Dissenys Epidemiològics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TIPUS DE DISSENYS EPIDEMIOLÒGICS TIPUS DE MOSTREIG Segons la probabilitat que tenen els individus de la població d’estudi per a ser seleccionats: - MOSTREIG PROBABILÍSTIC  es coneguda la probabilitat en que l’individu pugui participar en l’estudi.
o Aleatori: és el més recomanable i típic o Sistemàtic: és una constant = n (p.ex. agafa cada 2 pacients o cada 5 o etc) o Estratificat: divisió per grups i de cada grup s’agafa una mostra aleatòria.
o En etapes múltiples: igual que l’estratificat tot i que són agrupacions naturals. P.ex: es planteja a partir d’universitats.
- MOSTREIG NO PROBABILÍSTIC o Consecutiu: p.ex: s’agafen tots aquells que venen a la consulta fins al número total de persones que es necessiten.
o De conveniència: voluntaris o De criteri: el professional que fa l’estudi diu que per algun criteri es fa l’estudi VARIABLES D’ESTUDI Esdeveniment o característica observable i mesurable que pot tenir diferents valors i que representa els conceptes a estudiar en la investigació.
- Variable principal  fenomen o problema de salut a estudiar, el motiu d’allò que volem estudiar.
Altres variables d’estudi  factors que actuen i interactuen sobre el fenomen d’estudi.
CLASSIFICACIÓ Variables fonamentals per als objectius de l’estudi: - Variables dependents o resultat o desenllaç  és el efecte esperat segons les causes Variables independents o explicatives o exposició  aquelles de les que es poden mesurar els efectes, és a dir que serien les causes del fenomen que es vol estudiar.
Altres variables: - Variables de confusió Variables modificadores d’efecte Variables universals: sexe, edat... en totes es recullen Variables complementàries: aquelles que poden ser d’interès.
Una mateixa variable pot classificar-se de manera diferent segons la pregunta d’investigació FACTOR DE CONFUSIÓ Quan l’associació observada entre el factor d’estudi i el criteri avaluat pot ser total o parcialment explicada per una altra variable (factor de confusió) o una associació real queda emmascarada per aquest factor. És a dir, són variables que ens poden amagar relacions o que ens mostren coses que no són. Criteris: - Han de ser factor de ris per a la variable dependent Han d’estar associades a l’exposició No han de ser un pas intermig en la cadena entre l’exposició i la malaltia VARIABLES MODIFICADORES DE L’EFECTE Variables que modifiquen les condicions de la relació entre la variable dependent i alguna altra variable d’estudi, produint un canvi en la magnitud d’una mesura de l’efecte.
SELECCIÓ DE VARIABLES D’ESTUDI En el procés de disseny d’una investigació és fonamental la identificació de totes aquelles variables susceptibles d’interès per a l’estudi.
- Dependents i independents Universals Complemetàries Confusores i/o modificadores preveure-les) (en el moment del disseny cal El nombre de variables a considerar en un estudi dependrà fonamentalment de: - Objectius de l’estudi Possibilitats reals de la investigació Cal incloure només aquelles variables amb un interès real per a l’estudi que puguin ser recollides de manera correcta factible Recollim només unes quantes variables: si en la fase de disseny de l’estudi oblidem recollir variables d’interès, un cop en marxa l’estudi JA NO HI SOM A TEMPS.
Incloem un nombre elevat de variables: - Major durada de l’estudi Gastem més recursos materials i humans Anàlisi de les dades més difícils PODEM POSAR EN PERILL LA VIABILITAT DE L’ESTUDI ESCALES DE MESURA I TIPUS DE VARIABLES ESCALA CATEGÒRICA ESCALA QUANTITATIVA Variables nominals Variables ordinals Variables continues Variables discretes VARIABLES CATEGÒRIQUES - NOMINALS: variables en què els seus valors són categories no numèriques, cada una de les quals pot ser definida operativament.
o Variable dicotòmica o binària: variable nominal amb només dos categories no ordenades.
- ORDINALS: variables en què els seus valors són categories ordenades d’alguna manera.
La característica essencial de les variables quantitatives és que les categories són mútuament excloents e independents.
VARIABLES NOMINALS Els valors són categories no numèriques, mútuament excloents i no ordenades. P.ex: estat civil (solter, vidu, casat, separat, divorciat) VARIABLES ORDINALS Els valors són categories no numèriques, mútuament excloents i ordenades.
P.ex: dolor (intens, moderat, lleu o absent) VARIABLES QUANTITATIVES - Continues: variables que poden tenir qualsevol valor numèric en un continu.
- Discretes: variables que només poden tenir determinats valors, generalment números enters.
VARIABLES CONTINUES Els valors poden ser diferents números en un continu. P.ex.: pes, edat, alçada.
VARIABLES DISCRETES Els valors només poden ser determinats valors sencers. P.ex.: nombre de fills, nombre d’ingressos hospitalaris, nombre de cigarretes.
ELECCIÓ DE L’ESCALA DE MESURA La pròpia variable condiciona la manera en què ha de ser mesurada. P.ex.: estat civil, grup sanguini...  NOMINALS Diferents maneres de mesurar una variable (p.ex.: consum de tabac) Sí/No DICOTÒMICA Mai ha fumat/fumador/exfumador NOMINAL No/lleu/moderat/important ORDINAL Nº de cigarretes al dia DISCRETA Grams de nicotina al dia CONTINUA És preferible escollir una escala quantitativa continua, sempre que sigui possible Les variables continues contenen més informació: - Permeten utilitzar proves estadístiques més potents Augmenta la probabilitat de trobar associacions significatives A partir de les dades quantitatives es poden agrupar en categories quantitatives, fins i tot segons diferents criteris.
DISSENY D’UN ESTUDI CATEGORIES - Finalitat de l’estudi  descriptius o analítics Unitat d’anàlisi  individuals o poblacionals Seqüència temporal  transversals o longitudinals Control de l’assignació dels factors d’estudi  experimentals o observacionals Inici de l’estudi en relació a la cronologia dels fets  prospectius o retrospectius DESCRIPTIU O ANALÍTIC DESCRIPTIU - Estimar la freqüència d’una malaltia en una població determinada Descriure les característiques més importants d’una malaltia Generar hipòtesis ANALÍTIC - Avaluar una presumpta relació causa-efecte Comprovar una hipòtesis INDIVIDUAL O POBLACIONAL INDIVIDUAL - Unitat d’anàlisi: l’individu Dades individuals POBLACIONAL - Unitat d’anàlisi: població o grup Dades agregades TRANSVERSAL O LONGITUDINAL TRANSVERSAL - Observació en un moment en el temps LONGITUDINAL - Estudi en diferents moments al llarg del temps EXPERIMENTAL O OBSERVACIONAL EXPERIMENTAL L’investigador assigna el factor d’estudi i el controla OBSERVACIONAL L’investigador mesura la malaltia o la relació causa-efecte, però no hi intervé, és a dir no manipula les variables PROSPECTIU O RETROSPECTIU PROSPECTIU L’inici de l’estudi és anterior al desenllaç estudiat. Les dades es recullen a mesura que van succeint.
RETROSPECTIU L’inici de l’estudi és posterior al desenllaç estudiat. Les dades s’obtenen d’arxius o preguntant als individus...
AMBISPECTIU L’inici de l’estudi és anterior i posterior al desenllaç estudiat.
TIPUS DE DISSENYS D’INVESTIGACIÓ ESTUDIS ECOLÒGICS Dades agregades.
Unitat d’anàlisi: grup o població d’interès.
Font d’informació: publicacions estadístics...) i registres.
periòdiques (cens, padró, anuaris Permeten relacionar exposicions i malalties en poblacions.
Seqüència temporal difícil.
Fal·làcia ecològica Útils per generar hipòtesis Generar conclusions a nivell individual a partir d’associacions entre grups evidenciades utilitzant dades agregades Susceptibles en biaixos.
