Lectura 1 Economia Pública Aplicada (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 4º curso
Asignatura Economia Pública Aplicada
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 24/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LECTURA BLOC 1: Quant gasten en protecció social els països de la OECD i com de redistributives són les seves taxes/sistemes de prestacions? Abstact: La crisi econòmica global ha fet tornar a sorgir l'interès en les polítiques socials i la despesa pública en diferents tipus de prestacions socials. Les ràtios de despesa social sobre el PIB són utilitzades per considerar la magnitud dels sistemes de benestar des d'una perspectiva internacional, però comparacions d'aquest tipus si no s'acompanyen d'altres aspectes poden reflectir una imatge incompleta de les diferències entre països. Aquest article exposa els diferents factors a tenir en compte per a comparar països així com l'evolució de la despesa pública. Finalment, s'analitza l'efecte de la crisi econòmica en la despesa pública dels països de la OECD (Organisation for Economic Co-operation and Development).
Introducció: La despesa social dels membres de la OECD ha augmentat d'un 8% a un 22% els últims 50 anys. Tot i així, aquest increment ha estat diferent en cada país.
Figure 1: A que es deuen aquestes diferències en la despesa pública? – – – Les diferències entre països estan relacionades amb el seu desenvolupament socioeconòmic. Ex: els països d'Europa de l'Oest i del Nord van començar a desenvolupar els seus sistemes de benestar en els anys 60 i 70. En canvi, altres països com Mèxic o Turquia han començar a fer-ho més recentment.
En països com Mèxic i Turquia hi ha 9 o més persones en edat de treballar per cada jubilat. Això explica perquè estan al baix de tot dels rànquings de despesa pública social de la OECD. A països com Bèlgica i Alemanya passa tot el contrari.
Les decisions polítiques també afecten a la despesa pública: Hi ha països que donen prioritat a la despesa social (Alemanya i França) i altres que en donen més a l'ajuda social dirigida als ingressos (US, Austràlia).
Crisi econòmica any 2007: Al principi, en molts dels països de la OECD es va intentar frenar l'impacte de la crisi sobre l'ingrés de les hipoteques disponibles sostraient despesa pública social. Però recentment, la seva actuació s'ha centrat en reduir la despesa pública social.
Aspectes a tenir en compte en la comparació de la despesa social entre països al llarg del temps: Notes sobre la Figura 2: Hi ha dos criteris que una despesa ha de satisfer per a ser classificada com a despesa social: – Els països de la OECD consideren 9 àrees: ajudes relacionades amb l'edat avançada, supervivents, i la incapacitat; ajudes en salut, família, població activa, desocupació, habitatge i altres polítiques socials.
– La participació en un programa ha de ser compulsòria i/o incloure redistribució de recursos interpersonal.
La despesa social es pot agrupar en 4 categories: – Pensions – Suport en els ingressos de la població en edat de treballar – Serveis de Salut i altres serveis – Altres serveis socials Anàlisi Figura 2: Figura 2 B: en gairebé la meitat dels 27 països de la OECD pels que tenim dades disponibles, la despesa pública en les ajudes destinades a la població en edat de treballar en percentatge del PIB ha disminuït. A més, les diferències són més pronunciades en Polònia, Netherlands i els països Escandinaus.
Figura 2 A i C: L'any 2009 la despesa en pensions va passar d'un 6,7% (1992) a un 7,8% sobre el PIB a Itàlia, Japó, Portugal i Turquia. En el mateix període la despesa sanitària també va augmentar d'un 5,2 a un 6,8% del PIB a Portugal i Turquia.
La despesa en pensions ha disminuït a Nova Zelanda a causa de l'augment gradual de l'edat de jubilació dels 60 als 65 durant el període de 1992 a 2001. Després de Nova Zelanda molts països van començar a fer reformes en el sistema de pensions i van augmentar l'edat de jubilació. Aquestes reformes no suposen una reducció immediata en la despesa social però mostren que la crisi ha fet que els països es centressin en reformar els sistemes de benestar social.
