Aparell urinari I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 31

Vista previa del texto

APARELL URINARI I L’aparell urinari està format pels ronyons, els urèters, la bufeta de l’orina i la uretra. L'òrgan prioritari de l'aparell urinari són els ronyons que es troben en disposició lumbar i són parells.
    Ronyons A la imatge els ronyons es troben pintats de vermell i marcats amb el número 1. De fet, estan coberts per peritoneu per la cara ventral.
Bufeta urinària  Pintada de color groc, es troba a nivell de la cavitat pèlvica, com més plena més arribarà a la cavitat abdominal.
Urèters Entre la regió lumbar dels ronyons i la cavitat pèlvica on tenim la bufeta tenim els urèters que transporten l’orina des del ronyons fins la bufeta. Estan pintats de color groc i marcats amb el número 2. No hi ha diferencies entre mascles i femelles. Per a fer una punció a la bufeta fem una palpació.
Uretra Hi ha diferències a nivell de la uretra. La femelles només tenen uretra pèlvica i desemboca als genitals femenins. El mascle té uretra pèlvica i uretra peniana incorporada dins el penis que dificulta la sondació. Explica perquè és més urgent actuar en mascles davant d'una pedra als ronyons que pugui obstruir la uretra. En gos i gat es complica respecte altres espècies perquè tenen un os penià.
Mascle Femella RONYÓ: FUNCIONS: Té diverses funcions, la més important és la de detoxificació: 1. Filtrat del plasma i dels seus constituents, reabsorció d’aigua i substàncies útils i excreció productes de rebuig i en excés (major concentració en sang: major excreció i volum orina). El ronyó és un òrgan detoxificador i filtra la sang. Elimina substàncies de rebuig i productes del catabolisme proteic. Si apliquem un fàrmac hem de saber sempre com s'elimina. Quan volem tractar qualsevol patologia hem de saber com es troba la funció renal. La majoria de fàrmacs s'eliminen per via renal o digestiva.
2. Manté la homeòstasi (regula equilibri hídric, pH, pressió osmòtica del plasma, nivells d’electròlits i concentració de moltes substàncies)(perfusió de 1 a 2 mil l de plasma, 200-300 l de filtrat i 1 a 2 l d’orina).
També regula l'equilibri hídric del cos. Quan bevem poca aigua l'orina surt molt concentrada. Eliminem més orina quan bevem molt. També regula l'equilibri osmòtic. Si prenem poca sal absorbirà ions i no els expulsarà via urinària. Regula la pressió sanguínia. Hi ha substàncies de les quals regula l'excedent. És un òrgan molt vascularitzat via artèria renal que pot portar entre 1000-2000l de plasma diaris. És una branca directa de l'aorta abdominal. El ronyó es pot quedar uns 300 litres de plasma. No elimina tota aquesta 1 quantitat de plasma. Elimina entre 1-2l d'orina diaris. Un gran volum de líquid passa pel ronyó i n'eliminem molt, depenent de les necessitats corporals. El gat concentra molt la orina 3. Filtrat a nivell del glomèrul renal (nefrona renal) i regulat per composició de la sang, hormones i sistema nerviós autònom. La quantitat d'orina que eliminen ho regula la quantitat que introduïm de líquid, el SNA, l'equilibri hídric. Si predomina el simpàtic hi ha un menor filtrat tot i que es relaxin els esfínters i se li escapi pipí. Hi ha hormones dins el cos que regulen la quantitat d'orina que eliminem com les hormones adrenals.
La insulina és una hormona metabòlica que afecta la quantitat d'orina que eliminem.
A la imatge veiem dos ronyons de gos que són idèntics als humans. Tenen una escorça on trobem les nefrones. Allà es fa el filtratge. A la medul·la es dóna la recuperació del líquid filtrat.
L'equilibri comporta que el ronyó sigui un òrgan molt eficient però alhora molt sensible a qualsevol substància tòxica que ingerim. Tenim un milió de nefrones que són petits filtres. En gos tenim la meitat, en vaca uns 4 milions. Són molt eficients, però no són regenerables i per això diem que són sensibles perquè no es poden recuperar. Es poden danyar amb la ingesta de tòxics perquè és qui ho filtrarà. El número de nefrones que perdrem durant la vida dependrà dels tòxics que haguem ingerit.
L'alimentació pot influir, un animal que beu poca aigua pot tenir més afeccions renals. No fa mal quan perdem nefrones.
*Efectivitat renal pot mesurar-se analitzant quantitat, per exemple, de creatinina en sang (augmenten nivells en lesions de nefrones).
