Barroc espanyol (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Evolució arquitectònica a Espanya durant els segles XVII i XVIII Corral de Comedias de Almargo Típic teatre del segle XVII, es va construir en un meson. És l’únic corral de comèdies del segle XVII que es conserva i encara avui dia fan obres. Una part del pati està ocupada per l'escenari, i a les 3 parets restants es on hi han els aposentons. Leonardo de Oviedo es va quedar amb el millor aposento (promotor de l'obra). Actualment hi han cadires però ens hem d’imaginar que hi havien 4 o 5 grades i darrere la gent dempeus. Les zones s'asseien en una cazuela que era com una llotja davant l'escenari. Podien haver-hi begudes però no hi havia bany, això va provocar una forta falta d'higiene que farà que es prohibeixin.
Iglesia del Colegio Imperial de Madrid El col·legi ja s'havia construir anteriorment. Segueixen una planta igual que el Gesu de Roma, és a dir, un model italià. Intenten introduir uns elements estructurals del interior mes decoratius i busca una decoració de plens i buits.
Melchor de Bueras, Pati principal del Colegio imperial de Madrid, 1679 Realitza un pati a dos nivells, hi ha molta més ornamentació. En els arcs de mig punt veiem un escut dels Austries i els arcs estan separats per unes motllures que donen dinamisme i un joc de llums i ombres. Al segon pis, tornem a veure les motllures amb unes línies geomètriques i alguns detalls vegetals. Al entaulament tornem a veure aquesta decoració.
Pedro de la Torre, Capilla de San Isidro.
Punt d’inflexió entre les obres que es creen en el Barroc. Es una promoció que arranca des de que es construeix la església de St. andres que es va destruir en el segle XVII, es decideix construir una capella per guardar les restes de St.Isidre, tal i com es feia en les capelles santuari. La dimensió és molt mes gran que la de la cúpula, hi ha una antecapella que tenia una decoració ornamental i donava mes importància a la capella i perspectiva.
S'utilitzen els mateixos materials que en altre obres de Madrid, pedra i maó vermell. Hi ha dues entrades, és interessant veure la monumentalitat de la cúpula culminada amb un pinacle. El tambor de la cúpula te decoració exterior a través d'unes escultures que representen els apòstols.
Santuari de Loyola, Carlo Fontana (projecte) i Martín Zaldúa.
Projecte monumental. És interessant el pòrtic que es va realitzar en època dels borbons, es una línea convexa amb 3 portes d'entrada. El pinacle trenca amb la horitzontalitat de tota la façana i dona més verticalitat al edifici.
Santuario de Loyola Seguint el barroc, veiem la aplicació d'aquestes columnes salomòniques en els laterals de l'entrada i una figura de St. Ignaci de Loyola a la part superior en el centre. La planta és circular amb capelles laterals. Destaca la cúpula amb 8 obertures, l'interior es va fer en ell segle XVIII, té 5 metres d'alçada. A la cúpula es representen les virtuts teologals en estuc, entre els nervis de la cúpula veiem els escuts dels Austries i els Borbons. Es representa el moment de la guerra de successió que va ser quan va ser feta l’església.
Concatedral de San Nicolas de Bari, Agustín Bernardino, 1616, Alacant.
Bernardino seguirà a Juan Herrera. Cúpula de grans dimensions 50 metres d'alçada decorada amb cassetons i culminat amb una llanterna, capçalera amb una girola, nau central molt amplia. Al segle XVIII es va construir la capella de la comunió on destaca el retaule principal. L'orgue es lo únic que s'ha conservat del segle XVII també es va perdre el cor que tenia forma d'U.
Iglesia del Salvador, Leonardo de Figueroa, Sevilla, 1671 Segueix un format de planta de cajon molt senzilla. El creuer no es distingeix del transsepte. La façana si que veiem alguns elements barrocs nous, hi han 3 portes a la part inferior. Damunt hi ha un altre cos unit a través d'unes volutes que donen més ornamentació a la façana, al damunt de tot hi ha una estructura que ens mostra una ornamentació que dona la sensació de mes verticalitat.
Pedro de Ribera, Real Hospicio de San Fernando A la façana segueix utilitzant el maó vermell per la façana i la pedra per reforçar les finestres i cantonades. La façana principal està dividida en dos cossos a través d'un entaulament curvilini, és un frontó semicircular treballat en 3 parts diferents. També podem veure aquestes cortines que donen dinamisme i ritme a la façana que decoren tota la part inferior. Veiem el frontó amb l'escut dels borbons, al damunt la decoració de la Verge i en el cos superior hi ha una fornícula amb St.Ferran vestit de cavaller, un moro als peus i un cristià alliberat. La línea de la cornisa està trencada i dona lloc a un frontó semicircular.
José Peña de Toro, Puerta real de la fachada de la Quintana i Torre del Reloj, 1676 En la torre del rellotge veiem uns cossos amb cúpula que donen encara més ornamentació al edifici i verticalitat. En la Quintana, tornem a veure l'escut dels reis era la portada d'entrada que utilitzaven per entrar a la catedral. Veiem el frontó semicircular i els pinacles que li donen una sensació de més verticalitat al conjunt.
Façana de l'Obradoiro de Fernando de Casas Novoa, 1738 Finestres que donen lluminositat al interior i alleugeren el pes de la mateixa façana. A la part superior veiem a Sant Jaume acompanyat de dos reis que seria la monarquia espanyola.
Palacio Real, Juan Bautista Sachetti i Francisco Sabatini Els reis volien seguir un estil més academicista francès. Encàrrec de Felip V li va demanar primer a Filippo Juvarra que s'inspirava en ell projecte de les façanes del Louvre de Bernini però es desestima per els costos. Li demanarà a Sachetti que li farà finalment. Té una planta quadrada i centralitzat amb un pati. Situa la capella en el fons de l'eix central del palau. La façana es una obra dividida en 3 cossos, la part inferior amb l'entrada al palau, el pis de mig està organitzat amb unes columnes monumentals jòniques i en les laterals hi han pilastres d'ordre toscà. Damunt l'entaulament hi ha una balustrada. Sabatini va canviar alguns elements, sobretot en l'escala.
...