Literatura espanyola: context històric (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Literatura española
Año del apunte 2014
Páginas 20
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Literatura espanyola Introducció Obres canòniques: autoritzades des d’un punt de vista institucional.
Es creen els gèneres de la literatura moderna: poesia subjectiva, prosa de ficció (novel·la), teatre popular (origen del cinema).
Gran invenció Renaixement: subjectivitat poètica, diàleg tu-jo. La subjectivitat no existia a la poesia de l’Edat Mitjana.
El teatre surt dels monestirs i dels palaus aristocràtics i arriba a la majoria de la població. Lope de Vega. Potència generadora dels textos. Inicis del cinema.
Barroc: poesia visual. Ex: cal·ligrames.
Literatura íntimament connectada amb el context històric, ideològic i social.
relació dialèctica idees-paraules, text-context. Obliga a reflexionar sobre l’entorn immediat.
Edat Mitjana, Renaixement i Barroc Segles d’or: Renaixement i Barroc principalment.
PER QUÈ PARLEM DE SEGLES D’OR I NO DE RENAIXEMENT+BARROC? § Les etiquetes no són neutrals.
§ Renaixement i Barroc fixades en l’època contemporània amb una intenció clara.
Edat Mitjana: Caiguda de Roma i divisió Imperi (476) – Caiguda de Constantinoble (1453)   Simbolisme: caiguda de l’Imperi romà.
Alguns historiadors marquen 1492 (descobriment Amèrica). Enfocament històric espanyol.
Etiquetes i termes marcats connotativament. Valoració cultural i judici històric.
Els renaixentistes es refereixen a l’Edat Mitjana com una transició entre l’Edat antiga i el Renaixement. Busquen recuperar llegat clàssic.
Reforcen la idea de ruptura (cultura islàmica aliena cristianisme) i continuïtat al mateix temps.
Traslatio studii. Trasllat de la cultura clàssica (expulsada del seu món natural). Els humanistes salven la tradició clàssica que és aniquilada per ordres musulmanes. Grècia à Roma.
Imperi romà: unitat política. Legitimació romans: Grècia és un món a punt de desaparèixer i és recuperat i salvat pels romans (Eneida, Virgili).
476 imperi i la cultura tornen al seu origen: imperi Orient.
Durant l’Edat Mitjana no es tenia coneixement de grec.
  1 Els humanistes saben que la cultura grega ha quedat preservada a l’imperi d’Orient. “Salvem Grècia de Grècia”. “Som els salvadors de l’imperi romà”.
Legitimen el fet de quedar-se l’herència de l’imperi romà. Etnocentrisme.
Volen justificar que ells són els hereus de la tradició grecollatina.
Etapes: Alta Edat Mitjana/ Baixa Edat Mitjana Edat Mitjana vista per ella mateixa: antiqui (clàssics) i moderni (ells).
Diverses recuperacions de l’antiguitat clàssica. Prerenaixements (renaixements medievals).
Anacronisme. Creuen que no hi ha ruptura. Continuació històrica. Linealitat històrica (té els orígens en el cristianisme).
Sense distància temporal. Elimina la diferència.
Entendre + crear coneixement (més enllà del coneixement clàssic). Idea de progrés (no rupturista). Progrés a partir de la tradició.
Extreuen una moralitat atemporal de les històries. Ètica atemporal.
Mateix coneixement que durant el Renaixement dels textos clàssics (diverses recuperacions del llegat clàssic).
Època Carlemany s.XVIII. Moltes cal·ligrafies diferents (visigots, francs...).
SOLUCIÓ: copien la lletra romana (més llegible). Inconvenient: no es pot escriure lligada. Només en majúscules. S’inventen la lletra llatina minúscula.
Posar la llatinitat en el primer ordre.
Humanistes recuperen en realitat la lletra carolíngia (lletra llatina lligada, que no existia època clàssica).
Humanistes subratllen el caràcter rupturista amb l’edat mitjana, però en realitat existeix una tradició/continuació en alguns aspectes Renaixement basat en la recuperació medieval de l’època clàssica Edat Medieval= època mediadora   Segle XII primeres universitats. S’ensenya llatí.
Recuperació clàssics. Ex: Ovidi (relació amor cortès).
