i contrabaixos.
8. Promenade IV 9. Baile de los polluelos en su cascarón: va ser el disseny d'un vestuari per un ballet que va fer. Compàs 2/4 juga amb els violins com ho farien els pollets 10. Samuel Goldberg y Schmüyle: dos jueus polonesos un de ric i l'altre pobre mostrava la injustícia social. Utilitza intervals elevats i escala frígida que donen un gran contrast entre els dos personatges, s'utilitza la trompeta pel jueu pobre.
11. Limoges: especie d'scherzo.
12. Catacumbas, Seplucro romano. Cum morts in lingua mortis: s'exploren les catacumbes de París. La peça esta dividida en dues seccions, la primera solemne que mostra el silenci de les catacumbes i la segona, mes fantasmagòrica que reprèn el tema de la promenades a través del tremolor.
13. Baba Yaga: representa la cabana de la bruixa on viu. Scherzo lent i inquietat amb estructura A B A prima.
14. La gran porta de Kiev: dibuix arquitectònic que va realitzar Hartmann per la construcció d'una porta que no es va portar a terme. Aquí, s'acaba la suite amb un moviment majestuós com una especia de rondo. Té un caràcter religiós.
Ravel va ser un intèrpret molt important que tocarà també aquesta obra, respectant molt les característiques inicials i fent-la en alguns moments més grandiloqüent.
Txèquia Smetana escriu Ma Vlask i serà important la plasticitat, la naturalesa, boscos, pobles, el fluir del riu...
Drovrak recorre més a temes populars i compon unes danses que són es danses eslaves i la simfonia del nou món.
Elgar, Concert per a cello, jacqueline du Pre Espanya També va haver un moviment nacionalista destaca la sarsuela. Destaca Marina de Emilio Arrieta, Pan y toros de Tomas Breton, Manuel Fernandez Caballero con Gigantes y cabezudos.
A Catalunya El nacionalisme va tenir la seva pròpia escola. Durant la segona meitat del segle XIX mirava molt cap a Itàlia i després cap a Alemanya. Un dels compositors mes estimats aquí va ser Wagner, es va crear l’associació wagneriana. Va haver una iniciativa molt catalana que és la iniciativa dels cors Clavé format per treballadors. Enric Morera "La fada" vol torbar els orígens d'aquella Catalunya perduda, una de les més conegudes. Va haver cançons i poemes de Jacint Verdaguer, totes aquestes iniciatives, les entitats com per exemple l'Orfeó Català, festes modernistes a Sitges...
Compositors per a piano: Ricard Vinyes, Isaac Albeniz "Suite española", Enric Granados "Goyescas"... També destaca una important tasca musicològica dintre d'aquest modernisme que destaca Felip Pedrell, creu que gràcies a les obres dels musicòlegs es ressusciten formes musicals del passat. Gràcies a això, hi hauran unes formes típiques catalanes.
...