unitat 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

UPF
Professora: Marisa

Vista previa del texto

UNITAT 2 Continguts: a) Les normes i el llenguatge. Tipologia general de normes. Les prescripcions. Concepcions sobre les normes jurídiques. El Dret com un conjunt de normes primàries i secundàries.
b) El Dret com un conjunt de regles i principis. La distinció entre regles i principis. El paper dels principis en el Dret.
c) La idea de sistema jurídic. Sistema estàtic i sistema dinàmic. El concepte de validesa. La identitat d’un ordenament jurídic.
Usos del llenguatge - Ús informatiu o descriptiu: Descriure la realitat o informar sobre un estat de coses. Les proposicions poden ser certes o falses.
Ús expressiu: Expressar o provocar emocions, com per exemple el llenguatge poètic.
Ús interrogatiu: Cercar informació sobre un estat de coses.
Ús operatiu, performatiu, realitzatiu o constitutiu: Constituïm una nova realitat mitjançant les paraules, per exemple prometre, batejar, inaugurar, casar.
Ús directiu o prescriptiu: S’utilitza quan volem dirigir la conducta d’alguna persona, i es un enunciat no susceptible de veritat o falsedat. Per exemple suggerir, consellar, demanar, pregar, ordenar.
Enunciats descriptius i enunciats prescriptius - - La idea de direcció d’encaix: Diferències d’intenció (força) en un acte de parla.
- - Paraula - a - món: la intenció del que parla de que les seves paraules s’ajustin (encaixin) a la realitat (ex. La paret és grisa); expressa les creences, i s’utilitza llenguatge descriptiu.
- - Món - a - paraula: La intenció del que parla és que la realitat s’ajusti (encaixi) en les paraules que s’expressen (ex. Tanca la porta); expressa els desitjos, i s’utilitza el llenguatge descriptiu.
Normes i proposicions normatives: Una norma és el certificat d’un enunciat prescriptiu (formulació normativa). Una proposició normativa és el significat d’un enunciat descriptiu que descriu una norma.
Tipologia general de normes - Normes sense caràcter descriptiu: Regles constitutives i regles tècniques.
- - Normes definitòries o constitutives: Defineixen una activitat i la distingeixen d’altres.
Ens diuen què compta com a què en un determinat context, que és el que defineix una determinada cosa. No prescriuen cap conducta. Per exemple les regles dels jocs o esports, les definicions legals (com que els majors d’edat són les persones que tenen mínim 18 anys, i que poden votar)...
- - Les regles tècniques: Ens indiquen què hem de fer per aconseguir un determinat objectiu (si vols Y has de fer X). No prescriuen cap conducta, descriuen el procediment per 9 - fer una determinada cosa. Per fer regles són necessàries les proposicions anankàsiques (X és necessari per obtenir Y).
Normes amb caràcter prescriptiu: Prescripcions, costums o normes socials i normes morals.
- - Prescripcions: Enunciats que emet una autoritat per dirigir la conducta d’algun subjecte.
Els elements centrals de les prescripcions són: - - - El caràcter: La finalitat deòntica amb la que s’ha promulgat la norma. Els operadors deòntics poden ser la prohibició, l’obligació i la permissió.
- - - El contingut: Allò que la prescripció regula, que pot ser una acció o una activitat.
Una acció és un canvi en el món fruit d’un moviment corporal voluntari, i té resultat, que és el que s’obté, i conseqüències; una activitat és una seqüència d’accions interrelacionades o procés que té una continuïtat temporal rellevant, i mirem aquestes accions en el seu conjunt.
- - - La condició d’aplicació: Les circumstàncies que s’han de donar perquè es pugui realitzar el contingut de la prescripció. Hi ha normes categòriques, que són les que no preveuen cap condició d’aplicació explícita, és a dir, que no es derivi del propi contingut de la prescripció, i normes hipotètiques, que incorporen en la prescripció alguna condició d’aplicació explícita. Ex. Tanca la porta/ Si plou tanca la porta.
- - - El subjecte normatiu: Els destinataris de la prescripció. Pot ser un subjecte general (Els destinataris de la norma són una classe de subjectes identificats per alguna propietat.