Estils (registres lingüístics) 1. Elevat/sublim - Permet utilitzar totes les figures retòriques + patètiques (pathos=patiment) - Figures patètiques: aquelles que commouen l’ànima (interpel·lació, interrogació retòrica, exclamació, personificació, diàlegs fingits amb el lector...)   2 - Obj: commoure (pot ser forma de manipulació. No es convenç a través d’arguments, sinó que commou) Ex: Eneida (èpica). Enees (heroi) 2. Mediocre - Figures retòriques mitjanes Temes mitjans (no molt transcendents) - Obj: convèncer - Ex: Geòrgiques, Virgili (propietari rural) 3. Vulgar/baix - Figures retòriques molt senzilles - Temes corrents - Obj: ensenyar - Bucòliques, Virgili (pastors) 4. Humiliis Sant Agustí trenca aquest esquema (commou amb temes humils i quotidians, però alhora amb significació sublim) Un mateix tema/diferents estils Bíblia: estil vulgar (no figures vulgars), però tema sublim (salvació ànima) Alfons XII el Savi estandaritza la llengua (regularitza ortografia) Impremta regularitza ortografia Humanisme Orígens PER QUÈ neix a Itàlia? Entorn polític, social, econòmic i cultural favorable Ciutats-estat. Obliga reflexió i acord entre les diferents ciutats-estat.
Importància deliberació pública. (Guerres civils).
Economia basada en el comerç: – Itàlia: mercat de pas est-oest i nord-sud. Intercanvi comercial.
– Notaris per elaborar contractes i escriure cartes (en llatí): recuperació del Dret Romà i literatura llatina.
Roma “viva”: – Rebuig del present (fragmentació política, disputes entre Papat i el Sacre Imperi Romano-Germànic).
  3 Nacionalisme polític o sentimental. Valoració llegat històric.
Apropiació del passat (nostàlgia). Formació d'una identitat pròpia basada en la recuperació d'un passat gloriós: translatio studii et imperi. Idealitzen el passat gloriós (República Roma). S’hi emmirallen.
Recuperació i apropiació de l’època grecollatina.
– Exemples: 1. EUA neoclassicisme. Apropiació Roma. Capitoli Washington. Copien nomenclatura, arquitectura i la República de Ciceró.
2. Itàlia neoclassicisme. Villa Capra.
– Rebuig dels “bàrbars del Nord” i escolasticisme associat a ells.
Idealitzen i reclamen per a ells la cultura grega (deixen als italians la cultura romana). Oposició a universitats Oxford i Sorbona (“ells són millors”).
– Humanisme (segle XIV – segle XVI): esplendor Un moviment ideològic i una metodologia crítica, no un període històric pròpiament dit   • • Terme inventat segle XIX per un teòleg alemany. Els humanistes no parlaven d’Humanisme.
Aproximació al saber i a la realitat. Base de la cultura europea fins al segle XVIII Idees principals: La recuperació de l'Antiguitat Clàssica com a base per a la reflexió i l'acció (estètica, política, social, literària) La consciència de la història i la perspectiva: descobriment de la alteritat temporal i curiositat pel desconegut (exploració d'Àfrica i Àsia, descobriment d'Amèrica). Consciència de diferència històrica, alteritat (edat clàssica-present humanista). Hi ha diferència temporal (1000 anys). Consciència d’individualitat diferenciada. “Volem ser diferents”.
L'educació com a punt de partida per a: a) Una millor articulació social b) La formació de la personalitat humana: studia humanitatis (gramàtica [llatí], retòrica, filosofia moral, història i poesia [literatura]) com a fonaments del currículum à el coneixement de la llengua [llatí] com a clau d'accés per a tots els sabers Idea del progrés: un millor coneixement de l'home i el seu entorn permetrà c) El progrés de la societat= aconseguir/tornar a l'Edat/Segle d'Or d) La millora moral i social del individu à l'educació com a ascensor social   4 • • Sorgiment de la ciència (a partir de la lectura de textos clàssics) Orígens: Itàlia segle XIV. Nord Itàlia (Venècia, Pàdua, Toscana...) QUÈ es recupera? àCOM es recupera l’antiguitat clàssica?   • • • • • Autors clàssics coneguts època carolíngia.
Es recuperen textos oblidats catedrals, monestirs...
Recuperar arts liberals: gramàtica, retòrica, lògica, arts plàstiques, música, literatura...
Exaltació propis descobriments, de la seva tasca en la recuperació dels textos clàssics.
No es recupera l’edat clàssica des de l’anacronisme, sinó des de la història.
Ex: història Apol·lo-Dafne. Com era aquella època? Anacronisme à Història • • Busquen context històric Reconeixement de l’alteritat. Volen aprendre de la diferència. Curiositat per la diferència.
Volen recuperar l’antiguitat clàssica i progressar. Creuen positivament en el progrés Ex: Pinotxo. Alteritat. Un ninot que mira el món.
Consciència d’individualitat Per què és diferent? Com sóc de diferent en relació a allò diferent? COM llegeixen els textos i PER QUÈ les utilitzen? • “Humanistes”= adjectiu pejoratiu per als humanistes usat pels “legista” (professors de dret=odiats pels humanistes).