PATOLOGIA: La patologia renal és molt comuna a la pràctica veterinària perquè els animals cada vegada viuen més.
Implica que hi haurà més tumors i problemes renals. En el gat s'incrementen les patologies renals. En animals vells és molt comuna la malaltia crònica renal sobretot en gos i gat. Es dóna més en gat però no sabem perquè. Gats entorn als 15 anys un 50% la presenten. Es van perdent nefrones i ja no poden filtrar, no és recuperable. Podem fer diàlisi que és molt cara i s'ha de fer molt sovint en funció de la capacitat renal. S'acaba sacrificant l'animal. Hi ha gats joves que ho poden presentar. Aquesta patologia està molt vinculada a l'alimentació de l'animal. L'alimentació implica que el seu equilibri salí es desplaci i el ronyó ha de treballar més. És millor mullar el pinso però no els hi agrada.
Normalment quan ens arriba el gat ja té problemes. S'ha d'aconsellar introduir un pinso més humit. Tot el que comporti exigència renal accelera el procés. Si un gat amb una funció del 30% el punxem amb corticosterols accelerem el procés. L'alteració dels ronyons es pot veure morfològicament.
Qualsevol patologia renal pot ser detectada amb mètodes de diagnòstic perquè és molt visible. El flux de sang que arriba i surt del ronyó és molt gran. Té una càpsula fibrosa molt resistent que fa que en una ecografia es vegi una línia blanca que es veu ecogènica (blanca). Si veiem quists urinari indica que hi ha pressió sobre l'escorça i és senyal de lesió. Qualsevol estructura que pressioni l'escorça comporta mort de nefrones. Qualsevol cúmul crònic d'orina a la medul·la fa pressió.
El ronyó dret sempre és més cranial que l'esquerre i així podem veure'ls els dos.
El ronyo dret contacta amb el fetge. L'efectivitat renal pot mesurar-se analitzant la quantitat de creatinina en sang.
Augmenten en lesions de nefrones.
2 A la imatge podem veure quists d'orina a la medul·la, fan pressió i comporta mort de nefrones de l'escorça.
A nivell d’analítiques podem intuir que hi ha un problema. El principal component que veiem en una analítica és la urea. Hi ha un interval de normalitat. Si hi ha més urea vol dir que tenim més metabolisme proteic. Depèn del que haguem menjat abans. No és diagnostica per si sol. Si veiem la creatinina elevada a més de la urea podem pensar que hi ha una ineficiència renal. Indica que no reabsorbim allò que és necessari. En gats amb malaltia crònica renal els valors normals són 1,6 mg/dl i si tenim 2,8 parlem del 35% de pèrdua de la funció renal i canviem els seus hàbits alimentaris. Ens permet determinar el dany renal. L'estadi de la malaltia. Quan supera els 5mg/dl quasi bé no té funció renal. Si evidenciem proteïna directa a la orina, proteïnúria, vol dir que ja no ha pogut metabolitzar la orina, si a més té hipertensió el diagnòstic és molt dolent. Es sumen factors.
Urea, creatinina, proteïnúria i hipertensió = Problema renal greu Podem veure un ronyó molt afectat i l'altre normal. Són cúmuls de plasma. Normalment no el traiem, només si afecta a òrgans veïns. Si no fa mal a altres àrees no el traiem.
EMBRIOLOGIA: És molt complexa. Per a tenir el ronyó definitiu dels mamífers calen 3 esbossos renals.
1. El primer esbós que es forma durant la tercera setmana de gestació és el pronefros que és un intern cervical, el mesoderma intermig cervical es transforma en pronefros. Immediatament degenera.
2. El segon intent és el mesonefros que és mesoderma intermig toràcic i lumbar. No funciona.
3. El tercer intent és el metanefros que es forma a la regió lumbar posterior. El metanefros és un esbós que permet obtenir un òrgan molt eficient en quan a filtrat. Està especialitzat en mantenir l'equilibri hídric.
El pronefros és el ronyó funcional de peixos primitius com la llamprea que té el ronyó a nivell cervical o les larves d'amfibis. És una qüestió d'evolució.
El mesonefros és el ronyó funcional de la major part de peixos i aus. Està adherit a la columna vertebral, és molt llarg perquè es toràcic i lumbar.
Els mamífers han de fer un òrgan petit i molt especialitzat.
La conseqüència és que perd capacitat regenerativa. Els peixos que tenen pronefros sí que tenen capacitat regenerativa.
