Aparell digestiu (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 20/06/2015
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Aparell digestiu 1. Generalitats Funció: absorbir tot el que mengem i, a la vegada, evacuar o expulsar el que és nociu o tòxic pel cos. Ens condicionarà la pròpia anatomia.
1.1. Superior - Parts: o Boca (cavitat oral) o Faringe (la part digestiva), o Esòfag cervical i toràcic (tub que traslladarà el contingut alimentari des de la part cervical a la part abdominal, amb l’estómac).
L’aparell digestiu consta d’un tub central on neixen unes invaginacions que surten enfora, i que es rodegen de mesènquima: les glàndules.
- Glàndules: o Paròtide, o Submandibular, o Sublingual (a nivell cervical i a nivell abdominal. Secreten substancies que s’abocaran al tub digestiu, es barrejaran amb el menjar i facilitaran l’absorció.) - Esfínters: Esofàgic superior (entre esofag i faringe), (on comunica amb l’estómac) 1.2. Inferior - - - Parts: o Esòfag abdominal.
o Estómac, o Duodè, jejú, ili (intestí prim) (sense solució de continuïtat amb el jejú), o Colon, recte (intestí gros) (part final de l’intestí gros), o Anus (sortida de l’intestí gros) Glàndules: o Fetge: Primer que filtra els elements tòxics. Produeix la bilis.
o Pàncrees (glàndula amb doble funció; endocrina i exocrina), o Melsa Surt del tub digestiu però no te cap funció digestiva. Té una funció en el sistema hematopoètic i immunitari. Lloc de magatzem per actuar en contra de les infeccions. Destrueix hematies, destrucció i alliberament de leucòcits, i destrueix plaquetes.
Esfínters: o Esofàgic inferior (esòfac-estómac);Esòfag-gàstric, o Pilòric (entre l’estómac i el duodè), o Anal (a la sortida de l’anus) (deixar passar el trànsit de menjar en un sentit i evitar el sentit contràri), o Unió ili-sacal no és un esfínter.
2. Parts de l’aparell digestiu 2.1. Dents - - Arrel: Part no visible. Està dins dels alvèols.
o Alvèols ossis: forats o Ciment: recobriment o Conducte radicular: (vasos i nervis ) on arriben les artèries i surten les venes.
També on hi ha el nervi o Forat apical: a la punta, surten totes les estructures.
Coll (geniva) : Part que s’uneix a la geniva.
o Cavitat polpar Corona: Part que s’observa o Esmalt: Part de fora, amb el que està recoberta.
o Dentina: substància que la forma.
Cúspid es: protuve rancies que té la corona.
2.1.1.
Tipus de dents • Decídua o transitòria • 2 Incisius, 1 Caní, 2 Molars • Definitiva • 2 Incisius, 1 Caní, 2 Premolars, 3 Molars (per cada quadrant, per tant ho hem de multiplicar per 4) 2.1.2.
- Vascularització i innervació Arterial (ACE): Artèria caròtida externa. La caròtida interna només dóna branques intracranials.
Venosa (VJI): Vena jugular interna.
Innervació: n.V2 – n.V3 Nervi trijènic branca segona i tercera.
2.1.3.
Ortopantomografia 2.2. Cavitat oral 2.2.1. Llavis - Múscul orbicular del llavis (2) A la part externa.
- Pell – Mucosa - Comissures labials Cadascun dels costats - Filtrum labial (Inferior) - Fre labial (superior) Parts - Vestíbul entre les dent si la galta: Part que queda entre la geniva i les dents i la galta. Per tant tenim: o Vestíbul superior - o Vestíbul inferior Cavitat oral pròpia, comunica a la part posterior: o Sostre: paladar. Sobre els sostres hi ha les fosses nassals. (pal·latí i maxil·lar pal·ladar dur; pal·ladar tou part posterior, només hi ha músculs) Comunica a la faringe (orofaringe) posteriorment.
o El terra de la boca és muscular.
