Espermatòfits (PART 1) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 26/04/2016 (Actualizado: 28/04/2016)
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Divisió Spermatophyta (espermatòfits)  Llibre de pràctiques tema 4  Organografia vegetativa  Estructura vegetativa: corm      la v1 2 3 1. La rel:   Funcions: absorció, fixació, transport i reserva (acumulació de  parènquimes)   Morfològicament, hi ha una rel principal i rels secundàries   Rels adventícies: rels a les tiges (en horitzontal)   Segons la forma:  o Axonomorfa: la rel principal molt desenvolupada.  o Fasciculada: no hi ha rel principal, totes són iguals.   Hi ha plantes com la planta ariza (Wolffia arrhiza) que no té arrels.   Hi ha diferents tipus:  o Arrel napiforme: forma de “nap”       o Tubercles radicals, material de reserva, forma testicles  (haquideas)  o Rels xucladores: especial, viu sobre arbres o a les branques,  xucla parasitament  o Rels caulògenes: formades per les tijes  2. La tija:   Funcions: sosteniment, enllaç de parts de plantes, transport i reserva.   Estructura externa: nus, entrenus, entre el punt “d’inserció” de les dues  primeres fulles fins al terra és l’hipocòtil   Tipus de ramificació:  o Monopòdica: tija predominant  o Simpòdica: moltes branques, no hi ha principal   Segons la consistència:   o Herbàcies: toves, es doblega  o Llenyoses: dures, es trenca   Segons la mida de les llenyoses:  o Mata <1m  la v1 2 3 o Arbust 1‐5m  o Arbre >5m   Segons el desenvolupament:  o Tiges hipogees – sota terra (tubercles caulinars – patata, bulb –  ceba, rizoma va en horitzontal – gingebre)  o Tiges epigees – surten a l’aire   Erecta o ascendent   Decumbent: pujen i baixen   Procumbent: estan totalment al terra   Estolonífera: fan com “filets” aeres i horitzontals   Radicant: es troben al terra i creen més arrels  o Tiges enfiladisses: s’arrepengen en altres suports, tenen “circell”,  es cargolen sobre un objecte (vinya)   Segons el creixement:  o MACROBLAST (MB): creixement il∙limitat  o BRAQUIBLAST (BB): creixement limitat, totes creixen la mateixa  mida i uns més.  Hi ha tiges modificades per la supervivència com els cladodis la polart  plana dels cactus, reducció de la superfície d’evaporació, són fonades de  verd, són òrgans plans i de reserva. Opuntia ficus‐indica  El fil∙locladis és una tija plana com una fulla, Ruscus aculeatus. És  punxant, per tant, una modificació per defensar‐se.   Indument: conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels  diferents òrgans de la planta.   o Glabra: no té pèls  o Glabrescent: té molts pocs pèls  o Pubescent: “peludeta”  o Tomentós: pèls llargs i blancs  o Sedós: llargs i fins  3. La fulla: òrgan de creixement limitat i amb una simetria lateral   Funcions: fotosíntesis i intercanvi de gasos   Estructura: làmines limbe, “pinxitos” pecíol, anvers i revers‐cara inferior  (fulla simple), estípula part on creix la fulla. La fulla composta: folíol  fulleta, limbe dividit en moltes fulles petites, peciòlul principi de cada  fulleta.  ‐ La forma de l’àpex (extrem de la fulla superior) o amb la forma de la base es  diferencien les diferents fulles.  ‐ El límit de la fulla també és característic.  ‐ En el cas de les fulles compostes es divideixen segons el marge.  ‐ La nervadura també és motiu de diferenciació.  ‐ Fulla perenne: la planta donarà fulles x anys però al final no perquè hi ha  limitació.  