3 1.-PRONEFROS: El pronefros apareix a la tercera setmana de gestació és derivat del mesoderma intermig i epiteli celòmic adjacent. És el nefròtom o cresta urogenital.
És un procés parell que es dóna als dos costats del cos. El pronefros es crea a nivell cervical, el mesoderma intermig creix emetent cordons cel·lulars (Túbuls pronèfrics) dirigits a les aortes dorsals. Entre 7 i 8 túbuls pronèfrics.
7 a 8 parells de túbuls pronèfrics a nivell cervical que conflueixen per formar un conducte pronèfric que desemboca a la cloaca i que perdura a l’animal adult (mascle) Tall transversal de l'embrió que intenta formar pronefros. Veiem el solc neural que formarà el tub neural. El mesoderma proper són les somites.
El mesoderma intermig té un creixement que anirà a buscar els grans vasos del cor, buscarà l'aorta. A l'embrió tenim dues aortes dorsals, per tant el pronefros anirà a buscar-les. El mesonefros i el metanefros també busquen l'aorta.
Esquema de la formació dels esbossos del ronyó.
Aprofita parts dels esbossos anteriors sobretot el mascle per a fer derivats de l'aparell genital.
L'aorta dorsal emet branques que van a trobar-se amb els túbuls pronèfrics i s'anomenen glomèruls. Els túbuls pronèfrics envoltaran els capil·lars finals de la branca de l'aorta, perquè els túbuls pronèfrics recullen el plasma que surt dels glomèruls per permeabilitat. Tindrem a nivell del pronefros entre 7-8 punts de recollida de sang. No el filtra del tot, però el recull. Porten el plasma cap a un únic conducte a cada costat que és el conducte pronèfric que s'ha format a partir de mesoderma intermig. Es disposa de forma longitudinal. A la imatge el tenim marcat de color vermell. El conducte pronèfric no es queda el plasma, el que fa és allargar-se fins contactar amb la cloaca de la regió caudal, que és la part final de l'aparell urinari i digestiu. A l’embrió mamífer al principi també n'hi ha.
4 Les aus adultes tenen cloaca. Transporta plasma sanguini sense ser filtrat realment cap a la cloaca. Hi ha una membrana que tanca la cloaca i no hi ha sortida.
El plasma anirà de la cloaca a la vesícula al·lantoide. Hi arriba perquè entre cloaca i pedicle de la vesícula hi ha un conducte anomenat uraco. Quan tallem el conducte umbilical el tallem. Pot ser que comencin a sortir gotes d'orina pel cordó umbilical i és una malaltia congènita anomenada persistència de l'uraco i és comuna en poltres. No s'ha tancat bé l'uraco. Quan no hi circula orina degenera ràpidament. És fàcil de corregir.
Formació pronefros: Factors secretats per somits (gens desconeguts) 2.-MESONEFROS: Com que el pronefros no és eficient es fa un segon intent de formació i es forma el mesonefros que són entre 70-80 túbuls mesonèfrics i recull el plasma en un únic conducte mesonèfric. És el mateix conducte que el pronèfric, però canvia de nom perquè quan es forma el mesonefros degenera el pronefros. Degenera de cranial a caudal. Primer desapareixen els primers túbuls pronèfrics cranials. El mesonefros es forma de cranial a caudal.
El mesonefros és molt més eficient i recull molt més plasma. El conducte pronèfric canvia de nom. Arriba a la cloaca igual i dóna major volum de plasma cap a la vesícula al·lantoide.
1. Pronephric tubule 2. Glomerulus 3. Dorsal aorta 4. Splanchnic mesoderm 5. Somatic mesoderm 6. Intraembryonic cavity 7. Neural tube 8. Yolk sac 9. Endoderm 5 El dibuix ens permet veure el conducte mesonèfric que és mesoderma intermig que recull el plasma dels túbuls mesonèfrics i el porta fins la cloaca. De la cloaca va cap a la vesícula al·lantoide. La part toràcica és més ampla i la part lumbar més estreta. És allargat. A prop seu es formen les gònades que són mesoderma intermig i comparteixen ubicació.
Les dues estructures (mesonefros + gònades) fan un cert relleu al celoma. Podem apreciar el relleu a la imatge de microscòpia electrònica que tenim a sota, emmarcat de color blau.
En una larva d’amfibis podríem veure per transparència on tenen el mesonefros.
Quan degeneri el mesonefros un embrió mascle aprofitarà coses com túbuls mesonèfrics i el conducte mesonèfric. El conducte passarà a ser el conducte deferent. Les femelles no aprofiten res.
