Dissecció del cap (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 26
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 11

Vista previa del texto

DISSECCIÓ DEL CAP ESTRUCTURES SUPERFICIALS Cavitat oral Rima oris (obertura oral)  Espai entre els llavis.
 Llavi superior Més mòbil.
 Llavi inferior  Angle oral  Comissura. Transició entre els dos llavis.
Pèls tàctils  Es troben als llavis. Són més gruixuts que els pèls normals. Tenen molta vascularització i terminacions nervioses. Poden detectar petits moviments pel moviment de l’aire.
Filtrum Línia que parteix el llavi superior.
Vestíbul oral  Entre els llavis i les genives Vestíbul labial  Entre llavis i les genives. Per la part de davant.
 Vestíbul bucal (boca)  Entre les galtes i les dents. A la part lateral.
Cavitat nasal Nas    Arrel  Entre els ulls.
Dors  La resta del nas que no és ni l’arrel ni el vèrtex.
Vèrtex  La trufa. Sol estar humida. És una zona de pell modificada, pigmentada i sense pèls.
Narius  Orifici nasal  Ales del nas  Es troben al costat de l’orifici. Permeten que entri més aire tot ampliant l’orifici nasal.
Vestíbul nasal  Dins les narius. Normalment és pigmentat.
Ull Parpella superior  Més mòbil que la inferior.
Parpella inferior Comissura palpebral lateral  Uneix les parpelles lateralment.
Comissura palpebral medial  Uneix les parpelles medialment.
Angle lateral de l’ull  Obertura de la comissura lateral.
Angle medial de l’ull  Obertura de la comissura medial.
Plec semilunar de la conjuntiva o tercera parpella  A la comissura lateral. També s’anomena membrana nictitant.
Recoberta de mucosa. Té glàndula lacrimal i teixit limfoide.
Oïda externa Pavelló auricular (cartílag auricular) Hèlix (cantell lliure de l’orella)  Cantell tràgic (rostromedial)  Cap a dins, on hi ha el trague.
 Cantell antitràgic (caudolateral)  Del antitrague. És doble.
Antitrague Trague  Sortint del cantell medial de l’orella on la gent es fa piercings.
Sac cutani marginal MÚSCULS FACIALS Els músculs facials deriven del segon arc faringic i estan innervats pel nervi facial. Són responsables de l’expressió de la cara. La capa més externa de la musculatura facial està formada pel múscul esfínter superficial del coll.
M. esfínter superficial del coll1  Forma la capa més externa de la musculatura facial. Les seves fibres són transversals i molt superficials per això moltes vegades queda unit a la pell.
Platisma (M. cutani de la cara)1  Representa la capa mitja de la musculatura facial. Les seves fibres es disposen longitudinalment i recobreixen part de la cara i el coll. Fa una retracció caudal de la comissura dels llavis i mou la pell del cap.
M. esfínter profund del coll1  Forma part de la capa interna de la musculatura facial. S’estén sota el platisma i està format per una capa discontínua de fibres disposades transversalment. Són fibres aïllades i arriba fins la parpella inferior.
*El múscul esfínter profund del coll juntament amb petits músculs distribuïts per la cara al voltant de les obertures naturals formen la capa interna de la musculatura facial. Aquests petits músculs estan distribuïts en 3 grups.
1)MÚSCULS DELS LLAVIS, NARIUS I GALTES: M. zigomàtic2  Va cap a l’angle de la boca. S’estén sota el cartílag escutiforme i l’angle de la boca. Dirigeix caudalment l’angle de la boca o mou rostralment el cartílag escutiforme.
M. malar1  Part de l’esfínter profund del coll i arriba a la parpella inferior.
M. elevador nasolabial2 (medialment els dos següents músculs)  Uneix la regió nasal dorsal amb l’ala del nas i el llavi superior. Dilata la narina i eleva el llavi superior. Aixeca el llavi superior i la regió nasal. Conté els fol·licles dels pèls tàctils i es troba molt adherit a la pell.
M. caní1  Es disposa ventralment al múscul elevador del llavi superior. La seva funció és similar a la del múscul elevador del llavi superior. Aixeca el llavi per veure el caní.
M. elevador del llavi superior1  Es troba recobert pel múscul nasolabial. S’origina a l’os maxil·lar, sota el forat infraorbitari i s’insereix a l’ala del nas i el llavi superior. Actua dilatant la narina i elevant el llavi superior.
M. orbicular de la boca1  Queda inclòs dins els llavis dels qual n’és el principal component. Es situa formant un anell al voltant de l’obertura de la boca. Quan actua tanca l’obertura de la boca i col·labora en al succió.