Universitat: escola professional avançada. Lleis i dret. Àmbits molt rígids, tradicionals i destinats a adquirir prestigi professional.
Els humanistes creixen fora de l’àmbit universitari, que els restringia i no els permetien ensenyar els seves disciplines.
Humanistes vistos per ells mateixos: studia humanitatis. Studio=inclinar-se, tenir afició per alguna cosa.
• • • •   Ciceró: “Totes les persones som iguals i tenim una mateixa base comuna: l’ésser humà”. Concepte d’humanitat. Revolució filosòfica. Diferents nivells d’humanitat en cada persona. COM augmentar-los? Estudiar humanitats (filosofia, història, retòrica, poesia...) i utilitzar-les ens fa més humans i ens fa millors. Ens permet conèixer millor a nosaltres mateixos i els altres. Augmentar la humanitat estar a l’abast de tothom.
5 Edat Mitjana societat organitzada en estaments. Cada estament una funció.
– Bellatores (guerrers, futurs nobles) – Oratores (clero) – Labratores (artesans, futurs burgesos) Armes de foc à cavallers ornamentals   A partir del segle XI-XII alguns artesans guanyen força diners. Els artesans s’enriqueixen, comerç incipient (+transoceànic), estabilitat territorial, pesta negra (no queden pagesos per conrear terra)...
Guerres perden la seva hegemonia. Perden la funció militar, raó per la qual el rei els atorgava poder. Gran empobriment nobiliari à Interès per la cultura.
Capacitat impressionar i persuadir (diplomàcia). Formació ètica. Creació opinió pública.
PER QUÈ serveixen els cavallers? COM justifiquen la seva funció? SOLUCIÓ: desenvolupar una nova funció = exercir política. Necessiten estudiar Humanitats. Han de continuar sent útils a la Cort.
Segle XIV-XV floreixen moltes universitats. Escoles per a dones. Primers textos contra l’esclavitud. Plantejament de l’alteritat.
Humanistes = lletrats + polítics   Procura sistema d’articulació social a través de la paraula Proporciona textos que permeten reflexionar sobre com organitzar la societat (Aristòtil, Virgili, Ciceró...) Ex: Luter. Tornar al cristianisme primitiu, de base. Llegir el text nuu d’interpretacions. Llegir a través de la raó (mètode humanístic) Idees humanistes es materialitzen en un pla d’estudis. Es funden escoles.
Orientació pràctica de l’educació. Idees que es recuperaran a la Il·lustració.
Trenca amb l’escolàstica Raó com a forma de crear les normes socials Defensar una organització política/normes socials amb arguments. Ex: esclavitud, República...
Contradiccions textos clàssics (comprovació del contingut). Avenços científics.
Ex: descobriment que les venes transporten sang.
Socialisme humanista.
Més coneixement à més progrés Idea progrés. A través de l’estudi de la tradició, la podem avançar.
Formació individual à Millor articulació social   La millora moral de l’individu també suposa la millora social. Més virtuós, més fortuna. (virtus: voluntat de lluita, força, afany de progrés...)   6 Preocupació pel gaudi de la lectura. Lletra clara, sense abreviacions (en oposició lletra gòtica).
Textos que també incorporen dibuixos (tradició medieval) Protagonistes de l’Humanisme a) Petrarca: Pare de l’Humanisme, però no és humanista Personatge singular insatisfet totalment amb els seu entorn, amb si mateix, amb la seva família, amb el present...
Contrari al Papat Insatisfacció del present à època grecollatina   “Sondes”= Edat Mitjana=sòrdid, cacota Busca aproximació època clàssica Viu un exili interior (+real). Es fixa sobre ell mateix. Mirada cap a la interioritat Articula la individualitat a través del contacte amb la cultura (novetat!) Lluita constant Mestre espiritual: sant Agustí Origen tensió: immortalitat Voluntat que sobrevisqui el seu nom (autèntica glòria). Contrari cristianisme.
Cançoner: manipula la cronologia de les cartes. Fa literatura, no història.
Es dedica exclusivament a l’activitat intel·lectual (otium literarium) b) Collucio Salutati Canceller de Florència Es rodeja de joves brillants i explota la seva carrera. Ex: Leonardo Bruni Impuls definitiu de l’Humanisme Humanisme erudit, col·leccionista Formació erudits locals c) Leonardo Bruni Canceller de Florència Humanisme: difusió i èxit Canvi pedagògic: institucionalització dels studia humanitatis (gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia) en escoles laiques i universitats. També es preocupen altres facetes societat (medicina, arquitectura...). Referència: fonts clàssiques.
