Dimensió personal. Atracció interpersonal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

CONFERENCIA:RELACIONS INTERPERSONAL/ATRACCIÓ INTERPERSONAL Relacionar-nos, tenir amics, agafar la mà algú, abraçar-lo, etc. Són elements essencials en la nostra vida. No només això també s’ha demostrat que d’això depèn la nostra salut psicològica i física. Sobretot si la relació es bona i no et sents sol i pots comptar amb més persones. De que depèn tenir aquestes relacions? Depèn que nosaltres agradem a altres persones, que tinguem gent que tingui ganes de estar amb nosaltres i nosaltres amb ells. ALGUNS INTERROGANTS • • • • • • Com saber si algú ens agrada? o Quan ens posem nerviosos al veure la persona i sentim coses que no sentim per altres i aquella persona ens sembla diferent a la resta. Com ho fem per agradar a algú? Busquem agradar sempre de la mateixa manera? o No, depèn la persona i el context busquem mostrar la nostra faceta que més s’adapta a aquell moment És la mateixa mena d’atracció la que sentim per tothom? De que depèn? Tothom viu el procés de manera similar? Partim tots/es de les mateixes condicions? ATRACCIÓ INTERPERSONAL 1. Teories de l’intercanvi social • “Ens agraden les persones la conducta de les quals ens proporciona la màxima recompensa i el mínim cost” (homans, 1974) • Ens agraden les persones maques perquè ens recompensen estèticament • Ens agraden les persones que associem a experiències agradables (encara que no hi tingui res a veure!) (Exp. De Griffitt) Experiment 1: tasca en la qual hi ha una persona al costat de l’experimentador. Si les persones són felicitades per la tasca, les persones valoren l’ajudant com una persona atractiva i si, al contrari, es renya, la persona ajudant passa a ser valorada com no atractiva. Experiment 2: Es fa una tasca en una sala agradable i una en una desagradable. En el primer cas es valora la persona com a atractiva i les segones com a no atractiva • Ens agraden les persones que pensen com nosaltres perquè ens ajuden a creure que no estem equivocats. Critiques a les T.I.S. • Matisos des de les teories de l’equitat i de l’afecte. Ex: Tu has de pensar que l’altre t’aporta tant com tu a ell (intel·ligència, bellessa, etc.) En realitat hi ha un biaix cap a la relació preferim tenir relació que no tenir-la. Les persones som essers socials i intentem salvar les relacions. Experiment: Les persones prefereixen estar acompanyades en situacions difícils que no pas sols. Necessitem els altres per comparar-nos, si ens sentim de forma normal en la situació, etc. • Simplificació dels procés d’etiquetatge d’una situació com a gratificant. • Contradictòriament amb l’experiència del manteniment de relacions molt costoses. • Absència de gran nombre de factors socials 2.Factors que mediatitzen l’atracció Proximitat • Accessibilitat (Propinquity Effect) o Festinger, Schachter i Back(1950): estudi en edificis d’estudiants § Recompensa: Recompensem més a la gent que veiem més sovint. Saludem, perquè volem ser saludats. § Expectatives d’interacció continua: Tenim expectatives de continuar trobant-les. § Familiaritat Experiment: Les persones més properes a les bústies es consideraven més atractives, perquè creuar-se amb les persones que vivien més a prop es veien més sovint. • Per relacionar-nos amb algú, ens em de conèixer, contra més ens veiem, més familiar. Familiaritat o Zajonc (1968): estudi amb fotografies o Langlois i Roggman (1990/94): preferència per foto composta de rostres diferents o Altres: música, polítics, assistencia a classe, un mateix, publicitat... EX: Cartells polítics al carrer, publicitat, etc. • Distancies interpersonals o Definició de la situació com a situació intima o no o Evitar ser considerat algú que trenca les normes Ex: Hi ha distancies per tot: pels amics, coneguts, professors. A la discoteca, la música està