Ex.: Els majors de 18 anys podran votar; els majors de 18 anys són els destinataris) o particular (El destinatari és una persona o entitat individualitzada).
- - - L’autoritat: El subjecte que emet la prescripció. Les normes poden ser heterònomes (que qui la dictada i el destinatari són diferents, per exemple les autoritats jurídiques imposen la prohibició de no robar) o poden ser normes autònomes (normes que es dicta un a si mateix, normes morals, com per exemple quan algú es diu a si mateix que mai robarà).
- - - L’ocasió: L’espai i temps en els que s’ha de complir el contingut de la prescripció (quan i on). Moltes vegades no se n’inclou cap. Per exemple, la prohibició de fumar seria sense ocasió, és a dir, no es pot fumar mai i enlloc, però si es diu està prohibit fumar a l’aula entre setmana si que hi ha ocasió, i està prohibit fumar a l’aula i entre setmana.
La permissió La permissió com operador deòntic: - - Implica que una conducta no és obligatòria i tampoc està prohibida. Exemple: A la mort del causant els hereus podran continuar les seves accions.; no és obligatori però no ho tenen prohibit.
Dificultat d’encaix en el llenguatge prescriptiu. Les permissions com a forma de llenguatge regulatiu. La permissió qualifica deònticament una conducta.
La permissió en sentit dèbil: - Una conducta que no està regulada pel Dret.
Aquí la idea de permissió reflecteix una situació de fet i no actua com un operador deòntic.
La permissió en sentit fort: 10 - Una norma faculta expressament a realitzar una conducta.
Aquí la permissió és un operador deòntic.
La norma de clausura: “La idea que tot el que no està prohibit està permès.
Normes socials i normes morals Normes que utilitzen un llenguatge prescriptiu però no són estrictament prescripcions.
- Les normes socials (costums socials): S’originen de forma difusa, anònimes. Per exemple les normes de cortesia, usos socials de convivència...
Normes morals: S’originen en la racionalitat humana, s’autoimposen. Quan es segueixen aquestes normes es té una conducta correcta.
Normes constitutives i normes prescriptives - - Normes constitutives: Normes que defineixen. Per exemple: Article 237 CP: Son reos del delito de robo los que, con ánimo de lucro, se apoderaren de las cosas muebles ajenas empleando fuerza en las cosas para acceder al lugar donde éstas se encuentran o violencia o intimidación en las personas.
Normes prescriptives: Normes que regules la conducta prohibint, obligant o permetent. Per exemple: Article 240 CP: El culpable de robo con fuerza en las cosas será castigado con la pena de prisión de uno a tres años.
Teories sobre les normes jurídiques Les normes jurídiques com a prescripcions. Què és el que fa que una prescripció sigui una norma jurídica? Hi ha tres teories, la teoria de John Austin, la de Hans Kelsen i la de Herbert Hart.
Teoria de John Austin La teoria imperativa de les normes: Les normes són mandats, ordres, que van acompanyades de l’amenaça de sanció, però no qualsevol mandat és una norma jurídica. Són mandats que expressen un desig subjectiu de que es realitzi una conducta, més l’amenaça de sanció. Només els mandats que deriven d’una figura de sobirà són normes jurídiques.
La figura del sobirà: El sobirà és el subjecte que és habitualment obeït i no obeeix habitualment a ningú altre, ha de tenir per tant hàbit d’obediència i d’independència. Les normes jurídiques són el producte de la força del sobirà per fer prevaldre la seva voluntat de manera coercitiva. El sobirà és una unitat independent d’exercici de poder.
Teoria de Hans Kelsen Les normes jurídiques són enunciats prescriptius. Kelsen també creu que les normes són mandats acompanyats d’una sanció. El mandat ha de tenir sentit objectiu, ha d’haver sentit objectiu de l’acte de voluntat, és a dir, el mandat ha d’estar autoritzat per una altra norma, i així el mandat és vàlid.
Es crea una cadena de validesa, ja que totes les normes han d’estar autoritzades per altres.
Les normes jurídiques sempre han d’incloure una sanció. Ex. El que mati a un altre ha de ser condemnat a X anys de presó. No hi ha norma jurídica si no hi ha sanció, ja que les normes jurídiques 11 es dirigeixen als jutges (Kelsen les anomena normes primàries), que són els qui han d’aplicar la sanció.