Tipus de plantes segons el seu cicle vital:      Anual: un any  Biennal: viuen dos anys  Vivaç: diversos  anys, la part aèria es renova cada any  Perenne: la part aèria i subterrània es renova cada tres o més anys  Òrgans reproductors i biologia:  Estructura de la flor: té quatre “pisos”. De fora cap a dins: sèpals – protecció,  conjunt de sèpals = calze.  o 2n pis: pètals, conjunt de pètals = corolla  o 3r pis: estam (un filament, antenes on dins hi ha el pol∙len), conjunt  d’estams = androceu  o 4t pis: carpel (òvul, placenta, ovari, estil, estigma) el conjunt del carpel =  gineceu. També s’anomena pistil (l’ovari, l’estil i l’estigma)  Les fulles es van anar transformant fins crear els 4 pisos.  La flor: transformació d’estructures foliars  o Pètals  o Sèpals: les fulles verdes sota la flor que són petitetes  o Tèpals: quan no es poden distingir els pètals dels sèpals. Periant  o Estams: també provenen de les fulles, el filament de l’estam és el nervi  de la fulla  o Pistils o carpels: la fulla carpel∙lar on hi ha un primordi seminal (un òvul)  i amb el pas del temps la fulla s’ha enrotllat fins envoltar l’òvul.   Gimnospermes: llavors despullades   Angiospermes: llavors recobertes per fulles carpel∙lars  la  v1 2 3  Dins d’un pistil poden haver‐hi més d’un carpel (farcits)   Botànica pràctiques  autoaprenentatge d’organografia (campus virtual)  La posició de l’ovari de la flor és molt important, pot estar adalt la flor súper o a  l’interior de la flor infer.  Els carpels poden ser monocarpel∙lars o pluricarpel∙lars – tricarpel∙lar (fusió de tres  cavitats), apocàrpic (tres capel∙lars units només a la base), sincàrpic (fusió de els tres  capel∙lars però es diferencien)  Biologia reproductora:  A. Gametogènesi  B. Pol∙linització  C. Fecundació  D. Dispersió de fruits i granes  Gametogènesi  1. Masculina: formació del gra de pol∙len  Sac pol∙línic: on es troben les cèl∙lules mares del pol∙len, patiran una meiosi  donant 4 cèl∙lules filles. Les cèl∙lules n pateixen una mitosi arribant a 2n (cèl∙lula  generativa i cèl∙lula vegetativa).    El gra de pol∙len tindrà dues cèl∙lules amb un TAPET (paret interna), una doble  paret cel∙lular que es forma per l’exina esporopol∙lenina i per l’intina cel∙lulosa  (paret interna formada pel gra de pol∙len).  3 Per diferenciar grans de pol∙len: ornamentació, mecanisme de transport i adaptació,  obertures per on surt ____. Poden ser porats, colpats (en forma de golf, entrada) i  colporats (tenen un porus i colpats).  v1 2 Ús medicinal: simptomatologia menopausa  la 2. Femenina: formació del sac embrional dins de l’òvul    meiosi   desaparèixen         Aquesta és la generació haploide        7 cèl∙lules i 8 nuclis: sac embrional!  Pol∙linització  Transport del gra de pol∙len des de l’antena on s’ha format files a l’estigma d’una flor  Agents físics:    Vent: anemofília (són els que provoquen l’al∙lèrgia)  Aigua: hidrofília (poc freqüents)  Agents biòtics: animals  ZOOFÍLIA:   Entomofília (insectes)    Ornitofília (ocells)  Etc  Això comporta una especialització/coevolució de les espècies.  Fecundació   Germinació del gra de pol∙len: estigma   Formació del tub pol∙línic: cèl∙lula germinativa + cèl∙lula vegetativa  o del tub pol∙línic  Es produeix la mitosi de la cèl∙lula germinativa i es formen 2  gàmetes masculins que amb la cèl∙lula germinativa formen un  gametòfit masculí.   Hi ha una competició de tubs pol∙línics per tal d’arribar a l’òvul.  Quan arriba es produeix la fecundació. Doble fecundació  (angiospermes): cada gàmeta masculí fecunda una ovocèl∙lula  (n+n=2n zigot). Cèl∙lula central + 1 gàmeta 2n+n=3n triploide  (endosperma)   La cèl∙lula triploide creada farà de reserva, sobretot per la llavor.  