M. buccinador1  Uneix el maxil·lar amb la mandíbula formant la paret lateral de la cavitat bucal i la base de la regió de la galta. Col·labora en la mastegació ja que quan es contreu estreny el vestíbul oral i porta l’aliment des del vestíbul fins les dents i la part central de la boca.
M. depressor del llavi inferior (només ovella) M. omohioideu o omohioïdal (només ovella) M. esternomandibular (cabra) 2)MÚSCULS DE LES PARPELLES: M. frontal2  Molt finet. Es disposa a la regió frontal, entre el cartílag escutiforme (o escutular) i la parpella superior.
Desplaça rostralment el cartílag escutiforme o, en moure la pell de la regió frontal, eleva la parpella superior.
M. orbicular de l’ull2  Forma part del teixit de la parpella. Es disposa rodejant com un esfínter l’obertura palpebral de manera que quan es contreu tanca les parpelles.
M. retractor de l’angle lateral de l’ull2  És un múscul petit que s’estén lateralment des de l’angle lateral de l’ull.
Quan es contreu fa una retracció de l’ull. Forma juntament amb l’elevador de l’angle medial, l’hendidura de l’ull.
M. elevador de l’angle medial de l’ull2 És un múscul petit que s’estén dorsalment des de l’angle medial de l’ull.
3)MÚSCULOS AURICULARES5 Són un grup important de músculs que tenen diferents orígens i que convergeixen inserint-se al pavelló auricular de manera que quan actuen poden moure l’orella en diferents direccions. Molts d’aquests músculs tenen insercions al cartílag escutular (o escutiforme) que es localitza sobre el múscul temporal, rostralment a l’orella. Es classifiquen en quatre grups segons la seva localització: GRUP ROSTRAL: S’estén entre el cartílag escutular o el crani i el cartílag.
M. zigomàticoauricular  Es desprèn del múscul frontal i s’uneix al cantell rostral del pavelló. És un rotador intern.
Va des de la regió zigomàtica fins la regió auricular.
M. frontoescutular  Molt frontal.
M. escutuloauricular  Entre el cartílag escutular i l’auricular.
GRUP DORSAL: M interescutular  Uneix els dos cartílags escutular, els fixa. Va d’una orella a l’altra.
M. parietoauricular (profunds a l’anterior)  Uneix l’os parietal amb el cartílag auricular. Actua elevant-lo.
M. parietoescutular (profunds a l’anterior)  Uneix l’os parietal amb el cartílag escutular. Fixa el cartílag.
GRUP CAUDAL: Es disposa a la regió retroauricular situant-se entre el rafe dorsal mig del coll i el cartílag escutular o l’auricular.
M. cèrvicoauricular  Des de la línia cervical mitja arriba fins el cartílag auricular. Actua elevant el pavelló.
M. cèrvicoescutular  Des de la línia cervical mitja arriba fins el cartílag escutular. Fixa el cartílag i el dirigeix caudalment.
GRUP VENTRAL: Es disposa a la regió paratidea.
M. Parotidoauricular  És molt superficial. S’origina a la fàscia cervical a l’altura de la regió laringea i s’insereix a la part ventral del pavelló. Deprimeix l’orella.
1. Branca bucal dorsal i branca bucal ventral del N. facial (VII) 2. N. auriculopalpebral del N. facial (VII) 3. N. mandibular, branca del N. trigemin (V) 4. N. hipoglòs (XII) 5. Branques del N. facial (VII) MÚSCULS DE LA MASTEGACIÓ El múscul temporal, el masseter i els músculs pterigoïdeus formen el grup de músculs mastegadors. Comparteixen origen embrionari, ja que deriven del primer arc faríngic, i innervació, ja que estan innervats pel nervi mandibular (V). Tots ells eleven la mandíbula i intervenen per tant en el tancament de la boca. El múscul digàstric, tot i que des del punt de vista ontogènic no pertany al mateix grup, col·labora amb els músculs mastegadors.
M. temporal3 -O: Fossa temporal -I: Apòfisi coronoide de la mandíbula -F: Elevador de la mandíbula M. masseter3 -O: Arc zigomàtic i part caudal de l’os maxil·lar -I: Fossa massetèrica de la mandíbula -F: Té diferents porcions la superficial que és la més gran, la mitja i la profunda. Eleva la mandíbula M. esternocefàlic3: porció mandibular (cabra) M. digàstric3  Té dos ventres amb diferent innervació. Obre la boca. Molt important en carnívors.
 Ventre caudal (N. facial VII) O: Apòfisi paracondilar de l’occipital I: Tendó intermedi In: N. Facial. Deriva del segon arc faríngic.
 Ventre rostral (N. trigemin) O: Tendó intermedi I: Cos de la mandíbula In: N. Mandibular. Prové del primer arc faríngic.
M. Pterigoïdal medial i lateral  Es disposen medialment a la mandíbula. El medial és el més gros i el més rostral.
No es diferencies el lateral i el medial. Eleven la mandíbula i els innerva el mandibular. El lateral és més petit i es situa caudalment al medial.
 Medial: O: Fossa pterigopalatina del crani.
I:Fossa pterigoidea de la mandíbula i cara medial de l’apòfisi angular.
 Lateral: O: cara lateral de l’os esfenoides I: cara medial del còndil de la mandíbula.
MÚSCULS DE LA LLENGUA Els músculs linguals són els responsables del moviment de la llengua.
M.Estiloglòs: O: Os estilohioides I: Al llarg de la llengua F: Dirigeix al llengua caudalment. Lateralitzador In: N. Hipoglòs.
M. Hioglòs: O: Basihioides i tirohioides I. Dos terços caudals de la llengua F. Dirigeix la llengua caudalment i al deprimeix In: N.hipoglòs.
M. Genioglòs: O: Cara medial de la mandíbula, al costat de la sínfisis mandibular.
I: Al llarg de la llengua F: Funció molt variable, mou la llengua rostralment i al deprimeix.
In: N. Hipoglòs.
MÚSCULS FARÍNGIS Els músculs faringis deriven del tercer arc faríngic, formen la capa muscular de la paret faríngia. Actuen durant la deglució, de manera que la seva contracció coordinada i successiva forma una ona peristàltica que facilita la progressió del bol alimentari. Tots ells estan innervats pel plexe faríngic que està constituït per la ret nerviosa que formen els nervis glossofaringi (IX) i vague (X).
M. Hiofaringi: O: Tirohioides I: Rafe dorsal mig de la faringe F: Constrictor de la faringe M. Tirofaringi: O: Cartílag tiroides I: Rafe dorsal mig de la faringe.
F: Constrictor de la faringe M. Cricofaringi O: Cartílag cricoides I: Rafe dorsal mig de la faringe.
F: Constrictor de la faringe.
MÚSCULS HIOÏDALS Forman un grup muscular que tenen en comú el fet d’inserir-se a l’hioides. En contreure’s provoquen moviments a l’hioides i en conseqüència mouen també òrgans com la faringe, la laringe i la llengua. L’esternotiroideu i l’esternohioideu formen part dels músculs ventrals del coll (Morfologia I) M. Tirohioïdal [Branca ventral del nervi C1, nansa cervical] Uneix el cartílag tiroides i el tirohioides.
F: Dirigeix l’hioides caudalment o la laringe rostralment.
In: Branca ventral del C1 i N. Hipoglòs (Formen la nansa cervical) M. Estilohioïdal [N. Facial (VII)] Muy fino, es una tira.
O: Timpanohioides i estilohioides I: Basihioides F: Eleva el basihioides In: N Facial M. Milohioïdal [N, mandibular (V)]  Tanca ventralment l’espai intermandibular.
O. Cara medial de la mandíbula.
I:Rafe fibrós mig amb el múscul contra lateral. La part més caudal acaba al basihioides.
F: Dirigeix l’hioides rostralment.
In: N. mandibular M. Genihioïdal [N. Hipoglòs (XII)]  Por debajo del milohioïdal O: Part rostral i medial del cos de la mandíbula.
I: Basihioides F: Dirigeix l’hioides rostralment.
In: N.hipoglòs.
M. Esternohioïdal [Branca ventral del nervi C1, nansa cervical]  Desplaça caudalment la laringe.
Glàndules salivals Glàndula paròtide i conducte parotidi  És superficial. Prop del pavelló auricular. Porta la saliva, si s’obstrueix s’inflama. Desemboca al vestíbul bucal, al plec que notem. És la papil·la parotídia.
Glàndula mandibular  Molt grossa. El seu conducte es fa profund sota el masseter. Desemboca sota la llengua.
Glàndula sublingual monostomàtica  Molt a prop de la mandíbula profunda. Teixit difús. Té un sol conducte.
Glàndula sublingual polistomàtica  Teixit difús que rodeja el conducte de la glàndula mandibular. Té molts conductes.
Glàndula zigomàtica  Molt interna, tapada pel masseter.
Glàndula Tiroide  Lateral a la tràquea. Té una llentia que és la glàndula paratiroide.
Limfocentres Nòduls limfàtics parotidis  No palpable. Rostral a la glàndula parotídia.
Nòduls limfàtics mandibulars  Propers a la glàndula mandibular.
Linfocentre retrofaríngi i nòdul retrofaringi medial  Molt gruixut, filtre final del cap. Si s’infecta, s’infecta el cap.
N. facial (VII) Surt de l’orifici estilomastoideu, a prop de l’oïda. Pot paralitzar-se en otitis. És un nervi motor.
Branca bucal dorsal Molt superficials i comunicant-se. Formen un plexe.
Branca bucal ventral N.auriculopalpebral  Molt dorsal. Innerva músculs del pavelló auricular i la parpella. Per sobre l’arc zigomàtic.
*En un cop fort a la cara pot afectar-se el nervi facial i pot provocar paràlisi.
N. infraorbitari: branca del N. maxil.lar (V). Es veu bé entre els músculs caní i elevador del llavi superior. Va acompanyat de l’artèria. Surt pel canal infraorbitari. Dóna sensibilitat a les dents maxil·lars.
Nervi mandibular (V)  Prové del trigemin. Majoritàriament sensitiu però té algunes branques motores.
      N. alveolar inferior  Passa per la cara medial de la mandíbula i pel canal mandibular. Surt pel forat mentonians. Innerva les dents, el llavi i el mentó.
o Nn. Mentonians  Ramificacions del nervi en sortir pel forat mentonià.
N. milohioïdal  Motor.
N. auriculotemporal  Més caudal i sensitiu.
N. mastegador  Puja dorsalment fins el múscul temporal, innerva els mastegadors. Motor.
Nervi lingual  Dóna sensibilitat a la llengua. Molt llarg i a prop del pterigoïdal.
Nervi bucal  Molt proper a la glàndula zigomàtica i el pterigoïdal. Innerva sensitivament la mucosa i la galta.
N. vague (X)/ Tronc vagosimpàtic  Acompanya la caròtida comú.
  N. laringi cranial  Sensibilitat a les cordes bucals.
N. laringi recurrent / N. laringi caudal  El recurrent és dorsolateral a la tràquea, fa al volta i es fa profund al cartílag hioides. Dóna lloc al caudal.
N. accessori (XI)  Més cranial a l’hipoglòs. Innerva els músculs extrínsecs de l’escàpula.
N. hipoglòs (XII)  Nervi motor de la llengua.
 Nansa cervical: branca comunicant entre el N. hipoglòs i la branca ventral de C1  Surt de molt amunt.
Branca fina. Innerva la musculatura cervical.
Vena jugular externa V. maxil·lar  A la glàndula parotídia es fa profunda. Abans dóna l’auricular caudal.
 V. auricular caudal  V. temporal superficial  Travessa la glàndula parotídia.
o V. auricular rostral  Va a l’orella i al drena.
Vena linguofacial  V. Lingual  Ventral o Arc hioïdal  Uneix els dos costats, les dues venes linguals.
 Branques mentonianes o V. Sublingual  Es fa profunda sota el múscul milohioïdeu.
 V. Facial  Rodejada dels nòduls limfàtics mandibulars. Lateral.
o V. Mentoniana  Al mentó o V. labial inferior  Al llavi inferior.
o V. angular de la boca o V. facial profunda  Per sota del masseter. Forma un plexe venós al paladar que escalfa l’aliment.
 Vena infraorbitària (entra per l’orifici infraorbitari. Per aquest orifici surten l’A. i el N.
infraorbitaris) o V. labial superior o V. nasal lateral o V. nasal dorsal o V. angular de l’ull  Drena al sang de l’ull per evitar l’increment de pressió de l’ull.
Disc articular de l’ATM  és fibrocartílag que es troba a l’apófisis condilar que forma l’articulació temporomandibular.
Periòrbita i lligament orbitari  La periòrbita té forma cònica que és fàscia, és a dir una capa fibrosa que envolta els músculs motors de l’ull. Entre l’ull i l’os temporal hi ha el lligament. En èquids i bòvids no hi és perquè tenen l’òrbita completa. Tenim l’artèria i el nervi maxil·lar envoltant la periòrbita.
Artèria caròtida comuna A tiroidea cranial  Primera branca de la caròtida comú. Vascularitza la tiroides i la part caudal de la tràquea.
A. caròtida interna  Medial. Vascularitza l’encèfal i té baroreceptors.
A. caròtida externa  Segueix recte quan es produeix al bifurcació.
 A.occipital  La primera branca, sovint no es poden separar.
 A.lingual Va paral·lela a l’hipoglòs, vascularitza la llengua. Molt gruixuda per poder regular la temperatura amb el panteig.
 A.facial  Ventrorostral.
 A.auricular caudal  Abans de la bifurcació.
 A.temporal superficial  Va dorsal.
 Artèria maxil·lar  Quan es bifurca la caròtida externa canvia de nom a maxil·lar.
o A.infraorbitària  Sota l’ull.
o A.alveolar inferior  Va amb el nervi alveolar inferior pel canal mandibular.
 Branques mentonianes ...