2.2.2. Paladar Dur és anterior (ossos maxil·lar i palatí) Tou és posterior o Vel del paladar o Úvula o Pilars del paladar (amígdala palatina): Límits entre la cavitat oral i la faringe. Anteriorment cavitat oral, posteriorment la faringe.
Orofaringe a la part posterior (istme de la gola) Pis de la boca (muscular) - 2.2.3. Llengua - Òrgan únic múscul-fibrós, cavitat oral (deglució, parla, gust) Ens permet la parla, la deglució i el gust. Està dins de la cavitat oral. Al pis de la boca s’incerta la llengua.
Parts - Bucal (anterior) Faríngia (posterior) (V lingual) Arrel base (fre lingual, carúncules linguals) Dors (V lingual, forat cec) Musculatura - Extrínseca o genioglós o genihioidal o milohioïdal o hioglòs - Intrínseca o Longitudinal superior i inferior o Transversal Papil·les - Caliciformes, filiforme, fungiformes Amígdala lingual, forat cec Val·lècules i plecs gloso epiglòtics 2.2.3.1.
VASCULARITZACIÓ.
Vascularització i innervació - Arterial (ACE): Artèria caròtida externa - Venosa (VJE): Vena jugular externa INNERVACIÓ. Sensitiva (gust, sensibilitat), motora *Valècula glosso-epiglòtica: el que hi ha entre el final de la llengua i el cartílag epiglotis.
2.3. Glàndules annexes – salivals.
2.3.1. Generalitats Glàndules exocrines: (el que fabriquen ho secreten directament al tub digestiu) - Funcions de saliva: Neteja, Humitejar - Digestió – enzims - Paper defensiu – immunoglobulines - Gust –humiteja les papil·les gustatives Tenim una flora bacteriana oral. La nostra boca és molt sèptica (infecciosa). Hi ha molts microorganismes anaeròbics, van on no hi arriba l’oxigen, per tant si hi ha una ferida profunda proliferen molt més.
- - 2.3.2. Classificació Glàndules salivals menors o Linguals, o Bucals, o Palatines, o Labials Glàndules salivals majors (bilaterals) o Paròtide o Submandibular o submaxil·lar o Sublingual Les sis aboquen a la cavitat vocal.
Producció salival: 1L/dia, % : 30, 65, 3 – 2% 2.3.3. Glàndula paròtide - Bilateral - Situada en zona pre auricular i retro auricular (pavelló auricular) No es palpa en situació normal, encara que estigui enganxada a la pell. Si es palpa és perquè té alguna infecció o un tumor.
- Cara superficial cutània, però no es palpa - Relacions o Nervi facial o Artèria caròtida externa (intermament) o Vena retromandibular (la creua per dins) De fora a dins: pell, branques del nervi facial, glàndula paròtida amb la vena retromandibular que la creua, artèria caròtida externa.
- Conducte excretor o parotidi (conducte d’Stennon) Conducte excretor de la glàndula, i desemboca al vestíbul superior, al segon molar superior.
Travessa el múscul buccinador.
o Travessa buccinador o Desemboca al vestíbul a nivell del 1- 2 Molar superior 2.3.4. Glàndula submandibular - Inferior i extern a la mandíbula (branca horitzontal Porcions superficial i porció profunda (respecte el múscul milohioïdal) Conducte excretor submandibular (Wharton) desemboca a carúncula sublingual.
2.3.5. Glàndula sublingual - Marge posterior angle anterior mandíbula Pis de la boca Desemboca o conducte propi al costat del submandibular o al submandibular El múscul milohioidal forma el pis de la boca. Arriba a darrera fins un lípid, i el volteja la glàndula submadibular.
2.4. Faringe 2.4.1. Rinofaringe (naso)* De la via respiratòria.
Part anterior – coanes; fosses nassals Part posterior – orofaringe 2.4.2. Orofaringe (buco) - Paladar dur (maxil·lar, palatí) paladar tou: No té a veure amb el paladar dur, sinó que es relaciona amb el paladar tou.