molt alta i lliguem perquè ens hem d’apropar molt per parlar. Ens obliga a parlar amb desconeguts molt a prop. • Atractiu físic • Qui es atractiu? o Diferències interculturals o Diferències interepocals o Diferències intergeneracionals o Diferències al llarg del cicle vital • Efectes de l’atractiu o Tant per qui les altres persones creuen que ho son o Com per qui creu que ho és • Clifford i Walster (1973): nens més macos desperten millors expectatives en els seus mestres. Té efectes sobre l’evaluació. Ex: Una persona guapa que té una relliscada, no passa res perquè “no es perfecte”. En canvi, una persona no agraciada que té una errada no millora la situació. També depèn de la classe social: les persones guapes perquè el seu context li permet, podrán accedir a carreres més importants, podràn arribar a carrecs més alts. • Landy i Sigall (1974): Treballs d’estudiants avaluats per estudiatns. Hi ha una foto enganxada de la persona que ha fet el treball (un grup amb persones atractives, altres lletges i altres sense). Qualitat de l’assaig Bo Dolent Atractiu fisic Atractiu Control No atractiu 6,7 6,6 5,9 Promig total 6,4 5,2 4,7 2,7 4,2 Total 6 5,5, 4,3 Només en un cas les persones amb un atractiu major surten perjudicades i es quan es produeix una estafa per seducció. • L’atractiu fisic crea sindrome (estereotip), les persoesn guapes són vites com a més: o Felicies o Exitoses o Agradables o Simpàtiques o Intel·ligents o Bones persones Consideracions sobre l’atractiu fisic • Influencia del canon de bellesa cultural o Què podem fer per canviar-lo? • Factors important en l’inici d’una relació, problematic per continuar la relació si aquest segueix sent l’únic criteri per a continuar-la. o Homes i dones no valoren igual l’atractiu fisic de la seva parella. Les dones són el simbol de l’atractiu físic, malauradament. o Paper de l’autoconcepte (el que creiem cognitivament que som no objectivament) busquem algú similar a nosaltres en grau d’atracció. Walster, 1969, Berscheid, 1971, Huston 1973... • Ens agraden les persones que s’assemblen a nosaltres en: o Atractiu fisic o Actituds o Valors o Creences i idiologia o Interessos o Activitats socials o Hablitats o Estudis o Estatus economic i classe social Consideracions sobre la similitud • És un factors que explica tant la continuitat en la relació com l’inici d’aquesta. • Similitud en alguns aspectes, no en tots: o Ens agrada sentir-nos únics en alguna dimensió o Les relacions a llarg terme es basen en l’habilitat de satisfer els desitjos de l’altre, és a dir en la complementarietat en alguns aspectes. • Sempre parlem de caracteristiques personals desitjables: o Amabilitat,calidesa...la desitgen les persones o Una persona passiva no té oerquè sentir-se atreta per una persona passiva. Ser actiu està més valorat. o Algú amb un autoconcepte negatiu no se sent atret per persones amb el mateix autoconcepte. • Factors situacionals: no sempre considerem interessant que l’altre s’assembli a nosaltres: o A classe el professors interessant mostra que en sap molt (més que els estudiants, si sap el mateix no té valor). o En un grup de treball preferim un nivell semblant al nostre (especialment si el nostre nivell es alt). Reciprocitat i consideració positiva • Si t’agrado, m’agrades o Ens atrauen les persones a les que agradem perquè ens recompensen les mostres de consideració positiva. o Efecte més important en persones dissímils: § L’elogi d’un amic és menys important que l’elogi d’un desconegut. o Atractiu més durable si la persona inicialment no li caiem bé o ens ignora • Paper bàsic de la percepció de sinceritat: o Les sospites de manipulació alteren aquest efecte (riquesa, estatus, atractiu fisic comporten consideracions positives interessades). Hi ha un moment en que ets sents sol, perquè no saps si les persones que estan al teu costat