Tema 20. Farmacologia del calci (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia Tema 20. Farmacologia del calci El calci és el cinquè element més abundant a l’atmosfera i és el més abundant en el cos humà. El 99% del calci es troba a l’esquelet i el restant 1% té importants funcions (secreció d’hormones, excitabilitat de neurones, transmissió nerviosa, etc.) El calci s’utilitza com a complement per la dieta en forma d’algunes de les seves sals com el lactogluconat càlcic, carbonat càlcic i el pidolat càlcic. Això aporta entre 0.5 i 1g/dia addicional. Els complements es donen en casos d’osteoporosi (pèrdua de massa òssia), osteomalacia (calcificació deficient) o en casos en que en administrar un fàrmac existeixi la possibilitat de que es produeixin hipocalcèmies. S’han de donar concentracions grans (o.5- 1 g) perquè s’absorbeix poc del que ingerim.
Vitamina D A través d’hidroxilació la vitamina D acaba convertint-se amb calcitriol que és el metabòlit actiu de la vitamina D i aquesta substància actua a l’intestí, a l’hormona tiroidea, al ronyó i a l’os. El seu principal objectiu es mantenir les concentracions de calci a nivells normals.
Les principals indicacions de vitamina D són la osteomalacia, la osteoporosi i com a substància preventiva per les fractures de maluc espeicalment en persones de la tercera edat.
Es disposa de diferents preparats que contenen vitamina D com el calcifediol i el calcitriol.
El principal efecte advers d’aquests derivats o anàlegs de la vitamina D és la hipercalcèmia que pot arribar a ser greu en algunes ocasions i ens podria obligar a realitzar hemodiàlisi en el malalt.
Els principals simptomes d’hipercalcemia son variats: nàusees, vomits, depressió, ansietat, somnolencia, confusió i inclús la mort. Per això els anàlegs de la vitamina D han de ser monitorizats mitjançant controls de calci sèric periòdicament. Si administrem vitamina D i prenem el sol , s’absorbirà molt millor el calci.
Calcitonina És un polipèptid de 32 aminoàcids segregada per les cèl·lules C del tiroides humà i per les mateixes cèl·lules d’altres animals dels quals s’ha pogut alliberar i posteriorment sintetitzar. La síntesi de calcitonina ha permès la seva utilització en la patologia humana ja sigui pel tractament d’alteracions metabòliques com malalties de l’esquelet.
La calcitonina és una hormona hipocalcemiant i per tant la calcitonina també és indicada en el tractament de les hipercalcèmies i especialment en les hipercalcèmies d’origen cancerígen.
La primera calcitonina que es va sintetitzar va ser la porcina (derivada del porc) que produia problemes perquè pot produir anticossos per les hormones tiroides, també s’ha sintetitzat la calcitonina humana fins a arribar a la de la anguila de la qual es va obtenir un anàleg més actiu que és la elcatonina encara que de totes maneres el principal preparat disponible a l’actualitat és la salcatonina que és una calcitonina derivada del salmó.
La calcitonina actua sobre el ronyó, el tub digestiu i l’os. En l’os actua sobre els osteoclasts que tenen receptors específics per aquesta substància i això fa que inhibeixen els osteoclasts, inhibint la reabsorció òssia. Tot l’efecte sobre els osteocalsts al final s’expressa en forma d’un lleu augment de la densitat mineral òssia i produeix una important reducció del risc de fractures vertebrals però curiosament no de les fractures de maluc.
Aquesta hormona és hipocalcemiant perquè fa que el calci que està voltant per l’organisme s’elimini, però no el calci que està fixat.
En el ronyó, la calcitonina augmenta la calciúria, afavoreix l’excreció de calci. A nivell del sistema gastrointestinal i tub digestiu, disminueix la secreció de sucs gàstrics.
147 Farmacologia Les indicacions de la calcitonina són la hipercalcèmia, la osteoporosi (la més important) i la malaltia de Paget (zones localitzades en l’organisme on es produeix destrucció ossia massiva seguida d’una neoformació excessiva de teixit ossi lleuger, tou i porós que és de molt mala qualitat). En l’osteoporosi serveix de prevenció i de tractament.
En un estudi es va observar que 200 unitats diàries de salcatonina administrada per via intranasal en dones osteoporotiques durant 5 anys, disminuïa prop d’un 40% el risc de patir fractures vertebrals. També es pot adiminsitrar el calci per via subcutània, via oral i via intramuscular.
Les calcitonines tenen una vida mitjana molt curta , entre 4-12 minuts però el seu efecte es perllonga durant moltes hores fins al punt que una dosi al dia es suficient per mantenir els nivells estables.
Els principals efectes adversos són vermellor en la cara (rubor), nàusees i vòmits.
Bifosfonats Són els fàrmacs més utilitzats en processos de reabsorció òssia com en la malaltia de Paget. També s’utilitza en osteoporosi, hipercalcèmies i metàstasi òssies.
Els bifosfonats s’absorbeixen molt poc, només entre el 0.5 i el 6% d’una dosi per via oral s’absorbeix i encara s’absorbeixen menys en presència d’aliments.
Un cop les em pres entren a la circulació i són excretades intactes ràpidament per via renal o bé la poca quanitat que em absorbit són dipositats a l’os passant els osteoclasts per endocitosi durant el procés de reabsorció ossia. Es van acumulant fins que arriben a la concentració necessaria en la que poden provocar l’apoptosi dels osteoclasts trencant l’anell d’actina.
La utilització depen del preparat i del procés que volem tractar: - Clodronat: s’utilitza en la hipercalcèmia aguda.
- Tiludronat: malaltia de Paget - Alendronat i risedronat: són menys agressives per via oral perquè produeixen menys efectes secundaris i s’utilitzen pel tractament de la osteoporosi.
Poden produir dispèpsia (digestió pesada, lenta), flatulència, estrenyiment, diarrea, nàusees, vòmits i dolors osteoarticulars i musculars.
Estrògens Els estrògens s’han considerat els agents d’elecció per la prevenció i tractament de la osteoporosi postmenopàusica i s’utilitza com a profilaxis per les malalties cardiovasculars en les dones. Els estrògens milloren la sufocació i la sequedat vaginal que es produeix en la menopausa.
Diferents estudis han posat en dubte els seus efectes beneficiosos cardiovasculars i alguns estudis han fet sospitar que els estrògens poden ser perillosos en dones amb malalties cardíaques previes.
L’absència o reducció d’estrògens va directament lligada a pèrdua de massa òssia i en canvi la seva aportació la millora i l’augmenta.
La única indicació dels estrògens és en la farmacologia de l’os per la prevenció i tractament de la osteoporosi.
148 Farmacologia Els efectes secundaris son variats i poden ser greus: canvis en l’estat d’ànim, tromboembolismes, accidents cerebrovasculars, càncer de mama en teràpies de llarga durada.
MSRE (moduladors selectius dels receptors estrogènics) Es designen un grup de substàncies típiques sintètiques que es fixen als receptors estrogènics i tenen un efecte agonista en òrgans diana com l’os i el fetge i en canvi tenen una acció antagonista en el teixit mamari i en l’úter.
Els dos més importants són el tamoxifè i raloxifè que produeixen un augment de l’activitat osteoblàstica (formació de l’os) i en canvi produeixen una disminució de l’activitat osteoclàstica (reabsorció de l’os). També els dos fàrmacs estan indicats en la prevenció del càncer de mama. S’administren per via oral, s’absorbeixen bé en el tracte gastrointestinal, es metabolitzen en el fetge i s’excreten per les femtes.
Els MSRE estan indicats practicament exclusivament en la prevenció i tractament de la osteoporosi.
Els efectes secundaris més importants són fogots (sufocació), tromboflebitis i embòlies pulmonars i s’han d’intentar no administrar a dones en edat fèrtil perquè tenen efectes teratogènics.
Hormona paratiroidea Abans l’hormona paratiroidea no tenia cap aplicació clínica però fa uns anys es va observar que pot augmentar la formació d’os i sembla que això ho fa també augmentant l’activitat osteoblàstica.
S’han fet diferents estudis , un amb més de 1600 dones postmenopàusiques a les que se’ls va administrar teriparatida (hormona paratiroidea recombinant) i van aconseguir un augment motl significatiu de la densitat mineral òssia (10%) i una important reducció del risc de patir fractures vertebrals.
La teriparatida (PTH recombinant) s’adminstra per via subcutania ja que no té efecte per via oral i el principal efecte secundari es hipercalcèmia que no acostuma a ser gaire greu i es pot controlar disminuint la dosi de teriparatida i si veiem que així encara tenim nivells massa alts de calci, podem disminuir l’aportació de calci exogen.
Fluor S’ha demostrat que el fluor administrat per via oral incrementa la formació d’os i la seva acció es deu a un efecte d’augment de la mitosi dels osteoblasts. Si s’augmenta la acció mitogena dels osteoblasts, tindrem mes osteoblasts i per tant més possibilitat de formació d’os. S’ha demostrat també que s’absorbeix molt ràpid a l’estomac i arriba a la seva concentració màxima plasmàtica als 30 minuts, és molt ràpid.
La meitat de la quantitat absorbida s’elimina pel ronyó tal qual mentre que l’altra meitat passa a l’os.
La principal indicació és la prevenció i tractament de la osteoporosi i els efectes adversos són la intolerància gàstrica (vòmits) i els dolors articulars sobretot en genolls, turmells i peus.
Estronci Té capacitat de formació d’os però es una substància de la qual encara no coneixem quin és el seu mecanisme d’acció. En un estudi que es va fer es va demostrar que la seva administració reduïa en un 40% el risc de patir fractures vertebrals en dones osteoporòtics i en aquestes dones la densitat mineral òssia va augmentar significativament.
149 Farmacologia Nitrat de Gali S’ha utilitzat pel tractament d’algunes hipercalcèmies i també s’ha vist que es força útil en la malaltia de Paget però té un problema important i es que el seu efecte nefrotòxic limita molt la seva utilització i per tant només s’utiliza en casos greus en que no podem solucionar la malaltia amb altres substàncies que provoquin menys efectes indesitjables.
150 ...

Comprar Previsualizar