- Vel del paladar - Pilars del paladar (Palatoglós, Palatofaringi) o Pilar anterior: palatoglos (del paladar a la llengua o Pilar posterior: palatofaringic o Entre els dos pilars hi ha una fossa: fossa palatina i allà està l’amígdala pal·latina.
Fossa palatina, amígdala palatina - Límit inferior l’epiglotis Entre el paladar tou i l’epiglotis. Situació de la orofaringe.
- Anell de Waldeyer (amígdales palatina, lingual, tubàrica,faríngia) 2.4.3. Laringofaringe (hipofaringe) Segueix caudalment a la orofaringe. La llum de la laringofaringe normalment és molt petita perquè quan no mengem o no deglutim, no té cap funció. En canvi la via respiratòria (laringe o tràquea) si que ha d’estar oberta perquè hem de respirar.
Espai retrofaríngic: entre la columna vertebral i la faringe.
Quan deglutim el menjar no ens passa per la llum del mig sinó pel costat, que són els recessos piriformers.
Per tant, quan deglutim, el que es fa gran és el costat de la faringe, els recessos piriformers.
Els músculs constrictors són els que ens ajuden a fer passar el menjar fins a l’esòfag.
- Recessos piriforme Músculs constrictors: o Superior, o Mig, o Inferior - Espai retrofaringi - Inferior segueix esòfag cervical VASCULARITZACIÓ - Arterial: A.C.E - Venosa: V.J.I - Limfàtica. Ganglis de la regió INNERVACIÓ: Motora: IX (glossofaringe/novè parell cranial) + X (nervi vague) DEGLUCIÓ Paladar contra la paret posterior de les foses laringies Aplica epiglotis contra la laringe Ascensió de tot el tub respiratori i digestiu Per tant, el menjar caurà contra la faringe.
2.5. Esòfag 2.5.1. Cervical Tub que continua a la hipofaringe. Aquí hi ha l’esfínter esofàgic superior.
Està situat al mediastí posterior superior. Als dos costats de l’esòfag tindrem els dos nervis vagues a cada costat (un a cada costat). Donaran tota la funció parasimpàtica del mediastí, tub digestiu, etc.
- Boca de Killian (canvi de llum), esfínter esofàgic superior (anatòmic). Mediastí posterior i superior Nervi vagues dret i esquerre 2.5.2. Toràcic El que transportarà el menjar des de l’esòfag cervical entrarà al mediastí posterior i es relaciona amb la crosa de l’aorta, amb l’aurícula esquerra i amb la crosa de la vena azyga.
• Mediastí posterior • Relació amb crossa aorta, aurícula esquerra, crossa vena àziga • Entra a l’abdomen pel forat esofàgic del diafragma • Nervi vagues dret i esquerre 2.5.3. Abdominal Travessa el hiatus hisofàgic del diafragma, i entra a l’espai abdominal. Que desembocarà a l’estómac. Tenim un esfínter: isofacic inferior evita que l’acid de lestomac ens passi cap a l’esofag. EL ph de lestomac es un ph acid i el ph d el’esofac es alaci aixo vol dir que la mucosa de lesofag no està operarada er l’acid de lestomac.
Permet que passi el menjar, i evita que torni. Quan aixo no es correcte es quan tenim reflux, esofagitis de reflux.
No és un esfínter anatòmic; no s’ha trobat mai un engruiximent de les fibres musculars que facin la funció de l’esfínter. Es diu que és un esfínter fisiològic, no anatòmic. Té funció d’esfínter però anatomicament no li han trobat.
• Hiatus esofàgic del diafragma • Esfínter esofàgic inferior (fisiològic) • Factors que fan l’efecte d’esfínter: Angle Hiss(entre esofag i estomac), disposició fibres muscular, membrana periesofàgica SNA: no tenim capacitat per activar.
2.5.4. Vascularització - Vascularització o Arterial: esòfag cervical, esòfag toràcic (aorta), esòfag diafragmàtic i abdominal (aorta i artèries de l’estómac) És segmentaria.
o Venosa: esòfag cervical i toràcic, esòfag diafragmàtic i abdominal - Limfàtica Innervació o X parell: nervi vague 2.6. Estómac D’abans: Un tros d’estómac està per sobre el diafragma. A vegades pot existir un reflux gasoesofagic patològic. L’esfínter esofacic inferior no funciona bé.