Al mes i mig de gestació ja tenim formació de pronefros i degenera a les 8 setmanes des de cranial a caudal. A mida que es forma el mesonefros comença a degenerar. El mesonefros a les 8-10 setmanes comença a degenerar el mesonefros. Si desapareix el plasma el filtra el metanefros que és el tercer esbós de formació dels òrgans urinaris en el cas dels mamífers. Mesonefros: Regressió de la majoria de túbuls mesonèfrics a les 8-10 setmanes de gestació (cavall i vaca; 4-8 setmanes en humana).
6 3.-METANEFROS: Ronyó definitiu format a nivell lumbar-pèlvic. Format quan embrió caní té 6-7 mm de longitud. L'esbós té dues parts: 1. Brot ureteral: Donarà lloc a l’urèter adult (connectat a conducte mesonèfric). És mesoderma intermig lumbar i pèlvic connectat als glomèruls de l'aorta dorsal que segresta els glomèruls. No els deixen de forma segmentària com el mesonefros. Es desvincula de l'aorta i segresta els glomèruls que s'agrupen per estalviar espai. L'aorta quedarà amb una única branca que serà l'artèria renal d'on sortiran els glomèruls.
2. Blastema renal: Donarà lloc al ronyó pròpiament dit. És una gema del conducte mesonèfric que creix en direcció dorsolateral. El brot anirà a vincular-se al teixit mesodèrmic no diferenciat per convertir-lo en blastema renal. Sense brot uretral no hi hauria ronyó.
Si no hi ha brot uretral parlem d’agenèsia renal. És imprescindible per a formar el blastema tenir el brot. Pot passar i l'animal és normal perquè un ronyó compensa l'altre. No ho veiem normalment fins que no fem una placa. Un ronyó compensa l'altre. El blastema renal és el propi ronyó adult i que el brot uretral serà l'urèter i a partir del brot uretral es crearan les especialitzacions que té el ronyó per a captar orina. Tot el que té el ronyó per a captar orina prové del brot uretral. La pelvis renal és la dilatació de l'urèter dins el ronyó que capta la orina filtrada. Vinculat al transport d'orina. Prové del brot uretral.
Dins el ronyó tenim el receptacle que és la pelvis renal que recull l'orina filtrada i deriva del brot uretral.
Els petits embuts que surten de la pelvis renal són els calzes renals. Capten la orina de diferents parts del ronyó.
La vaca té lòbuls en el ronyó, cada petit lòbul funciona com un ronyó. No tenen pelvis renal, tenen calzes renals.
Els cetacis tenen molts lòbuls (centenars) i molts calzes. Evolutivament el metanefros és molt recent. Les espècies de mamífer anem cap a perdre la lobulació. Els cetacis es van separar abans. El de la vaca és el menys evolucionat entre que el de gos seria el més evolucionat inclús més que l'humà. Tot el que és teixit de filtratge i absorció deriva del blastema.
Brot ureteral: Desembocadura independent a conducte mesonèfric i pateix divisions continuades fins formar pelvis i calzes renals i conductes col·lectors i papil·lars. Va desplaçant el blastema renal en direcció lumbar.
7 Veiem el brot uretral sortint del conducte mesonèfric i transformant el blastema. El brot uretral es va fent més llarg per transportar el ronyó des de localització pèlvica a lumbar. Una ectòpia renal pot presentar el ronyó a la pelvis o en el trajecte fins la regió lumbar. No és greu, ni fàcil de detectar. Podem trobar el ronyó des de la regió pèlvica fins la renal. A mida que va creixent l'embrió es desplaça el ronyó i a mida que es va separant la cloaca en sistema digestiu i urinari, el que veiem és que el brot uretral s'independitza del conducte mesonèfric. Es separa el brot del conducte mesonèfric. L'objectiu és tenir una desembocadura pròpia a la cloaca. Comportarà que el conducte mesonèfric sigui lliure per a format els conductes sexuals masculins i el brot pot formar els urèters.
El blastema renal era mesoderma intermig organitzat al voltant dels túbuls renals i el brot és mesoderma que connecta amb el metanefros.
8 El blastema renal indueix la ramificació del brot uretral, hi ha una inducció mútua. Tot el que sigui conducció de l'orina filtrada prové del brot i tot el que sigui filtració prové del blastema.
El brot ureteral té una desembocadura independent a conducte mesonèfric i pateix divisions continuades fins formar pelvis I calzes renals i conductes col·lectors i papil·lars.
El C és un ronyó de porc que està lobulat internament però no externament. Té calzes renals internament.
El de gos només té una pelvis renal que recull la orina de tot el ronyó, no té lobulació interna. El d'èquid té una única pelvis amb prolongacions per la forma del ronyó. La vaca té moltes lobulacions que són com ronyons independents i calzes.
El blastema renal dóna lloc a les nefrones renals que es diferenciaran en corpuscle renal (glomèrul i càpsula glomerular), túbul contornejat proximal, nansa de la nefrona o d’Henle, túbul contornejat distal.
Vermell = Blastema renal Groc = Brot uretral 9 La nansa de Henle es troba a la medul·la i la resta a l'escorça.
Escorça contínua i medul·la amb lòbuls.
Els conductes papil·lars són els de sortida dels lòbuls.
Glomerulonefritis és una infamació del glomèrul i es produeix un engruiximent de la membrana basal dels podòcits. La membrana basal al llarg del temps acumula productes de rebuig que causen la inflamació.
10 Ronyó de cavall on veiem els vasos que entren i surten. La zona fosca és l'escorça i la clara la medul·la.
VIES URINÀRIES BAIXES: Són la bufeta urinària i uretra. La desembocadura del brot uretral té lloc a nivell de la cloaca, caudalment ens trobem en l’embrió una cloaca (A) que recull el rebuig de les vies urinàries i digestives. De la cloaca en direcció al cordó umbilical surt l’al·lantoide. Tapant la cloaca a nivell extern tenim la membrana cloacal, no en surt contingut fora. És a dir tenim la cloaca on conflueixen el digestiu i l'urinari, d'on no surt el contingut a l'exterior perquè tenim una membrana i on els productes de rebuig van a l’al·lantoide que té origen endodèrmic. Entre les 8-12 setmanes es forma un septe entre al·lantoides i digestiu (intestí posterior) que va creixent. Aquest septe separa en dues estructures i fa petita la cloaca. Desapareix la cloaca i tenim dues estructures que seran el sinus urogenital (groc) i l'intestí posterior (vermell). Cadascun dels tubs en comptes de membrana cloacal tindrà una membrana urogenital i una anal respectivament. La persistència de cloaca és una anomalia congènita i parlem de fístula anal que comunica vies urinàries i digestives. El més comú és que hi hagi persistència al nounat de les membranes anal i urogenital, s'han de trencar en el naixement. S'ha d'actuar d'urgències.
A l'esquema inferior veiem aquesta formació del septe. La estructura és igual en mascle i femella.
11 FEMELLA: El sinus urogenital es transforma en bufeta i uretra i part de la vagina i vestíbul vaginal.
MASCLE: En el mascle dóna lloc a bufeta i uretra. També glàndules sexuals accessòries.
Tot el que ve del ronyó arriba via urèter a la bufeta urinària i va cap al cordó umbilical. Entre la 10 i la 11 setmana de gestació apareix una comunicació entre la bufeta i el cordó umbilical i s'anomena uraco. S'acumula a la vesícula al·lantoide.
Veiem la vesícula al·lantoide plena de líquid filtrat dels ronyons.
LÍQUID AMNIÒTIC: El líquid amniòtic és un líquid espès. Es forma per filtració del líquid al·lantoide. Per secreció activa del propi embrió i fins i tot per filtració de l'embrió travessant l’ectoderma. Són les 3 fons de producció del líquid amniòtic.
De color groc tenim la bufeta urinària que és endoderma i de color lila el mesoderma que és l'urèter. En un mascle el conducte mesonèfric es transforma en conducte deferent. El conducte mesonèfric i l'urèter desemboquen en punts diferents. Hi ha una estructura mesodèrmica a la bufeta a la part dorsal que és el trígon urinari. Està en transició amb la bufeta que és endoderma. És on trobem la majoria de càncers i sol ser maligne, totes les zones en transició són més propicies al càncer.
12 De l’endoderma del sinus urogenital en mascle es forma la bufeta, la uretra i la pròstata i les glàndules vulvouretrals. És a dir les glàndules accessòries.
L'aparell urogenital és on més malformacions trobem:       Ronyó supernumerari: Ronyó dividit en diferents porcions a causa d'un blastema dividit. Sol ser més petit.
Fístula de l'uraco: Persistència del conducte uraco, molt comú en poltres.
Agenèsia Renal: Absència de un o els dos ronyons.
Hipoplàsia renal: Ronyons molt petits, són funcionals. Molt típic en gossos. Hereditari en el cocker.
Ronyons o urèters ectòpics: Es formen en un lloc incorrecte. Poden ser o no funcionals, Ronyó poliquístic: Ronyó amb presència de quists.
13 ...