Tema 1-Introducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ FARMACOLOGIA.
A LA INTRODUCCIÓ: PRESENTACIÓ D’UN MED ICAMENT: Els medicaments són per us humà. En la caixa venen descrites les seves característiques. El medicament es presenta amb una forma farmacèutica que poden ser comprimits, xarop, càpsules etc... Un comprimit ve amb un blister i també porta el prospecte que és la informació del pacient. Així doncs un medicament consta de :    Formes farmacèutiques Caixes Informació.
També es pot trobar la fitxa tècnica que és com usar-la, quan usar-la i amb quines dosis. Abans era el mateix però ara no, ara el prospecte és per la persona.
DEFINCIONS: FARMACOLOGIA: La paraula farmacologia deriva de pharmakon (fàrmac o verí) i logos (estudi o tractat). És la ciència que estudia les accions i propietats dels fàrmacs en els organismes, estudia els fàrmacs i les seves interaccions amb els organismes vius.
FÀRMAC: En anglés drug. És tota substància química que interacciona amb el organisme viu i produeix un efecte que pot ser dolent (tòxic) o bo (principi actiu o medicament).
MEDICAMENT D’US HUMÀ: Tota la substància o combinació de substàncies que es presenta com posseïdora de propietats per el tractament o prevenció de malalties en essers humans o que pot usar-se o administrar-se en éssers humans o amb el fi de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques exercint una acció farmacològica, immunològica o metabòlica, o d’establir un diagnòstic mèdic (llei 29/2006).
Pressuposa la utilització terapèutica i es composa de principis actius (fàrmac) i excipients. Ha de garantir-se la seva qualitat, seguretat i eficàcia, identificació i informació. Es presenta en una forma galènica o farmacèutica.
Hi ha que diferenciar entre dispensació amb recepta o sense:   Amb recepta mèdica (ibuprofeno): o Prescripció per marca (neobrufen 600 mg) o Prescripció per nom del equivalent farmacèutic genèric (EFG, genèric) ibuprofeno 600 mb Kern Farma EFG o Prescripció per principi actiu (ibuprofeno 600 mg) Sense recepta mèdica (ibuprofeno 200/400mg).
El DOE és el nom genèric. Un medicament ve amb una forma farmacèutica, que vol dir que ja t’ho donen preparat i pot anar acompanyat d’excipients que li canvien el gust, forma, propietats d’absorció o alliberació. Una persona pot 1 pensar que és al·lèrgica al fàrmac quant en realitat és al·lèrgica al excipient. La substància que es produeix per efecte farmacològic és el fàrmac o principi actiu. Quan diu “ibuprofeno 600mg”, vol dir que porta 600 mg d’excipient.
Un fàrmac pot tenir diverses marques, el que canvia però són els excipients. La capsula aguanta dins la boca no com el comprimit, no es pot trencar.
HISTORIA DE LA FARMACOLOGIA: PREHISTÒRIA: L’ús de substàncies naturals per intentar curar els símptomes o malalties és tant Antigua com la humanitat.
L’home aprèn amb el circuit de recompensa, amb la qual conserva els hàbits bons i intenten extingir els dolents.
L’home primitiu considerava aquest fet com una ajuda i curació màgica, per tant, estava en un àmbit de cerimònies, ritus i oracions. Es considerava una obra màgica portada a terme per “curanderos”, bruixots, sacerdots i xamans.
Aquets últims prenien xampinyons al·lucinogen per veure el futur o bé curar i si s’equivocaven possiblement s’havien d’enfrontar a la mort. També hi ha algunes tribus que l'opi l’utilitzen com antidiarreic i antiinflamatori.
CIVILITZACIÓNS ANTIG UES: Coneixen les propietats curatives de plantes, animals i minerals. Trobem zones on ho treballen de formes diferents:     Mesopotamia: Tabilla de nippur i codi Hammurabi Egipte: 800 compostos 1550 AC: Ppeir de Ebers.
Xina: Pên Tsao India ÈPOCA GRECOROMANA: GRÈCIA: En la societat occidental tenim els grecs, on neix el terme de iatros que vol dir metge i per tant la iatrogènia que és el mal que poden fer aquets bé per ells mateixos bé quant usen fàrmacs. També neix el terme de pharmakon: fàrmac i neixen 2 conceptes que influenciaran bastant a la història de la medicina: Hipòcrates (460377aC) amb el primum non nocere i la Odisea e Iliada.