Figura 2 A i B vs Figura 2 C i D: – L'any 2009 els països, de mitjana gastaven més en ajudes en efectiu (12,6% del PIB) que en salut i altres serveis socials. (9% del PIB).
– L'ajuda a les persones en edat de treballar és una àrea que no ha augmentat en la majoria de països de la OECD. Tot i així, la importància relativa de la despesa social en espècie ha augmentat en els darrers 20 anys.
Despesa social privada: Les diferències en despesa social entre països també es veuen afectades per la importància que el sector privat té sobre aquesta despesa. La despesa social pública és aquella que prové del govern i de la seguretat social. La resta d'ajudes es consideren privades.
Exemples de despesa social pública: Contribucions a la Seguretat Social, fons d'assegurances socials...
Exemples de despesa social privada: Pensions, Ajuda a la cura dels nens, assegurances de salut privades...
La despesa privada social en salut existeix en la majoria de països però enlloc es tant important com en els Estats Units, on els treballadors han de contribuir-hi.
El funcionament dels sistemes de taxes: Els sistemes de taxes també afecten a la despesa social. Hi ha diferències significants entre països en l'extensió en que els governs afecten al nivell real de despesa social a través de: – Impostos directes sobre els ingressos – Impostos indirectes sobre el consum – Reducció fiscal amb finalitats socials Anàlisi Figura 4: Aquestes figures ens mostren que la forma en que l'Estat recapta diners és molt diferent en cada un dels països de la OECD.
Figura 4 A: L'any 2009 Dinamarca i Suècia els impostos directes van ser de més del 3% del PIB. En canvi, en altres països eren de menys del 0,5% del PIB.
– A països com Austràlia, Canadà, Islàndia, Països Baixos, Regne Unit i els EEUU, als pagaments de pensions derivats dels estalvis col·lectius o individuals se'ls apliquen taxes superiors a les que s'imposen sobre els ingressos. Per tant, una gran proporció dels impostos graven les transferències privades i es dirigeixen a ajudes públiques.
– Les ajudes en els ingressos es donen per a finançar el consum de béns i serveis sobre el que, al mateix temps, el govern aplica impostos indirectes. Per això en països amb impostos indirectes baixos es requereixen ajudes menors i això implica menys despesa pública per aconseguir la mateixa quantitat de suport social.
Figura 4 B: Aquesta figura mostra que les taxes sobre el consum normalment són inferiors als països de la OECD que no formen part d'Europa. Dins d'Europa, els impostos indirectes són menors a Eslovàquia i Espanya (1,5% del PIB) i els països on són més elevats són a Àustria, Dinamarca i Luxemburg (3% del PIB).
– Tax Breaks with a Social Purpose (TBSP): Els governs també persegueixen objectius de política social mitjançant la reducció fiscal: Reduccions, exempcions, deduccions , impostos negatius o aplaçament de taxes. (Són reduccions fiscals sobre els beneficis privats) Figura 4 C: El suport fiscal similar a les ajudes en efectiu és important a França, Alemanya, Mèxic, Regne Unit i EEUU. TBSPs similars a l'efectiu normalment es destinen a les famílies. Tipus de TBSPs: – Per assegurar que els habitatges amb baixos ingressos poden prendre avantatge de les ajudes més rellevants, alguns programes amb propòsits socials contenen crèdits fiscals recuperables o reemborsables.
Aquest tipus de polítiques han augmentat a partir de la crisi econòmica ja que amb ella també han augmentat el nombre de famílies amb ingressos baixos.
– Pensions: és difícil estimar-ne el seu valor perquè les pensions es formen en tres estadis: quan es fan les contribucions, quan es genera l'ingrés de capital i quan es paguen les pensions. A més, els mètodes d'estimació no estan estandarditzats entre països.