ESTUDIS TRANSVERSALS Estimen la freqüència d’una malaltia, d’un factor de risc o qualsevol altra característica en tota una població o en un subgrup, en un moment determinat.
Factor d’exposició i malaltia s’observen de manera simultània, comparant la proporció del factor entre els malalts i els no malalts AVANTATGES - Ràpids Econòmics Permet investigar diferents malalties o factors de risc en el mateix estudi No hi ha pèrdues de seguiment LIMITACIONS - No permeten establir relacions causals No útils per a malalties o factors de risc poc freqüents Biaixos ESTUDIS DESCRIPTIUS LONGITUDINALS Seguiment d’una cohort (grup d’individus seguit en el temps que tenen una característica en comú).
UTILITAT - Estimar la freqüència d’aparició d’un determinat resultat (incidència) o la supervivència d’un grup de pacients.
Descriure l’evolució temporal de determinades característiques observades en un grup de pacients (sèrie de casos).
Existeix una seqüència temporal definida, però l’estudi no avalua cap relació causa-efecte entre les variables.
ESTUDIS DE COHORTS AVANTATGES - Permet establir una correcta seqüència temporal Es poden analitzar diversos efectes d’una sola exposició Permet el càlcul directe de la incidència en grup exposat i el no exposat - En els prospectius es minimitzen els errors en la mesura de l’exposició LIMITACIONS - No són útils per estudiar malalties poc freqüents Si són prospectius solen ser de llarga durada Requereixen mostres molt grans Cost elevat Possibilitat de pèrdues de seguiment TIPUS · PROSPECTIUS · RETROSPECTIUS · AMBIDIRECCIONAL O AMBISPECTIU ESTUDIS DE CASOS I CONTROLS AVANTATGES - Útil per a l’estudi de malalties poc freqüents o amb un llarg període de latència Permet estudiar un gran nombre de casos en poc temps - Pot avaluar molts factors de risc per a una mateixa malaltia Durada curta Permet avaluar el risc de tenir una malaltia en relació a l’exposició LIMITACIONS - Sols permet estudiar una malaltia No permet calcular la incidència No permet el càlcul del Risc Relatiu (RR) És difícil establir la seqüència temporal entre exposició i malaltia Elevat risc d’errors sistemàtics, per la mesura retrospectiva de l’exposició i el fet d’estudiar mostres diferents APLICACIONS DELS ESTUDIS OBSERVACIONALS AVANTATGES I LIMITACIONS DELS ESTUDIS OBSERVACIONALS ESTUDIS EXPERIMENTALS Segons l’existència o no de grup control: - Assaigs controlats  poden o no ser aleatoris Assaigs no controlats Segons l’assignació a la intervenció sigui o no aleatòria: - Experimentals Quasi experimentals ASSAIG CLÍNIC ALEATORI Disseny experimental entre grups, on es comparen els desenllaços observats en dos o més grups d’individus que reben diferents tractaments.
L’assignació aleatòria dels participants als grups d’estudi és la condició fonamental d’un assaig clínic alteatori.
UTILITAT - Permet conèixer l’eficàcia d’una intervenció Estimació de la incidència Anàlisi de supervivència AVANTATGES - Dóna més control del factor estudiat - Permet la utilització de tècniques d’emmascarament (cec, doble cec, triple cec), útils per a obtenir una estimació no esbiaixada de l’avaluació.
- Dóna evidència de la relació causa – efecte L’assignació aleatòria controla els factors pronòstics que poden influir en el resultat, aïllant l’efecte de la intervenció LIMITACIONS Restriccions ètiques: - Intervencions o exposicions amb un efecte beneficiós per a la salut - Consentiment informat i voluntari Placebo només quan no existeix tractament comprovat per a la malaltia Difícil la generalització dels resultats per: - Mostres molt seleccionades Intervencions molt diferents de la pràctica habitual Cost elevat ...