ROMA: De roma també neixen conceptes novedosos queinfluenciaran a la medicina al llarg de la seva història:    La tels humors de GALÈ (129-199 dC): “sobre el método de medicar” i “contraria contraris”. humors dolents Teriaca o tríaca Discordes: matèria mèdica.
EDAT MITJANA: És un període turbulent per les condicions sanitàries en les quals estan vivint. El sentiment d’aquesta època es voler tornar a les civilitzacions anteriors i a la manera de viure de aquetes. Tot i així en la època romana apareix el primer sistema de sanejament al carrer (alcantarillado) i en la edat mitjana persisteix el sistema galènic i apareixen les primeres farmàcies. També es creen nous conceptes de ma dels àrabs i alquimistes: ÀRABS: Avicena (908-1037): Canon Maimónines (1135-1204): Exerceix a Còrdova.
Alquimistes: Arnau de vilanova Ramon Llull (1235-1315) 2 EDAT MODERNA: També és coneix com la època de transició ja que han passat uns anys turbulents desde 500 fins al 1500 i aquí és on es produeix el renaixement. Es comencen a adonar de l’efecte dolent dels fàrmacs, i alguns autors els arriben a considerar verins: paracleso (1493-1541): todas las sustancias son venenos, la dosis es lo que lo convierte en venenos. Apareixen també las farmacopees i receptaris.
Es produeix el descobriment de Amèrica i amb aquesta apareix el concepte de Monardes: Historia Medicinal de les coses que es porten de les nostres Índies occidentals, com tabac o quina.
També tenim influència de William Withering (1714-1799): que utilitzava coneixement digital per hidroprsía.
Aquí encara tenim les teories dels humors. Per treure-netejar aquest humors podem fer: vòmit, sangría o purga (diarrea) expulsar tu humors dolents. Ja no es podria fer més. Això provocava que la gent tingues por al metge.
QUÍMICA I FISIOLOGIA: El canvi es produeix quan la física i química avança ja que es pot aïllar un producte (la morfina de l'opi), que es pugui preparar pur i es pugui donar de manera injectable.
QÚIMICA FISIOLOGIA: 1806: Sertüner: aïlla la morfina del opi Francois Magnedie (1783-1855) Cafeina (1820); quinina (1820); atropina (1831), cocaïna Claude Bernard (1813-1878): curare, introducció a la (1888).
medicina experimental Compost sintètics: cloral (1869), antitripina (1884); àcid Mateu Orfila: Fundador de la toxicologia.
salicílic (1860), AASS (1899  Aspirina).
La morfina ve de l'opi . L’aspirina apareix al 1899 el àcid acetil salicílic. És un producte tipi de la síntesis farmacèutica. En resum, a partir del moment que podem purificar fàrmacs, és quan la farmacologia es comen a fer famosa.
FARMACOLOGIA EXPERIM ENTAL: Es veu molt influenciada per aquest dos pares de la farmacologia: Rudolf Büchheim (1820-1879): - Professor de matèria mèdica 1846 Professor Farmacologia 1847 Primer Institut de Farmacologia 1846 en Dorpat Oswald Shmiedeberg (1838-1921): - Deixeble de l’anterior, el succeeix en Dopart 1866 i es trasllada a Estrasburg (1872). Alla es forman els primers faracòlegs dels països: o John J Abel (EEUU) o Hans Meyer (Viena) o Teòfilo Hernando (Espanya: 1928).
FARMACOLOGIA MODERNA: Es veu influenciada per la: Terapèutica experimental, naixement de la industria farmacèutica, Acetanilida (1853) i fenacetina, Paul Ehrilich (1854-1915): models animals, “màgic bullets”; 1910: Salvarsán: Sínflis; Gerhard Domagk (185-1964): 1935: Prontosoli: sulfanilamida; Fleming, fovrey y chain: Penicilina G.
Els fàrmacs actuen sobre receptors, abans ja es tenia una idea de que acuaven sobre algo determinat però no es coneixien els receptors.
3 FARMACOLOGIA EN ESPA NYA:     Teófilo Hernando ( 1881-1976 ) catedràtic en 1912 crea Dep. Farmacologia Experimental en 1928 però és expulsat de la càtedra després guerra civil.