De la despesa social total bruta a la neta: Si ajuntem tota la despesa social pública i privada així com l'impacte del sistema impositiu podem aconseguir una visió més comprensiva de la despesa social en els diferents països.
Despesa social total - Impostos directes i indirectes + TBSP = Indicador de despesa social total neta • • • • • • Si tenim en compte la despesa social total neta dels països de la OECD, veiem que és inferior a la despesa social total bruta.
Per tant, en la majoria de països els governs cobren una proporció d'impostos directes i indirectes sobre la renda major que els avantatges fiscals per propòsits socials que ofereixen.
Tot i així, l'efecte dels sistemes fiscals varia considerablement entre països.
Dinamarca i Suïssa tenen una despesa social neta d'entre un 20 i un 25% inferior a la bruta. Per tant, aquests països cobren uns impostos molt elevats.
La mitjana de la OECD és d'un 10% de diferència.
En canvi, a Corea, Mèxic i, en particular, als EEUU, la despesa pública bruta és inferior a la neta perquè els impostos són menors. A més, aquests països utilitzen de forma més intensa el sistema fiscal per donar suport social directa o indirectament per subsidiar la seva provisió privada.
Podem fer el mateix procediment amb la despesa privada i comparant ambdues informacions podem fer comparacions entre països de forma més clara: • França és el país amb una despesa social total neta major de la OECD (d'un 32,1% del PIB).
• República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Japó, Portugal, Espanya, Suècia, Regne Unit i EEUU (entre un 25 i un 30% del PIB). Per tant, aquests països tenen una despesa total social neta més similar que la bruta. Aquesta similitud es deu a que hem inclòs el sector privat i a que aquests països imposten impostos directes i indirectes relativament elevats.
• A més, veiem que passant de despesa total bruta a la neta canvia el rànquing de països. Dinamarca, Finlàndia, Luxemburg i Polònia endarrereixen molt en el rànquing ja que recapten impostos més elevats que els de la mitjana de la OECD. En canvi, en el cas de Canadà, Regne unit i EEUU passa tot el contrari: la despesa privada és molt important i els impostos estan per sota de la mitjana de la OECD. EEUU és el país que avança més en el rànquing perquè és el que té una despesa pública amb un pes més elevat.
El poder redistributiu dels sistemes impositius/d'ajudes Els sistemes impositius no només afecten la despesa social sinó que també serveixen per finançar les ajudes socials i, per tant, afecten el nivell de redistribució del sistema.
➔ ➔ ➔ ➔ Sistemes d'impostos sobre la renda: Acostumen a ser progressius.
Sistemes d'impostos sobre el consum: Acostumen a ser regressius.
Ajudes socials en funció de les contribucions: Són menys redistributives.
Ajudes socials en funció de programes de renda: Són més redistributives.
Factors a tenir en compte a l'hora de determinar la naturalesa de la redistribució dels estats de benestar: ➢ ➢ ➢ ➢ Nivell global de càrrega fiscal.
Grau de progressivitat del sistema fiscal.
Grau de focalització en els programes socials.
Nivell de despesa social (Tot i que considerar l'efecte dels impostos i les transferències, en comptes del nivell de despesa és millor).
Taula 2: Ofereix una mesa de la incidència dels impostos i les transferències a la renda dels habitatges. Explicació de les columnes: A. Estimació de la ràtio mitjana de transferències en efectiu com a percentatge de l'ingrés disponible dels habitatges.
B. Càlcul de quanta proporció es destina al 20% de la població més pobra.
C. Multiplicació de la mida de la despesa per la progressivitats de la distribució = beneficis totals per a la població al final de la distribució (dividit entre 100).
D.E.F. El mateix procediment s'utilitza per a calcular quants impostos paga la població al final de la distribució (sense tenir en compte els impostis indirectes).