estàn per interès o perquè volen. § Major et al (1984): Avaluació d’un text creatiu. Els avaluadors ponen una nota molt alta a tots els texts. Se’ls hi diu que están mirant-los els avaluadors i les persones atractives creuen que no es mereixen la nota perquè el seu atractiu els ha influit. o La sinceritat perd importància si augmenta la nostra necessitat de consideració. ETIQUETATGE DE L’ACTIVITAT FISIOLOGICA • Dutton i Aron: Pont inestable i elevat versus pont segur i baix. o Passar per un pont inestable dona sensacions i també si al creuar-lo coneixes una dona atractiva (també dona sensacions) o Teoria bifactorial de Schachter i Singer o Emoció= Activació fisiologica + Etiqueta cognitiva. 2.Relacions a llarg terme • Relacions superficials vs Relacions a llarg termini o ETAPES (Gergen i Gergen 1989) § Proximitat § Consciencia mútua § Contacte superficial § Reciprocitat • Compatibilitat de necessitats • Obertura del jo (disclosure) expliques coses a algú que no has explicat a ningú. • Comprensió empàtica o Amor romàntic: § Eternitat § Exclusivitat § Amor únic § Possessió Quan una de les persones té més poder social en la relació, l’amor romantic pot portar al maltractament. L’origen es social (com ens hem imaginat la relació i drets que tenim sobre les altres persones). • Les formes que prenen les relacions intimes: o Es construeixen social i culturalment (no iguals). o Varien al llarg del temps i les cultures. Encara vivim del romanticisme, però està canviant. o Es concreten en normes d’intimitat 3.EL PAPER DE LES NORMES SOCIALS Hi ha una serie de normes socials que ens diuen que hem de fer amb la nostra parella. (no lleis). Les normes socials formen moltes de les nostres creences. Com ho aprens? • Per comparació social? (No podem saber de manera natural i objectiva com ens hem de comportar, hem de comparar-nos socialment amb els altres per saber que fer). o Persones properes o Xarxes socials o Personatges dels mitjans de comunicació o Personatges de ficció o D’elles aprenem gran varietat de normes: § Canons de bellesa § Atractiu (fisic o no) § Comportaments esperats en cada situació § Codis i senyals no verbals § Conseqüències de les conductes § Estratègies de relació • Compartim expectatives sobre allò que és apropiat en cada tipues de relació. Possibilitats: edat d’inici de les relacions sexuals; edat mínima per casar-se i tenir fills; nombre de parelles simultànies que es pot tenir; quan i com es pot fer una proposta de relació sexual; distància interpersonal en funció del grau de relació; gènere de la teva parella sexual; necessitat de tenir parella,etc. 4.Relacions de gènere en un món patriarcal REPRODUCCIÓ SOCIAL • Importancia del sistema sexe/gènere o L’atracció interpersonal i els processos d’identificació de gènere van units. § Gènere com a conjunt de normes socials, expectatives que regulen: • Conducta (ex. Caminar femeninament, utilizant tacons). • Gustos i aficions • Creences • Sentiments Feminitat i masculinitat com a categories sexuals performades (Actuades) • Qualsevol persona es posiciona en diferents punts de cada continu de possibles activitats, en fer-ho actua en el seu gènere, promovent en conseqüència la sea assignació a una de les dues. Les interrupcions molesten. Els moviments més revolucionaris són els gays y lesbians perquè alteren l’ordre social. FINAL DEL TEMA • Relacions interpersonals / Interacció social o Perspectiva + psicologica (P.S.P) § Interacció és funció de les caracteristiques psicologiques dels participants. o Perspectiva + sociològica (P.S.S.) § Interacció és funció de la definció de la situació i la interpretació de les normes de comportament establertes socialment que s’hi apliquen. o + Perspectiva construccionista (P.S.C): § Paper del llenguatge (discursos) § Parper del moment historic, la cultura i les relacions de poder... ...