  7 Aliança humanistes amb el poder assegura la difusió Adequació al nou context social, econòmic i cultural – Possibilitat de promoció social – Formació de classes dirigents amb coneixements de gestió (economia, dret, relacions polítiques): formació del cos administratiu de l'Estat que substitueix la vella noblesa cavalleresca Creació d’una cultura urbana Impremta molt cara (paper+tipus mòbil). Gutemberg (orfebre).
Papir à Pergamí (s.IV) àpaper / Manuscrit à llibre imprès El paper (s.XIII) ve de la Xina importat pels àrabs.
Imprimeixen llibres de luxe: la Bíblia à Impremta s’abarateix i s’imprimeixen altres lectures (Amadís de Gaula) Educació + canvis tecnològics= alfabetització   Segles d’Or: Renaixement i Barroc Dama d’unicorn - Tema iconogràfic i literari molt important - Bestiaris (recollir significat simbòlic animals) - Edat Mitjana: poètica de l’invisible (tota la realitat física té significat simbòlic, no necessàriament al·legòric).
- Art abstracte (abstracció de la realitat). Vol transmetre la realitat oculta. Tècnica: únic pla, diferents mides segons jerarquia.
- Humanisme: simbolisme medieval amb formes realistes (diferència Edat Mitjana. Ex: Dona amb unicorn, Rafael. Dama i paisatge realistes, però manté simbolisme unicorn) Exemples 1. Fènix=vida eterna. Des del punt de vista analògic, simbolitza l’ànima. Des d’un punt de vista històric, la mort i resurrecció de Crist.
2. Unicorn: simbolitza virginitat (es creia que sabien reconèixer les noies verges).
No s’abandonen temes religiosos. Es comença a representar la Sagrada Família. Edat Mitjana: Verge+nen (sant Josep: motiu escarni).
  8 RENAIXEMENT Verge representada símbols icònics: mantell blau (color molt car produir). Blau=puresa Jesús= corder de Déu Composició jeràrquica (Jesús=motiu principal) Paisatge: ruïnes romàniques (poc realista) Vestits estil renaixentista   BARROC Jerarquia no perfecta Escena domèstica i quotidiana Cap signe riquesa o santedat Realista Acosta la religió a la vida quotidiana Renaixement i Barroc: elements comuns Humanisme Manera mirar realitat i textos que permet construir un món cultural. Punt de partida comú estètic i ideològic. Fons comú, però diferent manera d’utilitzar-lo a) Renaixement: optimisme - Enlluernats pels descobriments. Veuen una sortida a la seva insatisfacció amb el món.
- Acostament més ingenu, admiratiu. Recuperació Antiguitat clàssica.
- Descobreixen nous continents, noves tècniques.
- Progrés continu i accelerat.
- Encontre personal amb els autors clàssic. Experiència sentida, no llibresca (Petrarca). Alguna cosa que volen viure, no aprendre. S’expressen en primera persona.
- Canvi de roba. Deixa el que no li satisfà del món exterior. Es posa la millor roba per visitar els autors de l’antiguitat, dignes del màxim respecte. Surt d’un món brut, desagradable i entre en un món meravellós. Capaç d’emocionar-se amb la lectura dels antics. Volen emocionar-se més que aprendre(Nicolau Maquiavel).
- No vol imitació servil clàssics (imitació renaixentista). Antiguitat filtrada a través de la sensibilitat del Renaixement.
Imitació=trampolí per crear originalitat     9 - - Volen apropiar-se de l’antiguitat per crear alguna cosa nova Ex: apropiar-se del mite (Dafne i Apol·lo) per escriure la seva pròpia història (Laura i Petrarca) Ells entenen que el màxim moment d’esplendor en tots els àmbits de la societat és l’imperi romà (IaC-IdC). Volen connectar el present amb aquell moment. (A partir de l’imperi romà i Ciceró, decadència).
Han de dominar el llatí de l’època clàssica. Canal per connectar amb el món clàssic. Si coneixen llatí, comprendran perfectament les fonts manuscrites.
Època clàssica= punt de partida per avançar - -   S’oposen a l’escolàstica. Moviment universitari i filosòfic que volien arribar a la veritat absoluta a través de mètodes formals i lògics. Formalitzar i objectivitat el coneixement i expressar-lo amb un llenguatge no natural.
Construir formes de pensament lògic vertaderes/falses independents del contingut. Ex: filosofia del llenguatge, comprovar veritats religioses...
Humanistes. Volen parlar de coses que interessin les persones.
Relativisme. No hi ha veritats absolutes. Veritats més o menys probables.
Èmfasi Humanisme=retòrica i no en la dialèctica, lògica. Trobar arguments probables, coherents i versemblants.
Raó expressada mitjançant la paraula. Ex: enraonar (pensar+parlar). No hi ha diferència a pensar i parlar.
Si la raó i el coneixement depenen del llenguatge i el llenguatge és el llatí, el llatí i els textos llatins són la clau de tot el saber   - Crítica textual. Corregir textos errors (copistes). Accedir als textos “nets”.
b) Barroc: procés de desengany, cansament de l’optimisme renaixentista - Sense renunciar la bagatge cultural, té visió escèptica - Desesperació vital. Crisi de valors, de religiositat, política, social...
- Segle XVII ningú utilitza terme barroc aplicat arts (“perla imperfecta”).
- Barroc: “estrany”.
- Segle XVII à manera comportar-se i estil artístic. En un origen, té un sentit despectiu - Vist com una decadència respecte l’art clàssic (renaixentista). La recuperació del barroc no arriba fins al segle XX Punts en comú Visió crítica del món i dels textos Curiositat basada en l'observació i l'exploració: avanços científics i època dels descobriments Importància de l'educació: establiment esculas per a laics i impuls a les universitats   10 Valoració del llatí i auge de les llengües vernacles Expansió de l'alfabetització + impremta = difusió del coneixement i de la lectura   - Creació d'un públic lector que llegeix per curiositat (per mantenir-se informat) i per entreteniment - Naixement de l'opinió pública - Ús dels textos, de l'art i dels rituals amb propòsits polítics, religiosos o socials Establiment dels estats: establiment de les monarquies absolutes que poden portar a la dictadura (Cromwell) – Estructures administratives centralitzades – Creació d'una elit culta que participa al govern (servidors de l'estat) Imitatio i aemulatio com a claus per a la creació artística L'art en relació amb la naturalesa: representació de la realitat Desenvolupament de la consciència individual: l'artista com a protagonista de la seva obra (“self-representation”) Literatura abans i després de l’Humanisme Ciceró apareix dos períodes (sobretot 1r Humanisme) A l’Edat Mitjana no es llegeix la Bíblia, sinó la Vulgata. Els humanistes tornen al text original.
Sant Agustí (primer clàssic cristià) + Lorenzo Valla Obres humanistes De vulgare eloquentia, Dante (segle XIII-XIV) Tractat segle XIII Primera obra humanista sobre la llengua vulgar. La llengua s’escrivia segons el context formal (es considera que la llengua vulgar no té regles, gramàtica...) Busca un públic internacional Vol dignificar la llengua toscana.
*Escrita en llatí (llengua estàtica).
Elegantiae Latinae, Lorenzo Valla (segle XV) Obra gramàtica llatina més important Humanisme Principal humanista italià A diferència grec (multiplicitat llengües), el llatí és una única llengua.
L’existència del llatí fa possible l’expansió de l’imperi (no al revés) Després de la caiguda de l’imperi, la llengua manté la supremacia cultural d’Itàlia Llengua=element cohesionador   11 El poder polític sempre canvia, però la llengua roman si està estandaritzada i reglada Gramática castellana, Antonio de Nebrija (segle XV-XVI) Al pròleg es dirigeix a Isabel I la Catòlica (just després conquesta Granada) Escriure una gramàtica pel bé públic (res publica).
“La llengua sempre va ser companya de l’imperi” - Expansió territorial (tothom ha de parlar castellà) Traslatio studii. Hem d’imitar els llatins hispànics (gest nacionalista). Ex: Sèneca, Valeri, Quintilià...
Els imperis cauen. Però si la llengua, està fixada a través de la gramàtica, l’imperi perdurarà. La llengua farà viure l’imperi.
llengua-imperi Vol que les dones, que no tenen formació reglada, aprenguin llatí (especialment monges) Gramàtica castellana per aprendre llatí (sense ajuda de mestres.
Autodidàctic) Llatí=gramàtica (aprendre llatí és aprendre gramàtica). Consideraven que només el llatí tenia normes gramaticals (llengües vernacles=caos, no existeix estàndard).
Gramàtica llatina més complicada que la castellana. Per tant, comença per aquesta última. Aprendre conceptes gramaticals a través de la gramàtica castellana.
S’inventa una gramàtica castellà i pressuposa que serveix per aprendre llatí (llengua superior). Rupturisme revolucionari.
Tots els béns materials no valen res comparats amb la llengua.
Crear model de llengua     Figures retòriques Preterició o reticència (callar). Forma de captatio benevolentia (captar bona predisposició audiència).
Lítote: dir que no es parlarà sobre allò que es parlarà a continuació.