Hi ha normes jurídiques i normes que es dirigeixen al ciutadà. Les normes jurídiques són tècniques de motivació indirecta, i la norma pel ciutadà és la negació de la condició d’aplicació de les normes jurídiques (Kelsen les anomena normes secundàries), per exemple “s’ha de no matar”. Les normes pels ciutadans poden ser, tan sols, part de les normes jurídiques.
La teoria de Herbert Hart Critica les teories d’Austin i Kelsen. Ell creu que no totes les normes jurídiques són prescripcions o mandats associats a sancions, perquè també hi ha normes que faculten, que indiquen els passos a seguir per fer alguna cosa, com per exemple les normes per fer testaments, i aquestes normes no tenen cap sanció, simplement comporten la nul·litat dels actes si no es segueixen. Critica la sanció perquè aquesta idea es basa en que la gent no complirà una conducta si no se l’amenaça amb una sanció, es té una perspectiva d’home dolent, molt pessimista, i estan molt centrats en aquesta idea.
Creu que ha d’haver altres varietats. Per Hart hi ha dues tipologies de normes jurídiques: - - Regles primàries: Normes que imposen conductes (prohibicions i obligacions), i que generalment van acompanyades de sancions. Són el tipus de normes de les que parlen Kelsen i Austin. Per exemple: Art. 1500 CC: El comprador está obligado a pagar el precio de la cosa vendida en el tiempo y lugar fijados por el contrato.
Regles secundàries: Normes que es refereixen a les normes primàries, normes sobre normes. Indiquen com es poden identificar, crear, modificar, derogar o aplicar normes jurídiques primàries, i confereixen poders normatius. Hart entén el Dret com una unió de regles primàries i secundàries.
Per què es necessiten regles secundàries? El Dret d’una societat primitiva organitzada amb normes primàries. Això provoca problemes, la manca de certesa, el caràcter estàtic de les regles i la insuficiència de la pressió social difusa. Les normes secundàries serveixen per resoldre aquests tres problemes.
Tipus de regles secundàries: - Regles de canvi: Són totes les regles que determinen qui té competència per crear normes, com es poden crear, modificar o derogar... Permeten dinamitzar un sistema jurídic.
Regles d’adjudicació: Són les regles que regulen l’aplicació de les normes jurídiques, regulen el procés, la organització judicial i la interpretació de les normes primàries i la seva aplicació.
La regla de reconeixement: Ens permet identificar quines normes formen part d’un ordenament jurídic. És un costum judicial a partir del que s’accepten certs criteris per determinar quines normes pertanyen a un sistema jurídic. Una norma és jurídica quan segueix els criteris continguts en la regla de reconeixement. No és una regla escrita, és un costum.
El Dret com a conjunt de regles i principis jurídics - Les regles: Incorporen condicions d’aplicació tancades, s’apliquen “tot o res” i són pautes concloents.
12 - Els principis: Incorporen condicions obertes o no tenen condicions d’aplicació, tenen una dimensió de pes (Dworkin), són pautes no concloents i són manaments d’optimització (Alexy).
Conflictes normatius - - Contradiccions entre regles (antinòmies): Poden ser antinòmies total-total, total-parcial, parcial-parcial. Hi ha tres criteris de resolució d’antinòmies, el criteri jeràrquic, el criteri cronològic i el criteri d’especialitat.
Contradiccions entre principis (Alexy): La ponderació, la relació de precedència condicionada i la llei de col·lisió.
El paper dels principis en el Dret La relació de justificació entre els valors, els principis i les regles jurídiques. L’aspecte reglatiu de les pautes de conducta: Tota norma té la pretensió de guiar la conducta; ens indica com ens hem de comportar. L’aspecte valoratiu de les pautes de conducta: Tota norma expressa una valoració d’una conducta. Allò que és socialment desitjable i allò que no ho és. Tota norma conté aquests dos aspectes, que poden ser explícits o implícits, i podem veure els valors, principis i regles com una continuïtat tenint en compte els dos aspectes.
Valors, principis i regles - Els valors: El seu aspecte valoratiu és explícit, el seu aspecte regulatiu és implícit. Ex.: La propietat privada és un bé social.
Els principis: El seu aspecte valoratiu és implícit, el seu aspecte regulatiu és explícit però general. Ex.: S’ha de protegir la propietat privada.
Les regles: El seu aspecte valoratiu és implícit, el seu aspecte regulatiu és explícit i concret.
Ex.: La regla del robatori.
Conflictes entre regles i principis: - Diferent nivell jeràrquic.
El mateix nivell jeràrquic. Acaba sent un conflicte entre principis i, en última instància, entre valors. Ex. La successió a la corona.
La interpretació de regles: La interpretació de regles en funció dels principis que les justifiquen. Ex.
Delicte de genocidi i cas de Pinochet.
L’aplicació de principis: Els principis no es poden aplicar directament. Requereixen la construcció d’una regla com a resultat d’una ponderació.
La idea de principis implícits: La racionalització de les regles, per exemple el cas Riggs vs Palmer. Els Principis Generals del Dret, per exemple Non bis in Idem. Els principis implícits serveixen per integrar llacunes.
13 El Dret com a sistema normatiu - La idea de sistema deductiu: És un conjunt d’enunciats que conté totes les seves conseqüències lògiques.
La idea de sistema normatiu: És un sistema deductiu on algun enunciat és una norma. Les normes formulades són les que diu la norma, les escrites i, les normes derivades són les que es dedueixen de les formulades, per exemple si la norma formulada és no poden entrar animals, les normes derivades serien no poden entrar gossos, no poden entrar gats... El sistema jurídic és un tipus de sistema normatiu.
Sistemes estàtics i dinàmics - - Sistemes estàtics: Des de un punt de vista estàtic, el que es mira és que es deriva de les normes formulades, la relació de deduïbilitat entre normes. El sistema moral és un sistema estàtic, perquè hi ha uns principis, un enunciats morals, i d’ells es deriven les normes que ens apliquem a les situacions. Aquests enunciats no canvien, no se n’afegeixen, sempre són els mateixos. Es caracteritza per la relació de deduïbilitat.
Sistemes dinàmics: Es caracteritza per la relació de legalitat. El Dret és un sistema dinàmic perquè les normes formulades es poden posar i treure, no són estàtiques. La relació de legalitat ens permetre entendre-ho, perquè ens diu que a partir d’unes normes s’expliquen els procediments a seguir per crear noves normes, i aquestes noves normes tenen relació de legalitat amb les normes que han determinat com s’havia de fer. Aquesta relació permet la validesa de les normes. Les normes dependents són totes aquelles que necessiten d’una altra per ser vàlides, i les normes independents són les primeres, les que no depenen de cap altra i cap altra les autoritza.
La idea de validesa jurídica L’existència específica de les normes esta determinada per la seva validesa. Una norma vàlida és una norma que pertany a l’ordenament jurídic, i poden tenir relació de deduïbilitat i de legalitat. Hi ha validesa formal (si s’ha seguit el procediment necessari i correcte per fer la norma) i validesa material (si la norma respecta certs principis o drets bàsics).
Validesa i aplicabilitat: Les normes que els tribunals estan obligats o tenen permès a aplicar.
Validesa i vigència: Les normes que de fet els tribunals utilitzen per resoldre conflictes.
La identificació d’un ordenament jurídic Les normes independents donen validesa jurídica a la resta de normes del sistema. Els criteris per individualitzar un ordenament jurídic i distingir-lo d’altres són els següents: - El criteri territorial El criteri sobirà (Austin) El criteri de la norma fonamental (Kelsen) El criteri de la regla de reconeixement (Hart) 14 El criteri de la regla de reconeixement (Hart) - Un costum judicial a partir del qual els aplicadors del Dret accepten un conjunt de criteris per determinar quan una norma formarà part del Dret (criteris de validesa jurídica).
La regal de reconeixement no és vàlida ni invàlida, és una regla que s’accepta.
La regla de reconeixement ens permet distingir un ordenament jurídic de l’altre.
Si aquest costum canvia i els jutges accepten una altres criteris sorgirà un nou sistema.
15 ...

Comprar Previsualizar