Peristaltisme: contraccions coordinades que fan baixar el menjar.
Estómac Tub muscular amb molt component muscular. En tot el tub digestiu, les capes són les següents:  Capa interna  mucosa  Submucosa  Muscular longitudinal  Muscular circular  Capa externa  serosa Serveix de reservori al vol alimentari. Ha de tenir gran capacitat i a la vegada ha de fer progressar distalment el vol que encara és sòlid.
Tub muscular “J” Funció: aliments – químic Situació: supramesocòlic, epigastri Lligaments: - Gastrocòlic: unió entre l’estómac i el cólon transvers - Gastroesplènic: entre l’estómac i la melsa - Gastrofrènic: entre l’estómac i el diafragma Sota la costella 7, les costelles es relacionen amb la cavitat abdominal. Els pulmons i acaben al setè espai intercostal.
Les darreres costelles tenen relació amb visceres abdominals i no amb visceres toràciques.
Cares: anterior, posterior • Anterior: Darreres costelles, fetge, diafragma • Posterior: Diafragma, Melsa, Ronyó , Pàncreas , 4ª porció duodè Marges: • Curvatura major : Epipló major • Curvatura menor (incisura angularis), Epipló menor Parts:  Càrdies (part que segueix a l’esòfag),  Fundus(més superior) És més superior que el càrdies perquè puja una mica cap a dalt.
 Cos  Antre  Pílor (sortida de l’estómac. Hi ha l’esfínter pilòric i si que és un esfínter anatòmic)(canal pilòric) Esfínter pílor duodenal: pílor (anatòmic) Epipló: és com un lligament que subjecta l’estómac.
Posterior a l’estómac hi ha el pàncrees. L’estómac és intraperitoneal (està a la cavitat peritoneal) Vascularització • Arterial: branques del tronc celíac (branca de l’aorta abdominal, és la primera que neix) - Gàstrica esquerra (irriga part de l’estómac) - Artèria hepàtica pròpia (fetge) - Artèria esplènica (melsa) • Venosa: drena a la vena porta És una vena que entra al fetge, va associat a la seva funció. És toxic i no pot anar directament al cor, per tant ha d’anar al fetge primer a filtrar-se. Tota la sang del digestiu anirà al fetge, i d’alla a la vena cava inferior.
• Limfàtica L’estómac s’acaba al pílor (esfínter pilòric) 2.7. Duodè - 1a porció (lliures), part intraperitoneal post-pilòrica o Genoll superior 2a porció descendent o Genoll inferior 3a porció ascendent o Vasos mesentèrics superiors 4a porció – angle duodè jejunal de Treitz (lligament) La segona, tercera i quarta porció està retroperitoneal secundari perquè quan es forma no és retroperitoneal.
Al mig del duodè hi ha el pàncrees.
Plecs connivents: es trobarem al duodè, ili i jejú. És on passa el menjar de la llum intestinal a les venes. Si vull passar substàncies de la llum intestinal cap a les venes, necessito més superfície per aprofitar la longitud. Així en el mateix tram tenim més superfície, per això hi ha els plecs connivents.
A la segona porció del duodè hi desemboca conjuntament - Via biliar - Conducte colero - Papil·la major - La via biliar - Conducte pancreatic 2.8. Intestí prim - - Porcions o Angle duodè jejunal de Treitz: angle entre el duodè i el jejú. Veurem que de com no veiem l’intestí i torna a aparèixer això serà el jejú perquè el duodè es retroperitoneal. Els plecs són màxims al jejú i mínims a l’ili. El màxim d’absorció és al jejú proximal.
o Jejú proximal i distal o Ili proximal i distal o Unió ili cecal Mesenteri: capes de greix que uneixen la cavitat posterior a l’intestí. Funció: dins hi ha arteries, venes i nervis.
Vellositats i microvellositats Plecs connivents Final de l’ili ilisecal: final de l’intestí prim i principi de l’intestí gros.
Diferències entre el jejú i l’ili Vascularització: - Arterial: Branques de l’artèria mesentèrica superior (sota les artèries renals que neixen de l’aorta) irriga part del duodè, part del pàncrees, tot l‘intestí prim i la meitat dreta de l’intestí gros.
- Venosa: Venes – vena mesentèrica superior – vena porta - Limfàtica 2.9. Intestí gros Parts - - Cec, apèndix vermiforme (està dins del cec) Còlon ascendent Angle dret o hepàtic; té el fetge a sobre Còlon transvers dret i esquerre Angle esquerre o esplènic; té la melsa Còlon descendent Còlon sigmoide Recte: o Superior o Mig o Inferior  Recte pelvià o ampolla rectal, Recte perineal o conducte anal Anus: Línia pectínia, canal anal, anus Mesocòlon: dues capes de greix que uniran el còlon a la paret posterior.
• Haustres: contraccions que fa el colon per fer progressar la femta distalment.
• Plecs semicirculars;, plecs de dins l’intestí • Apèndix epiploics (no al cec i recte); estructures de greix que estan fora de l’intestí • Tènies (engruiximent de la capa longitudinal muscular). Epiploica, mesocòlica, lliure, no al recte • Criptes i glàndules; per secretar moc i ajudar a la femta a progressar.
• Recte plecs transversals Volem guardar aigua, per tant el colon dret és més líquid que el colon esquerra. La funció del colon és retenir aigua.
Apèndix vermiforme - Diverticle, sota vàlvula ili-cecal - Considerat òrgan vestigial a) Retro cecal b) Descendent c) Pre-ileal d) Retro-ileal VASCULARITZACIÓ Arterial: - Branques de l’artèria mesentèrica superior; meitat dreta - Branques de l’artèria mesentèrica inferior; meitat esquerra Comuniquen entre elles Venosa: - Mateixa disposició de les artèries: o Venes mesentèriques sup. i inf.(com les artèries) - Vena porta Limfàtica: - Ganglis para-còlics i còlics - Ganglis mesentèrics superiors i inferiors 2.10.
Recte Musculatura rectal - Esfínter anal intern  Musculatura llisa circular  Caràcter involuntari, SNA - Esfínter anal extern de l’anus  Per fora i per sota de l’esfínter intern  Musculatura estriada  Caràcter voluntari Vascularització arterial - Branques de l’artèria mesentèrica inferior o A. Rectal superior: porció pelviana, forma els plexes vasculars hemorroïdals int.
- Branques de l’artèria ilíaca interna - A. Rectal mitjana: part inferior de la porció pelviana* - A. Rectal inferior (a. Púdica interna): porció perinealanal* - A. Sacra mitjana: per la cara posterior del recte *Vascularització diferent perquè ve d’una altra artèria.
Vascularització venosa Plexe venós rectal (hemorroïdal) - V. Rectal superior: hemorroïdal int_v. Mesentèrica inf.-Vp - V. Rectal mitjana (esfínters)_v. Ilíaca interna _VCI - V. Rectal inferior: hemorroïdal ext_v. Púdica interna -_VCI La part distal del recte NO passa per la vena porta!!!!!!!!!!!! Limfàtica - Ganglis limfàtics mesentèrics inferiors - Ganglis limfàtics ilíacs interns - Ganglis limfàtics inguinals superficials 2.11.
- - - Fetge Víscera massissa tova, color vermell vinós Part superior i dreta cavitat abdominal Cares: o Visceral(inferior) o Diafragmàtica Lòbuls o Lòbul hepàtic esquerre: segments I, II, III, IV o Lòbul hepàtic dret: segments V, VI, VII, VIII Pesa entre 1,44 i 1,66 kg.