Diálogo de la llengua, Juan de Valdés (segle XVI) Dos germans treballen al servei de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya Erasmista (corrent ideològic i estètic Erasme de Rotterdam) Mostra ideologia i ambient literari segle XVI   12 Tècnica: diàleg (més lleuger) Veritat relativa Sistema argumentació retòrica Defensa castellà = categoria literària i dignitat que el toscà i el llatí *Escrita en castellà Jerarquia lingüística - Llatí: per sobre de totes les llengües. Autors clàssics escriuen en llatçi.
Llengua estàtica - Toscà: model literari, autoritat. Dante, Petrarca, Bocaccio - Castellà Rebutja models literaris: Ex: Antonio de Nebrija (andalús). Judici social i ideològic de la llengua. El model de llengua ha de ser el que es parli a la Cort (Toledo, Castella). Relació amb els prejudicis socials.
Jutja models literaris segle XV Models literaris: Torres Naharro; Celestina (obra dialogada, s’inspira en el teatre humanista, còpia teatre romà).
Promou llengua estàndard. Vol que s’escrigui com es parla Vol trobar un model literari pel tipus de llengua que ell propugna. Llenguatge cortesà i elegant. Dimensió fonètica (rebutja andalús), sintàxica, lèxica, morfològica i estilística.
Defensa refranys. Tanquen la doctrina sana d’homes sans i tenen importància època clàssica. Veu del poble.
Erasme recull refranys (*en realitat, els refranys són cites d’autors clàssics).
Els humanistes defensen l’ús lingüístic com a norma. La norma s’ha de basar en l’ús “Decoro” (pudor). Personatges actuen i parlen segons la situació comunicativa, nivell social i tema. Es caracteritzen els personatges a través de la llengua.
*Personatges es parlen de tu (no realista). Prostituta que parla amb figures retòriques. “Realista amb la seva realitat” Versemblant≠ realista Crítiques Humanisme “Només imitaven els clàssics” Romanticisme à imaginació (desemboca en simbolisme i surrealisme) Per als romàntics, cada veu té una expressió genuïna. Literatura popular.
Origen del nacionalisme (tret diferencial). Sentiment d’identitat.
à Imitar autors, era un error: s’allunya de la veu pròpia, genuïna.
Donen suport al conte picaresc (Lazarillo de Tormes), drama (Lope, Calderón) i els romanços. Contrari neoclàssics.
  13 El teatre castellà és vist com aquell que no respecta les normes clàssiques: unitat, temps-espai, actes, personatges... (Lope de Vega). Postulats neoclàssics.
El que per a un neoclàssic és un defecte, per a un romàntic és una virtut   Romanços: poema escrit en versos que rimen assonants. Actualització romanços vells època medieval.
Decadència política i religiosa à decadència literària Etapas de la poesía 1. 1526-1560 Innovación (Garcilaso) 2. 1560-1580: Renovación - Tomar aquello de Garcilaso (tomando como base el petrarquismo, volver a la tradición clásica original. Filtrar el petrarquismo a través de la tradición clásica y al revés) - Cambio figura social poeta. Poeta aficionado (poesía=cauce expresión sus inquietudes vitales, ocio) à poetas profesionales, letrados, humanistas, eruditos (se dedican al estudio de los clásicos y a la escritura de manera profesional) - Da mayor importancia elementos cultos - Recuperación autores - Se crean escuelas - Dos focos principales de renovación: a) Fray Luis de León (Salamanca = ciudad universitaria) - Se aleja del petrarquismo Renovación profunda petrarquismo Introduce temas horacianos: temas éticos y morales a través de la naturaleza Incorporación humanismo cristiano (fertilización ideas cristianas en un marco clásico) Neoplatonismo Círculos académicos (universidad) Datos biográficos y poesía -   Fraile agustino (=Lutero) y converso Profesor sagradas escrituras en Salamanca Aprende a escribir poesía a través de la traducción. Traducción como forma de creación poética: imitación à emulación Traductor de Cantar de los cantares. Erótico. Busca unión espiritual y carnal del esposo y la esposa.
14 - - Versión libro Job. Proyección autobiográfica.
Insatisfacción cómo vive, donde vive Profunda cultura: vertiente clásica y cristiana La perfecta casada. Mujer ideal que vive en familia Sobre los nombres de Cristo. Diálogo – forma humanista por excelencia - 3 personajes que hablan de los apelativos de Cristo. Punto vista neoplatónico.
Teoría lenguaje. Fray Luis cree que los nombres tienen un significado connotativo que trasciende la realidad (el referente que es). Ex: Aquel hombre es un león (metáfora). Vínculo de similitud, analogía. Unidad esencial antológica. “Todos los seres creadas por Dios participan de una unidad cósmica”. Dios crea las metáforas (crea esta unidad cósmica).
No es en clave amorosa à reinterpretación del amor en clave divina Interpretación neoplatónica petrarquismo. Laura=fuente de salvación que lleva Petrarca a Dios.
Estoicismo. Filosofía estoica romana. Cultivo de la virtud. “Ser virtuosos nos hará felices”. Estado ataraxia. Unión entre el hombre y la naturaleza cuando están en paz à conocimiento de lo absoluto (Dios). Lucha para conseguir la paz (algo a lo que él aspira; tensión). Metáforas: viaje ascensional, vuelo, navegación… / cárcel, oscuridad, prisión… b) Fernando de Herrera (Sevilla) - Poesía de tipo civil, urbano, laica Preocupaciones patrióticas Mecenazgo nobiliario de los poetas. Círculos sociales Datos biográficos y poesía - - Humanista erudita que renuncia a todo para seguir su educación Estudio clásicos Neoplatonismo No rompe con los temas petrarquistas, sino que intenta renovarlos a través del lenguaje clásico Poesía civil Primer poeta que publica sus versos en formato de cancionero petrarquista.
Poema donde expresa su arrepentimiento por haber empezado a escribir poemas amor à deseo de que en su vejez pueda abandonar el cultivo de la poesía que le ha distraído y alcanzar belleza y amor trascendente No hay referencias circunstanciales, biográficas como el cancionero de Petrarca Lucha por utilizar el amor como puente para alcanzar la Belleza (ideal neoplatónico) 3. 1580-1610 Transición 4. 1610-1700 Cultistas   15 San Juan de la Cruz Relacionado círculo salmantino (poeta erudito) “Pobre de solemnidad”. Recibe becas para ir a la escuela y a la universidad de Salamanca Discípulo de Fray Luis de León Gran formación literaria y de las sagradas escrituras Reformista obra carmelitana. Carmelitas descalzos. (Humildad y pobreza) - Papel muy destacado junto a santa Teresa - Se encargaba de la educación de los monjes jóvenes Problemas con la Inquisición (perseguido y encarcelado). Consigue escapar.
Poesías compuestas en prisión: Cántico espiritual… Compone de memoria.
Predominan las imágenes (favorecen el recuerdo memorístico) Utiliza la lira à componen unidades semánticas y sintácticas concretas. Cada estrofa, una imagen. No encabalga la estrofas (permite memorizarla). Sucesión de imágenes. 6a 10B 6a 6b 10B Escribe esencialmente para mujeres à Santa teresa es la primera que le pide que escribe poemas. Ella pensaba que la música era una forma de devoción, de hacer sentir a Dios sin entenderlo.
Dibujo san Juan à inspiración para Dalí (Cristo crucificado) Concebía los poemas de manera visual Ejercicios san Ignacio de Loyola. A través imágenes, empatizar con Cristo, Virgen… (sentir dolor, ternura…) à aproximarse a Diosa Misticismo Para llegar a la unión mística, hay que pasar por una vía ascética (renuncia del mundo terrenal) y vía purgativa (te desprendes placeres carnales) à vía iluminativa (sientes iluminación verdad Dios). Abandonarse totalmente (para no sentir nada à Dios los invade).
a) Intelectual: raíz socrática - El más sabio será mejor - Cuanto mejor comprendamos la esencia de Cristo, más capacidad tendremos de tener fe y de comprender a Diosa - San Agustín b) Afectivo - A través de la empatía, llegar a unirse a Dios (no a conocer a Dios) Docta ignorantia. Como más ignorante, más inocente, más capaz de no poder en duda las cosas Muy influido por la lírica tradicional. Ex: repetición.
