3- Tècniques de registre (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

3- TÈCNIQUES DE REGISTRE El flux conductual pot segmentar-se en dues formes: - Segmentació conductual: segmentar en funció de quan acaba una conducta i comença la següent. Els segments són de longitud diferent, depèn del que dura la conducta.
Segmentació temporal: fer segments de longitud igual i dintre del segment registro les conductes que s’han produït.
MESURES CONDUCTUALS PRIMARIES: s’obtenen directament del registre, sense fer càlculs.
- Freqüència: número de vegades que hem registrat cada categoria. S’usa en estats i esdeveniments.
- Duració d’ocurrència: quant de temps ha ocupat una categoria en una ocurrència determinada. Només per estats. (ex. La segona ocurrència de A ha durat 7 minuts) - Duració: duració de totes les ocurrències de la categoria.
∑ *Lapse: temps que hi ha des de que finalitza una conducta fins que es torna a produir la mateixa conducta.
*Latència: temps entre que s’inicia una conducta (estímul) i apareix una altre conducta (resposta) SECUNDÀRIES: requereixen d’operacions útils per comparar subjectes.
- Taxa: velocitat d’ocurrència d’una categoria.
- Freqüència relativa: proporció de segments conductuals on hi ha una categoria determinada, probabilitat d’ocurrència de la conducta. Adopta valors de 0 a 1.
- - - = Duració relativa: proporció de temps que dura una categoria respecte la resta. Probabilitat de que en un espai temporal es produeixi una conducta. Valors de 0 a 1. No està relacionada amb la freqüència relativa.
= ∑ Prevalença: si el sistema és EME, significarà el mateix que la duració relativa. Si no, haurem de tenir en compte els solapaments d’ocurrència o els moments en que no es registri cap conducta.
Duració mitjana: SEQÜENCIALS - ∑ Freqüència de transició: probabilitat de que després d’una categoria vingui una altre determinada. (ex.
Probabilitat de que després de A vingui C) - Freqüència relativa de transició: número de vegades que s’ha produït la conducta antecedent seguida de qualsevol conducta.
= TIPUS DE MOSTREIG (en metodologia observacional) - - ∑ DE SUBJECTE Com aconseguir una mostra representativa a partir de la població per després poder generalitzar.
INTER SESSIONAL DE TEMPS o Període d’estudi: (població) Franja de temps en el qual podrem generalitzar els resultats. Per exemple, si estudies adolescents entre 13 i 17 anys, podràs generalitzar a l’adolescència) o Sessió d’observació: (mostra) Moments del període d’estudi en que observarem i registrarem el que fan els subjectes.
o Duració de les sessions: durant l’estudi s’ha de decidir la duració de les sessions, que dependrà del tipus de conducta que estigui estudiant. S’ha de tenir en compte el cansament i la fatiga de l’observador, ja que pot produir una davallada en la qualitat del registre.
o Quantitat de sessions: s’ha de decidir el número de sessions que es realitzaran, que han de ser suficients per tenir un bon volum de dades. (mínim 10 minuts) o Tipus de mostreig intersessional de temps: segons el moment en que s’inicia i s’acaba la sessió:  Mostreig aleatori: no hi ha normes sobre quan l’hora d’inici de la sessió. Seria la més adient, però la menys factible, ja que depenem de la disponibilitat dels subjectes.
 Selecció fitxa: s’inicia la sessió sempre a la mateixa hora del dia. Pot provocar un biaix, ja que només registres conductes d’una part del dia, perds informació.
 Criteris comportamentals: es marca l’inici de la sessió quan s’analitza la conducta d’estudi i a partir d’aquí es fa un registre temporal o comportamental marcant el temps de finalització.
INTRA SESSIONAL DE SUBJECTES: quan la mostra de subjectes és un grup.
o Mostreig ad libitum: no hi ha cap regla. És un tipus de mostreig subjectiu on anoto el que em crida l’atenció. No és aconsellable per valorar hipòtesis però si per situacions d’observació exploratòria.
o Mostreig focal: es centra l’atenció durant un moment en un dels subjectes. Durant un interval determinat s’observa al subjecte A, després al B, després al C... Fins acabar tots els subjectes i es torna a començar la seqüència. Es perd molta informació.
o Mostreig d’escombrat o multifocal: s’observen els subjectes un a un durant períodes de temps molt curts i amb un ordre determinar establert prèviament. És molt cansat per l’observador.
*combinació de focal i multifocal: ordenem els subjectes, focalitzem el primer i escombrem els altres. Quan torni al principi focalitzo al subjecte 2 i així successivament. No es perd tanta informació i no es tan cansat per l’observador.
- INTRASESSIONAL DE TEMPS o Registre d’activitat per transicions (RAT): continu. Podem obtenir qualsevol de les mesures ( freqüència, duració...) o Registre activitat per unitat de temps (RAUT): discontinu. Dintre de la sessió es torna a fer un mostreig de temps dividint-la en intervals de igual longitud i s’observen només alguns.
 Mostreig instantani, momentani o puntual: es presta atenció al subjecte en els punts de mostreig, en el punt que separa un interval de l’altre. Es presuposa que les categories tenen una duració i el que veig és el que ha estat passant durant tot l’interval. No és adient amb categories molt moleculars. A cada punt del mostreig hi ha una conducta. Si és EME, no trobarem cap interval buit. Només es pot mesurar la freqüència modificada.
  Mostreig d’interval parcial, de Hansen o un-zero: es segmenta en n intervals i s’anoten totes les conductes que s’observen però prescindint de l’ordre, la duració i la freqüència.
Conductes molars i moleculars.
Mostreig d’interval total: més restrictiva. Només registro les conductes que ocupen intervals sencers. No es registren intervals on hi ha transicions. Serveix per molars, no moleculars. Pot haver espais buits. Es perd molta informació, no saps què passa realment ni què va després de què però es poden fer estimacions. No és cansat per l’observador.
Estimacions en un RAUT: - Freqüència: On: n(01): número de parells de punts de mostreig consecutius.
r: si el primer punt de mostreig és no ocurrència és 0 i si el primer punt de mostreig és ocurrència serà 1.
Condicions per una estimació exacta: - Duració Instantani - Duració relativa: Instantani Interval parcial Interval parcial Interval total Interval total Per què la estimació de la duració depèn del tipus de mostreig? - Error aleatori: al mostreig instantani, alguns intervals en els que passa la conducta s’usen per calcular freqüència modificada i altres no.
Sobreestimació: al mostreig d’interval parcial, tots els intervals en que passa la conducta s’usen per calcular la freqüència modificada.
Subestimació: al mostreig d’interval total, cap interval en que passa la conducta s’usa per calcular la freqüència modificada.
...