El tub pol∙línic, antípodes i sinèrgides desapareixen.  Es produeixen els següents canvis:  o Teguments  espisperma  o Endosperma  alimentació embrió  o Ovari  fruit (quadern de pràctiques)  o Òvul  llavor, grana  o Ovocèl∙lula  embrió  Les llavors tenen doble funció: la dispersió genètica (e/t) i la producció d’individus  joves.         la    v1 2  3    Dispersió de fruits i granes  Agents físics:    Vent  anemocòria: dientes de león  Aigua hidrocòria  Agents biòtics   Zoocòria:  Exozoocòria: s’enganxa al pèl de l’animal   Ornitocòria: ocells   Mirmecocòria: formigues   Antropocòria: humans  o Endozoocòria: dispersió per dins de l’animal, se’l menja i es dispersa per  defecació  Autocòria: la pròpia planta es dispersa “disparant” unes càpsules  o  Morfologia del fruit  Fruit: òrgan constituït per l’ovari fecundat (i sovint altres peces  florals) que conté llavors i que col∙labora a disseminar‐les quan  són madures.  Tipus de fruits:  3 Fruits simples: Procedeixen d'un gineceu unicarpel∙lar o  pluricarpel∙lar cenocàrpic   v1 2 Fruits múltiples o col∙lectius : Procedeixen d'un gineceu  pluricarpel∙lar apocàrpic  Fruits complexos : En la formació del fruit intervenen altres  òrgans florals, a part dels carpels      la   Fruits simples dehiscents (s’obren):          Gineceu unicarpel·lar 1 sutura ventral Gineceu unicarpel·lar 2 valves 1 sutura ventral +Nervi central Gineceu pluricarpel·lar Cenocàrpic Paracàrpic Sincàrpic Variant de gineceu bicarpel·lar Paracàrpic L>2A Variant de gineceu bicarpel·lar Paracàrpic L<2A Fruits simples indehiscents carnosos     Gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic.
Conté 1 sola llavor Mesocarp carnós Endocarp petri Gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic.
Conté 1 o diverses llavors Tot el pericarp carnós Baia modificada amb Epicarp glandulós (essències) Mesocarp carnós (però eixut) Endocarp membranós   v1 2 3 Fruits múltiples o col∙lectius    Marxívol        Poliaqueni             Mores  la Fruits complexos          Pomera  Ovari ínfer + Receptacle   floral   Maduixera     Roser  Poliaqueni + Eix/ Receptacle carnós     Polinou (carpels dins) + Receptacle floral còncau Infrutescències: Per transformació d’un grup de flors en inflorescència compacta        Receptacle globulós que esdevé finalment carnós i conté a l'interior un conjunt de fruits secs monosperms; es comunica amb l'exterior mitjançant una obertura apical.
Conjunt de fruits carnosos polisperms (baies), concrescents amb les bràctees de l'eix que les envolten i que es tornen carnoses Conjunt de fruits secs monosperms, envoltats d'un periant que es torna carnós i disposats en espiga.
TEMA 10: Divisió Spermatophyta (espermatòfits)  Classificació dels espermatòfits: 2 grups naturals    Subdivisió Coniferophytina: Gimnospermes  Subdivisió : Angiospermes  Gimnospermes: grup més primitiu     Arbres i arbusts  Xilema primitiu (traqueides): no tenen tràquees   Molts cotilèdons  Fulles reduïdes (agulles, cintes, esquames): en forma d’agulles, de cintes,  menys desenvolupades  Flors sense periant, tenen estams i carpels  Carpels oberts  Fecundació simple    També herbes  Traqueides i tràquees  1‐2 cotilèdons  Fulles laminars (i altres formes derivades)  Flors amb periant  Carpels tancats  Doble fecundació  la        v1 2 Angiospermes: grup més modern  3       ...

Comprar Previsualizar