  16 Literatura barroca Manierismo: representar la realidad a través de la copia de otros artes Resurgimiento poesía cancioneril Empieza 1610 Cultivo de varios registros expresivos por parte de un poeta No centrados en una tradición concreta (petrarquista/cancioneril) Ex: Lope de Vega, Quevedo, Góngora Voluntariamente difícil. Busca oscuridad, dificultad de manera deliberada Siglo XVII - Centralización del poder à monarquías absolutas - Fertilización imprenta - Gobierno quiere ganarse adhesión buena parte población - Mecenazgo: instrumentalizar teatro, artes… - Reyes tienen pintores de cámara - Se traslada gran parte del arte à espacio público (encuentro del poder con la población) - Gran importancia teatro, fiestas… (construcción espacio público à transmitir representación poder) - Construcción grandes plazas - Quema pública herejes = espectáculo - Jardines à representaciones teatrales - Consolidación academias El arte no es una imitación de la realidad, sino que la suplanta El arte es superior a la realidad - Artesanos à artistas (homologación oficio artista y artesano) Renacimiento à poesía: extensión actividad nobleza Profesionalización poesía à rivalidad social con la nobleza Profesionales realzan dificultad poesía y remarca la importancia de conocer los clásicos y estudiar la técnica Poesía del siglo XVII Poesía adquiere una dimensión pública. Celebraciones, concursos… Carácter visual (caligrama) - Favorece tópicos: Pictora poiesis (escribir poesía es como pintar un cuadro) Quevedo (conceptista), Góngora (cultista) - Diferenciación radical. Corrientes poéticas opuestas - Los dos juega con el conceptismo pero con diferentes lenguajes - Esta no era la visión que tenían los contemporáneas - Proyección rivalidad Quevedo contra Góngora - Quevedo mucho más joven que Góngora. No empieza a publicar contra Góngora hasta después de su muerte   17 - Culterano = “secta hereje con la que hay que acabar”. No término neutro La visión contemporánea no las enfrenta, sino que considera que nacen de un tronco común Conceptismo: base común que comparten Quevedo y Góngora. +Jorge Manrique a) Quevedo: - Sucesión amontonada de imágenes - Predominan realidades del mundo conocido. Se inventa palabras b) Góngora: - Desarrolla imágenes Quevedo - Inventa un lenguaje poética totalmente alejado de la lengua hablada que propugnaba renacentista. Lengua castellana latinizada. Uno de los grandes introductores de los cultismos latino. Ex: joven Conceptismo - Referir-se ingenio petrarquismo cortesano Acto intelectual que vincula, a través de analogías, objetos dispares Establecer conexiones entre realidades diferentes Conceptos = imágenes de las cosas Las dos corrientes expresan la misma visión del mundo: desconfianza ante la apariencia de la realidad. Época de crisis, de desengaño, de caos, ruptura… Ideal de equilibrio renacentista se rompe por razones históricas (declive imperio español, escisión Iglesia, gran crisis social, inflacionismo, empobrecimiento población, surgimiento clase burguesa, valor del dinero…) Neoplatonismo “Las apariencias engañan”, “Los sentidos nos engañan” Es muy difícil coger la esencia de la realidad, porque el tiempo todo lo muda Paso del tiempo. Ruinas, Tempus fugit, Carpe diem… Visión de desengaño y melancolía à puede llevar a la angustia o al cinismo Renacimiento el arte pretende imitar naturaleza à siglo XVII arte > naturaleza La realidad construida a través del arte puede mostrar mejor la esencia de la realidad que la propia realidad   Se rompe el decoro poético: unidad entre los temas y el estilo - Temas vulgares con lenguaje i formas sublimes y viceversa - Ruptura formas italianizantes y formas castellanas La novedad se convierte en un fin en si mismo - Finalidad: causar admiratio al espectador, lector… - Se pone de moda lo raro   18 - Incremento artificio, ingenio… Ampliación muy grande canon latino Sensación de ruptura con la época anterior à explosión vanguardista Época experimentación, de ensayo Poesía: género más cultivado Lope de Vega Obra muy prolífica Libertad sexual (criticado) Vida convertida en arte (no siempre proyección autobiográfica) Prototipo escritor profesional - Se preocupó de publicar su obra. Cierto control sobre su difusión y conseguir dinero.
- Postpetrarquismo à publicar obras colecciones poesía También escribe poemas épicos, burlescas, cancionero petrarquista paródico… Quevedo Obras amorosas, políticas, morales, satíricas… Obsesionado con el declive de España Ideología muy conservadora, antisemita Raíz estoica Humanista (escribía griego y latín…) Interés por el lenguaje - Crea léxico. Se inventa muchas palabras - Animalización a través de los conceptos, juegos verbales degradantes Técnica retórica muy rico Origen: nobleza baja - Pensaba que no tenía posición política y social correspondiente con su inteligencia (no meritocracia) Editó Fray Luis de León e hizo que de reeditara Garcilaso, pero no se cuidó de imprimir su propia obra Para Quevedo, la palabra tiene valor absoluto a) Ultrahumanizador. Trasciende lo humano y lo eleva a un nivel sublime b) Degrada lo humano a un nivel grotesco Borges: “Quevedo no es un poeta, es una literatura” Pseudónimo: Heráclito cristiano Cultiva vertientes a) Satírico-burlesca - Ingenio conceptista - Objetos sátira: negros, judíos, mujeres… (grupos minoritarios, marginales dentro del poder eurocéntrico)   19 - Cinismo y crueldad Deshumanización Los sueños b) - Político-moral Poesía metafísica En sintonía con corrientes europeas Trascendencia corporeidad Influye poesía amorosa Ruinas: desolación absoluta por el paso del tiempo Paso del tiempo à muerte Destrucción de lo material Visiín nihilista de la realidad Por quien doblan las campanas c) Amoroso - Poesía metafísica - El amor: forma de trascender la desaparición de lo material (platonimo)   20 ...