Juan Negrín (fisiòleg , president de govern durant la guerra civil) i T. Hernando creen l'Institut Tècnic de Farmacobiología a la Residència d' Estudiants de Madrid.
A Barcelona Jesús Maria Bellido Després de la guerra civil : o Madrid : Benigno Lorenzo Velázquez: Escola de Madrid: García de Jalón, Pedro Sánchez.
o Barcelona : Francisco García – Valdecasas: Escola de Barcelona amb Jose Antonio Salvà , Josep Laporte o 1972 : Es crea la societat Espanyola de Farmacologia.
MEDICAMENTS I SISTEMES SANITARIS: El tractament farmacològic constitueix un dels grans avanços moderns de les ciències de la salut, i actualment permeten intervenir de forma decisiva en el curs de les malalties a tots els nivells: prevenció primària, prevenció secundària, prevenció terciària (tractament), tractament curatiu, tractament simptomàtic, tractament pal·liatiu i diagnòstic.
Els medicaments són essencial per la terapèutica mèdica, quirúrgica i física.
        Expliquen una gran millora de la mortalitat en malalties infeccioses degut a el seu us en els quiròfans (per exemple la morfina), és a dir, durant el tractament i també en la prevenció.
Redueixen la mortalitat en el càncer.
Redueixen la morbilitat i la mortalitat en malalties cardiovasculars.
Millora la possibilitat dels transplantaments pel tema rebuig dels òrgans.
Reeducació de trastorns mentals, permetent que hi hagi doncs una reintegració social en els pacients amb un problema psiquiàtric.
Reducció i control de la fertilitat que abans es feia amb mètodes naturals.
Avanç en la cirurgia gràcies als anestèsics.
Millora en la qualitat de vida.
Tot i així els medicaments provoquen reaccions adverses que poden arribar fins i tot a la mort i també suposen un important despesa sanitària.
Si no hi ha una societat organitzada els medicaments no serveixen de res. Les condicions socials són tant importants com els medicaments.
Moltes vegades les malalties disminueixen per millores a la condició social i no només amb els medicaments. Gràfica de la tuberculosi a Anglaterra entre 1900 i 1970.
La farmacoteràpia és una de les activitats humanes més altament regulades, planificades i programades.
L’autorització de comercialització d’un medicament es fomenta en la demostració i obliga al compromís de garantir en tot moment: qualitat (Fabricació, qualitat farmacèutica) eficàcia clínica (efectes terapèutics), seguretat (balanç benefici i risc, ja que el medicament té eficàcia però també toxicitat), identificació correcte (envàs, característiques i fins i tot hi ha instruccions en Braile) i també informació per al pacient (prospecte).
4 CARACTERÍSTIQUES: Els medicaments doncs estan formats per el principi actiu i l’excipient, encara que alguns medicaments no en porten.
Quan un medicament surt nou al mercat, és patent durant 20 anys i després ja pot ser patentat per altres empreses. Un medicament genèric és el medicament original, denominat per la facultat. El preu va en funció dels costos de la investigació i de las accions que es fan per portar-lo a terme.
Hi ha més medicaments dels que calen. Tenim 30-40 analgèsics quant 4-5 ja bastarien i en Espanya hi ha un total de 3000-5000 medicaments.
DIVISIONS DE LA FARMACOLOGIA: FARMACOCINÈTICA (Pharmacokinetics): Part de la farmacologia que estudia els processos i factors que determinen la quantitat de fàrmac present en l’organisme. També estudia què li fa l’organisme al fàrmac, per tant compren l’absorció, la distribució, el metabolisme i la excreció d’un fàrmac.
FARMACODINÀMICA (pharmakodynamics): Part de la farmacologia que estudia les accions i els efectes dels fàrmacs. Que li fa el fàrmac a l’organisme.
FARMACOLOGIA CLÍNICA (Clinical pharmacology): Part de la farmacologia que s’ocupa del estudi científic dels medicaments en l’home (OMS, sèrie d’informes tècnics nº446). A Espanya és una especialitat mèdica amb un programa de formació pròpi.
TERAPÈUTICA (therapeutics): Estableix les pautes de tractament racional que han de seguir-se en les malalties.
FARMACOECONOMIA (pharmacoeconomy): Ciència dedicada a la descripció i la anàlisis del cost d’un tractament farmacològic pel sistema sanitàri i per la societat.
FARMACOEPIDEMIOLOGIA (pharmacoepidemiology): Ciència dedicada a l’estudi de l’impacte dels fàrmacs en poblacions humanes utilitzant per allò el mètode epidemiològic. Resulta de la conjunció de la farmacologia clínica i la epidemiologia.
FARMACOVIGILANCIA (pharmacovigilance, postmarketing Drug surveilance): Part de la farmacologia dedicada a la identificació i la valoració de les reaccions adverses associat al us agut o crònic dels medicaments en la població o en algun grup específic d’ella. També estudia la postocmercialització dels medicaments, com es comporta i els efectes indesitjables.
Farmacogenòmica (pharmacogenomics) i farmacogenètica (pharmacogenètics): Farmacogenòmica: Estudi de les variacions de les característiques de l'ADN i ARN relacionades amb la resposta a fàrmacs.
Farmacogenètica: És una part de la farmacogenòmica, estudi de les variacions en la seqüència d'ADN relacionades amb la resposta a fàrmacs. Com els nostres fets genètics fa que actui un medicament sobre nosaltres.
Farmacoepigenética: És una part de la farmacogenòmica, estudi de l'activació / inactivació gens per fàrmacs.
5 També s'aplica al disseny de fàrmacs guiat pel coneixement dels possibles genotips modificadors de la resposta, per tal d'augmentar la seva eficàcia i seguretat. Es parla de teràpia a la "mesura " FARMACOLOGIA I DISCIPLINES AFINS A AQUESTA: DISCIPLINES AFINS: FARMÀCIA (Phermacy): Ciència dedicada a la preparació, composició i el subministrament (dispensació) de medicaments. Una farmàcia comença a fer un medicament per algunes persones determinades, al final té èxit i no dona abast a la farmàcia, i fa un petit laboratori i acaba essent una industria farmacèutica. Necessita un departament hopsiptalari, una oficina de farmàcia i una atenció farmacèutica.
TOXICOLOGIA (Toxicology): En la seva acceptació mes clàssica és la ciència que estudia els verins. Modernament, és l’estudi de totes aquelles accions produïdes per substàncies (productes químics) que causen efectes adversos en els éssers vius. En humans, en ocasions es restringeix l’objectiu d ela toxicologia al estudi de les reaccions adverses de substàncies diferents de medicaments (p.e: tòxics industrials o ambientals), i els efectes a llarg termini o dels fàrmacs (cariogènesis, mutagènesi o teratogènesis). S’utilitza també per definir les reaccions adverses que s’observen durant la intoxicació aguda/crònica per un medicament (toxicologia clínica).
Un fàrmac pot produir-te un efecte nociu, per tant hi ha que fer balanç entre els efectes bons que et produeix i els dolents. L’error que es sol cometre és prendre un altre fàrmac per pal·liar aquest efecte nociu, aquest nou et produeix un altre efecte nociu, i així successivament fins que arribes a prendre molts fàrmacs. El que s’ha de fer és baixar la dosis de principi actiu, trobar l’equilibri.
FARMACOLOGIA: La farmacologia és una ciència multidisciplinària. Entre els que componen aquest equip, trobem el farmacòleg:       La seva titulació és de base diferent (medicina, farmàcia, biologia, veterinària).
La formació també és variable.
No existeix a Espanya una titulació específica de farmacologia, encara que actualment hi ha alguns master.
Farmacòleg bàsic: treballa en animals o models, no en humans Farmacòleg clínic: és un especialista metge sistema MIR que treballa en humans.
Treballen en acadèmia i hospitals, indústria farmacèutica i empreses de serveis, administració.
El material d’estudi de la Farmacologia es diferencien en 2 grans grups:   Animals: cèl·lues i les seves parts, teixits, fluids i matrius biològiques, animal sencer. Sans o malalts (naturals o models experimentals. Així doncs està dins la veterinària.
Humans: cèl·lules i les seves parts, teixits, fluids i matrius biològiques, humà. Sans o malalts (naturals o models experimentals).
La farmacologia treballa amb diferents mètodes:      Tècniques moleculars, bioquímiques i químiques.
Tècniques són cel·lulars, teixit i/organs aïllats o animal sencer.
Tècniques computacionals: disseny de fàrmacs i farmacologia de simulació.
Determinació mitjançant anàlisis químic de concentracions del fàrmac/medicament i els seus metabòlits.
Bioassaig.
6 La farmacologia ha aconseguit diversos “logros” com aportacions a la fisiologia deduïdes de les accions i estructura dels fàrmacs, receptors i la seva funció, bioassajos com mètode científic, aplicacions de l’estadística (variabilitat de la resposta) i assaig clínic com metodologia científica.
Serveix per tractar les malalties i per millorar la corba dosi resposta.
DEFINICIONS: MEDICAMENTS: En tenim de dos tipus:   Amb recepta mèdica (ibuprofeno): o Prescripció per marca (neobrufen 600 mg) o Prescripció per nom del equivalent farmacèutic genèric (EFG, genèric) ibuprofeno 600 mb Kern Farma EFG o Prescripció per principi actiu (ibuprofeno 600 mg) Sense recepta mèdica (ibuprofeno 200/400mg).
El medicament d’us humà és un principi actiu (substància) + excipients. Es presenta amb forma galènica o farmacèutica. Els nens no es poden empassar medicaments ni capsules.
PRINCIPI ACTIU O SUBSTÀNCIA ACTIVA: És el fàrmac, el que actua sobre els receptors i fan l’efecte sobre l’organisme. Tota substància o mescla de substàncies destinades a la fabricació d’un medicament i que, al ser utilitzades en la seva producció, es converteixen en un component actiu d’aquest medicament, destinat a exercir una acció farmacològica, immunològica o metabòlica amb el fi de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques o d’establir un diagnòstic (Llei 10/2013). Pressuposa la utilització terapèutica i és sinònim de fàrmac.
FÀRMAC (DRUG, MEDICINE): Terme que no apareix en la legislació de medicaments. En sentit ampli, tota substància química incapaç de interaccionar amb un organisme viu. No prejutjar si és o no és útil en terapèutica.
Molts fàrmacs no tenen acció sobre malalties. En el sentit més restringit, tota substància químic a utilitzada en el tractament, la curació, la prevenció o el diagnòstic d’una malaltia o per evitar l’aparició d’un procés fisiològic no desitjat. És el principi actiu d’un medicament. Actua sobre dianes, sobre receptors. El tamany del fàrmac fa que entri més bé o pitjor al organisme.
EXCIPIENT: tot component d’un medicament diferent del principi actiu i del material de condicionament (Llei 10/2013). Aquella matèra que, inclosa en les formes galèniques, s’afegeix als principis actius o a les seves 7 associacions per servir de vehicle, possibilitar la seva preparació i estabilitat, modificar les seves propietats organolèptiques o determinar les seves propietats fisico-químiques del medicament i la seva biodisponibilitat.
FORMA GALÈNICA O FORMA FARMACÈUTICA: La disposició a que s’adapten els principis actius i els excipients per constituir un medicament. Es defineix per la combinació de la forma en la que el producte farmacèutic és presentat pel fabricant i la forma en la que es administrada. (Llei 29/2006).
MEDICAMENT GENÈRIC (GENERIC DRUG):      Medicament que conte principis actius coneguts per els que ha caducat la patent. Equivalent farmacèutic genèric (EFG).
Medicaments amb la mateixa composició qualitativa i quantitativa en principis actius i la mateixa forma farmacèutica i la seva equivalència amb el medicament de referència hagi estat demostrat per estudis adequats de biodisponibilitat.
Ho pot fabricar qualsevol empresa farmacèutica.
Ha de demostrar bioequivalencia: concentracions plasmàtiques similars (+/-20%) amb el producte original (innovador) (AUC, Cmax, Tmax).
Es comercialitza en general amb la denominació comú internacional-DCI (Denominació oficial espanyolaDOE, denominació o nom genèric). Sigles EFG a Espanya.
Ja ha caducat la patent(20 anys) i el poden patentar tothom que estigui capacitat. Sol ser més barat que l’innovador.
DROGA (DRUG OF ABUSE): Substància tal i com la trobem a la naturalesa. Substància utilitzada per l’home amb fins extramèdic. S’utilitza com una droga d’abús. No ha d’utilitzar-se com sinònim de farmaco-medicament (confusió per drug).
MEDICAMENT EN INVESTIGACIÓ: Forma farmacèutica d’un principi actiu o placebo, que s’investiga o s’utilitza com referència en un assaig clínic, inclosos els productes amb autorització quan s’utilitzin o es combinin en la formulació de l’envàs). De forma diferent a l’autoritzada, o quant s’utilitzin per tractar una indicació no autoritzada o per obtenir més informació sobre un us autoritzat (Llei 29/2006). Encara no està comercialitzat.
MEDICAMENT D’US VETERINARI: Tota substància o combinació de substàncies que es presentin com posseïdores de propietats curatives o preventives amb respecte a malalties amb animals o que pugui administrarse a l’animen amb el fi de reestablir, corregir o modificar les seves funcions fisiològiques exercint una acció farmacològica, immunològica o metabòlica, o d’establir un diagnòstic veterinari. També es consideraran medicaments veterinaris les paramescles per pinsos: medicaments elaborats per ser inclosos en el menjar (Llei 29/2006).
MEDICAMENT FALSIFICAT: Qualsevol medicament la presentació del qual sigui falsa amb respecte a: 1.
2.
3.
La seva identitat, inclosos en l’envàs i etiquetat amb el nom o composició en el que respecta a qualsevol dels seus components, inclosos els excipients i la dosificació d’aquets component.
El seu origen, inclosos el fabricant, el país de fabricació, el país d’origen i el titular de l’autorització de comercialització.
El seu historial, inclosos els registres i documents relatius als sues canals de distribució utilitzats.
La present definició no compren els defectes de qualitat involuntaris i s’entén sense prejudici de les violacions dels drets de propietat intel·lectual.
8 ELS FÀRMACS: DIANES FARMACOLÒGIQU ES: DIANA FARMACOLÒGICA: És una mol·lècula-proteina (endògena o exògena [bactèries]) on actúa el fàrmac per exercir els seus efectes farmacològics i terapèutics.
ELS FÀRMACS ACTUEN SOBRE: - Receptors de membrana i intranuclears (activació i inhibició).
Molècules que intervenen en el transport: canals associats a voltatge, canals associats a receptor, bombes iòniques i transportadores (activació i inhibició).
Enzims (inhibició).
Com anticòs.
En el ADN, ARN i cicle cel·lular.
CARACTERISTIQUES DEL S FÁRMACS:      El seu origen és variable.
Química: inclouen des de ions inorgànics, molècules orgàniques no peptídiques, pèptids petits i proteïnes, àcids nucleics, lípids i bicarbonats.
Estereoquímica: Isòmers òptics amb activitat diferent.
Naturalesa física: Solubilitat variable. Poden ser sòlids = àcid acetilsalicílic, líquids = etanol, gasos = òxid nitrós.
Mida i pes molecular: PM 100-1000 (rang des de PM=7 del litre, fins PM=59050 De la alteplasa o proteïnes majors).
CLASSIFICACIÓ DELS F ÀRMACS:   Estructura química ( no operativa ).
Acció farmacològica : simpaticolítics / antiadrenèrgics.
9    Acció terapèutica : antihipertensives.
Acció molecular : antagonistes adrenoceptors B -1 Altres : o Naturalesa física :  sòlids = àcid acetilsalicílic.
 gasos = òxid nitrós.
o Mida:  PM 100- 1000 ( rang des PM = 7 del liti , fins PM = 59050 de l'alteplasa) ORIGEN DELS FÀRMACS: NATURAL: Distingim diversos orígens:    Origen vegetal: De preparats naturals com alcaloides del opi, coca obtenim substàncies pures com la morfina i la cocaïna.
Origen animal i humà: De les hormones obtenim preparats naturals i purs.
Origen mineral: de per exemple sulfat de magnesi i preparats naturals purs.
Espanya és el principal cultivador d'opi terapèutic. La morfina surt del opi i de la coca surt la cocaïna. La insulina abans era de vaca o de porc, ara ja es fa insulina humana que en realitat és biotecnològica. El àcid acetil salicílic no surt de la naturalesa sinó que l'ha sintetitzat l'home.
SÍNTESIS QUÍMICA (en relació o no amb l’origen)   Semisintètics: modificació de compostos d’origen natural (morfina  heroïna) Sintètics: síntesis en el laboratori (barbitúrics, amfetamines).
BIOTECONLOGIA: Utilització de les cèl·lules o de microorganismes.
GENÒMICA.
DENOMINACIÓ DELS FÀR MACS: 1.ESTRUCTURA QUÍMICA: És l’anomenació del fàrmac amb la seva fórmula. No és una manera fàcil d’aprendre ni factible. Per exemple:  2- tert - Butilamino - 1- (4 - hidroxi - 3- hidroximetilfenil ) etanol ( salbutamol ) o Fórmula molecular : C ( 13 ) H ( 21 ) NO ( 3) o Pes Molecular : 239.3 10  àcid 2 - acetohidroxibenzóico ( àcid acetilsalicílic ) 2.CHERMICAL ABSTRACT SERVICE (CAS): És un número que fan els químics que és més fàcil de recordar i amb el qual es permeten fer recerques. Diuen les característiques de la molècula que sintetitza. És un codi universal que s’escriu per tot igual.
  18559-94-9 salbutamol 50-78-2 ácido acetilsalicílico 3.NUMERO D’INVESTIGACIÓ: Quan s’està creant un fàrmac i no vol que aquest es conegui per por al plagi es fa un codi d’investigació. Així doncs, és previ a tenir un nombre genèric (DCI), i moltes vegades persiseix encara després de tenir nom genèric.
- AH - 3365 salbutamol RD - 13621 o U- 18573 ibuprofèn Es coneixen amb aquesta denominació molts: - fàrmacs no comercialitzats fàrmacs sense utilitat terapèutica fàrmacs utilitzats en experimentació animal 4.DENOMINACIÓ COMÚ INTERNACIONAL/GENÈRICA: és la denominació que es dona un cop s’ha fet el medicament.
S’estableix per la OMS segons unes regles de denominació específica de manera que tots els especialistes ho puguin entendre. S’utilitza per denominar les especialitats farmacèutiques genèriques: Salbutamol EFG, Aldo unió... Son sinònims:      denominación común internacional (DCI).
international nonproprietary name (INN).
denominación oficial española (DOE) denominación genérica (DCI=INN=DOE).
nombre genérico (DCI=INN=DOE) – p.e. salbutamol – p.e. ácido acetilsalicílico Hi ha alguns països que no resepcten la DCI (INN) i tenen el seu propi sistema de nomenclatura, aquets són els Estats Units i Anglaterra:   United States Adopted Name (USAN) o albuterol (USAN) para salbutamol o aspirin (USAN) para acetylsalicilic acid.
British Approved Name (BAN): actualmente ya se ajusta a DCI pero en los envases se encuentran ambas denominaciones en casos de mucha diferencia.
o Frusemide para furosemide o Benzhexol para trihexyphenidyl.
o Coamoxyclav para amoxicilina-clávulánico 5.NOM COMERCIAL (MARCA): És un nom de fantasia protegit per una patent. Existeixen moltes marques en diferents països: Ventolin, butosama pel salbutamol o Aspirina pel AASS. Els fàrmacs genèrics es denomine sense marca: Salbutamol EFG Aldo Union (nom del laboratori).
11 6.CLASSIFICACIÓ ATC I ALTRES: Classificació anatòmica terapèutica química (ATC). Cada fàrmac té un codi identificatiu de cinc nivells: anatòmic, terapèutic (2) i químic (2). Proposta per la OMS i el conjunt amb la anomenada dosis diària definida (DDD). El salbutamol inhalat (R03AC02) o el àcid acetilsalicílic oral (analgèsic)  N02BA01 i (antiplaquetari) B01AC06.
7.NOM VULGAR I ALTRES DENOMINACIONS: Els típics que fa la gent per aclarar-se entre ella però que no són correctes. Poden ser sinònims, abreviaures...
    Azidotimidina o AZT: zidovudina (retrovir).
SIDA: o zidovudina (AZT), didanosina (ddI), estavudi-na (d4T), lamivudina (3TC), emtricitabina (FTC) y abacavir (ABC). de tenofovir (TDF) o nevirapina (NVP), efavirenz (EFV) y etravirina o saquinavir (SQV), indinavir (IDV), ritonavir (RTV), nelfinavir (NFV), fosamprenavir (FPV), lopinavir (LPV), atazanavir (ATV), tipranavir (TPV) y darunavir (DRV).
o Maraviroc (MVC), Raltegravir.
o Enfuvirtida (T-20).
Tuberculosis: Isoniazida (INH, I); rifampicina (R); piracinamida (Z), etambutol (E), estreptomicina (S) Píldora azul: sildenafilo (viagra) 12 ...