Funcions • Secreció de bilis • Rep i processa l’aliment que arriba per la vena porta • Funció d’eliminació de toxines i fàrmacs • Funció immunitària • Magatzem de sang. 1L/min- vena porta, 300 ml/min: artèria hepàtica • Produeix quasi la meitat de la limfa de l’organisme • Emmagatzema vitamines (A,D, B12) i ferro (ferritina) 2.11.1. Cara diafragmàtica Part anterior - Lligament falciforme – lòbul dret i esquerre - Relacions: Paret abdominal anterior Part lateral dreta - Relacions: costelles, diafragma Part superior - Relacions: diafragma - Lligament coronari – lligaments triangulars Part posterior - Àrea nua (pars affixa) 2.11.2. Cara visceral - Relacions, forma H Solc transversal: hil hepàtic, pedicle hepàtic Fissura anteroposterior dreta: vesícula biliar, VCI Fissura anteroposterior esquerra: lòbuls Lòbul esquerre (estómac) Lòbul dret (angle còlic dret, ronyó dret) o Lòbul quadrat (anterior) o Lòbul caudat (posterior) 2.11.3. Vascularització Vasos que entren al fetge: aferents - Artèria hepàtica pròpia o Tronc celíac, 30%sang, oxigenada o A nivell de l’hil: artèria hepàtica dreta i esquerra – segmentaries.
- Vena porta o Vena mesentèrica superior, inferior, esplènica, 70%, venosa – aliment.
o A nivell de l’hil: branca dreta i esquerra – venes segmentàries hepàtiques Vasos que surten del fetge: eferents - Vena hepàtica o Drena la sang venosa del fetge – VCI o És la unió de les hepàtiques: dreta, mitjana i esquerra.
- Drenatge limfàtic o Pedicle hepàtic: ganglis del pedicle hepàtic o Altres ganglis: frènics, mediastínics, paraesternals, gàstrics...
Pedicle hepàtic: - Vena porta - Artèria hepàtica pròpia - Via biliar principal Vascularització: - Venes hepàtiques (vena cava inferior) - Artèria hepàtica pròpia, vena porta.
Via biliar: Principal: - Conductes intrahepàtics - Conducte hepàtic dret i esquerre, hepàtic comú, colèdoc Secundaria: - Vesícula biliar - Conducte cístic Finalitza: Papil·la major (esfínter Oddi) a la 2a porció del duodè.
VASCULARITZACIÓ • Arterial: artèria cística – artèria hepàtica pròpia - tronc celíac • Venosa: venes cístiques i biliars –vena porta • Limfàtica: ganglis cístics, hepàtics i celíacs 2.12.
- - Pàncrees Òrgan glandular annex del tub digestiu, forma d’L apaïsada (exocrí, endocrí) Retroperitoneal (secundari) Limitat per l'estómac al davant, el duodè a la dreta i la melsa a l'esquerra.
Parts o Cap: porció envoltada pel duodè, o Coll: uneix el cap i el cos.
o Cos: continuació del coll.
o Cua: passa per davant del ronyó esquerre, relacionant-se amb l'hil esplènic i la flexura còlica esquerra.
o Procés uncinat Conductes excretors: - Conducte pancreàtic principal o conducte de Wisung o Papil·la duodenal Major o Esfínter d’Oddi o esfínter del conducte pancreàtic - Conducte pancreàtic accessori o conducte de Santorini o O: cap del pàncrees, papil·la duodenal menor Vascularització del duodè – pàncrees: Arterial - Duodè o 1a – 2a porció: branques tronc celíac o 3a – 4a porció: branques de l’artèria mesentèrica superior - Pàncrees o Cap: branques de l’artèria mesentèrica superior o Cos – cua: Branques del tronc celíac (branques de l’artèria esplènica) Venosa - Duodè: vena mesentèrica superior - Pàncrees: vena esplènica i vena mesentèrica superior - Els dos vena porta Limfàtica 2.13.
Melsa • Víscera massissa 125 × 75 × 50 mm i el seu pes mig és aprox. de 150 grams • Part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma.
• Més friable que el fetge • Cara visceral (hil), cara diafragmàtica • Hil relació amb cua de pàncrees ...