H. Efecte redistributiu total de les transferències públiques i els impostos als habitatges = Diferència entre el Coeficient de Gini dels ingressos del mercat i el dels ingressos disponibles.
Example: A. Austràlia té una mitjana de transferències de renda per als habitatges de la meitat que la de la OECD.
B. Però la seva despesa es destina molt més a les famílies de renda baixa que en altres països (el que s'hi destina és el doble de la mitjana de la OECD). En concret, un 40% de la despesa es destina al 20% de la població més pobra.
D. D'aquesta manera, els impostos sobre l'habitatge són menors que els de la OECD.
E. I els impostos sobre la renda pagats pel quartil de població més pobra són els menors de la OECD.
H. La diferència percentual entre el coeficient de Gini dels ingressos del mercat i el dels ingressos disponibles ha disminuït. Per tant, el poder redistributiu del sistema de taxes i transferències d'Austràlia s'ha debilitat en els últims anys.
Perspectiva entre nacions: H. Després d'analitzar la resta de columnes, podem concloure que l'efecte combinat de les transferències d'efectiu, de la naturalesa de l'objectiu dels programes d'ajuda i els sistemes d'impostos i la progressivitat; els països més redistributius són Bèlgica, Finlàndia, Hongria, Irlanda i Eslovènia.
G. Aquests països també són els que tenen un nivell més baix de desigualtat de renda.
Despesa social durant la crisi econòmica del 2007 Durant una crisi econòmica, la ràtio de despesa per PIB pot augmentar per dues raons: • • Perquè la despesa pública augmenta i es destina a cobrir necessitats socials.
Perquè el PIB augmenta lentament o disminueix.
La Figura 5 mostra aquests dos efectes i mostra que hi va haver un augment significatiu de la despesa real (ajustada per la deflació del PIB) mitjana de la OECD.
Excepció: Hungria i Grècia (la seva despesa va disminuir).
El creixement econòmic, en canvi, va disminuir del 2008 al 2009 i després es va estabilitzar.
L'increment de la despesa pública està altament relacionat amb el pagament de pensions, subsidis i ajudes a l'habitatge.
Conclusions: Les mesures convencionals de despesa pública són mesures incompletes de l'esforç de l'Estat de Benestar i poden ser millorades tenint en compte les despeses socials privades que són legalment obligatòries o finançament estimulades per la intervenció del govern.
A més, també s'han de tenir en compte: – Avantatges dels impostos per a propòsits socials.
– Impostos directes o ajudes de renda.
– Impostos indirectes sobre el consum.
Això implica més similitud en la despesa total social (pública i privada) particularment quan comparem Europa i els EEUU.
Tot i així, aquesta similitud no implica similitud en la redistribució dels Estats de Benestar dels diferents països (els més redistributius són Bèlgica, Finlàndia, Hongria i Eslovènia).
Amb la crisi, la preocupació sobre la desigualtat de renda ha augmentat: Els dissenyadors de polítiques han de ser conscients de la sostenibilitat social dels Estats de Benestar, i per això és necessari desenvolupar el coneixement en base a la naturalesa redistributiva de les ajudes socials privades.
Finalment, la crisi econòmica ha tingut efectes sobre la despesa social dels països de la OECD molt profunds. Les ràtios de despesa sobre el PIB han augmentat reflectint l'augment de la necessitat d'ajuda.
Més recentment, les polítiques s'han focalitzat a retallar les ajudes per tal de reduir la despesa pública social. A més, s'espera que l'evolució demogràfica augmentarà la pressió per augmentar la despesa pública.
La reforma del sistema de pensions consisteix en alleujar la pressió sobr ela sostenibilitat financera del sistema de pensions i l'Estat de Benestar en el futur.
Els programes públics de benestar s'avaluaran cada vegada més en funció de la seva eficiència per donar suport a les persones que més ho necessiten, ajudar a les persones en edat de treballar a trobar feina i a invertir en capital humà.
...

Tags: